Salut, alimentació, gastronomia

(aliment, recepta, cura o remei)
(en tots els camps)

Els aiguardents, licors i altres destil·lats tradicionals

L’elaboració i el consum d’aiguardents, licors i altres productes, fruit de la destil·lació o maceració, ha estat habitual al territori, en concret a les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, determinat per l’extensió i la importància de la producció vitivinícola i a la vegada pel coneixement i el treball de les plantes del medi.

Actualment l’aiguardent és un producte que, tot i que continua produint-se, es fa més en l’àmbit privat en petits alambins i no de la brisa, sinó del vi. Tot i això, el més habitual és l’elaboració de licors mitjançant el procés de maceració després de comprar l’aiguardent.

El consum, antigament tan habitual en l’àmbit agrari i quotidià, actualment s’ha concentrat en actes festius, romeries o festes en què el fet de menjar pren un paper rellevant. Aquest consum també s’acompanya del valor que pren com a objecte d’intercanvi. És l’aiguardent com altres licors, elaborats de forma casolana, un producte utilitzat en la definició de llaços i relacions socials, ja que és comú tenir-ne o fer-ne tant per compartir i oferir als convidats com per regalar-lo als amics o gent coneguda.

Descripció data de realització/periodicitat: Quan l’aiguardent es feia amb la brisa, fruit de la premsada del raïm per fer vi, el temps d’elaboració depenia del fet de tenir aquesta matèria primera de setembre a novembre. En el cas que s’elabori l’aiguardent directament del vi, aquest procés no té una temporalitat determinada.