Cerca creences, festes, rituals i cerimònies

(cerca en tots els camps)

Les festes amb bous

Prova de vaques. Les festes amb bous 15

Les festes amb bous són un tipus de celebració de tradició a les Terres de l’Ebre, documentada des de fa segles. Actualment, se celebren majoritàriament en el context de festes majors, festes de les ermites o fires a vint-i-sis punts del territori, entre els quals trobem poblacions, entitats municipals descentralitzades (EMD) i nuclis de població.

A més de les nits de ball, per als aficionats a la festa, els bous formen el corpus festiu de les diverses poblacions on se celebren i representen l’eix principal al voltant del qual s’articula el conjunt de la festa.

Los bous, tal com s’anomena popularment la festa, transcorren a les places i als carrers. Les places són normalment construïdes pels mateixos veïns i veïnes, els quals s’organitzen per colles, grups de veïnat, familiars i amics, amb l’objectiu de preparar la seva carreta, cadafal, remolcs o taulats que configuren l’estructura de la plaça, tot generant espais que representen una forma de socialització mitjançant el retrobament d’amics i familiars i la gastronomia festiva del territori. Les places de bous són espais on persones de diverses generacions comparteixen massivament el moment festiu. Totes les modalitats de bous que es desenvolupen en places i carrers transcorren sense mort de l’animal.

Des de l’any 2010, la celebració de festes amb bous a Catalunya està regulada per la Llei 34/2010, d’1 d’octubre, que va derogar la Resolució de 12 de maig de 1989 sobre espectacles i festes tradicionals amb bous, correbous. Posteriorment, el Decret 156/2013 les reglamenta com a espectacles públics, per tal de garantir els drets, els interessos i la seguretat de les persones i la protecció dels mateixos animals.

Actualment i, sobretot des dels anys noranta del segle XX, existeix a Catalunya un debat, tant tècnic com popular, sobre la moralitat de les festes amb bous, que ha implicat la seva contínua adaptació als temps, tant des del punt de vista legislatiu com social i identitari.