Etnologia.cat

Subscribe to Canal Etnologia.cat Etnologia.cat
Actualitzat: fa 39 minuts 14 segons

Call for papers Quaderns-e de l’ICA: Monogràfic Patrimonialització de l’alimentació i la producció agrària

dc., 18/09/2019 - 10:43

Acceptació de contribucions: Fins 1 de desembre de 2019

El patrimoni alimentari, com el patrimoni en general, ha estat considerat tant com una construcció sociocultural, amb capacitat per representar simbòlicament una identitat, com una indústria de valors afegits que incorpora elements culturals al mercat capitalista. La primera, la lògica política-cultural respon a una voluntat de recuperar el que, havent desaparegut o estar en procés de desaparèixer, ha estat considerat una manifestació de la identitat. La segona, la lògica mercantil, s’inclina per patrimonialitzar el que és susceptible de convertir-se en mercaderia, sigui per la seva dimensió d’espectacle o d’objecte consumible.
Els èxits dels processos de patrimonialització alimentària obliguen a plantejar-se algunes problemàtiques específiques vinculades amb el sector productiu i relacionades amb la sostenibilitat dels paisatges, dels recursos, de les activitats, dels beneficis, fins i tot de les polítiques alimentàries.
El monogràfic es dirigeix a investigadors i investigadores que hagin etnografiat casos en què s’hagin donat aquests processos, així com a treballs de caràcter més teòric que suposin una aportació als debats oberts al voltant del fenomen.

• Coordinació
Jordi Gascón i Margalida Mulet Pascual (Universitat de Barcelona – Observatori de l’Alimentació ODELA)

• Calendari previst
– Acceptació de contribucions: Fins 1 de desembre de 2019
– Avaluació: Fins 1 de febrer de 2020
– Recepció de les revisions a partir de les avaluacions: Fins 30 d’abril de 2020
– Publicació: Previst en el 2020

Presentació de manuscrits: http://www.antropologia.cat/quaderns-e/index.php/quaderns-e
Indexació de Quaderns: http://www.antropologia.cat/taxonomy/term/2284
Normes de presentacions: http://www.antropologia.cat/node/4653 

 

Recull de curtmetratges sobre arquitectura tradicional a la 9a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic

dc., 18/09/2019 - 10:00

ENTRE PAGESOS I PICAPEDRERS. MEMÒRIA D’UN TEMPS D’EXTINCIÓ. Anna Teixidor i Marc Faro, 2007 (20’)

ELS FORNS DE CALÇ A LA COMARCA DE LES GARRIGUES. Joan Ibarz, Ramon Maria Arbós i Isidre Piñol, 2001 (15’). Material inèdit.

TOTA PEDRA FA PARET. Jordi Giribet i Josep Maria Santesmasses, 2014 (7’30’’)

CONSTRUCCIÓ D’UNA PARET DE TÀPIA. Germans Jaume i Ramón Cornudella, 2019 (5’-10’). Material inèdit.

 

Organitza: Centre d’Estudis de les Garrigues i l’Ajuntament del Cogul.

Data: 21 de setembre de 2019.

Lloc: Centre de visitants del Conjunt rupestre de la Roca dels Moros, Camí del Cogul a l’Albagés (km 1)

Hora: 19.30h.

Més informació: info@cegarrigues.cat

 

 

 

9ª Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic a Sant Feliu de Guíxols

dl., 16/09/2019 - 14:27
9ª Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic a Sant Feliu de Guíxols 20 de setembre de 2019 a les 19:00

Projecció dels documentals “Els Tapers de la costa” Ramon Biadiu, 1937 i “Manufacturas de corcho Juan Sanjaume en Sant Feliu de Guíxols” d’actor desconegut i filmada pels volts de 1930. Presentació a càrrec de Alfons Hereu.

21 de setembre de 2019 a les 19:00

Projecció de la pel·lícula “Noche de vino tinto” ,Direcció:  José María Nunes, Catalunya, 1966

Al Pati de l’antic Hospital. Entrada lliure. Aforament limitat.

Conservació i gestió de l’arquitectura rural tradicional

dl., 16/09/2019 - 12:22

Ha estat convocada la Jornada “Iniciatives per a la conservació de l’arquitectura rural tradicional”; una jornada tècnica que té per objectiu valoritzar el patrimoni arquitectònic rural, a través de l’exposició de diverses experiències dutes a terme a Catalunya en espais naturals: Gavarres, Montsant, i, molt especialment en el Parc Natural dels Ports.

Dins el programa es presentarà la Xarxa de coneixement científic entorn de l’arquitectura tradicional i el patrimoni immaterial, que s’està configurant a les Terres de l’Ebre.

També inclourà dos visites, una a l’exposició Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya, produïda per la Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI) i l’altra al Mas de Burot, a Horta de Sant Joan, recentment rehabilitat.

La inscripció és gratuïta, però cal formalitzar-la per telèfons: 977 50 40 12, o bé a les adreces de correu pndelsports@gencat.cat i https://ruralcat.gencat.cat

Organitzen: Parc Natural dels Ports. Departament de Territori i Sostenibilitat

Col·laboren: Mas de Burot, Ajuntament d’Horta de Sant Joan i Ruralcat.

Data: 27 de setembre de 2019.

Lloc: Centre de Visitants del Parc Natural dels Ports. Carretera T330, km.27. 43595 Prat de Comte.

Hora: 9h a 16h’.

Més informació: Parc Natural dels Ports pndelsports@gencat.cat

Presentació de la “Recerca per a la recuperació del gegant negre de Cervera”

dv., 13/09/2019 - 20:19

Dimarts 17 de setembre a les 19h

Auditori Municipal de Cervera

Presentació de la recerca etnohistòrica que va dur a terme sobre els Gegants de Cervera, l’antropòleg Lluís Àngel Bellas Melgosa. En concret sobre el projecte de recuperació del gegantó negre de Cervera. 

A banda de la presentació de la recerca, es signarà el document de dipòsit del pergamí escrit a mà del Gegant vell de 1948 al Museu de Cervera. El primer objecte per a la creació de la “Casa de les Festes de Cervera”.

L’acte es realitza en el marc de l’Isagoge i la Festa Major del Sant Crist 2019, i com a prèvia de l’estrena del mateix gegant el dissabte a les 17.40h.

Història de la Literatura Popular Catalana

dv., 13/09/2019 - 13:28
Llibreria Documenta
Pau Claris, 144, Barcelona
Divendres, 13 de setembre, 19.00 h

Presentació dels tres primers volums de la col·lecció Patrimoni Literari, publicats pel Servei de Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili. La presentació anirà a càrrec de Magí Sunyer, director de la col·lecció, i comptarà amb la presència dels autors del llibre, Carme Oriol i Emili Samper. El segon d’aquests volums és Història de la Literatura Popular Catalana, l’obra de màxima referència en la matèria, publicada el 2017.

Vegeu tota la informació sobre aquest volum aquí.

Curs de reparació dels murs de terra de les edificacions del Castell del Remei

dv., 13/09/2019 - 09:48
Finca Castell del Remei (Penelles)
28 i 29 de setembre de 2019

El 20è Curset d’Estiu d’Arquitectura Popular “Josep Mora 2019” tindrà com a objectiu la reparació dels murs de tàpia de les construccions de la finca del Castell del Remei, emblemàtica finca agrícola de la plana d’Urgell, a la comarca de la Noguera.

El curset constarà de dues jornades:

Dissabte, 28 de setembre:

10.00 h a 10.30 h – Presentació. Explicació dels conceptes bàsics.
10.30 h a 13.00 h – Paraments i patologies del mur de terra.
13.00 h a 14.30 h – Visita al Celler i desgustació de vins.
14.30 h a 16.00 h – Dinar
16.00 h a 18.30 h – Pràctica I. Preparació de la terra i materials.

Diumenge, 29 de setembre:10.00 h a 13.30 h – Pràctica II. Intervenció.

Important:
Cal portar roba còmode per treballar, protecció per al sol i guants de treball.

Preus:
44 € (socis Amics Arquitectura Popular); 59 € (carnet jove, jubilats i aturats); 69 € (resta de participants).
El dinar no està inclòs en els preus.

Organitza: Fet de Terra i Amics de l’Arquitectura Popular

Inscripcions: correu.arquitecturapopular@gmail.com

 

2a Mostra internacional d’obres audiovisuals sobre patrimoni cultural immaterial a Mèxic

dj., 12/09/2019 - 13:16

Convocatòria per presentar-hi obres fins al 30 de setembre de 2019.

2a Mostra internacional d’obres audiovisuals sobre patrimoni cultural immaterial, organitzada pel Centro Regional de Investigaciones Multidisciplinarias de la Universidad Nacional Autónoma de México i la Cineteca Nacional de Mèxic.

La convocatòria va dirigida a realitzadors independents, associacions i organitzacions civils, institucions públiques i privades,  que podran inscriure una o més obres la temàtica de les quals hagi sigut motivada o estigui relacionada amb els dominis del patrimoni cultural immaterial (les tradicions i expressions orals, arts i espectacles, usos socials, rituals i actes festius, els coneixements relacionats amb la naturalesa i l’univers, i les tècniques artesanals tradicionals).

S’hi poden presentar obres documentals, de ficció i d’animació produïdes entre 2016 i 2019. Els audiovisuals s’han de presentar en la seva llengua original i amb subtítols en castellà o anglès. Per presentar-hi propostes cal omplir aquest formulari online i posar-se en contacte amb els organitzadors (registromuestracontenidos@gmail.com).

Per a més informació: bases de la mostra

Protegint l’immaterial: Jornades sobre Patrimoni Cultural Immaterial i Propietat Intel·lectual

dj., 12/09/2019 - 12:42

Del 17 al 18 de setembre, l’associació per la defensa de l’intangible Intangia i, l’empresa de gestió de patrimoni cultural Labrit Multimedia, organitzen les jornades “Protegint l’immaterial”. Durant els dos dies es podran escoltar ponències que tractaran d’analitzar quines són o haurien de ser les figures de protecció associades al patrimoni cultural immaterial i la propietat intel·lectual al Museu de Navarra.

La jornada del dia 17 comptarà amb les ponències d’experts i expertes en camps tan diversos com la gestió cultural, els drets d’autor, l’explotació microeconòmica dels coneixements tradicionals o el dret jurídic associat al patrimoni cultural immaterial. El dimecres 18 es procedirà a la projecció d’un seguit d’audiovisuals que visualitzaran els coneixements tradicionals associats a una sèrie d’oficis determinats.

Per a últim, es tancarà la jornada amb una taula rodona. Les conclusions sorgides del debat s’utilitzaren per a la creació d’un Manual de bones pràctiques, fruit de la col·laboració amb els membres de la Càtedra de Patrimoni Immaterial de la Universitat Pública de Navarra.

Web de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT)

dj., 12/09/2019 - 10:12

S’ha creat el web de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT): https://pedrasecaarquitecturatradicional.cat/

Hi podreu trobar informacions d’actualitat sobre la pedra seca i l’arquitectura tradicional, de la mateixa APSAT o dels seus membres integrants.

En els seu extens menú hi podem trobar la relació dels membres de l’APSAT, persones que treballen la pedra seca, informació sobre la wikipedra, la revista “Pedra seca” o l’Observatori del Paisatge. També s’hi pot trobar informació sobre els Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) o el Patrimoni de la UNESCO.

Entre els diversos apartats n’hi ha un textos històrics rellevants sobre la pedra seca; els textos que podreu consultar-hi són, entre altres,: “Construccions de pedra en sec” de Joan Rubió (1914), “Les barraques de vinya de paret en sec del Pla de Bages” de Ramon Violant i Simorra (maig del 1954), “Les barraques” de Ramon Violant i Simorra del treball “Etnografia de Reus i la seva comarca” (maig del 1954), “Construcciones de piedra en seco en la provincia de Tarragona: las barracas de Montroig”, ponencia de Salvador i Maria Lluïsa Vilaseca presentada al “X Congreso Nacional de Arqueología” de Maó (1967) o la Declaració de Torroella de Montgrí (24 d’octubre de 2004).

També hi ha un recull de textos sobre la pedra seca fets després de l’any 2000. I els apartats dedicats a llibres sobre la pedra seca i l’arquitectura tradicional.

A més s’hi pot trobar informació en relació a les “Trobades de pedra seca” (des de la primera el 2002 fins la darrera el 2017). I també s’han recuperat els “Butlletins de pedra seca” publicats des del 2009 al 2017.

Aquest web intenta ser un compendi de les informacions sobre la pedra seca a Catalunya i que esperem anar augmentant amb el temps.

Taller de memòria sobre el president Macià

dc., 11/09/2019 - 16:40

Dins el programa “12ns Tallers i Jornades de Memòria Oral”, el Centre d’Estudis de les Garrigues, conjuntament amb l’Espai Macià, organitza el “Taller de memòria sobre el president Macià” amb l’objectiu de recuperar el record que la gent de més edat de la població té sobre el president Macià. El president Macià fou un militar i polític català que tingué una històrica relació amb les Borges Blanques ja que la seva família n’era originària, malgrat que ell va néixer a Vilanova i la Geltrú. Figura destacada de Solidaritat Catalana, i fundador d’Estat Català i després d’Esquerra Republicana de Catalunya, Macià visità sovint les Borges, el seu districte electoral natural que l’escollí diputat a Corts de forma ininterrompuda entre 1907 i 1923.  El taller farà ús de recursos audiovisuals per tal de recollir la memòria i el record dels borgencs i borgenques sobre el president.

Organitzen: Centre d’Estudis de les Garrigues i Espai Macià.

Data: 13 de setembre de 2019.

Lloc: Espai Macià, Plaça Ramon Arqués, 5, les Borges Blanques.

Hora: 16h.

Més informació: 973 140 874, info@cegarrigues.cat, info@espaimacia.cat

Un espectacle amb memòria oral per salvaguardar tradicions al delta de l’Ebre

dt., 10/09/2019 - 12:08

Dins el programa “Ebre Música & Patrimoni”, al Centre d’interpretació de les Barraques del Delta de l’Ebre tindrà lloc l’espectacle “Memòries líquides. Veus dels rentadors” amb l’objectiu de recuperar, a partir de la memòria oral de veïnes de Sant Jaume d’Enveja, algunes de les antigues tradicions populars locals que giraven entorn de la cura de la salut i de l’alimentació a nivell familiar. L’espectacle, a més a més de testimonis orals, inclou objectes, cançoner, dansa contemporània, lectura de textos, fotografies, vídeos, etc. tot recordant com era la vida al voltant del rentador.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Participa: Centre d’interpretació de les Barraques del Delta de l’Ebre.

Data: 22 de setembre de 2019.

Lloc: Centre d’interpretació de les barraques del Delta de l’Ebre. Carrer de Carles I, 60, 43877 Sant Jaume d’Enveja.

Hora: 19h30’.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

Un film sobre Jacint Verdaguer dóna el tret de sortida de la Mostra de Cinema Etnogràfic organitzada des del Museu del Ter

dl., 09/09/2019 - 13:30

L’estiu de 1882, Jacint Verdaguer va resseguir el Pirineu a peu i de cap a cap. Estava comen­çant a escriure el que seria un dels seus millors poemes: Canigó. Més de 130 anys després, re­correm l’itinerari original per rescatar de l’oblit una gran gesta de la nostra història pirinenca. La primera gran travessa d’alta muntanya fins el cim de l’Aneto protagonitzada per un català il·lustre. Maleïda 1882. L’aventura de Jacint Verdaguer a l’Aneto explica com el gran poeta romàntic emprèn, el 1882, el somni de conquerir la muntanya. Sabrem, al llarg de la història, si allò que l’empeny al cim és l’anhel de superar els reptes més imponents o la recerca d’allò diví que el poeta plasma en el seus escrits.

Data: Dimarts 10 de setembre a les 20.30 hores

Lloc: Pavelló municipal. Carrer Font de la Sala, 1. Folgueroles

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Organitza: Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals  de la Generalitat de Catalunya; Museu del Ter i Casa Museu Verdaguer de Folgueroles

Arrenca la 9a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic del Museu del Ter

dv., 06/09/2019 - 11:25

L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals  de la Generalitat de Catalunya, en estreta col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya, organitza per novè any consecutiu aquesta mostra amb caràcter multiseu, que combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció, tots sota el denominador comú de ser, d’una manera o altra, testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat. En aquesta edició hi participaran tretze entitats de la xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, entre les que hi ha el Museu del Ter.

El Museu del Ter coordina, per setè any consecutiu, la programació de la mostra a la Catalunya central, on també hi participen: la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles; el Museu Etnogràfic de Ripoll; el Cine Club Vic; El Grup de Recerca Local Fent Memòria de Taradell; el Museu de la Torneria de Torelló; el Centre de Cultura i Natura de la Vall d’en Bas – Can Trona; el Museu Arqueològic de l’Esquerda de Roda de Ter i dues sessions a Manlleu, amb col·laboració amb l’AFADIP, Associació de famílies pel desenvolupament integral de la persona.

La Mostra de Cinema Etnogràfic, organitzada des del Museu del Ter té una clara voluntat territorial, per això es fa conjuntament amb altres entitats i les sessions es realitzen en diferents localitats de la Catalunya Central. La Mostra, a banda de la divulgació de documentals actuals (sessions de Folgueroles, Ripoll, Vic i la Vall d’en Bas), és també una forma de visualitzar i incentivar la recuperació d’antigues filmacions amb un clar interès etnogràfic (sessions de Manlleu, Roda, Taradell i Torelló). En conjunt, una iniciativa per donar a conèixer i posar en valor el nostre patrimoni etnogràfic audiovisual.

Programació Museu del Ter 2019

Per a més informació: www.museudelter.cat – info@museudelter.cat – 938515176

 

I Congrés Català d’Antropologia

dj., 05/09/2019 - 12:01

30 i 31 gener i 1 de febrer de 2020. Tarragona (Universitat Rovira i Virgili, Tarragona).

L’objectiu del Congrés és crear un punt de trobada de l’Antropologia Social i Cultural a Catalunya. Des de la constitució dels primers departaments i àrees d’Antropologia al nostre país, s’ha anat configurant un àmbit de recerca i de professionalització i actualment ens trobem en un moment de maduració i creixement de la disciplina. En aquest context, considerem important construir espais de trobada i d’intercanvi per generar vincles i sinergies, reforçar complicitats i garantir la consolidació d’un àmbit professional i de recerca a Catalunya.

El Congrés pretén contribuir a la promoció i difusió de l’Antropologia a Catalunya i actuar com a una plataforma per a donar visibilitat a la nostra disciplina. Us convidem a participar en el debat i la reflexió conjunta. Podreu participar enviant propostes de simposis, comunicacions, pòsters i material audiovisual. Així mateix també deixem la porta oberta a d’altres propostes d’activitats.

El Comitè Científic del Congrés està format per representants de les diferents universitats i centres de recerca catalans i de les organitzacions d’Antropologia de Catalunya. Les llengües del Congrés són el català, el castellà, l’anglès, el francès i l’occità.

CRIDA A PRESENTACIÓ DE SIMPOSIS

 S’acceptaran propostes de simposi relacionats amb qualsevol àmbit de la disciplina fins al 15 de setembre de 2019.

Cada proposta haurà d’incloure:

  1. a) Títol
  2. b) Resum de 250 paraules
  3. c) Noms de les coordinadores o coordinadors del simposi, adreça electrònica i institució de procedència.
  4. d) Proposta de simposi. Fins a 1.500 paraules. Contingut: delimitació del tema, breu panoràmica del camp, bibliografia.

Les propostes es remetran per correu electrònic a coca@antropologia.cat

El Comitè Científic del Congrés valorarà les propostes i acceptarà les que s’ajustin als requisits d’aquesta convocatòria.

Els simposis seran de dues hores i podran acceptar fins a un màxim de 8 comunicacions. La persones coordinadores es faran responsables de la recepció de propostes de comunicació, de la seva selecció, així com de l’organització de les sessions.

Més informació: https://coca2020.imf.csic.es/

Jornades Internacionals: ART, ANTROPOLOGIA, INDUSTRIA. Cossos opacs, fàbriques transparents

dj., 05/09/2019 - 10:42

9 de setembre 2019 Seminari de Filosofia. Facultat de Geografia i Història, UB.

Aquestes jornades proposen reunir a antropòlegs, comissaris i artistes que han treballat sobre imatges de l’indústria. En un periode que sovint es defineix com a “post” industrial, l’imaginari de la fàbrica i el treball industrial es transforma. Per una part, l’indústria esdevé patrimoni, objecte de memòria històrica. Per una altra banda apareix un paisatge post-industrial en el que les activitats artístiques i creatives, les noves formes de treball, estan cridades a omplir les velles naus de nous continguts, en una projecció cap a un incert model futur. Al voltant de la fàbrica com a imatge, per tant, no es genera només patrimoni històric, sinó que també es fabrica un imaginari de futur.

A partir d’ aquest focus en la indústria com a imatge, l’ objectiu d aquestes jornades també és parlar en termes més generals de la relació entre pràctica artística i recerca social, imatge artística i antropologia visual. Aquests son els objectius fonamentals del grup de recerca GRAPA ( Grup de recerca en Antropologia i Pràctiques Artístiques), de la UB. Les jornades prendran com a punt de partida l’exposició “Vallès: Fabricar passats, fabricar futurs”, del membre de GRAPA Claudio Zulian, a Virreina Centre de la Imatge.

PROGRAMA

10 h. Presentació de les Jornades. Roger Sansi (UB-GRAPA)

10.15h. Intervencions de Claudio Zulian (GRAPA), Valentín Roma (Virreina Centre de la Imatge), Mao Mollona (Goldsmiths, RU), Diana Padron ( UB), Isaac Marrerro (Goldsmiths, RU), Jorge Blasco (Independent)

12h- 12:30 Pausa

12:30 – 14:00 Taula Rodona amb Pep Dadanyà ( Escola Massana-GRAPA), Isidor Fernandez ( GRAPA), Lluis Nicolau ( UFBA, Brasil).

Organitzador:  Roger Sansi ( Departament d’ Antropologia Social, UB- GRAPA)

Investigadors Convidats:

Mao Mollona ( Goldsmiths, RU)

Isaac Marrerro (Goldsmiths, RU)

Lluis Nicolau ( UFBA, Brasil).

Entitats Organitzadores:

Grup de Recerca en Antropologia i Pràctiques Artistiques ( GRAPA).

Facultat de Geografia i Història, UB.

La Virreina Centre de la Imatge.

Taller pràctic de pedra seca a l’Estany

dj., 29/08/2019 - 09:33
L’Estany (Moianès)
Del 3 al 6 de setembre de 2019 (de 9 a 13.30 h)

La mina de desguàs de les aigües del prat del poble de l’Estany que va permetre’n la dessecació definitiva és una obra del segle XVIII, d’entre els anys 1734 i 1737. Al març de 2009 s’aprovà la declaració de la mina com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i s’iniciaren els estudis previs per a la seva restauració.

De la mà de Roger Solé Coromina (https://lafeixapedraseca.com/), artesà de la pedra seca i especialista en construccions contemporànies i en restauracions d’obres centenàries, podreu conèixer la tècnica de la pedra seca i saber com es va fer aquesta obra d’enginyeria que encara continua fent la seva funció (minadedesguàs).

El taller consisteix en realitzar una secció de mina d’uns 5 m de llarg i 2 m d’altura, que quedarà visible a la boca sud de la mina i ajudarà a entendre el procés de construcció d’aquesta obra d’enginyeria.

El taller és gratuït, però cal el compromís d’assistència per part dels participants. S’hi pot anar tots els dies o els dies que vagi més bé als participants, però es molt important que siguin el màxim de responsables amb la seva participació.

Inscripcions: tel. 93 830 30 00
Organitza: Ajuntament de l’Estany

 

Espai i festa. La transformació festiva de l’espai urbà a les viles i barris de Barcelona

dt., 27/08/2019 - 10:57

Dates: Del 4 de setembre al 13 d’octubre.

Lloc: Casa dels Entremesos (Plaça de les Beates, 2, Barcelona)

Inauguració: Dijous 12 de setembre a les 8 del vespre.

L’exposició “Espai i festa. La transformació festiva de l’espai urbà a les viles i barris de Barcelona” ofereix una documentada i extensa panoràmica del que és i ha estat històricament, a les viles i als barris de la ciutat de Barcelona, el costum de guarnir les places i els carrers amb motiu de festa.  

Amb un contingut eminentment visual, la mostra ESPAI I FESTA exposa una elecció d’imatges de guarnits festius provinents dels fons fotogràfics dels Grups de Recerca Local de la ciutat i de diversos fons privats, de la xarxa d’arxius de districte i de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. L’exposició pretén donar a conèixer la vigència i posar en valor aquesta manifestació social i acció creativa, reconeixent la tasca dels qui la van fer i encara la fan possible.

Organitzen: Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana, l’Institut Ramon Muntaner i els Grups de Recera Local de Barcelona, amb la col·laboració de l’Esbart Català de Dansaires.

Horaris de visita: de dimarts a dissabte, de 10 a 13 i de 16 a 19 h i els diumenges, d’11 a 14 h.

La festa de Sant Antoni als Països Catalans. Cultura Viva 2019

dt., 13/08/2019 - 12:31

 

 

 

Museu de la Pauma

de Mas de Barberans

Clavell, 52

-Dia: 13/08/2018

-Hora: 19h

Salvador Palomar oferirà una conferència sobre la festa de sant Antoni als Països Catalans. Des de Carrutxa, Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria, associació creada a Reus el 1980, treballa amb Montsant Fonts, des de fa més de trenta anys (1986) sobre la festa de Sant Antoni. Tot i que l’àmbit prioritari de recerca de l’associació són les comarques del Baix Camp i el Priorat, algunes línies de treball, com aquesta, ens han portat a fer recerca de camp i observar les celebracions d’arreu dels Països Catalans. Com a resultat d’aquesta recerca es va fer una exposició itinerant, amb el Departament de Cultura. Sant Antoni i el dimoni, i hem publicat diversos treballs sobre la festa de Sant Antoni al Matarranya, a la Terra Alta, a Reus… col•laborant en les Jornades d’estdi sobre la festa de Sant Antoni als Països Catalans que van tenir lloc a Ascó, Manacor i Canals. També com a organitzadors del Simposi Internacional sobre Focs Festius a la Mediterrània que es va celebrar a Reus (2016) i que va tenir les festes d’hivern i Sant Antoni com un dels temes destacats.

Des de Mas de Barberans es va presentar el projecte Sant Antoni, Recuperació de la Festa de Major d’Hivern l’any 2008 a Tallers per a la Festa. Engunay ha estat l’onzena edició  i cal dir és  una festa que no es sap si és pel foc o per …té un gran èxit de participació sobretot en la població jove, cosa no fàcil d’aconseguir en una població de 600 habitants. S’ha consolidat totalment i amb força dins del calendari festiu municipal.

Des del Centre d’Estudis es va fer una petita recerca i es va documentar que a Mas de Barberans, fins aproximadament el 1925, es celebrava la festa de sant Antoni amb la representació de la vida del sant i la cremada d’un ramer. En acabar la representació es deien una versets que eren una sàtira de la vida dels habitants del poble durant l’any, tenien una funció burlesca com un precarnaval i per acabar es ballava la jota. Aquesta festa era la festa major d’hivern i amb el temps va desaparèixer.

El tret més característic és la forma de la barraca que no és com la de la comarca dels Ports sinó que és com un ramer dels que es feien els pastors al Port(un aixopluc format per uns puntals de pi i recobert amb boixos).

Montgrí. Una història de gegants Un homenatge a l’imaginari festiu de Torroella

dl., 05/08/2019 - 15:05

El Museu de la Mediterrània i l’Associació d’Amics dels Gegants i Capgrossos de Torroella de Montgrí produiran aquest any l’exposició “Montgrí. Una història de gegants”.

Aquesta exposició que s’inaugurarà el 24 d’agost a les 18.30 h, coincidint amb la Festa Major de Sant Genís, és comissariada per Xavier Cordomí expert en el món de la imatgeria festiva de Catalunya i gran coneixedor del seguici Torroellenc.

Després de diferents any treballant per la consolidació de l’imaginari festiu de Torroella, l’última dècada s’ha creat una nova àliga i un nou drac, es va creure oportú que era el moment de produir una exhaustiva exposició històrica dels elements festius de la vila. L’objectiu és realitzar una exposició des de la primera data documentada fins l’actualitat, vinculant la presència o l’absència d’aquest elements a la quotidianitat i l’excepcionalitat de la població i dels seus vilatans.

L’exposició serà una mirada als fets i esdeveniments festius importants en els que el gegant i la gegantessa, els capgrossos, el drac, l’àliga i els músics han estat protagonistes. Però, al mateix temps, posarem la lupa i farem aflorar l’impacte que sobre la societat torroellenca tenen aquests personatges. Volem que a l’exposició tinguin espai modistes i cosidores, fusters i metal·listes, perruquers i pintors, conservadors, mantenidors, portadors… la gent de Torroella que ha estat al voltant dels gegants i que fins ara han estat anònims.

L’exposició presentarà cinc àmbits expositius cronològics:

• Àmbit introductori. Un espai per contextualitzar des de la primera informació recollida i confirmada de l’existència d’un gegant i d’un drac a Torroella de Montgrí fins a la Festa Major de Sant Genís de 2019. Una línia del temps on s’anirà associant les notícies de locals amb fets rellevants a Catalunya i al món.

• Àmbit 1608 – 1879. Aquest apartat descriu les primeres descobertes sobre l’existència d’imatgeria a Torroella i les dates més significatives sobre la gegantessa, l’àliga i els músics, i les primeres noticies de festes com el Corpus, la Puríssima o Sant Genís..

• Àmbit 1880 – 1936. Aquest apartat es centra sobretot en les noves figures dels gegants i en la figura del personatge del “El Rellotger”, l’aparició de capgrossos, les noves funcions de la festa, els canvis de model festiu, els canvis socials i els progressos de la vila.

• Àmbit 1939 – 1975. Aquest apartat descriu la festa durant el franquisme, la presència dels gegants per Corpus i per Sant Genís i es centrarà detalladament en l’any “1950” amb la construcció dels nous, de nous vestits i la implicació de tota la vila.

• Àmbit 1976 – 2019. Aquest apartat descriu l’època contemporània de la imatgeria festiva torroellenca: els nous portadors, els Grallers del Montgrí, l’Home dels Nassos, els nous capgrossos, la rèplica dels gegants, els Amics dels Gegants i els Capgrossos, el Drac, l’Àliga. Noves formes i funcions noves.

L’exposició serà construïda a partir del treball intens de recerca realitzat per, una banda, a la confirmació de les dades que són conegudes o que han estat aportades per diferents autors i per altra part, per la investigació de noves dades no recollides en cap treball. Amb aquest objectiu s’ha iniciat una feina exhaustiva en diferents arxius: Arxiu Municipal d e Torroella de Montgrí (llibre de clavaria, llibre d’arrendament de tabes, llibre d’actes, etcètera), Arxiu Diocesà de Girona, Museu dels Sants d’Olot , Arxiu Parroquial de Sant Genís, Institut de Cultura de Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya, etcètera. I en la cerca d’imatges i documents gràfics: Fundació Mascort, Arxiu Mas Institut Ametller d’Art Hispànic, Arxiu Nacional de Catalunya, Centre Excursionista de Catalunya, fons privats, etcètera.

Des del Museu de la Mediterrània, i conjuntament amb l’Associació d’Amics dels Gegants i Capgrossos de Torroella de Montgrí estem treballant un seguit d’activitats paral·leles a l’exposició. Unes activitats que aniran encarades a totes les edats però que volen incidir en la difusió i visualització dels gegants com un element de la societat, del poble.

Pàgines