Representacions, escenificacions, balls, jocs i esports tradicionals

(en tots els camps)

El joc de la morra, de Sant Carles de la Ràpita

La Morra és un joc d'habilitat mental i sort entre dues persones, posicionades cara a cara, que han d’endevinar la suma del número de dits que hi haurà quan els dos jugadors estirant el braç, mostrin la mà amb els dits estesos. El joc, que actualment a les Terres de l'Ebre té com a nucli de recuperació i pràctica Sant Carles de la Ràpita, s'ha jugat històricament tant a pobles costers, com Alcanar o l'Ametlla de Mar, com a pobles d'interior, com Rasquera o Gandesa.

És un joc que s'ha practicat a diferents parts de l'àrea geogràfica del Mediterrani i amb una llarga trajectòria històrica però que actualment la seva pràctica s'ha reduït a nuclis concrets com Sant Carles de la Ràpita o pobles de Sardenya i Terol. Tot i existir variants normatives entre si, com si el 0 (puny tancat) és possible o no, en comú tenen la forma de jugar. El crit, la gesticulació la intimidació oral i física o la violència simbòlica són herència d'un context de joc masculí, d'oficis físics, de taverna i alcohol. Tot i això, aquesta herència actualment s'ha transformat, sense deixar de mantenir certs rituals. El joc s'ha suavitzat o ha fet més subtil el caràcter taverner implícit. La masculinitat, l'ofici i la taverna queden en un segon pla i avui són  homes i dones de diferents edats que continuen jugant, dins del format de torneig i associatiu.

Localització: Sant Carles de la Ràpita

Les cucanyes i els pals ensabonats

Tot i que el concepte de cucanya de manera generalitzada ha fet referència a un pal o una antena alta que està recobert de sabó (ensabonat) i que a l'extrem hi té un premi que el participant ha d'aconseguir, a les Terres de l'Ebre el nom del joc principal, la cucanya, s'ha generalitzat per anomenar també els diversos jocs que se celebren en el marc festiu, d'una festa major habitualment, i que tenen com a punt central el pal ensabonant. Un pal ensabonant que pot jugar-se en horitzontal i sobre l’aigua o en vertical i al mig de la plaça però sempre recobert de sabó.

Entre els jocs que acompanyen el pal ensabonat hi trobem la solta de síndries i melons (variant de la solta d'ànecs) a l'aigua, les curses nedant i/o amb pneumàtics, o en el cas que no sigui a l'aigua, jocs com la trencada de tupins o estirar la corda. Pal ensabonat i cucanyes implica un temps de jocs per a xiquets i xiquetes però també adolescents i joves que juguen i mostren les seves habilitats físiques, tant de força com equilibri. 

Els jocs de cartes de la botifarra i el guinyot

Els jocs de naips o cartes tenen una llarga tradició a les Terres de l’Ebre. El guinyot i la botifarra són dos dels jocs més arrelats i es juguen amb les cartes de la baralla espanyola, que fora de Catalunya també es coneix com naips catalans. Es juga amb 40 cartes, perquè s’eliminen els vuits i els nous. La tradició de la botifarra ve de la Catalunya nord i es va anar estenent fins a la zona més meridional. El guinyot, en canvi, és de tradició valenciana i aragonesa. El fet que a les Terres de l’Ebre s’hagi jugat tradicionalment als dos jocs manifesta que aquest territori ha estat històricament una terra de cruïlla de cultures. Actualment el guinyot és el joc més practicat i la botifarra, en canvi, s’ha anat perdent i avui dia és generalment desconeguda. Només en algun lloc concret en mantenen viva la tradició.