Salut, alimentació, gastronomia

(aliment, recepta, cura o remei)
(en tots els camps)

Els xapadillos del delta de l'Ebre

Xapadillo sec. Els xapadillos del delta de l'Ebre 9

El xapadillo, castellanisme usat enlloc de xapat, és un mètode tradicional de conservació de determinats peixos al delta de l'Ebre i de la qual se'n desconeix l'origen. Consisteix a xapar el peix i assecar-lo a l'aire per tal que duri molt temps. El peix més apreciat per fer-ne xapadillo, actualment, és l'anguila i es pot cuinar rostit o fregit, com a acompanyament d'aperitius o bé com a segon plat, acompanyat d'altres productes elaborats com tomates de penjar rostides, samfaina o allioli. Antigament, però, també es feia ordinàriament xapadillo d'altres peixos com el llissal, el congre, la tenca (en altres indrets catalans anomenada carpa), el gall o la cavalla.

Descripció data de realització/periodicitat: L'elaboració de xapadillo es du a terme tradicionalment al llarg de tot l'any, tot i que actualment, durant l'estiu es dóna el període de veda pesquera dels principals ports del delta de l'Ebre i en els mesos de juny a agost, gairebé no se'n elabora. No obstant, per tractar-se d'una conserva, no deixa de consumir-se al llarg de tot l'any.

La cuina de l'arròs al Delta

En un entorn paisatgístic de gran riquesa biològica i diversitat faunística i florística com és el Delta de l’Ebre, s’introduí al segle XIX el conreu extensiu de l’arròs. Aquesta mesura s’acompanyà de la colonització deltaica i la progressiva construcció d’una gastronomia identitària vinculada amb el paisatge, els seus recursos i el seu desenvolupament agrícola. La paral·lela producció d’hortofructicultura i ramaderia, la pràctica de la caça i la pesca i l’extensió dels cultius aqüícoles han estat els factors que han contribuït a elaborar un receptari que té en l’arròs el seu segell de distinció. 

Descripció data de realització/periodicitat: L’arròs és un producte que pot ser consumit durant tot l’any; tanmateix, són els ingredients dels quals s’acompanyen algunes receptes el fet que pot determinar parlar d’una temporalitat concreta. Mètodes diversos de conservació com la salaó o la congelació permeten, però, poder-los assaborir tot l’any, si així es considera.