Salut, alimentació, gastronomia

(aliment, recepta, cura o remei)
(en tots els camps)

La clotxa i les seues variants locals

La clotxa és una menja formada per mig pa rodó tallat per la meitat en vertical i buidat de la molla per omplir-lo de tomaca, alls torrats escalivats, ceba, sardina de casco, tot cuinat a la brasa, acabat amb oli d'oliva i acompanyat de vegades d'olives i vi negre. Aquests productes en funció de la zona també poden incloure llonganissa o baldana de ceba o altres productes com són els fesols; a més a més, podem trobar aquesta menja amb noms diferents tot i tenir característiques similars: canto de pa, crostó o clòtxina. Tot i ser un producte que es consumia en l'àmbit agrari, avui es consumeix principalment en el context festiu i d'oci, tant dins d'una festa com el dia de l'ermita o Divendres Sant, o en la seva pròpia celebració o fira anomenada Festa de la Clotxa, celebrada a la comarca de la Ribera d'Ebre cada any des de 2003. 

És un producte amb una llarga trajectòria en la cultura gastronòmica de les Terres de l'Ebre que ha anat adaptant-se als diversos contextos fins avui dia, que podem trobar molts restaurants que han agafat la idea de la clotxa i l'han continuat o transformat.

Descripció data de realització/periodicitat: El context fix de consum de la clotxa a la Ribera d'Ebre és la celebració de la Festa de la Clotxa de la Ribera d'Ebre, organitzada des del 2003 (fa 13 anys el 2016). Té un caràcter anual també en els contexts com són els romiatges o les celebracions festives, on es consumeix en comunitat i públicament la clotxa o les seves variants. Per tant, el seu consum organitzat dins del marc festiu té un caràcter principalment anual a cada població, però en el territori de la comarca és continuat. A la vegada el consum més enllà de l'àmbit festiu es podria dir que té un caràcter ocasional cada cop menys present, tot i això no cal oblidar que antigament era de consum habitual o quotidià, ja que era el menjar comú entre els treballadors al camp per esmorzar o dinar.

La cuina de l'arròs al Delta

En un entorn paisatgístic de gran riquesa biològica i diversitat faunística i florística com és el Delta de l’Ebre, s’introduí al segle XIX el conreu extensiu de l’arròs. Aquesta mesura s’acompanyà de la colonització deltaica i la progressiva construcció d’una gastronomia identitària vinculada amb el paisatge, els seus recursos i el seu desenvolupament agrícola. La paral·lela producció d’hortofructicultura i ramaderia, la pràctica de la caça i la pesca i l’extensió dels cultius aqüícoles han estat els factors que han contribuït a elaborar un receptari que té en l’arròs el seu segell de distinció. 

Descripció data de realització/periodicitat: L’arròs és un producte que pot ser consumit durant tot l’any; tanmateix, són els ingredients dels quals s’acompanyen algunes receptes el fet que pot determinar parlar d’una temporalitat concreta. Mètodes diversos de conservació com la salaó o la congelació permeten, però, poder-los assaborir tot l’any, si així es considera.