Manifestacions musicals i sonores

(en tots els camps)

Les colles de gaiters, grallers i dolçainers

Les colles de gaiters, grallers i dolçainers formen part del teixit associatiu de bona part dels municipis de les Terres de l’Ebre. La seva activitat està estretament vinculada al context festiu de la zona del seu municipi i amb la seva música acompanyen diversos actes festius com les cercaviles, els balls de gegants, la presentació de les pubilles, alguns balls tradicionals i altres manifestacions festives.

A les Terres de l’Ebre, sabem de la presència de la gaita i el tambor com a mínim des del segle XVII. Les seves funcions i format (conjunt de dos músics, gaiter i tamborer) es manté quasi intacta fins els primers anys de la dècada de 1980-1990. És en aquest moment que es produeix un canvi, d’una banda, amb l’arribada des del País Valencià, del nou concepte de colla de dolçainers formada per molts músics, i d’altra banda, amb la influència dels grups d’animació amb música de gralles de les comarques centrals de Catalunya. Durant aquesta dècada es produeix una efervescència que transforma el concepte de música popular tradicional. A dia d’avui, el format tradicional de la parella de gaiter i tabaler ha derivat en les colles de dolçainers i grallers que formen part del dia a dia festiu de les Terres de l’Ebre.

Els goigs cantats

Els goigs cantats són oracions de caire popular cantades i creades amb l’objectiu de lloar una imatge religiosa. S’estructuren en heptasíl·labs i estrofes de sis versos i es consideren composicions poètiques populars que tenen com a objectiu l’exaltació de la vida o dels fets concrets de la imatge religiosa, sigui una mare de Déu, santes o sants. El contingut d’aquestes estrofes, i pel caràcter popular que si li atribueix, habitualment posa en valor els fets de la vida de la imatge religiosa i en alguns casos la relació de la imatge amb la comunitat o població que li canta i la lloa.

A les Terres de l’Ebre, en relació amb les ermites i els patrons de les poblacions, el cant dels goigs continua present principalment en les litúrgies religioses que tenen lloc en el context d’una festa major o d’una romeria. Alguns dels casos recollits són a la Ribera d’Ebre: Flix a la Verge del Remei, Ascó a sant Antoni, Garcia a sant Antoni i santa Magdalena, o Riba-roja a santa Madrona. A la Terra Alta, sant Blai a la Fatarella i a Bot, santa Magdalena al Pinell de Brai, la Mare de Déu de la Fontcalda, sant Antoni i santa Magdalena a la romeria de Berrús a la Pobla de Massaluca, i a Vilalba també a santa Magdalena i sant Antoni a la romeria de Berrús. Al Montsià trobem goigs dedicats la Mare de Déu de la Pietat a Ulldecona, del Remei a Alcanar, i a sant Jaume a Sant Jaume d’Enveja. Finalment, a la comarca del Baix Ebre es canten goigs a la Mare de Déu de Dalt de Benifallet, a sant Joan a l’Ampolla o a la Mare de Déu de la Cinta a Tortosa. 

Les aurores, d’Alcanar, la Fatarella i la Pobla de Massaluca

Despertadors a la Pobla de Massaluca. Sant Antoni 7

Les aurores són uns cants que s’interpreten a l’alba, en apuntar el dia. A les Terres de l’Ebre, actualment es canten a diversos municipis. Per Sant Antoni Abat, al voltant del dia de la festivitat, el 17 de gener, a la Pobla de Massaluca celebren les festes majors en honor al patró i es fa el cant dels despertadors. A Alcanar, també en el marc de Sant Antoni es canta la despertada. I, a la Fatarella, per la Mare de Déu de la Misericòrdia, el dia 8 de setembre, es canten les aurores. Tradicionalment, aquests cants anaven lligats a la litúrgia religiosa i tenien per objectiu la crida dels habitants de la població per algun element de celebració, normalment, l’assistència a alguna missa dedicada a alguna confraria o a participar en l’oració del Rosari. Avui dia, però, han perdut en bona mesura el significat religiós i social originaris i s’interpreten per mantenir-ne la tradició. Els despertadors es canten sense instrumentació, a cappella, i estaven formats tradicionalment per un grup de vuit o deu homes en els quals la presència de les dones estava prohibida. Al segle XXI, però, aquestes restriccions desapareixen i hi poden participar tant homes com dones.

Les bandes de música

Les bandes de música i les seves entitats constitueixen un element vertebrador i de cohesió social, un fenomen organitzat i estructurat.

Originàries des del segle XIX, tal com avui dia les coneixem, són representacions identitàries dels seus municipis, tant si es tracta de bandes municipals, és a dir, que depenen d’un ajuntament; com si formen part, cosa que succeeix en la major part dels casos, d’una societat musical. En continu procés d’adaptació i reconstrucció en la seva configuració musical i en el seu repertori, les bandes de música recreen, adapten, transformen i actualitzen el patrimoni musical, tot esdevenint un element indispensable en un gran nombre de manifestacions i celebracions ebrenques, tant de caire civil com religiós.