Representacions, escenificacions, balls, jocs i esports tradicionals

(en tots els camps)

Els jocs de cartes de la botifarra i el guinyot

Els jocs de naips o cartes tenen una llarga tradició a les Terres de l’Ebre. El guinyot i la botifarra són dos dels jocs més arrelats i es juguen amb les cartes de la baralla espanyola, que fora de Catalunya també es coneix com naips catalans. Es juga amb 40 cartes, perquè s’eliminen els vuits i els nous. La tradició de la botifarra ve de la Catalunya nord i es va anar estenent fins a la zona més meridional. El guinyot, en canvi, és de tradició valenciana i aragonesa. El fet que a les Terres de l’Ebre s’hagi jugat tradicionalment als dos jocs manifesta que aquest territori ha estat històricament una terra de cruïlla de cultures. Actualment el guinyot és el joc més practicat i la botifarra, en canvi, s’ha anat perdent i avui dia és generalment desconeguda. Només en algun lloc concret en mantenen viva la tradició. 

Les regates de muletes

Les regates de muletes són curses que se celebren en el context del riu Ebre, majoritàriament, i a la mar Mediterrània, i es caracteritzen a les Terres de l’Ebre per realitzar-se amb una embarcació pròpia tradicional que es coneix com a muleta o pontona (a Flix). La muleta, que es diferencia si s'utilitza al riu o a la mar, és una embarcació que té unes mesures d’entre 6 i 8 metres d’eslora per 1 metre i mig de mànega i 60 centímetres de puntal. És impulsada per quatre remers, actualment distribuïts en quatre bancs fixos un darrere l’altre, i dirigida per un timó que du el timoner i que va dret a la popa de l’embarcació. Aquesta embarcació, tradicionalment feta tota de fusta, actualment està recoberta per fibra de vidre. Els rems continuen sent de fusta, són de materials més lleugers quan s’utilitzen per a regates de llagut català. Les regates de muletes són avui dia, tant en la vessant més lúdica com en la de competició esportiva, una de les poques activitats que ha permès mantenir i activar la memòria d'una embarcació, la muleta, que junt amb el llagut va ser clau en el transport de mercaderies i persones al llarg de l'Ebre fins als seixanta i setanta del segle XX i que actualment gairebé ha desaparegut.

A l'Ebre continuen navegant les muletes pel riu, tot i que ha minvat la seva funció productiva relacionada amb la pesca i el transport de persones i mercaderies i avui en major part són un element de joc i competició. Actualment la majoria de regates de muletes són organitzades per clubs nàutics o de rem i és comú que es facin en el context de les festes majors. Junt amb aquest caràcter lúdic també es desenvolupen les competicions esportives. La Lliga del Llagut Català, que a la zona del delta de l'Ebre en diuen també muleta, dóna a aquest tipus d'activitat un grau esportiu i competitiu que no tenen les altres regates i la situa dins del marc de les competicions federades. En aquest cas, són embarcacions diferents que estan inspirades en la muleta ebrenca.