La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol

Identificació: 
Grup i/o comunitat: 
La celebració està dirigida als quintos i quintes de la Torre de l’Espanyol, si bé compta amb la participació de la resta de veïns del municipi.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

L’últim dia del mes d’abril i les primeres hores de l’1 de maig té lloc la plantada del pi a la Torre de l’Espanyol.

Es tracta d’un acte de reafirmació identitària i sentiment de pertinença col·lectiva, protagonitzada pels quintos i quintes —denominació que recull la tradició de quan es cridava a quintes els nois (quintar) per anar a la mili—, residents o vinculats estretament amb el municipi. La celebració, que compta amb el suport dels progenitors i altres veïns, es desenvolupa en diverses fases: la selecció del pi, la tala, la plantada, l’escalada a l’arbre i la penjada del cartell humorístic, en són les accions més rellevants.

Realitzada en els darrers dos segles com a motiu de la marxa dels joves al servei militar —antigament devia tenir connotacions vinculades amb el culte a la vegetació i a la natura—, avui en dia ha esdevingut una festa lúdica i identitària que promou la participació inclusiva i intergeneracional. 

Data identificació: 
dc., 11/01/2017
Codi: 
IPCITE20018
Localització: 
Localització: 
Descripció de la localització: 

L’activitat es realitza en tres espais diferents: en primer lloc, en el terreny privat on s’ubica el pi seleccionat, variable cada any. En segon lloc, a la plaça de l’Església, on es du a terme la plantada de l’arbre. Per últim, al cantó de cal Marino, on es penja el cartell humorístic. 

Georeferenciació: 
Datació: 
Data de realització: 
diumenge, April 30, 2017
dilluns, May 1, 2017
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 
La plantada del pi es desenvolupa el 30 d’abril, el darrer dia del mes, i les primeres hores de l’1 de maig.
Descripció: 
Descripció general: 

La plantada del pi a la Torre de l’Espanyol és una celebració que es desenvolupa el darrer dia del mes d’abril i les primeres hores de l’1 de maig. Protagonitzada pels quintos i les quintes del poble, l’acte s’inicia amb la trobada dels joves per dirigir-se a talar el pi.

En l’any 2017, es reuneixen a la plaça de la Pau a les sis de la tarda. Es distingeix els nois i les noies perquè porten samarretes i jerseis amb els seus noms i el logo que els identifica com a quintos, una imatge dissenyada per ells mateixos. Tots aplegats es dirigeixen cap al camí del pi de les Roques Planes, situat als afores del nucli urbà. Allà es troben amb familiars, principalment pares i mares, que els acompanyen fins al pi escollit, seleccionat el mateix dia hores abans. Segons any, s’escull en la mateixa jornada o es tria els dies anteriors. En un cas o un altre, els escorten diversos parents o veïns amb una serra mecànica, unes cordes i un tractor; eines i mitjà de transport que serviran per talar l’arbre i conduir-lo fins al poble.

Arribats davant el pi, situat al marge del camí, es distribueixen les primeres tasques entre els homes adults. Un pare s’enfila fins a la copa de l’arbre per col·locar les cordes, sostingudes a l’altre costat per uns altres progenitors. La finalitat d’aquesta acció és direccionar la caiguda del pi, tot estirant amb força cap a la senda. D’aquesta manera, es vol evitar que l’arbre pugui caure al barranc, situat en un lateral.

La tala del pi es desenvolupa amb atenció pels joves, els quals registren amb els seus mòbils el moment i aplaudeixen amb èmfasi, un cop cau a terra. Tot seguit, es passa a serrar les branques, tot deixant-les a una mesura d’uns 30 cm, espai suficient perquè puguin utilitzar-se com a esgraons per escalar l’arbre, a la celebració posterior. Només es mantenen sense tocar unes poques rames a la copa, que es manté intacta. En el procés, els quintos ajuden a treure les branques sobrants. Un cop net el pi, immortalitzen el moment fent-se una foto. Són les mares i els amics els qui enregistren la situació.

A continuació, es lliga el tronc amb una cadena al tractor i es condueix a pas lent cap al poble, mentre gran part de la comitiva el segueix a peu. En el recorregut, el vehicle s’atura en algun moment per superar les dificultats del camí, instants que aprofiten els nois per asseure’s al damunt o fer-s’hi fotografies. Arribats a l’entrada del municipi, el deslliguen del tractor i el subjecten al mobiliari públic —una barana— a l’espera de reprendre el pi a la nit i dirigir-lo cap a la plaça de l’església.

A les 22.30 h i un cop sopats, es retroben els quintos i algunes famílies i amics dels protagonistes. Tot enllaçant per segona vegada l’arbre al tractor, l’arrosseguen pels carrers del poble en direcció a l’església. Els veïns s’arrepleguen a mirar-ho i alguns s’afegeixen al seguici, i es dirigeixen tots plegats vers l’espai de la celebració. Allà els esperen altres residents i forans.

El pi s’emplaça a terra, al costat del forat habilitat per plantar-lo. Es tracta d’un clot de poca profunditat, que roman tancat durant la resta de l’any, cobert amb sorra i clos amb una tapa d’embornal. Al matí, un pare o uns quintos l’han obert i buidat.

Inicien els preparatius lligant les cordes a les branques de la capçada de l’arbre. Són un total de quatre que s’estiraran en forma d’embut des de dos punts: un primer, situat en dues finestres d’un segon pis, emplaçades en dos edificis adjacents; i un segon, ubicat a la plaça, a l’extrem oposat, on se’n col·locaran dues més. Mentre es du a terme aquesta acció, paral·lelament se serren les branques més properes a la soca a fi que el tronc pugui entrar sense problemes a la cavitat.

Les operacions es desenvolupen entre comentaris, suggeriments i ordres dels diversos participants. En aparença sembla un enrenou. Però malgrat les opinions confrontades de tots els homes, s’acaben posant d’acord. Els quintos, per la seva part, no participen.

Tot a punt, es dóna l’ordre per estirar. En prenen part adults i joves, principalment homes. Els grans, tot ocupant les primeres posicions de la corda; els adolescents, emplaçats a la part de darrere. Sense molta dificultat, aconsegueixen aixecar el pi a la primera. A la plaça i a les finestres, el públic s’ho mira amb expectació i en silenci. Només les restes d’unes branques despreses de la capçada quan puja l’arbre, trenquen el moment. Empinat, s’accelera la situació per aferrar-lo a terra. Es reomplen els voltants del forat amb sorra, falques de fusta i guix. Com en la resta d’accions, tota la feina recau en els adults.

A l’espera que la mescla s’eixugui, els quintos es comencen a preparar. L’objectiu és pujar fins quasi a dalt de tot del pi, on es troben les cordes, i deslligar-les; o bé penjar al mateix lloc, dues banderes, l’estendard local i l’estelada; aquesta darrera en substitució de la senyera, en els darrers anys.

El primer a enfilar-se és un noi, entre aplaudiments dels seus companys. A les primeres avançades, es generen els primers crits d’ànim del públic. Escala ràpid i en pocs instants ja es troba a l’altura de les cordes. En deslliga dues entre clams. Un cop fet, es comença a retirar a poc a poc. Arriba a terra eufòric i aixeca els crits i aplaudiments dels assistents.

El segon en pujar és una noia. Com el seu company, assoleix la mateixa alçària. Ella, però, no deslliga una corda, sinó que penja l’estelada. Així com ha succeït prèviament, genera les lloances i els elogis de tothom, companys i assistents. Una segona xica serà també qui col·locarà la bandera del poble.

Els quintos no tenen l’obligació de pujar el pi. Ho fan perquè així ho desitgen. Tot superant les seves pors o volent complir amb la tradició, decideixen enfilar-se arbre amunt. Tanmateix, no tots els qui ho proven arriben fins a dalt. Així succeeix amb dues noies, les quals a mig camí decideixen fer marxa enrere. Si bé en un inici se les anima a continuar —se senten les veus que les aconsellen anar amb calma, no córrer…—, la seva retirada no genera desil·lusió, ni burles, ans al contrari. Tothom les aplaudeix i els atorga les mateixes aprovacions que als seus companys.

Un cop decideix no pujar cap quinto més, i romanent encara dues cordes per extreure, es disposen a enlairar quintos d’anys passats. Se n’enfilen dos, que deslliguen les amarres que romanen; i un tercer, tot sol, que només saluda el públic situant-se ben amunt, més enllà d’on s’han erigit la resta.

Finalitzada la participació de tots els interessats, se serren les branques properes al terra. D’aquesta manera es vol evitar que durant el mes que estarà instal·lat el pi a la plaça s’hi pugui enfilar algú. Per aleshores, serà la brigada municipal l’encarregada de retirar l’arbre. 

Paral·lelament, alguns quintos i quintes comencen a repartir les coques, el vi ranci i la mistela per als assistents. Són un total de 17 coques de Sant Antoni que han estat prèviament tallades per les seves mares. La resta de joves o es troben a la plaça parlant amb amics i familiars, o a la barra d’un bar amb música, que han instal·lat en un garatge de la plaça, puntualment aquest any.

Mitja hora després, es comença a retirar gran part del públic. A l’espai només hi resten uns quants protagonistes, així com familiars i amics propers.

És el moment en què les dones, principalment les mares dels joves, prenen les escombres per netejar la plaça. Amb la seva tasca, volen facilitar la feina a la brigada de neteja l’endemà, però, principalment, volen ajudar aquelles veïnes de la plaça que, any rere any, netegen el seu tros. Mentrestant, un parell de quintes s’acosta a entregar una coca sencera de Sant Antoni a les propietàries que han cedit casa seva per emplaçar les cordes.

Posteriorment, i quan ja són quarts d’una de la nit, els joves es preparen per al darrer acte: l’enganxada del cartell humorístic a la paret de la cantonada de cal Marino. Amb la cola preparada, es dirigeixen cap a l’espai, situat a pocs metres de la plaça. Han instal·lat una bastida que utilitzen per netejar amb una espàtula i un rascador, les restes de cartó i paper que romanen de les pancartes d’anys anteriors. És una feina realitzada, principalment, per noies; només un xicot hi col·labora.

En total, s’hi agrupen una trentena de persones, gran part dels quals són els progenitors, interessats a saber què han escrit. Com cada any, són rodolins, versos rimats que fan burla de persones del poble, així com de situacions succeïdes. Casos que els han suggerit d’escriure els veïns o que han decidit ells mateixos. En són exemple: “La corona a l’església han robat i ningú sap què ha passat, més d’un s’haurà de confessar” o “En este poble no sé què ha passat que totes de cop s’han engreixat” (entenent, embarassades). És aquest to de mofa, la raó amb què es justifiquen les poques hores de vida del cartell, abans que algú l’esquinci.

A l’escrit també hi consta en majúscula la paraula quintos (escrit en k) i els seus corresponents noms. Per últim, també es poden llegir altres expressions de diversa índole (proclames polítiques, exaltacions identitàries, insults…).

Història i transformacions de l'element: 

Una festa que té com a protagonista tallar i plantar un arbre, no és exclusiva de la Torre de l’Espanyol. Aquest tipus de celebració es reprodueix a altres indrets de les Terres de l’Ebre, com a la veïna població de Vinebre, on es festeja amb un aubi (àlber); o a diversos municipis de la resta de Catalunya, així com arreu d’Europa. 

No és possible determinar amb precisió quin és l’origen d’aquesta celebració dendrològica, si bé cal cercar-la en el culte i l’esclat a la vegetació i a la natura a la primavera. Tanmateix, avui en dia, a la Torre de l’Espanyol tothom associa la gènesi d’aquesta festivitat amb la marxa dels quintos a la mili. Lògicament, és la referència més propera que els testimonis vius de més edat poden establir, quan certifiquen que els seus avis ja participaven de l’acte. El fet és que el compliment del servei militar es remunta a més de 200 anys d’història, quan l’any 1770, Carles III promulgà la Real Ordenanza de Reemplazo Anual del Ejército Obligatorio.

De les fonts actuals, se n’evidencia que la celebració ha inclòs canvis importants. El més evident: la participació activa de les dones. Malgrat elles realitzaven el Servicio Social —deure comprès per quasi totes les dones de 17 a 35 anys (n’eren exemptes alguns col·lectius, com les que tenien defectes físics o les casades i vídues amb fills, entre altres), que comprenia una sèrie d’activitats de caràcter adoctrinador, assistencial, educatiu i esportiu—, no va ser fins a principis dels anys 1980 que una noia del poble decidí enfilar el pi. Trigà quasi una dècada a haver-n’hi una segona. Llavors, començà a normalitzar-se la presència femenina, per aleshores reclosa en els cartells de burla i mofa, dels quals elles n’eren les protagonistes habituals. Poc temps després, finalitzà el compliment obligatori del servei militar (2001) i, consegüentment, la viabilitat i permanència de la festa es basava en la participació inclusiva i en el seu manteniment any rere any.

Un altre punt determinant ha estat la implicació dels progenitors en la realització de l’acte, principalment en la figura dels pares.

Antigament, els joves estaven avesats a treballar al camp des de nens. D’aquesta manera, sabien com utilitzar les eines i la maquinària, malgrat la seva joventut. Aquest empoderament es traslladava a la realització de la celebració, on ells eren els únics responsables de talar l’arbre, conduir-lo fins a l’espai indicat i plantar-lo. Com exposava un informant d’una cinquantena d’anys: “Si el meu pare m’hagués acompanyat a tallar el pi, m’hagués sentit ofès!”

Avui en dia, els joves estan desvinculats dels coneixements agrícoles. Malgrat que visquin en un entorn rural, els estudis o altres interessos són les seves obligacions i preocupacions diàries. Això condiciona que siguin incapaços de dur a terme els processos de l’acte festiu, sense ajuda paterna. Tanmateix, opinen alguns progenitors que també hi ha un factor de sobreprotecció. I és que davant la inexperiència dels seus fills prefereixen ser-ne ells mateixos els responsables. La situació és acceptada i compresa pels joves, que col·laboren, en la mesura de la seva implicació, en les opcions que els ofereixen. Es tracta de feines de baixa dificultat, com per exemple: recollir les branques serrades.

En el transcurs del temps, han variat les eines emprades i les maneres d’enfilar l’arbre. Les mules fent ròssec han deixat lloc al tractor, la destral a la motoserra i el pi pelat al pi amb branques. S’acabà pujar agafant-se amb les cames i estirant amb ajuda dels braços cap amunt. Segons els informants, des del moment en què decidiren participar-hi les noies s’ha optat per deixar unes rames que facin funció d’esgraons.

En aquests anys també s’ha modificat l’espai de la plantada. Tothom recorda que antigament es feia davant el casal de la Societat, al carrer de l’Era; i encara més temps enrere, que s’havia dut a terme al cantó de Cal Marino. Aquest darrer espai és l’utilitzat per emplaçar el cartell humorístic, una pancarta en la qual, avui en dia, tots els veïns poden ser objecte de broma.

Per últim, es constata com anys enrere es mantenia el costum de plantar nous pins, dies després a la celebració de l’acte. Actualment, no es du a terme.

Processos i preparatius: 

Per dur a terme la celebració, els joves han d’escollir prèviament un pi del terme municipal. L’elecció acostuma a realitzar-se uns quants dies abans a la festa; tanmateix, pot succeir que s’acabi fent efectiva la mateixa jornada. En termes generals, se cerca un arbre amb tronc gruixut i branques consistents. L’alçària ha de ser suficientment alta, segons criteri dels mateixos quintos.

Un cop seleccionat, cal sol·licitar l’autorització a l’amo del terreny de la finca. Obtinguda, ja es podrà talar el dia de la celebració.

Durant la mateixa jornada de l’acte, s’adequa l’espai on s’ubicarà el pi. Emplaçat a la plaça de l’església, se situa en un forat establert al bell mig. Durant l’any roman ple de sorra i tancat amb una tapa de clavegueram. Al matí, sigui un pare o els mateixos quintos, el buida per poder encabir-hi l’arbre.

Per últim, la jornada festiva requereix una inversió econòmica per comprar les coques, el vi ranci i la mistela als establiments locals, i el cartell i les pintures a les poblacions veïnes, principalment Móra d’Ebre. Aquests diners surten dels mateixos joves. És una recol·lecta realitzada des de l’agost —un cop celebrades la festa major del poble per Sant Jaume i la festa dels quintos (finals de juliol)— i fins a l’abril. En aquest període de temps es dediquen a participar o dur a terme actes per fer caixa (venda de flors de Sant Jordi, etc.). Per altra part, els jerseis i les samarretes que duen el dia de la plantada poden estar pagats pels pares, com així ha succeït en l’any 2017, moment en què s’ha realitzat el treball de camp. 

Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 
La celebració és organitzada pels quintos i les quintes de la població, entitat informal. Tanmateix, la realització de l’acte compta amb el suport de la resta de la població, principalment homes adults, vinculats familiarment, en la majoria dels casos. Es tracta dels pares, principalment, encarregats de la tala de l’arbre i la plantada, si bé aquesta darrera acció, té el suport ampli d’altres conciutadans del municipi. Per altra part, les mares participen ajudant els joves a preparar les coques i netejant la plaça, un cop ha finalitzat l’acte central de la celebració. Paral·lelament, l’Administració local permet la celebració de l’acte.
Participants/Executants: 
Si bé la celebració de la plantada del pi es realitza per als quintos i les quintes de la població, és habitual que també en formin part joves no residents. Es tracta de fills de torredans que viuen fora del municipi, però que mantenen una relació estreta amb el poble i els seus veïns. Així, la família hi va els caps de setmana, assisteixen per festes i/o hi passen els estius. De tal manera els adolescents, nadius o forans, es coneixen i es relacionen entre si.
Ús i funció: 
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats): 
Interpretació [ètic]: 
Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
Anys enrere es considerava que anar a la mili s’assimilava a un ritual de pas entre l’adolescència i la vida adulta. Per aleshores, la plantada del pi era l’acte previ que avisava de la proximitat del canvi. Avui en dia, el fet més rellevant de la celebració és la mateixa participació. Per unes quantes hores, els joves experimenten una situació inhabitual on ells són els protagonistes. De tal manera, prenen part en un acte festiu col·lectiu per reafirmar el sentiment compartit de pertinença i identitat vers el seu poble.
Salvaguarda: 
Transmissió: 
La plantada del pi és un acte de reivindicació identitària. Els torredans veuen en el manteniment d’aquesta celebració un símbol festiu que dóna pervivència a la identitat del seu poble en ésser avui en dia una celebració festiva ben singular dins les Terres Ebre. És per aquesta raó que es produeix una col·laboració intergeneracional que manté viva i perpetua aquesta tradició.
Viabilitat / Riscos: 
El manteniment de la celebració no és garantia de la seva permanència. Perquè pugui realitzar-se l’acte festiu, cal que hi hagi quintos al poble. La pèrdua de població rural és una constant al territori ebrenc. Així s’evidencia també a la Torre de l’Espanyol, on tan sols hi ha censades 635 persones, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya l’any 2016. Tanmateix, i sobreeixint de la mitjana habitual, en el curs 2017 hi ha hagut 13 quintos. L’acte no requereix un nombre concret de joves per dur-lo a terme —es recorda amb broma com un any, només hi va haver un jove, que va decidir plantar un pinetell—, però, tanmateix, és necessari que hi hagi algú. Com mostra l’anterior exemple, no preocupa si la celebració es realitza seguint els paràmetres tradicionals. Es manté la festa i les parts essencials del seu ritual i bona part de la seva significació. Sens dubte la representació i presentació pública de força bruta, el coneixement de l’entorn immediat, el treball manual, el pas a l’edat adulta, etc. no són avui tan importants com ho eren abans, ni per als protagonistes ni per als espectadors. Així s’exposa en un altre cas, on els protagonistes eren totes noies. Decidides a pujar l’arbre, però no pas a escalar-lo, llogaren una plataforma mòbil per enfilar-se. En aquest sentit d’adaptació, es percep així el futur. Preguntar-se qui talarà i conduirà l’arbre amb els quintos actuals, que no tenen coneixements agrícoles ni forestals, no és motiu de preocupació. En paraules d’un informant “algú o altre es trobarà”. Per últim, es debat entre alguns progenitors la necessitat de qüestionar-se si caldria establir mesures de protecció. No tots hi estan d’acord, entre altres raons, perquè no hi hagut mai cap incident amb un quinto. Tanmateix, entre els partidaris exposen que un succés fatal podria afectar la realització de la celebració.
Valoració de l'individu / grup / comunitat: 
Per a la comunitat es tracta d’una experiència col·lectiva identitària. Per als quintos, és també una reafirmació i pertinença a un grup social.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
La incorporació de les dones a l’acte festiu com a participants actives és una mesura de salvaguarda. Malgrat aquesta actuació sorgí de manera involuntària arran del desig manifest d’una veïna a pujar a dalt del pi, la inclusió del col·lectiu femení permet augmentar el nombre de quintos cada any. D’aquesta manera, s’amplien les possibilitats perquè la celebració pugui realitzar-se continuadament.
Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial: 
Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC)
Altres mesures de salvaguarda / promoció / difusió [text lliure]: 
La difusió d’un programa de TV3 en què es donava a conèixer el poble i la celebració de la plantada ajudà a fer conèixer aquest acte a la resta de catalans.
Recursos associats: 
Imatge/PDF: 
  • La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Trobada dels quintos i quintes
    La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Trobada dels quintos i quintes
  •  La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Trobada davant el pi sel.leccionat
    La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Trobada davant el pi sel.leccionat
  • La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Preparant les cordes
    La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Preparant les cordes
  • La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Pujant a l'arbre per emplaçar les cordes
    La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Pujant a l'arbre per emplaçar les cordes
  • La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Talant l'arbre
    La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Talant l'arbre
  • La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Tombant el pi
    La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Tombant el pi
  • La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Serrant les branques
    La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Serrant les branques
  • La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Els quintos, registrant el moment en els seus mòbils
    La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Els quintos, registrant el moment en els seus mòbils
  • La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Col.laborant els quintos recollint les branques tallades
    La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Col.laborant els quintos recollint les branques tallades
  • La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Conduint el pi cap al poble
    La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Conduint el pi cap al poble
  • La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Lligant les cordes al pi
    La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Lligant les cordes al pi
  •  La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Preparant-se per estirar les cordes
    La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Preparant-se per estirar les cordes
  •  La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Estirant el pi
    La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Estirant el pi
  • La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Pujant un quinto
    La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Pujant un quinto
  •  La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Deslligant les cordes
    La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Deslligant les cordes
  •  La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Penjant la bandera local una quinta
    La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Penjant la bandera local una quinta
  • La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Expectació a la plaça
    La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Expectació a la plaça
  •  La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Repartint el cóc
    La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Repartint el cóc
  • La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Repartint mistela
    La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Repartint mistela
  • La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Netejant la plaça
    La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Netejant la plaça
  • La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Penjant el cartell
    La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol. Penjant el cartell
Informació tècnica: 
Investigadors: 
Data de realització: 
dc., 11/01/2017
Actualitzacions de la fitxa: 
dc., 11/01/2017
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre
Validador/a: 
Queralt, M.Carme
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 
L’elaboració de la fitxa ha estat possible gràcies a les entrevistes realitzades als quintos i les quintes del 2017. També s’ha comptat amb la col·laboració de diversos progenitors i antics quintos.
Redactor/a de la fitxa: 
·: