Etnologia.cat

Subscribe to Canal Etnologia.cat Etnologia.cat
Actualitzat: fa 22 minuts 29 segons

Ripollesos al peu de la impremta

dc., 23/09/2020 - 16:17

El Museu del Ter coordina, per vuitè any consecutiu, la programació de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic a la Catalunya central. Des de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals  de la Generalitat de Catalunya, en estreta col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya, s’organitza la desena edició d’aquesta mostra amb caràcter multiseu, que combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció,  tots sota el denominador comú de ser, d’una manera o altra, testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat.

La Mostra de Cinema Etnogràfic, organitzada des del Museu del Ter té una clara voluntat territorial, per això es fa conjuntament amb altres entitats i les sessions es realitzen en diferents localitats d’Osona i el Ripollès. Precisament a Ripoll es donarà el tret de sortida de l’edició d’enguany amb la projecció del documental de Jordi Mascarella i Rovira “Ripollesos al peu de la impremta”. La impremta ha tingut la seva importància a Ripoll i de la mà de Jordi Mascarella, en col·laboració amb Florenci Crivillé i Eudald Teixidor repassen mitjançant testimonis, la història d’aquest art a la capital del Ripollès. La sessió comptarà amb la participació del director del documental, Jordi Mascarella i Rovira.

Reserva prèvia trucant al Museu Etnogràfic de Ripoll – 972 70 31 44!

Data: Divendres 25 de setembre de 2020 a les 19h

Població i lloc: Museu Etnogràfic de Ripoll. Plaça Abat Oliba s/n

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

La 10 Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic arriba Sant Feliu de Guíxols

dl., 21/09/2020 - 11:51

Us interessa conèixer oficis com el de bufar vidre o fer cordes, presents arreu fins no fa massa temps? 

Saber d’aquests treballs artesans i la seva transformació?

Aquestes són algunes de les propostes del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols per a la desena edició de la MICE.
Documentals testimoni de formes de vida que s’han donat i es donen a la nostra societat, enguany procedents del país convidat, els Països Baixos.

Serà el proper dijous 24 de setembre del 2020 de les 18:00 a les 19:00 h., a la Sala Abat Panyelles – Monestir P4.

En una ciutat atreta des de fa tant temps per un turisme nord enllà, la sessió serà presentada per Dominga Blazer,  resident guixolenca i filla del fotògraf holandès Carel Blazer (Amsterdam 1911 – Nimega 1980), un home compromès socialment i política durant la Segona Guerra Mundial, que va formar part del moviment “la fotografia social” de component fortament  documentalista centrat en les persones i la seva posició social. A partir dels anys 50 del segle XX es va centrar en la publicitat i la fotografia industrial.

Es projectaran els films: 

“Vidre (Glass)” de Bert Haanstra (Països Baixos, 1958, 10’30”) i “Un ofici perdut (A lost craft)” de DV Visuals (Països Baixos, 2014, 7’31’’).

Els esbarts a Catalunya: una història de resistència

dv., 18/09/2020 - 21:10

Enguany, la setmana cultural Isagoge de Cervera commemora el centenari del naixement de l’historiador, advocat i polític Josep Benet i Morell (Cervera, 1920 – Sant Cugat, 2008), fill predilecte de la ciutat (1991).

Un dels actes de celebració és l’exposició en moviment: “La ciutat de Josep Benet”, la qual consta de quatre escenaris relacionats amb la vida de Josep Benet i la Cervera de principis del segle XX.

Un d’aquests escenaris és Els esbarts a Catalunya: una història de resistència, del qual el divendres 25 de setembre a les 19 h a la plaça del Fossar de Cervera l’antropòleg Roger Costa ens en parlarà.
Comptarem amb la participació d’un ball folklòric cerverí i de la Coral Ginesta amb la interpretació de cançons tradicionals catalanes.

L’accés és gratuït. Aforament limita, cal inscriure’s aquí

Trobareu tota la informació dels actes a http://www.cerverapaeria.cat.

Organitza: Paeria de Cervera i Museu Comarcal de Cervera

La Fira de Santa Úrsula de Valls homenatja la canalla

dv., 18/09/2020 - 14:44
  • La imatge d’enguany està protagonitzada pels més petits
  • L’autor és l’il·ustrador Ferran Orta

La imatge de la Fira de Santa Úrsula de Valls 2020 és un homenatge a la canalla de les colles castelleres, en representació de les nenes i els nens que van suportar estoicament el confinament a les llars familiars.  L’autor és l’il·lustrador Ferran Orta. L’han presentada l’alcaldessa de Valls Dolors Farré i les dues colles dels Xiquets de Valls a la plaça del Blat, quilòmetre zero del món casteller, com anunci previ a una fira que s’adaptarà a les condicions sanitàries del moment.

La Fira de Santa Úrsula de Valls mirarà enguany cap als més petits, personificats en la canalla de les colles castelleres. Les nenes i els nens van ser entre els que van dur a terme un confinament més estricte la passada primavera. Alhora l’aturada de l’activitat castellera motivada per la covid-19 afectarà, a nivell tècnic, especialment els pisos superiors dels castells que, amb el lògic creixement dels infants, s’hauran de reformular de ple.

Per això, un enxaneta és el punt de partida de la imatge gràfica dissenyada per l’il·lustrador Ferran Orta, nascut a Riba-roja d’Ebre el 1989. Per a l’autor «l’enxaneta és l’element simbòlic de l’èxit en el món dels castells, símbol de la feina ben feta, de l’esforç col·lectiu i de la superació, símbol de tocar el cel. Per això se situa en un espai quasi celestial i oníric». El protagonista del cartell ursuler anuncia als quatre vents l’esdeveniment en una de les ciutats amb cultura castellera per excel·lència.

Ferran Orta considera que «El fet de ser un infant ens crea la sensació que el que es proclama és un esdeveniment per a tots els públics, familiar i amable».  La faixa, un altre dels elements indispensables dels castellers, apareix lligada a la cintura de l’enxaneta però alhora desplegant-se fins al terra, tot jugant amb la idea de la verticalitat inherent a aquesta manifestació del patrimoni immaterial de la Humanitat.

Quant a les característiques tècniques de l’obra presentada, explica que «Pel que fa a la utilització del color, he fet servir colors càlids, que intenten simbolitzar el color de la terra en el cel, donant a entendre que, tot i que els castells es fan cap al cel, sempre venen del terra, que és igual d’important la base que la culminació. A més a més, el fet de posar aquests colors com a cel, que no serien els habituals d’aquest espai, fan que l’atmosfera que respiri el cartell sigui al mateix temps, càlida, agradable i màgica, servint com a element de reforç per a totes les idees esmentades anteriorment».

L’autor

Ferran Orta es va formar com a il·lustrador a cavall entre Tarragona (Escola d’Art i Disseny) i Barcelona (Escola de la Dona), on va cursar els seus estudis en il·lustració, àlbum il·lustrat i edicions personals. Ha realitzat diversos projectes en l’àmbit editorial entre les que destaquen “Duna. Diari d’un estiu” (Babulinka Books), “Dunes. Diari d’un altre estiu”  i “Groc i Rodó” (Ed. Flamboyant).  Ha col·laborat en diversos projectes socials i solidaris entre els que destaca “Humanitzem els hospitals” coordinat per l’Il·lustrador Ignasi Blanch, en els hospitals de la Vall d’Hebron a Barcelona, Verge de la Cinta a Tortosa, Palamós i Palafrugell. Actualment desenvolupa la seva activitat com a il·lustrador al Taller La Roda, a Barcelona, on combina aquesta disciplina amb la pintura mural –A La Sombra Crew– i la serigrafia tèxtil.

La seva obra ha estat reconeguda amb diversos premis: Premi Taronja en Il·lustració, selecció WeArt Festival Barcelona (2014), nominació Premi Atrapallibres (per “Duna” el 2016) , selecció com un dels millors llibres de l’any 2015 pel Clijcat (Consell Català de Literatura Infantil i Juvenil) per “Duna”, finalista en les edicions del 2017 i 2018 de la Trobada Internacional d’Il·lustració ‘Vilustrado’ de Valladolid, i seleccionat entre els finalistes al ‘III Premi internacional d’il·lustració Ed. Tragaluz’ (Colòmbia).

La seva obra més actualitzada pot visionar-se a Instagram: @ferranorta

Neix a Manlleu, una revista digital sobre relíquies de sants a Catalunya

dv., 18/09/2020 - 12:19

Les relíquies de sants són uns elements físics que han rebut veneració en la religió catòlica i que han esdevingut peces fonamentals dins la devoció popular. El manlleuenc Joan Arimany i Juventeny, gestor cultural especialitzat en religiositat popular, dirigeix la revista Reliquise Sanctorum in Catalonia  amb dos objectius bàsics: destacar la devoció que encara hi ha a les relíquies, tot i que apuntant que hi poden haver modificacions a partir de la pandèmia de la Covid.-19, i divulgar la riquesa que, històricament, hi ha hagut a Catalunya d’aquestes restes sacres.

La revista digital, és  la primera revista dedicada a aquest tema propi de la devoció popular i el primer número consta de 40 pàgines i la periodicitat serà bimestral. La subscripció és gratuïta i cal fer-la a la pàgina web: http://www.joanarimanyjuventeny.cat/Subscripci%C3%B3-revista/

Per a més informació.  http://www.joanarimanyjuventeny.cat/

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

dc., 09/09/2020 - 19:02

Casino Centre Cultural (Casa Lluvià) Passeig Pere III, 27 Manresa
Exposició del 17 de setembre al 17 d’octubre

Del 17 de setembre al 17 d’octubre al Casino Centre Cultural / Casa Lluvià de Manresa, l’Ajuntament de Manresa i el Centre d’Estudis del Bages s’hi podrà visitar l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

La inauguració serà el divendres 18 de setembre a dos quarts de sis de la tarda.

Aquesta exposició està fent una itinerància per Catalunya. Anteriorment es va fer al Centre d’interpretació de la pedra seca de Torrebesses (Segrià), al Centre d’Estudis de Castellar del Vallès, al Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta i a la Societat L’Amistat / Centre d’Estudis Cadaquesencs.

A continuació està previst que vagi, durant el 2020, a: Bonastre (Baix Penedès). El 2021 anirà a: Alcover (Alt Camp), Olot (Garrotxa), Tortosa (Baix Ebre), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), Sitges (Garraf), Móra la Nova (Ribera d’Ebre) i Girona (Gironès).

Els oficis de l’arquitectura tradicional

dt., 08/09/2020 - 09:47

Han estat convocades les segones jornades a l’entorn del coneixement i de la conservació de l’arquitectura rural tradicional de les Terres de l’Ebre, amb l’objectiu de valoritzar el patrimoni arquitectònic rural, especialment dins el marc del Parc Natural dels Ports. Porten per títol ”II Jornades anuals d’oficis i arquitectura tradicional als Ports”.

A l’inici del programa es presentarà la Xarxa de coneixement científic entorn de l’arquitectura tradicional i popular de les Terres de l’Ebre, creada el 2019.

Hi participaran especialistes de diverses universitats i escoles superiors, i la conferència marc “Antropologia, cultura i intervenció arquitectònica” anirà a càrrec de M. Montserrat Soronellas del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili (URV). El programa també inclou activitats pràctiques: un maridatge de productes locals, un taller de pedra en sec, impartit per mestres margenadors, i una visita guiada familiar al Mas de Burot.

Organitzen: Ajuntament d’Horta de Sant Joan i  Inclitacultura.

Patrocina: Gobierno de España.Ministerio de Cultura y Deporte.

Col·labora: Parc Natural dels Ports.

Dates: 19 i 20 de setembre de 2020.

Lloc: Cinema Municipal d’Horta de Sant Joan.

Hora: dissabte de 15h 30’ a 20h, i diumenge de 10h a 18h.

Inscripció: gratuïta però cal formalitzar-la a inclitacultura@gamil.com 

Informació: Telèfons: 632 782 367 i 636 679 969.

LOOK OUT Cistelleria Europea

dv., 04/09/2020 - 13:02

L’artesania és un ofici amb molt de futur a Europa on conviuen moltes maneres diferents de ser artesà o artesana.  Aquesta diversitat i riquesa de tècniques, materials i peces finals llueix des del passat mes d’agost al Mas de Barberans, on coincidint amb els deu anys del Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma el passat 2 d’agost es va inaugurar Lookout, una exposició produïda pel mateix museu i que té com a comissaris els artesans Mònica Guilera i Tim Johnson.

A Lookout,  comparteixen espai un total de 22 artesans i artistes de 14 països europeus i s’hi poden veure una seixantena de peces. Els criteris de selecció han estat la qualitat i la diversitat per intentar representar al màxim la gran riquesa de l’artesania europea. “Volem mostrar el contrast entre la cistelleria tradicional, com la del cisteller polonès Jan Zogata, amb les creacions de la sueca Emma Dahlqvist que pren l’escorça de bedoll, un material molt emprat al seu país, i el talla amb làser el que li permet fer unes peces molt més complexes”, expliquen els comissaris, tot precisant que a Catalunya hi ha molts artesans que podrien formar part perfectament d’aquesta exposició però la idea és mostrar aquí el que es fa fora i fer-ho d’una manera el més exhaustiva possible. Això juga amb el títol de l’exposició: mirar cap a fora des del món local, sense deixar  de banda en cap moment l’objectiu de projectar l’artesania de les fibres vegetals local i nacional cap a Europa.

Els artistes i artesans que hi participen són: Bent Vinkler i Anne Mette Hjørnholm, de Dinamarca; Anelma Savolainen i Eija Koski de Finlàndia; François Desplanches i Corentin Laval, de França; Rainer Groth i  Monika Nickel, d’Alemanya; Kovács Tibor, d’Hongria; Alison Martin, d’Itàlia; Esme Hofman, d’Holanda; Jan Zogata, de Polònia; Manuel Ferreira, de Portugal; Elena Lamokhina, de Rússia; Jonas Hasselrot i Emma Dahlqvist, de Suècia; Alexandr Khomyak, d’Ucraïna; Mary ButcherDail Behennah i Rachel Max, d’Anglaterra; John  Cowan, d’Escòcia; i  Esna Su, de Turquia.

Donada l’actual situació generada per la pandèmia de la COVID-19, Lookout es podrà visitar fins al setembre del 2021. D’aquesta manera es podran recuperar algunes de les activitats previstes al voltant de l’exposició  i que estaven lligades a la Fira monogràfica el Racó dels Artesans i el Fibrescampus, que enguany no s’han pogut dur a terme. Paral·lelament hi haurà un catàleg online amb l’explicació de les peces i informació sobre els seus creadors i es realitzarà una visita virtual per part dels comissaris per complementar i aconseguir una major difusió d’aquesta mostra.

Palmira al Baix Ter

dl., 31/08/2020 - 08:04

Entre el desembre de 1927 i el setembre de 1930 l’escriptora i folklorista Palmira Jaquetti va visitar les poblacions de Torroella, l’Estartit, Verges, Pals, La Tallada, Jafre, Tor i Canet. Hi va entrevistar desenes d’àvies i avis que li van cantar més d’un centenar cançons tradicionals d’aquests indrets, i ho va consignar tot en uns dietaris -Memòries de recerca- per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

Aquesta 2020 en commemorem el 125è aniversari del seu naixement i des del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya s’ha promogut l’Any Palmira Jaquetti per reivindicar la tasca d’aquesta escriptora excepcional. El Museu de la Mediterrània, com a antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial en matèria de música popular, i com a museu de territori enclavat al Baix Ter, ens hem adherit a aquesta celebració i hem promogut l’espectacle “Palmira al Baix Ter”.

“Palmira al Baix Ter”, produït per Bubulina Teatre, fa un recorregut pel territori i les cançons del Baix Ter de la dècada de 1920. Escrit i dirigit per Jordi Lara, interpretat per la cantatriu Elisenda Rué i amb guitarra clàssica i arranjaments d’Izan Rubio. L’espectacle inclou 10 cançons cantades pels avis del Baix Ter, que tornaran a sonar gairebé un segle després.

L’escriptor Jordi Lara ha realitzat la dramatúrgia en versió teatral d’alguns dels dietaris que Palmira Jaquetti va escriure en els seus viatges. En aquests dietaris, Jaquetti explica amb una prosa meravellosa el poble que es troba, el seu aspecte i arquitectura, el caràcter de les persones a qui entrevista a cada poble, i recull la partitura i la lletra de les cançons populars i tradicionals.

L’espectacle es va estrenar el divendres 21 d’agost de 2020 al Museu de la Mediterrània amb totes les entrades exhaurides setmanes abans, però amb la voluntat de que l’espectacle es pugui gaudir en diferents pobles del Baix Ter on Palmira Jaquetti hi feu estada.

Exposició “Festes endins”

dt., 18/08/2020 - 20:16

Del 25 d’agost 2020 a  28 de setembre 2020 a la Farinera de Cervera

L’impacte de la Covid-19 ha esquinçat una part indispensable de la nostra societat com ho és la festa. La no celebració dels grans rituals cerverins, omplint els carrers de gent vinguda d’arreu i transformant la ciutat en escenari de les nostres festes anuals, comporta per molts cerverins i cerverines una espècie de frustració social i de dol comunitari.

Es fa difícil imaginar un estiu sense l’Aquelarre, les festes del barri Sant Magí, el Corpus, les Festes Majors o el Carnaval d’Estiu.

Lluny d’acceptar aquesta “nova normalitat” els festers, les associacions i la Paeria de Cervera estan creant estratègies conjuntes per omplir el buit existencial que ens deixa la no celebració de les festes més mostrades, que tant estimem.

És per aquest motiu que la Paeria de Cervera, amb la col·laboració del Museu Comarcal de Cervera, presenta l’exposició “Festes endins”, que pretén explorar les memòries d’aquestes festes, interpel·lar-nos i reflexionar sobre les activitats cerverines en clau de futur.

L’exposició disposa del suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Lleida. A més, hi han col·laborat un gran nombre d’entitats i associacions de Cervera.

Romandrà oberta fins al 28 de setembre. Horari: divendres i dissabtes, de 17 a 20 hores; diumenges, d’11 a 14 hores.

Ja es pot veure l’espectacle teatral “L’últim teló” al canal de youtube del Museu del Ter

dt., 18/08/2020 - 12:21

Amb motiu de l’exposició temporal “Manlleu, ciutat de teatre” el Museu del Ter i l’Associació Teatre Centre Manlleu van produir l’espectacle teatral “L’últim teló”. L’obra s’havia d’estrenar el 13 de març de 2020 però la situació de pandèmia causada per la COVID-19 la va fer suspendre. Finalment a partir del 3 de juliol es va tornar a re-programar amb 4 funcions els dies 3, 4, 9 i 10 de juliol en el marc d’un aforament limitat i mesures de seguretat. L’èxit, però de l’espectacle, va fer possible fer 4 funcions més els dies 16, 17, 23 i 26 de juliol. Un total de 183 espectadors van poder veure les funcions en directe. Ara posem a disposició de tothom l’espectacle a través del nostre canal de youtube: en aquest enllaç trobareu dos vídeos. El primer d’ells és una presentació de “L’últim teló” a càrrec del seu dramaturg, l’Emili Jané. El segon dels vídeos correspon a l’obra de teatre. Ambdós contenen subtítols en català.

“L’últim teló” és una mirada des del teatre a la història mateixa del teatre a Manlleu -que podria ser la de moltes altres ciutats de Catalunya- des de l’experiència d’un tramoia amb anys i anys de dedicació discreta i altruista al teatre. Mentre desmunta i recull per darrera vegada el material escènic abans del tancament definitiu del teatre repassa alguns dels textos més significatius que s’hi havia representat. Mentrestant, el jove que l’ajuda es mostra més preocupat pel contingut del seu mòbil. Dues generacions i dues maneres de fer que són un repàs a la història del teatre al mateix temps que ens fan reflexionar sobre el seu futur.

Amb text i dramatúrgia d’Emili Jané, l’obra inclou una selecció de textos dramàtics, que ha anat a càrrec de Judit Caballeria, Neus Colomer i el mateix Emili Jané interpretats pels actors Abel Cobos, Irene Gutiérrez i Pere Riera. Són obres de gèneres i estils ben diversos que s’han representat a Manlleu al llarg de més d’un segle d’història teatral i que formen part de la memòria col·lectiva de públic i actors del teatre a la ciutat.

Lloc: canal de youtube del Museu del Ter
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

10a Mostra de Cinema Etnogràfic. Pirineu Recuperat

dc., 12/08/2020 - 11:04

Projeccions a:

Boí, 14 d’agost a les 18:00h. Casa del Parc

Espot, 16 d’agost a les 18:00h. Casa del Parc

Espot, 17 d’agost a les 19:30h. Museu Hidroelèctric

Senet, 21 d’agost a les 18:00h. Centre d’Informació del Parc

Llessui, 19 de setembre a les 20:00h. Museu dels Pastors

Viella, 14 d’octubre les 19:00h. Era Audiovisuau

 

Obligatòria  prèvia al 973626436

Organitza: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici , i l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu  i compta amb la col·laboració de la Productora Pyrene PV.

PROGRAMA:

Selecció de documentals de Eugenio Monesma.

Las tejas de Cajigar (1991, 23 min). Sobre el procés de artesanal de elaboració i cuita de teules a Queixigar (Ribagorça).

Un tejado de paja en Gistain (1997, 10 min). Sobre la reparació de la coberta vegetal d’una borda a San Juan de Plan.

Un tejado en Gistain (1994, 16 min). La  construcció d’un llosat amb llosa a Gistain.

13ns Tallers i Jornades de Memòria Oral 2020-21

dc., 05/08/2020 - 18:03

Tallers i Jornades de Memòria Oral és el programa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que centra la seva atenció en la memòria personal i col·lectiva a l’entorn de la cultura popular, en el seu sentit més ampli. Expressions, coneixements, memòria dels fets i dels llocs… són alguns dels temes que s’aborden en tot un seguit d’activitats que tenen lloc arreu de Catalunya, i que van d’allò personal i local a l’experiència viscuda de tota una societat.
En aquesta tretzena edició hi participen quinze entitats, que programen quaranta-quatre activitats en dinou poblacions diferents. Algunes d’aquestes accions formen part del treball continuat de les entitats organitzadores i del paisatge habitual d’aquests tallers i jornades, mentre que d’altres son completament noves. Inaugura el programa “Los aiguats del 2000… per parlar-ne”, que tindrà lloc a Mas de Barberans (Montsià) aquest diumenge 9 d’agost, en dues franges horàries diferents.

Consulteu aquí el programa complet

10a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic 2020

dc., 05/08/2020 - 16:08

Els dies 28, 29 i 30 de març de 2019 diferents entitats integrants de la xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI) van visitar diversos equipaments patrimonials dels Països Baixos sota el guiatge de Vanessa Barberà, antropòloga catalana resident en aquest país atlàntic. Aquell fructífer intercanvi d’experiències amb tècnics de patrimoni neerlandesos culmina ara amb la inclusió de films etnogràfics d’aquell país, a partir d’una preselecció realitzada per la mateixa Vanessa Barberà.

Enguany participen a la mostra tretze entitats de l’OPEI, que projectaran cinquanta-dos films relacionats amb el seu àmbit territorial o temàtic, al llarg de trenta-dues sessions que tindran lloc en disset poblacions diferents: Torroella de Montgrí, Esterri d’Àneu, Cervera, Mas de Barberans, Areny de Noguera, Barcelona, el Cogul, Sant Feliu de Guíxols, Ripoll, Vic, Folgueroles, Taradell, Manlleu, Roda de Ter, Reus, Bonastre i Palamós.

Programa complet de la 10a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic

Setmana de la pedra seca

dt., 04/08/2020 - 19:01

Setmana de la pedra seca
23 al 29 de novembre de 2020

Què és?

La Setmana de la Pedra Seca és un esdeveniment per a la promoció i posada en valor de la pedra seca com a patrimoni i com a ofici, dirigida a promoure i difondre activitats arreu dels Països Catalans per visibilitat l’extensa xarxa d’entitats, col·lectius i voluntaris que treballen per al seu manteniment i divulgació.

Les activitats proposades arreu del territori es podran consultar en una agenda en línia així com en un mapa d’ubicacions a https://www.collaboraxpaisatge.cat/accio/setmana-de-la-pedra-seca/.

En què consisteix?

Es proposa a totes les entitats, tant públiques com privades, als col·lectius i a les persones voluntàries vinculades al manteniment i difusió del patrimoni i/o l’ofici de la pedra seca dels Països Catalans que realitzin una activitat en el marc de la Setmana de la Pedra Seca.

Quin tipus d’activitats es poden organitzar?

Qualsevol tipus d’activitat relacionada amb la pedra seca, tant des del coneixement com des de la pràctica. Jornades divulgatives, xerrades, sortides de camp, tallers, accions de voluntariat, exposicions, concursos,… activitats per a totes les edats i per a tots els públics, en funció de les possibilitats de cada organitzador.

Què cal fer per participar?

Les entitats, col·lectius i persones que vulguin participar en la Setmana de la Pedra Seca han d’organitzar una activitat durant la setmana del 23 al 29 de novembre de 2020 i omplir el formulari web de https://www.collaboraxpaisatge.cat/participar/ per tal d’inscriure l’activitat a l’agenda en línia.

Tot i que la data límit per incloure activitats és el 19 de novembre, recomanem fer-ho amb antelació per tal de poder fer-ne una millor difusió. Els organitzadors d’activitats les difondran mitjançant els seus propis canals i utilitzaran el logotip de la Setmana de la Pedra Seca, i després d’haver realitzat l’activitat facilitaran les dades dels visitants que hagi tingut, per tal de poder fer una valoració final global de la Setmana de la Pedra Seca.

Quan serà?

Entre el 23 i el 29 de novembre de 2020, coincidint amb el 2n aniversari de la inclusió de la tècnica de la pedra seca a la llista de Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.

A on se celebrarà?

La Setmana de la Pedra Seca se celebrarà a l’àmbit geogràfic dels Països Catalans, que inclou Catalunya, el País Valencià, les Balears, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent a l’Aragó, la comarca del Carxe a la Regió de Múrcia, Andorra i l’Alguer, a Sardenya.

Com es pot seguir la Setmana de la Pedra Seca?

Podeu seguir la Setmana de la Pedra Seca a les xarxes socials (Facebook i Instagram

@SetmanadelaPedraSeca, Twitter @SetmPedraSeca), mitjançant el hastag #SetmanadelaPedraSeca i a la web www.collaboraxpaisatge.cat.

Qui impulsa la Setmana de la Pedra Seca?

La Setmana de la Pedra Seca és una iniciativa de COL·LABORAxPAISATGE amb la col·laboració de nombroses entitats que treballen per fer extensiva la proposta arreu dels seus propis territoris.

COL·LABORAxPAISATGE és un projecte de cooperació impulsat per ADRINOC amb l’assessorament de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, que compta amb la col·laboració de l’APSAT (Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional) i la participació de cinc grups d’acció local (GAL) d’arreu del territori català: el Consorci Leader Desenvolupament Rural del Camp, el Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià, l’Associació Leader de Ponent, el Consorci Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconòmiques Ribera d’Ebre–Terra Alta i l’Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central. El projecte compta també amb un soci a la Catalunya Nord (França), el Parc Natural Regional del Pirineu Català, que gestiona el GAL Terres Romanes en Pays Catalan.

COL·LABORAxPAISATGE és un projecte subvencionat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya en el marc dels Ajuts de Cooperació Catalana entre Grups d’Acció Local i cofinançada pel FEADER.

Trobada d’estudi per a la preservació del patrimoni de la pedra seca i l’arquitectura tradicional

dg., 02/08/2020 - 20:24

XI Trobada d’estudi per a la preservació del patrimoni en pedra seca als territoris de parla catalana
Móra la Nova (la Ribera d’Ebre)
5, 6 i 7 de novembre  de 2021

L’any 2002, Manresa va acollir la “I Trobada d’Estudi per la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans”. Des de llavors, la Trobada s’ha convertit en itinerant, amb freqüència bianual. Així, s’ha celebrat a Torroella de Montgrí (2004), Barcelona (2005), Sitges (2007), Palma de Mallorca (2009), Vilafranca del Penedès (2011), les Preses (2013), Calaceït (2015), Mura, Talamanca, el Pont de Vilomara i Rocafort (2017) i la darrera va tenir lloc el 2019 al Pinós.

Cabana del Cacano. Ascó (Ribera d’Ebre)

L’any  2004 es crea la Coordinadora d’Entitats per la Pedra Seca (CEPS), aglutinant les diferents associacions i centres d’estudis que treballen al voltant de la pedra seca. El 2015, l’entitat passa a ser l’Associació per a la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT). En aquests anys, l’interès per la recerca i la catalogació, per la difusió i la preservació dels diferents elements de pedra seca ha anat augmentat i s’ha intensificant notablement arran de la candidatura de l’art de construir murs de pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat que definitivament va aprovar la UNESCO el 28 de novembre de 2018.

Aljub a les Planelles. Rasquera (Ribera d’Ebre)

És per aquest motiu, que la Trobada ha esdevingut un punt habitual i necessari per a difondre i analitzar els diferents inventaris i estudis al voltant d’ aquesta tècnica constructiva i, també, en l’àmbit de l’ensenyament de la tècnica i la professionalització de l’ofici. En aquesta edició afegim a més a més d’estudis i la preservació de la pedra seca, l’àmbit de la resta de l’arquitectura tradicional que en els darrers anys ha tingut una gran embranzida.

Sínia de Ca la Marta. La Fatarella (Terra Alta)

Des de l’Institut Ramon Muntaner ens proposem per acollir aquesta Trobada ja que hi ha un nombre important de centres d’estudis que s’han dedicat aquests darrers anys a la recerca i difusió d’aquest patrimoni i entenem aquestes jornades com una manera de donar visibilitat a tot el que s’ha fet des del món de la recerca local. A més a més, la Ribera d’Ebre, comarca on s’ubica físicament l’IRMU, compta amb un ric patrimoni de pedra seca. Una part d’aquest patrimoni ha estat objecte els darrers anys d’accions de salvaguarda.

Perxe. La Fatarella (Terra Alta)

ÀMBITS DE TREBALL

Àmbit 1: Patrimoni: catalogació, paisatge, conservació i llengua

Àmbit 2: Educació formal i no formal

Àmbit 3: Arquitectura tradicional: bones practiques d’intervencions i exemples

INSCRIPCIONS

L’assistència a la Trobada és gratuïta i lliure, però la inscripció prèvia a les jornades dona dret a rebre’n el dossier i a la participació en diferents àpats.

Cal formalitzar la inscripció enviant un correu electrònic a carles@irmu.org, amb les vostres dades:

Nom i cognoms
DNI
Institució/entitat (si escau)

Els preus de les inscripcions són els següents:

La quota de 45 € dona dret a la inscripció més el dinar i al sopar de dissabte

La quota de 45 + 15 € dona dret a la inscripció i a rebre la publicació de les actes de la Trobada

La quota de 90 € dona dret a la inscripció més a tots els àpats des de divendres al vespre i fins el diumenge migdia, i rebre la publicació de les actes de la Trobada

La quota de 90 +15 dona dret a la inscripció més a tots els àpats des de divendres al vespre i fins el diumenge migdia i rebre la publicació de les actes de la Trobada

L’organització facilitarà informació sobre allotjaments per a les persones que s’inscriguin a la Trobada.

COMUNICACIONS I PÒSTERS

Un cop feta la inscripció a la Trobada, si hi voleu presentar una comunicació, cal enviar un correu electrònic a carles@irmu.org, abans del 14 d’abril de 2021, amb el títol de la comunicació i un resum d’una pàgina.

Un cop acceptada la comunicació per part del comitè científic, us comunicarem el dia i la hora de la presentació. El text final de la comunicació s’enviarà al juliol de 2021.

Organitza: APSAT (Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional), Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Institut Ramon Muntaner

Amb la col·laboració de:  Ajuntament de Móra la Nova, Ajuntament de Riba-roja d’Ebre, Ajuntament de la Torre de l’Espanyol, Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Consorci Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconòmiques Ribera d’Ebre – Terra Alta, Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià, Parc Natural dels Ports,  Comissió Cívica de les Terres de l’Ebre, Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, Amics de Riba-roja , Fundació El Solà, Carrutxa, Col·legi d’Arquitectes de les Terres de l’Ebre, Universitat Rovira i Virgili.

Amb el patrocini de: Obra Social “La Caixa”

Més informació: Institut Ramon Muntaner

Exposició MAR, SALUT I BENESTAR a Sant Feliu de Guíxols

dv., 31/07/2020 - 14:58

Ja podeu visitar dins la Caseta de Salvament Marítim al Turó dels Guíxols, una de les tres seus del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, l’exposició “Mar, salut i benestar”.

L’exposició ens descobreix els lligams que existeixen entre els ecosistemes marins i la salut de les persones, tot navegant per temes que són de molta actualitat i gran interès. Entre els aspectes positius, l’exposició tracta la importància dels recursos pesquers (font d’Omega 3) per a una dieta saludable; del potencial bioactiu que tenen algunes espècies marines -possible font de noves medicines per combatre el càncer o altres malalties-, i sobre la importància de les activitats recreatives a mar -natació, busseig, vela, etc.- per a la nostra salut física i mental. Entre els aspectes negatius, l’exposició tracta de les biotoxines marines, dels paràsits dels peixos i de la contaminació marina, factors que augmenten any rere any a causa de l’acció humana i que poden afectar negativament la salut de les persones.

Podeu visitar-la des de l’1 de juliol fins el 31 d’agost, de dimarts a diumenge de 18h. a 20h.

Cultura Viva 2020

dv., 31/07/2020 - 11:55

La xerrada sobre l’ofici de canterer a les poblacions de la Galera i Miravet, el dijous 6 d’agost a Mas de Barberans (Montsià), obrirà enguany el Cultura Viva, el programa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que té per objectiu la presentació a les comunitats que han estat objecte d’estudi les recerques etnològiques que s’estan duent a terme al nostre país. Aquest 2020 hi participen 14 entitats d’aquesta xarxa les quals, malgrat les dificultats, han programat 14 activitats en 12 poblacions d’arreu de la geografia catalana.

Feu clic damunt de la imatge per ampliar-la.

Memòries d’infantesa

dc., 29/07/2020 - 10:17

El dissabte 25 de juliol es presentà al Museu Etnològic del Montseny Memòries d’infantesa, l’autobiografia de Daniel Martí (1935-2016). Daniel Martí fou una persona inquieta que participà activament en la vida cultural de la vila d’Arbúcies. especialment en el teatre i la música. Fou autor nombrosos articles, un llibret, un conte i de dos monografies: El cinema a la vila d’Arbúcies (juntament amb Jordina Medalla) i El teatre a la vila d’Arbúcies.

A través de la seva autobiografia, Daniel Martí ens mostra les seves vivències i ens retrata el temps de la postguerra a la vila d’Arbúcies: l’escola, l’aprenentatge al taller de carrosseries, el pes del règim franquista i la religió en la vida quotidiana, el lleure i els personatges d’aquella època.

Memòries d’infantesa enceta la col·lecció Memòries impulsat pel Museu Etnològic del Montseny i l’Ajuntament d’Arbúcies.

II Jornada de Recerca Etnològica de la Costa Brava

dt., 28/07/2020 - 11:51

El Museu de la Pesca, el Museu de la Mediterrània i el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols fan una crida a tots els investigadors amateurs, en formació i professionals que vulguin explicar la seva recerca a la II Jornada de presentació de la Recerca Etnològica de la Costa Brava, que se celebrarà el 14 de novembre a Palamós.

Aquesta trobada posarà en comú i donarà visibilitat als projectes de recerca en l’àmbit de la Costa Brava relacionats amb l’etnologia, des de qualsevol perspectiva o disciplina. S’hi poden presentar tant estudiants de batxillerat, grau o màster universitari, així com investigadors professionals i amateurs que desenvolupin algun projecte. L’ànim és crear una xarxa de persones i institucions que doni a conèixer la bona investigació que s’està fent al territori, a dins i fora de l’acadèmia.

Aquesta iniciativa s’inclou dins del cicle Cultura Viva que impulsa l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, amb l’objectiu comunicar els resultats de les recerques científiques sobre temes etnològics que es fan a Catalunya.

Si voleu conèixer com va ser la I Jornada, celebrada al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí el 2019, podeu veure aquest reportatge a TV Costa Brava.

Les propostes es poden enviar a info@documare.org o bé a museudelapesca@palamos.cat fins a finals d’octubre.

Pàgines