Les processons de Setmana Santa de Tortosa

Identificació: 
Nom propi de l'element: 
La processons de Setmana Santa de Tortosa
Tipus d'element: 
Grup i/o comunitat: 
L'Agrupació de Confraries de Tortosa
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Tal com regeix el calendari lunar, la Pasqua cristiana (la Resurrecció de Crist) té lloc el diumenge següent a la primera lluna plena de l’equinocci de primavera, entre el 22 de març i el 25 d’abril.

La Setmana Santa de Tortosa és organitzada i finançada per l’Agrupació de Confraries, la qual disposa de pressupost propi recollit a través de la venda de loteria nadalenca i la publicitat exposada al programa d’actes, així com de subvencions públiques de l’Ajuntament de Tortosa i la Diputació de Tarragona.
Tanmateix, el Bisbat també participa dels actes i cedeix els espais religiosos per a les diverses celebracions i activitats.

La celebració de Diumenge de Rams, que marca el final de la Quaresma i commemora l’entrada de Jesús a Jerusalem, inicia els actes centrals de la Setmana Santa amb la processó de la Passió, coneguda popularment com la processó del Diumenge de Rams; la processó del Sant Silenci, el Dijous Sant, i la processó del Sant Enterrament, el Divendres Sant.

Des dels darrers vint anys aproximadament, el programa d’actes no s’ha limitat a les processons, sinó que s’ha estès i ampliat, tot tenint una durada aproximada de quinze dies. D’aquesta manera, prèviament i posteriorment al Diumenge de Rams, l’Agrupació du a terme un seguit d’activitats de caràcter social i cultural, destinades al públic en general, que s’inicien, habitualment, el divendres abans del divendres de dolor. Posteriorment, tenen lloc el pregó de Setmana Santa, el lliurament de premis del concurs de dibuix per a infants i joves, cita que se succeeix des de 2002; o els diversos concerts de música sacra, exposicions i conferències.

Per altra part, els actes litúrgics de Setmana Santa són organitzats pel Bisbat de Tortosa.

Codi: 
IPCITE20008
Localització: 
Localització: 
Descripció de la localització: 

Les celebracions de la Setmana Santa a Tortosa transcorren en el marge esquerre del riu Ebre a excepció del Via Creus i la processó del Sant Enterrament de Jesús, que tenen lloc a la població indicada —entitat municipal descentralitzada (EMD). Ambdós mateixos actes també es realitzen a Tortosa: al matí, al Calvari, situat al barri de Santa Clara; i al vespre, al centre històric i a l’Eixample.

La processó de la Passió, coneguda com la de Diumenge de Rams, ha sofert variacions en el seu recorregut en els darrers anys. Des del 2014, l’Agrupació ha recuperat l’antic traçat tradicional que inicia a la plaça de la Cinta i transcorre pel carrer de la Rosa, la plaça d’Agustí Querol, l’avinguda de la Generalitat, el carrer de Ramon Berenguer IV, el carrer de Cervantes, el carrer de Sant Blai, el carrer de Montcada, el carrer de la Mercè i, finalment, la plaça de la Cinta. En el 2016, però, s’ha variat el trajecte final, tot concloent a la plaça dels Dolors, entrant pel carrer de Montcada. El motiu es deu al compliment del 210 anys de la processó de Diumenge de Rams. L’Agrupació de Confraries ha volgut commemorar l’efemèride de la processó recuperant el traçat del segle XIX i finalitzant-la a la porta de l’antiga església dels Dolors, davant l’església de la Puríssima. Aquesta variació però no vol ser puntual. La presidenta de l’Agrupació de Confraries ha exposat que en endavant es realitzarà seguint aquest recorregut.

Pel que fa a la processó del Silenci, el Dijous Sant, s’inicia al barri de Remolins a la plaça de la Immaculada. Prèviament, però, la Confraria del Sant Crist de la Puríssima acompanya la imatge del Crist Crucificat amb tambors, confrares i portadors de les diverses confraries des de l’església de la Puríssima, on es troba el pas, situada al carrer de Montcada, fins a la plaça.

El recorregut transcorre des del 2013 pels carrers del barri que formen part de l’antic call jueu i arriba fins al centre històric. De tal manera, avança pel carrer Major de Remolins, el carrer del Sol, el carrer de Jerusalem, el carrer de l’Hospitalet, la plaça de Sant Jaume, el carrer de Santa Anna, l’absis de la Catedral, la plaça de la Cinta, el carrer de la Rosa, la plaça d’Agustí Querol, la plaça de l’Àngel, el carrer de Montcada, la plaça de Montserrat, el carrer de Gil de Frederic i la plaça dels Dolors. Abans del 2013, la processó no desfilava per l’antic call jueu, sinó que transcorria pel centre històric. Posteriorment al 2010, s’hi va afegir al recorregut l’avinguda de la Generalitat. A fi d’oferir un itinerari més adient al «caràcter penitencial de la processó del Dijous Sant» en paraules de la presidenta de l’Agrupació, es va decidir traslladar part de la processó al barri de Remolins, configurat per una trama de carrers estrets amb poca llum.

Pel que fa a la processó del Sant Enterrament transcorre pel barri antic i l’Eixample i inicia i finalitza a la plaça de la Cinta. En el seu recorregut avança pel carrer de la Rosa, la plaça d’Agustí Querol, l’avinguda de la Generalitat, el carrer de Ramon Berenguer IV, el carrer de Cervantes, el carrer de Sant Blai, el carrer de Montcada, el carrer Bonaire, el carrer de la Rosa i, finalment, la plaça de la Cinta, punt de sortida. El recorregut s’ha variat escassament en els darrers vint anys. Tan sols s’han bescanviat alguns carrers, puntualment, del tram final abans d’arribar a la plaça de la Cinta.

Georeferenciació: 
Datació: 
Periodicitat: 
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat: 
La Setmana Santa es desenvolupa segons estableix el calendari litúrgic. El programa d’actes de la Setmana Santa tortosina inicia aproximadament deu dies abans de la Pasqua cristiana (la Resurrecció de Crist), que té lloc el diumenge següent a la primera lluna plena de l’equinocci de primavera, entre el 22 de març i el 25 d’abril. De tal manera, Diumenge de Rams, Dijous Sant i Divendres Sant, dies on es produeixen les manifestacions principals, varien de data segons l’any.
Descripció: 
Descripció general: 

La Setmana Santa tortosina té en la processó de la Passió, coneguda popularment com la processó del Diumenge de Rams; la processó del Sant Silenci, el Dijous Sant, i la processó del Sant Enterrament, el Divendres Sant, els actes centrals de la festivitat. En menor assistència i seguiment de públic, té lloc el Via Creus i diverses cel·lebracions de caràcter cultural, religiós i social del programa d’actes i litúrgic.

L’Agrupació de Confraries de Setmana Santa, constituïda per les confraries de Sant Antoni dels Pagesos, la Mare de Déu del Roser, la Puríssima Sang, l’Associació de Veïns de Santa Clara, els Natzarens de Jesús de la Passió, el Sagrat Cor de Jesús, la Maria Immaculada, el Sant Crist de la Puríssima, les Cinc Llagues i la Mare de Déu dels Dolors, és l’encarregada d’organitzar les processons. La seva direcció es remunta al 1980, quan es constitueix com a entitat i dirigeix per primera vegada la processó de la Passió. Posteriorment, el 1996, recuperà la processó del Silenci, tot assumint-ne la gestió. I, per últim, des de l’any 2006 es féu càrrec de la processó del Sant Enterrament, conduïda anteriorment pel Capítol de la Seu.

El programa d’actes de Setmana Santa comença aproximadament deu dies abans de la processó de Diumenge de Rams. Una conferència, un concert de música sacra, l’entrega de premis del concurs de dibuix i, posteriorment, el pregó de Setmana Santa, que té lloc a l’Ajuntament de Tortosa al saló de plens el dissabte abans de la processó de la Passió, inicien el calendari.

El diumenge de Rams enceta al matí amb l’exposició dels passos de la Processó de la Passió a la Plaça de la Cinta, ubicada al Portal de l’Olivera, entrada lateral a la catedral de Santa Maria. Posteriorment, es realitza el primer acte litúrgic: la benedicció dels rams, d’olivera o de llorer, palmes i palmons abans de l’Eucaristia. La benedicció dels rams es fa a l’absis de la catedral i a totes les parròquies de la ciutat (Sant Blai, Mare de Deú del Roser, Mare de Déu dels Dolors, Església de Remolins, Mare de Deu dels Àngels, etc). Els feligresos acudeixen a la seva parroquia habitual o trien anar a la de la catedral. La benedicció dels rams prossegueix amb la processó fins a les escales del temple amb l’assistència de les autoritats polítiques, l’Ajuntament i l’Agrupació de Confraries; i finalitza amb la celebració de l’Eucaristia presidida pel bisbe i concelebrada per diversos rectors de les parròquies de la ciutat; la resta dels rectors estan oficiant missa en les respectives esglésies de manera simultània.

La processó de Diumenge de Rams inicia a les 20.00 h. Els membres de les confraries però se citen entre una hora i quaranta minuts abans a diversos emplaçaments de la ciutat: l’Oració de l’Hort a l’antic local dels Passos al carrer de Felip Pedrell, la Puríssima Sang a la plaça Immaculada a Remolins, la Mare de Déu del Roser i el Sagrat Cor de Jesús a l’església del Roser, l’AV de Santa Clara i el Sant Crist de la Puríssima a l’església de la Puríssima, els Natzarens de Jesús de la Passió a l’Ajuntament, les Cinc Llagues a l’Església de les Sierves, la Maria Immaculada al Patronat i la Mare de Déu dels Dolors a l’església dels Dolors.

Posteriorment, van arribant a la plaça de la Cinta i s’organitzen per a la desfilada. Es tracta d’un total d’11 passos i 10 confraries, la totalitat dels quals formen part de l’Agrupació de Confraries. Hi participen, aproximadament, 1.300-1.500 persones.

Seguint la Passió de Crist, els passos apareixen amb l’ordre processional següent: l’Oració de l’Hort o pas dels pagesos (datat de l’any 1941) i conduït per la Confraria Sant Antoni dels pagesos; el pas de la Flagel·lació (1945), conegut com a pas del Roser i conduït per la Confraria de la Mare de Déu del Roser; la Coronació d’Espines (1948) i la Verge de les Angoixes (1999) conduïts per la Confraria de la Puríssima Sang; l’Ecce Homo, Jesús davant Pilat (1942) conduït per la Confraria de l’AV de Santa Clara; el Jesús de la Passió (1942) conegut com el pas dels Natzarens conduït per la Confraria Natzarens de Jesús de la Passió; el Despullament (2004), conegut com a pas del Sagrat Cor, i conduït per la Confraria del Sagrat Cor de Jesús; Ecce Mater Tua (Vet aquí la teua mare) (1958), conegut com el pas del Patronat i conduït per la Confraria de Maria Immaculada; el Crist Crucificat, conegut com a Crist de la Puríssima (1954) i conduït per la Confraria del Sant Crist de la Puríssima; el Davallament de la Creu, conegut pel pas de la Banca (1952) i conduït per la Confraria de les Cinc Llagues; i per últim, el pas de la Pietat, conegut com a pas de la Passió (1941) i conduït per la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors.

En cadascuna de les confraries, els confrares es distribueixen per ordre d’alçària: de més baix a més alt i s’emplacen al costat esquerre o dret, segons estiguin situats els seus familiars i amics. La intenció és poder saludar-los i donar-los caramels. Si no hi ha aquest desig per part del confrare, la junta de la seva confraria el col·loca en un costat o altre a fi de no desequilibrar la desfilada.

En el darrer moment, alguns confrares s’acaben de col·locar correctament tot l’hàbit, tot emplaçant adequadament el rosari o modificant el lligat dels nusos o col·locant-se els guants. La junta determina com cal vestir-se incloent el calçat que cal dur, sabates negres. Tanmateix, l’ús de sabates d’aquest color no és respectat per tots els participants. La indumentària de vesta o confrare per a adults pot incloure un caputxó que cobreix la cara, com així succeeix en la majoria de les confraries. En canvi, els xiquets i les xiquetes no poden portar la cara tapada per un caputxó fins que reben la primera comunió, tot i que en molts casos continuen sense portar-lo uns quants anys més. 

La desfilada enfila el carrer de la Rosa. Agrupats als laterals, la gent s’emplaça en un costat o altre. Persones de totes les edats romanen en peu o assegudes —s’enduen la cadira de casa seva o s’arrepleguen als bars i les cafeteries per on passa el trajecte. Els xiquets ocupen la primera fila, on esperen el repartiment de caramels per part dels confrares, particularitat de la processó tortosina de Diumenge de Rams. Sovint, tant ells com els progenitors esperen les vestes —que porten els caramels amagats en bosses comprades dins les butxaques de l’hàbits— també amb bosses per guardar els caramels. Els nens solen acabar les llaminadures a mitja processó, fet pel qual tenen acordat amb els pares o algun familiar de reposar els caramels en un punt de la processó, lloc on els estaran esperant, al costat pactat amb antelació. Aquesta tradició, d’origen llevantí, té com a finalitat «treure el mal gust de boca que deixa en la gent la visió del sofriment que es fa palès en els misteris que desfilen», segons exposa entre altres obres Els gremis de Tortosa de Ramon Miravall.

Encapçala el seguici un confrare de la Mare de Déu dels Dolors, confraria encarregada d’obrir i tancar i la processó, i, seguidament, els Armats.

A continuació, apareix la figura de l’estendard de la Confraria de Sant Antoni dels pagesos (1363), la més antiga de la ciutat, acompanyat de dos confrares, un a cada costat, que sostenen les borles de la bandera. Tot seguit, els aspirants a la Confraria: nens i nenes, que vestits amb l’hàbit verd amb capa blanca, el color dels pagesos, i el símbol gremial com a escut, desfilen a cara descoberta. Seguidament, apareixen en files de dos i amb la mateixa vesta, els diversos confrares, coberts amb caputxó i duent a mà esquerra l’atxa/candela, i la banda de tambors i cornetes de la Confraria dels Pagesos, encapçalats pel seu abanderat. Distribuïts en files de tres, la formació està composta per nens, joves i adults que es reparteixen aleatòriament. Durant el recorregut, mantenen el so dels tambors acompanyat d’un vaivé corporal.

Tot seguit, apareix el pas de l’Oració de l’Hort encapçalat pel consiliari, al qual l’acompanya el confrare major amb la vara de mando i un altre confrare amb atxa a la mà. El pas, de rodes, com tots els de la processó, és arrossegat a l’exterior per sis portadors amb unes barres. No van vestits amb l’hàbit de la confraria, sinó que porten la vestimenta típica tradicional del pagès tortosí identificant-se clarament amb l’ofici i gremi que representen: espardenyes i calces (mitges), pantalons per baix del genoll, camisa blanca i jupetí (armilla), faixa negra, mocador negre de nus i llaç negre al coll. Malgrat l’hàbit, actualment els portadors no han de ser forçosament pagesos, com així succeeix.

El misteri, on hi consten cinc figures i es mostra la imatge de Jesús resant, acompanyat de tres apòstols sota l’ombra d’una olivera, és una peça on el cap, les mans i els peus són de fusta policromada de base d’oli amb pigments i les vestidures són realizades amb cartó pedra. El pas està engalenat amb mandarines, taronges i olives collides el mateix dia de la processó i col·locades per pagesos. La peça és obra de l’escultor Carles Riba i data de 1941.

Darrere del pas, hi ha un confrare amb la vara de fons, que controla el tancament de la confraria i manté la continuïtat del pas. A diferència de les vares de mando, que porten l’escut de la confraria en metall o en daurat —si és el confrare major qui la duu—, les de fons són negres i a la punta porten el color de cada confraria.

A continuació, apareix la confraria de la Mare de Déu del Roser, encapçalada per l’estendard qui va acompanyat dels aspirants; i seguidament, dues files de confrares. El seu hàbit és blau fosc amb una capa blanca i l’escut amb l’anagrama de Maria envoltat per un rosari, una rosa i una corona reial.

Davant del pas de la Flagel·lació, conegut com a pas del Roser, desfilen al mig el consiliari, el confrare major a l’esquerra i un mossèn a la dreta. En referència a aquest darrer, és habitual que només participi el consiliari, però la presència d’un segon clergue pot deure’s a la seva vinculació amb la confraria, segons ens explica l’informant. El misteri de 1945 és autoria de Claudi Rius i està compost per quatre figures: Jesús, lligat a la columna, i tres homes que el flagel·len. Es tracta d’una peça en fusta en què les extremitats han estat pintades amb base oliosa i pigments i les vestidures decorades amb colors i pigments de base d’aigua.

Finalitzat el pas, apareix la Confraria de la Puríssima Sang —juntament amb la de Sant Antoni dels Pagesos, la més antiga de les que participen en la processó (1558)—, que està encapçalada per un confrare —habitualment un penitent— que carrega la Creu.

Posteriorment a la Creu, l’acompanyen l’estendard del Col·legi Sagrada Família. I darrere seu apareix al mig l’estendard de la confraria, dos banderins, un a cada costat, i seguidament els aspirants i dues columnes de confrares amb atxa a la mà i vestits amb l’hàbit de color roig —el color de la sang— capa blanca i escut brodat amb la creu i la corona d’espines. Porten al coll un medalló, amb l’escut de la S de «sang» i la creu del Crist.

Entremig de les dues columnes, hi caminen els dos consiliaris. Com que la Confraria de la Puríssima Sang pertany al barri de Remolins i a l’escola de la Sagrada Família en disposa de dos, així com també posseeix dos passos.

El nom del primer pas és la Coronació d’Espines (1948) i és obra de Claudi Rius. Les quatre figures que conformen el misteri creen el passatge evangèlic de Sant Mateu que narra com Crist fou despullat al Pretori i coronat d’espines. Entorn de la seva figura hi ha un soldat romà que porta una canya per pegar-li i un home amb tenalles a les mans per acabar d’enllestir la corona, en companyia d’un tercer subjecte amb el mateix objectiu. Reintegrades pictòricament les extremitats amb base oliosa i pigments, ressalta al pas el color de pell dels diversos personatges, així com el paper que representen. El misteri és conduït habitualment pels membres d’una mateixa família. El pas està arrossegat per 6 portadors. Al davant del misteri hi ha una vesta que porta una campaneta que segueix per guiar el pas. A fi d’evitar de parlar, la fa sonar dues vegades sigui per reprendre el camí o per aturar el misteri. Darrere, un confrare amb la vara de mando. Posteriorment al pas, dues columnes més de confrares amb les seves atxes i seguidament la banda dels tambors de la sang (1996), la primera entitat d’aquest tipus que va desfilar a la Setmana Santa tortosina, en fila de tres.

Previ al pas de la Verge de les Angoixes hi ha el consiliari, el confrare amb la vara major, i un altre amb la vara de fondo. El misteri, obra de l’escultor canari establert a Tortosa, Àngel Acosta, és originària del 1999 i representa a la sola imatge de la Mare de Déu, esculpida amb fusta, patint un gran sofriment i dolor pel destí del seu fill. Les llàgrimes que regalimen estan emfatitzades amb vernís sintètic per donar més realisme. Com a representació màxima del seu dolor, porta una daga clavada al cor. La seva figura es realça amb una corona de plata amb pedreria incrustada. Tanca el pas, la vara de mando.

A continuació, apareix la confraria del barri de Sant Clara. Encapçala l’estendard, el qual porta el vestit original del capità Manaia, reminiscència a quan antigament hi havia l’entitat dels armats tortosins, i seguidament els aspirants i dues files amb les vestes i les seves atxes. Tot seguit apareix el consiliari, i posteriorment, s’enllaça amb la banda de cornetes i tambors Verge de la Misericòrdia de Reus, que també porta el seu estendard, desfilant en files de tres. En aquest darrer cas, com la confraria no disposa de banda pròpia, n’han contractat una.

Els confrares van vestits de color marró fosc, amb cap de color beix i amb l’escut brodat amb la figura de Jesús. El seu hàbit és el mateix que el que duen les monges del convent de Santa Clara, ubicades al mateix barri de l’entitat. I és que foren elles en origen les encarregades de dissenyar i cosir els hàbits amb la creació de la confraria el 1996.

El pas presidit pel confrare major amb la vara de mando és l’Ecce Home, «Jesús davant Pilat», i fou realitzat pels Tallers Salesians de Sarrià a Barcelona. El misteri està constituït per 5 personatges: Jesús, Ponç Pilat, dos soldats auxiliars —un dels quals amenaça Crist amb un pilum lleuger i l’altre porta a l’escut una nau amb veles desplegades, l’emblema de la Dertosa romana, característica que ressalta que el misteri era propietat de l’Administració—, i un infant, l’únic xiquet representat a la processó que escenifica a un esclau etíop que sosté la safata. Destaca el fet que el pas porta els farols originals dels antics passos que hi havia abans de la guerra, peces recuperades per l’AV de Santa Clara i que varen sobreviure a la crema produïda durant la persecució religiosa el 31 de juliol de 1936. A diferència dels altres passos tortosins, el pas de l’Ecce Homo no s’arrossega ni s’empeny des de dalt, sinó des de baix.

A continuació, apareix la confraria dels Natzarens de Jesús de la Passió, també anomenada la Confraria dels Hermanos de la Salle que data de 1942. Encapçala l’estendard, acompanyat d’un parell de confrares i els aspirants. Els adults vesteixen amb túnica i caputxó de color morat i amb cordó blanc de set nusos. Porten l’emblema de la creu brodada amb corona d’espines i l’atxa a la mà. Els xiquets porten una golilla blanca en lloc del caputxó.

Seguidament, apareix el pas Vivent Infantil, en què un grup d’infants —antigament del desaparegut Col·legi Sant Joan de la Salle, actualment, nens de la confraria dels Natzarens de Jesús de la Passió de diversos centres educatius— representen Jesús de la Passió, les tres verges —la Dolorosa, la Verònica i la Magdalena—, un soldat romà i l’espieta del calvari. 

Tot seguit, desfilen els confrares en files de dos. I, posteriorment, apareix la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa, que es va incorporar a la confraria en els darrers anys. Interpreten La saeta i el Silenci blanc, així com temes compostos per la mateixa entitat com els «Gaiters de la Passió».

Posteriorment apareix el pas el Jesús de la Passió, conegut com el pas dels Natzarens, obra de Claudi Rius al 1942. Per aquesta data es realitzà per primera vegada la processó del Dijous Sant, sent l’únic pas que va sortir. 

Tot seguit desfila la Confraria del Sagrat Cor de Jesús, encapçalada per l’estendard i a continuació, apareixen dues files de confrares i al mig el consiliari i el confrare major amb la vara de mando. A continuació, la banda de tambors i seguidament el misteri el Despullament (2004), conegut com a pas del Sagrat Cor, compost per la imatge de Jesús i dues figures. L’obra, d’Àngel Acosta, està realitzada en fusta de samanguila.

Posteriorment, arriba la Confraria de Maria Immaculada, fundada a principis dels anys 50 del segle XX. Vinculats directament amb el Patronat Escola Obrer Sagrada Família, el pas és obra de l’escultor ampostí Innocenci Soriano-Montagut, Ecce Mater Tua (Vet aquí la teua mare), conegut com el pas del Patronat, l’any 1958. L’obra, conjunt escultòric de tres figures esculpides amb fusta, representa a Jesús crucificat acompanyat de Joan i Maria, que diu a l’apòstol: «Vet aquí la teua mare».

Encapçala l’estendard, seguit dels aspirants i els confrares distribuïts en files de dos. En aquest cas, van vestits amb una capa blanca, cíngol blau cel i guants blancs.

L’any 2016 ha estat la Confraria de Maria Immaculada l’encarregada de portar la bandera de l’Agrupació de Confraries. Habitualment és carregada per un membre de la confraria o el consiliari així com dos acompanyants que porten les borles, segons com decideixi la confraria. En aquest any, la confraria mariana ha decidit que sigui el consiliari qui la dugui. Serà l’any vinent, la confraria del Sant Crist de la Puríssima l’encarregada de dur-la. Cada any es relleva, seguint l’ordre processional. 

Després de la bandera de l’Agrupació, desfila un confrare amb vara que manté la continuïtat del pas i tot seguit els tambors de la confraria i el pas conduït per 6 persones i 1 guia.

Posteriorment, apareix la Confraria del Sant Crist de la Puríssima, fundada l’any 1659 i una de les més nombroses de la ciutat. Composta per 524 confrares, el Diumenge de Rams no desfilen tots els natzarens per iniciativa individual, però sí que surten vestits amb l’hàbit persones que no són confrares. Van vestits de blanc amb escapulari negre i cordó del mateix color amb nusos franciscans i rosari. Els hàbits són els mateixos que porten les monges de la puríssima, les concepcionistes franciscanes: una vesta austera.

A continuació segueix un confrare que carrega les cordes que s’utilitzaren per intentar baixar el Sant Crist de la Puríssima i cremar-lo al juliol de 1936. Segons la tradició oral, la corda es va esquinçar tres vegades i els anarcosindicalistes no pogueren fer baixar la imatge. Des d’aleshores, les cordes s’han mantingut i surten en processó, així com se’n fan petites relíquies. El/la confrare encarregat de portar les cordes és un penitent que realitza una petició o una promesa. Portar les cordes no està restringit als confrares de la Puríssima, sinó que poden ser dutes per altres confrares d’altres confraries, si així ho sol·liciten i la junta directiva de la confraria ho aprova. No s’ha trobat mai però la coincidència de més d’una sol·licitud.

El nom del pas, el Crist Crucificat, conegut com a Crist de la Puríssima, és obra de Fray Humile de Petràlia (1635). La crema de l’església de la Puríssima el 1936 no va destruir la imatge, que roman a l’església, tot sent l’únic misteri original d’abans de la guerra, si bé no sortia en processó abans de la guerra. A fi d’evitar danys, el pas que surt en seguici és una còpia realitzada pels germans Aleixendri (1954). El misteri que consta tan sols de la imatge de Crist, és una obra de fusta esculpida, tenyida en vernís tint de color noguera de base aquosa i acabat amb vernís sintètic que li dóna un aspecte natural. Porta també la corona, realitzada amb esbarzers.

Inicia el pas l’estendard, seguit dels aspirants i posteriorment els confrares distribuïts en files de dos. Tanquen aquest primer grup, un confrare amb vara de fons que gestiona el pas. Posteriorment, ja apareix un nou estendard, representant en aquest cas, la banda de tambors del Sant Crist de la Puríssima en files de tres.

Prèviament al pas hi ha el consiliari i als seus costats, el confrare major amb la vara de mando a mà esquerra, i la presidenta de l’Agrupació que du a la vara la inscripció Pro Vobis —negra al davant i acolorida amb els colors de totes les confraries al darrere—, que desfila amb la confraria de la qual forma part, a mà dreta. Antigament, tancava el seguici processional un representant de cada confraria i el president de l’Agrupació, però actualment cadascun s’emplaça a la seva confraria.

Tot seguit, desfila la Confraria de les Cinc Llagues. Encapçala l’estendard acompanyat de confrares un a cada costat que sostenen les borles. Posteriorment, els aspirants i a continuació i en fila de dos, els confrares amb les atxes. Vesteixen amb túnica grisa cenyida per un cordó vermell i sedós que presenta set nusos franciscans. La capa i el capirot és de color negre. Porten l’anagrama de la germandat brodat a l’altura del pit, i a l’alçada de l’avantbraç a la part esquerra de la capa.

Després apareixen els aspirants i a continuació, la banda de tambors i cornetes Lo Golafre, del barri de Remolins, acompanya la confraria de les Cinc Llagues i el pas, que malgrat la tipologia també incorpora instruments de vent de metall. El pas que porten és el Davallament de la Creu, conegut pel pas de la banca, obra d’Enric Monjo al 1952. El seu renom es deu al fet que estaven associats amb el sector bancari de Tortosa. L’obra és el conjunt escultòric més gran que desfila a la processó, compost per 7 figures, pintades amb diversos pigments. Arran de la seva mida, el misteri és conduït per 6 persones i un guia. Tanquen el pas tres confrares.

A continuació, apareix la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors. Encapçala l’abanderat i dos confrares que sostenen les borles. Posteriorment, apareix la Creu dels Improperis carregada a braços per una persona que es va rellevant durant el camí per altres dues. Coincideix habitualment que són sempre membres de la mateixa família. 

Posteriorment, apareixen en files de dos els confrares amb atxa a la mà, vestits amb túnica i cinturó negre i amb l’emblema dels Set Dolors de Maria (un cor travessat per set espases) cosit al pit. Tradicionalment, el vestit s’havia enriquit amb rics brodats daurats.

Entre els natzarens, un confrare porta la sentència de mort contra Jesucrist. És l’únic element de la iconografia popular que apareix en la processó documentada l’any 2016. Segons expliquen els informants, els altres elements, propietats de la confraria, com el sol i la lluna, el gall, la bossa de diners, el fanal i l’atxa, la llança, les claus, el martell i les mordaces, la túnica i els daus, la vara i l’esponja, la corona d’espines, el rentamans, l’assot i la canya, l’espasa i l’orella, la santa faç, el mantell i la vara, i l’escala haurien també d’aparèixer, però per motius interns de gestió i organització, alguns anys no han format part de la processó o tan sols han sortit algunes de les icones.

Seguidament, apareix el misteri, tres confrares que porten les vares i a continuació el pas. L’obra, la Pietat, coneguda com a pas de la Passió, és obra d’innocenci Soriano-Montagut (1941). Es tracta d’un conjunt escultòric de dos figures on destaca les vestidues de la Mare de Déu, d’elaborada i dedicada ornamentació.

A darrere del pas, el Tern Sacerdotal. Sent capital de diòcesi Tortosa, acostumen a ser-hi presents el bisbe, el vicari general de la diòcesi i un mossèn; si bé, pot succeir que el bisbe no hi aparegui per compromisos amb altres parròquies. A continuació, desfila la corporació municipal: dos policies locals vestits de gala i les autoritats municipals amb l’escut de la ciutat penjat al coll. Per últim, la banda municipal de música de Tortosa que tanca la processó. Fins a l’any 2010, la bandera de l’Agrupació sortia darrere el Tern Sacerdotal. I darrere seu, la Junta de l’Agrupació de Confraries i tot seguit l’Ajuntament de Tortosa.

En el seu recorregut pels carrers de la ciutat, la població s’agrupa des del carrer de la Rosa fins al carrer de Ramon Berenguer IV, principalment. Entre els assistents, gent de totes les edats i doctrines diverses. Durant el pas, es manté un cert silenci que es trenca amb les salutacions als confrares per part dels familiars o amics, la petició de caramels, o el comportament dels aspirants, nens que parlen entre ells.

A mesura que la processó avança pels carrers estrets del nucli antic —on el públic té més dificultat per caminar entre les vestes— va perdent públic. La desfilada pel carrer de Cervantes, el carrer de Sant Blai i finalment el carrer de Montcada fins a la plaça dels Dolors és vista per pocs assistents. Són aleshores els diversos confrares i músics, que per ordre d’arribada, es despullen del caputxó —els qui el porten— i esperen a la porta de l’antiga església dels Dolors a veure el final de la processó.

Conclòs el recorregut, i a mesura que els passos circulen davant el Centre d’Interpretació de la Setmana Santa —a pocs metres de la plaça dels Dolors, emplaçament on es guarden quasi la totalitat dels misteris—, es van col·locant als vorals del carrer els passos, a l’espera de ser custodiats pels mateixos portadors. Mentrestant, els altres confrares van marxant.

 

La processó del Silenci (Dijous Sant)

La processó del Silenci, Dijous Sant, inicia a les 24.00 h i recorre els carrers de l’antic call jueu i el centre històric. Hi participen, aproximadament, 300 confrares.

Prèviament, però a les 23.30 h apareix una versió reduïda de la processó. Són principalment confrares del Sant Crist de la Puríssima que acompanyen el seu pas des de l’església de la Puríssima, on s’ha emplaçat el dia anterior, fins a la plaça de la Immaculada, tot just davant l’església de Remolins. Estan encapçalats per la banda de tambors del Sant Crist de la Puríssima que toca i marca el pas, l’estendard de la confraria i el misteri del Crist Crucificat carregat per homes i dones a cara descoberta. Els acompanyen al voltant, coberts amb el caputxó, les persones encarregades de dur el pas durant la processó, encara que poden barrejar-se posteriorment amb els anteriors. Són 2 o 3 persones —homes i dones— de cada confraria que s’aniran rellevant durant el trajecte. Es tracta de penitents, persones que han estat escollides per les confraries a través d’assemblees.

Tradicionalment, el Sant Crist només era portat pels confrares del Sant Crist de la Puríssima, però actualment es dóna accés a tots els membres de qualsevol confraria.

A l’arribada a la plaça, els diversos confrares que no han participat de la primera part, esperen en companyia del públic.

A mitjanit inicia oficialment la processó amb el repic de tambors.

Encapçala tres estendards: els tambors de la sang de la confraria del Col·legi de la Sagrada Família; la Banda de tambors de l’Associació de la Confraria del Sagrat Cor de Jesús —EMD de Jesús—; i la banda de Tambors i Cornetes de la Confraria de Sant Antoni. En tres files i acompanyant la marxa amb el repic de tambors són una cinquantena de participants de totes les edats. Al capdavant, els petits a cara descoberta; i posteriorment, els grans amb caputxó. Els diferents components de les confraries estan barrejats, sense haver-hi cap ordre establert.

A continuació apareix l’estendard de la Confraria de Sant Antoni, acompanyat de tres aspirants. I posteriorment, el confrare major amb la vara de mando i la confraria, amb atxa a la mà i caputxó, en files de dos.Tanquen la confraria tres confrares amb vares de mando i de fons.

Tot seguit, camina l’estendard de la confraria de la Mare de Déu del Roser i els confrares distribuïts en files de dos. Entremig d’aquests, desfila el confrare major.

Posteriorment, un confrare penitent de la Confraria de la Puríssima Sang carrega la creu i just darrera d’ell hi va el confrare major amb la vara de mando, l’estendard i els dos banderins al costat. A continuació, dues files de confrares. I, per últim, tanca el pas el confrare.

Mantenint la mateixa estructura —l’estendard, files de dos de confrares i confrare tancant el pas—, apareixen en primer lloc la Confraria de Santa Clara i posteriorment la Confraria dels Natzarens de Jesús de la Passió.

L’any 2016, la Confraria del Sagrat Cor de Jesús no ha participat. Hauria d’emplaçar-se a continuació. Es desconeix la raó exacta de la seva mancança, però ens expliquen els informants que pot deure’s a diverses raons com dificultats de funcionament i gestions internes. 

A continuació, desfila la Confraria de Maria Immaculada. Tanca el pas, tres confrares a cara descoberta encarregats de portar la bandera de l’Agrupació, un la sosté i dos porten les borles. Posteriorment, desfilen seguint les mateixes estructures precedents, la Confraria del Sant Crist de la Puríssima, la Confraria de les Cinc Llagues i la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors.

Tot seguit apareix el confrare encarregat de guiar el Crist i dirigir el pas. La figura és portada pels set penitents de les diferents confraries a espatlles que es mouen en balanceig seguint les indicacions del guia. Aquest darrer porta a les seves espatlles unes esquadres que utilitzarà en cas que fos necessari deixar el Sant Crist a terra. A fi d’evitar que toqui amb el paviment, les esquadres es col·locaran i el Sant Crist es posarà a sobre. 

Els set penitents van envoltats per set confrares, amb atxes a les mans. Els acompanyen al darrere dos mossens (normalment un és el de Remolins, l’altre és un mossèn vinculat amb alguna confraria o amb el clergue del barri) i un seglar, els penitents que els rellevaran, i la banda de tambors i cornetes Lo Golafre, que acompanya la confraria de les Cinc Llagues, i la del Sant Crist de la Puríssima que toquen durant tot el trajecte seguint el mateix ritme que les bandes que encapçalen la processó.

En un recorregut que transcorre pel barri jueu a l’inici, la major concentració d’assistents es troben a la plaça de la Immaculada. Els carrers posteriors, estrets i amb poca llum, disposen de pocs assistents. Esporàdicament, hi ha veïns que ho miren des del balcó.

La gran majoria d’assistents es concentren a la plaça de l’absis de la Catedral, l’espai recomanat i suggerit per l’Agrupació de Confraries en el programa d’actes. Desfilant la processó amb la llum tènue que il·lumina el darrere de la Catedral, el públic adult omple les escales en silenci. Posteriorment, els assistents es concentren en menor quantitat a l’espai precedent al carrer de la Rosa, la plaça d’Agustí Querol o la plaça de l’Àngel. És una altra vegada a la plaça dels Dolors, escenari final, on es barrejaran els assistents amb els confrares que finalitzen la processó i esperen entrar a dins de l’església de la Puríssima, on l’any 2016, es davallarà la imatge original del Crist —exposada dins el temple— per a ser vetllada durant tota la nit.

Aquest acte s’inicia amb l’entrada dels diversos estendards de les confraries que es col·loquen davant l’altar, un darrere l’altre i es despullen del caputxó. A continuació entra el Crist de la Puríssima a espatlles acompanyat pel so dels tambors. El postren sobre un espai condicionat al mig de l’església, sota l’atenta mirada dels fidels que s’agrupen als laterals de l’església i aplaudeixen l’acte. Entremig, algun espontani crida «Visca el Crist de la Puríssima», «Visca!», responen la resta.

Tot seguit, es condueix a davallar el Crist original, mentre es retira la còpia, que es porta a guardar.

Amb ajuda d’uns confrares a cara descoberta i el responsable de manteniment, el baixen i l’emplacen on es trobava la còpia, mentre sonen els tambors. Tot seguit, la presidenta de l’Agrupació de Confraries canta la saeta al Cristo de los Gitanos d’Antonio Machado musicalitzada per Joan Manuel Serrat: «Dijo una voz popular: quién me presta una escalera para subir al madero, para quitarle los clavos al Jesús de Nazareno?». Finalitzada la cançó, els assitents aplaudeixen i s’acosten al Crist a fer-li petons, alguns amb els ulls plens de llàgrimes.

Entre avisos de la presidenta perquè es toqui amb cura la imatge, van passant els devots a besar-lo. A poc a poc, a l’església només hi romanen les persones que vetllaran la imatge durant tota la nit: una desena de persones, aproximadament.

 

La processó del Sant Enterrament (Divendres Sant)

La processó del Sant Enterrament, té lloc el Divendres Sant a les 20.00 h a la plaça de la Cinta. Hi participen 200 confrares.

L’any 2016, la pluja prèvia a l’acte i l’amenaça que es reproduís, ha fet disminuir el nombre de confrares participants (habitualment, són 300) i ha variat la processó i el seu recorregut. De tal manera, no han desfilat els passos que escenifiquen la mort de Jesús, sinó tan sols el Crist Jacent del Sant Sepulcre, que ha circulat pel claustre de la catedral i l’interior del temple.

El recorregut a l’interior del recinte també ha comportat altres canvis en la processó. No tan sols no han desfilat els misteris, sinó tampoc les diverses bandes de les confraries. De la mateixa manera, s’ha variat en petita mesura l’emplaçament de les confraries durant el recorregut inicial. Així, no ha avançat en primer lloc la Creu dels Improperis i la Confraria dels Natzarens de la Passió, com és habitual, sinó que ha encapçalat la processó la bandera de l’Agrupació de Confraries, conduïda per la confraria de Maria Immaculada, seguit de sis confrares de la Mare de Déu del Roser i tot seguit, la creu dels improperis carregada i acompanyada per la Confraria dels Natzarens de Jesús de la Passió.

A manca de passos, i sense poder aparèixer el pas de Jesús de la Passió, ni la banda de Natzarens; i havent desfilat ja la Confraria la Mare de Déu del Roser, emplaçada després de la banda, ha continuat el seguici la confraria de Sant Antoni dels Pagesos, la confraria de Maria Immaculada, la confraria del Sant Crist de la Puríssima, la confraria de l’AV de Santa Clara i la confraria de les Cinc Llagues, tots respectant l’estructura d’abanderat, confrare major i natzarens. Tot seguit, i mantenint l’ordre processional, han aparegut les magdalenes, dones cobertes completament de negre amb crucifix a la mà, vestides per prometença. I a continuació, la confraria de la Mare de Déu dels Dolors i la Puríssima Sang. Els han seguit fidels —dones amb vestit de jaqueta i faldilla negre amb «peineta i mantilla»— que han sol·licitat de participar en la processó per devoció. A continuació, ha aparegut el Crist Jacent —imatge que no pertany a l’Agrupació de Confraries— carregat a espatlles per nou persones, vestides amb uniforme, treballadors de la catedral —quan la imatge desfila pels carrers de la ciutat, no el carreguen, sinó que l’empenyen en un pas a través d’uns tiradors. I, finalment, ha conclòs la processó, el Tern Sacerdotal i les autoritats. Habitualment, després d’aquests desfila l’Associació Cultural Fem Música, un grup escindit de la Banda Municipal de Tortosa que tanca el seguici.

Els assistents s’han arreplegat a l’interior de la catedral, tot ocupant els bancs i el claustre. En comparació amb les altres processons, el nombre de persones és inferior a les precedents. En actitud silenciosa, el públic completa tota la desfilada i comença a marxar, quan el vicari general inicia els parlaments, finalitzat el seguici.

Història i transformacions de l'element: 

Si bé les manifestacions religioses tenen un origen medieval, no es pot establir amb exactitud l’origen de la Setmana Santa tortosina. Tanmateix, es pot determinar que d’ençà del segle XIX, manté elements estructurals similars als actuals.

La documentació sobre la Setmana Santa és escassa. Prèviament al segle XIX, tan sols hi ha alguna referència sobre la processó dels Disciplinats de mitjan segle XVI, organitzada per la confraria de la Puríssima Sang, que seria l’antecedent de la processó del Silenci actual. I, posteriorment, la informació sobre els orígens de la processó de Diumenge de Rams (1806), també molt reduïda, es remet a Ramon Vergès Paulí, Manuel Beguer, Joan Moreira i altres fonts documentals de l’Arxiu de la Ciutat.

Del segle XVI, es coneix que les confraries es dividien en dos grups: les professionals/gremis, que agrupaven un o diversos sectors o associacions professionals sota una advocació religiosa; i les devocionals, constituïdes per persones de qualsevol ofici i professió amb una única fita devocional. A la ciutat de Tortosa, se’n documenten en aquesta època quasi una trentena, algunes de les quals s’han perpetuat fins avui dia. Així, trobem referenciades en aquest segle, vint-i-quatre confraries professionals: 1) la confraria de Sant Antoni Abat, dels pagesos o llauradors documentada des del 1358; 2) la confraria de les Ànimes del Purgatori corresponent als carnissers, datada des del 1502, i posteriorment dissolta, constituïda en la confraria de Sant Bartomeu, denominació des de 1639; 3) la confraria de Sant Cosme i Sant Damià, dels metges, cirurgians i apotecaris datada des de 1515; 4) la confraria de Sant Elm, dels navegants o pescadors i homes de mar, documentada des de l’any 1554; 5) la confraria de Sant Eloi, dels argenters, pintors, batifullers i llibrers, gremi documentat el 1554; 6) la confraria de Sant Eloi, dels ferrers documentada el 1456; 7) la confraria de Sant Jaume, dels pagesos tan sols de la parròquia de Sant Jaume de Tortosa, documentada des del 1509; 8) la confraria de Sant Jeroni, dels filadors i teixidors de seda i dels velluters documentada des del 1591; 9) la confraria de Sant Jordi, dels nobles i cavallers documentada el 1438; 10) la confraria de Sant Josep, dels fusters documentada des de 1511; 11) la confraria de Sant Martí, dels calçaters documentada des del 1573; 12) la confraria de Sant Miquel de la Ribera, dels macips de ribera o camàlics, referenciada el 1419; 13) la confraria o gremi de Sant Pere dels pescadors, datada des de 1383; 14) la confraria de Sant Sebastià i Sant Fabià dels assaonadors, blanquers, cinters, guanters i tireters (sectors de la pell), documentada a partir de 1535; 15) la confraria del Corpus Christi o del Santíssim Cos de Jesucrist dels sastres, documentada des de 1525; 16) la confraria del Sant Crist i de la Mare de Déu del Temple dels mestres d’aixa, calafats, corders, torners, espardenyers, espadades i picadors de lli i de cànem, datada des de 1527; 17) la confraria de Santa Bàrbara, dels paraires (cardadors de drap), abaixadors, sombrerers o barreters, cardadors, pentinadors de llana i matalassers documentada d’ençà de 1527; 18) la confraria de Santa Caterina, dels notaris i juristes, documentada des de 1507; 19) la confraria de Santa Llúcia, dels fornes i pastadors i flequeres, coneguda el 1536; 20) la confraria de Santa Maria Magdalena, dels botiguers, passamaners, mercers, esparters, tauletaires i llibreters, així com dels adroguers, sucrers i cerers, datada des del 1523; 21) la confraria de Santa Maria de Gràcia, dels mercaders, datada des de 1438; 22) la confraria de Santa Marta, dels hostalers i corredors de coll i d’orella, coneguda el 1501; 23) la confraria de la Santa Creu, Sant Crispí i Sant Crespinià o de la Vera Creu, dels sabaters, documentada el 1487; 24) la confraria de la Santíssima Trinitat, dels teixidors, coneguda des de l’any 1536.

Respecte a les devocionals, en trobem referenciades tres: 1) la confraria de Santa Càndia fundada el 1587; 2) la confraria de la Minerva documentada des de 1576 i 3) la confraria de la Puríssima Sang de Jesuchrist o dels Disciplinants coneguda d’ençà de 1547.

Cal distingir també la confraria de Sant Cristòfor, de les placeres, hortolanes i revenedores del mercat, que es desconeix si tenia orientació gremial o només devocional. I la confraria de Santa Quitèria, de l’Hospital de la Ciutat, recollida des de 1575, però de la qual només es tenen les dades recollides en un parell de línies al llibre de Totus Universis de l’Arxiu de la Ciutat.

Respecte al segle XIX, el llibre d’actes de la confraria dels Dolors recull en acta del 30 de maig de 1806 l’acord de crear una renovada processó de Diumenge de Passió a l’existent, tot unificant la processó de Diumenge de Rams, organitzada per la Confraria dels Dolors i presidida per una imatge de la Mare de Déu dels Dolors; i la realitzada per la resta de confraries, el Dijous Sant, on sortien la resta de passos processionals. Aquest canvi, que va comportar la inclusió dels gremis, va condicionar la variació del recorregut tal com relata Vergès i Beguer. De tal forma, es va incloure en el trajecte el pas per la Ribera, les seus gremials i esglésies de Sant Elm, Sant Josep i Sant Pere o sigui els carrers del Temple, de Sant Pere i de Pescadors. Com exposa el director de l’Arxiu Històric Comarcal del Baix Ebre, Albert Curto, «el pas per davant de l’antiga església de la Puríssima Sang seria la causa que condicionés l’itinerari per l’avinguda de la Generalitat».

La processó de Diumenge de Rams iniciava al carrer de Montcada, on es trobava ubicada l’església dels Dolors, punt d’inici, i les de Sant Antoni, la Puríssima i el seminari. Des d’allà es feia camí a la catedral, on s’hi entrava per la porta de l’Olivera i se’n sortia per la porta principal ubicada al carrer de Croera fent camí per la Ribera, els carrers de Sant Pere, Pescadors i la Sang. Aquesta opció d’entrada a la seu fou possible mentre els passos van ser portats a mà. Però posteriorment, quan foren renovats a meitats del segle XIX, les seves grans dimensions impossibilitaren aquesta opció.

Durant el segle XIX, l’itinerari quedà delimitat i es mantingué fins a principis del segle XX, iniciant des del carrer de Montcada i desfilant per la plaça d’O’Callaghan, carrer de la Mercè, plaça de Nostra Senyora de la Cinta, carrer de la Rosa, pont de Pedraç, plaça d’Agustí Querol, plaça de la Constitució, carrer de la Sang, carrer de la Llonja, carrer de Pi i Maragall, carrer de Reus, carrer de Berenguer IV, carrer de Cervantes, carrer de Sant Blai; plaça de l’Àngel i novament carrer de Montcada. Posteriorment, es va incloure l’avinguda de la Generalitat i darrerament, i malgrat sempre s’han anat fent petites variacions en el traçat, s’ha recuperat en l’any 2016 finalitzar la processó al carrer de Montcada, davant l’església dels Dolors, com al segle XIX es feia.

Segons descriu l’acta, durant la processó es va comptar amb la participació de vuit confraries, totes les quals eren de caràcter professional a excepció de la Confraria dels Dolors: el gremi dels pagesos (anomenat el gremi de la Derrama) amb el pas de l’Oració de l’Hort; el gremi dels sastres o confraria del Santíssim Cos de Jesús amb el pas de la Flagel·lació; el gremi dels llauradors, de Sant Jaume o confraria de Sant Jaume amb la Coronació d’Espines; el gremi d’espardenyers, corders i calafats amb el misteri de Pilats (Ponç Pilat al balcó amb Crist o de l’Ecce Homo); el gremi de Sant Josep (fusters) i de Sant Pere (pescadors) amb el pas del Camí del Calvari o Natzarè carregat amb la creu; els teixidors i tintorers amb el misteri de la Verònica; el gremi dels ferrers, amb el misteri de la Crucifixió; i el gremi dels marejants de Sant Elm amb la figura eqüestre de Longinos clavant la llançada a Crist. Posteriorment, i tal com narra l’historiador Ramon Miravall, se n’incorporaren d’altres com El sant sopar, La llançada de Longinos i el Davallament.

La renovació posterior a mitjans XIX, justificada a fi de donar un major impuls a la processó i dotar-la d’espectacularitat segons Miravall, concretà els misteris següents: el pas del Sant Sopar (1859, probablement); l’oració a l’Hort (1859, probablement); la sentència del Pilat (1859, probablement); els Assots (1859, probablement); la Coronació (es desconeix la data); Jesús carregat amb la creu (1930); el Despullament (1860, probablement); la Crucifixió (1859, probablement); el Davallament (1859, probablement) i la Dolorosa (1859, probablement). Tots ells serien cremats al juliol de 1936, en els actes de persecució religiosa que tingueren lloc durant la guerra civil.

Posteriorment a la guerra, es van fer de nou els misterisa partir dels anys 40 del segle XX. El Crist de la Puríssima, malgrat no va ser destruït i no era un pas que sortia en processó, se’n va fer una còpia. La raó fou que finalitzada la guerra, se’l va treure per primera vegada en seguici i a fi de no malmetre’l en els anys posteriors, es va decidir fer una nova imatge igual perquè desfilés, preservant així l’original a l’església.

Respecte a les confraries, s’han mantingut en el temps la de Sant Antoni dels Pagesos, la de la Puríssima Sang, la del Sant Crist de la Puríssima i la de la Mare de Déu dels Dolors. A excepció de la confraria de les Cinc Nafres/Llagues que es va crear el 1930, totes les altres s’han originat posteriorment als anys 40 del segle XX: la confraria Natzarens de Jesús de la Passió el 1942, la confraria de Maria Immaculada a principis dels 50, la confraria de l’AV de Santa Clara el 1996 i la confraria del Sagrat Cor de Jesús el 1999. Va existir temporalment, al 2013, la confraria del Cristo del Gran Poder, inoperativa actualment.

Amb el pas dels anys, les confraries s’han hagut d’adaptar a la nova legislació i actualment estan constituïdes com a entitats sense ànim de lucre.

La seva evolució també s’ha reflectit en la mateixa indumentària, tot canviant els colors o modificant completament el vestuari. Així, a la dècada dels 40 del segle XX, la confraria de la Puríssima Sang portava un hàbit de color marró carmelità que va canviar en refer-se la confraria a Remolins. Segons exposa el portaveu de l’Agrupació de Confraries, Josep Baubí, la iniciativa va venir d’un confrare d’origen malagueny, Armando Fernández, qui va portar de la seva Màlaga natal, els colors de la confraria andalusa: el roig i el blanc. Posteriorment, la mateixa confraria va anar introduint diferent simbologia com la creu de coronació d’espines, les atxes, l’estendard i els banderins, així com carregar la Creu en braços d’un penitent.

Per altra part, la confraria dels pagesos de Sant Antoni, que antigament vestien, en paraules de Moreira, «elegantíssims trajes de calçó curt de merino negre», porten avui en dia, l’hàbit de color verd amb capa blanca i, el vestit de pagès ha quedat restringit als portadors del pas. La raó del canvi es deu a voler uniformitzar les vestes, en totes les confraries que participen a la processó. Per altra banda, la confraria de les Cinc Llagues, tot coincidint amb la inauguració del seu pas el 1952, passaren del capirot i capa grana al negre, mantenint la túnica grisa, però llevant l’escapulari amb la creu al pit. I, per últim, la confraria de la Mare de Déu dels Dolors, que tradicionalment havia enriquit la vesta amb rics brodats daurats, no els manté actualment.

Pel que fa al rite litúrgic, segons narra Vicent Ruiz —director de l’Oficina Municipal de Turisme de Tortosa i president de l’Associació d’Amics del camí de Sant Jaume de Tortosa i les Terres de l’Ebre—, originàriament, la processó del Dolors de Tortosa s’emmirallava en la processó dels Dolors de Barcelona que sortia del convent del Bonsuccés, el Diumenge de Rams. A causa de la seva importància i influència, la Congregació de Barcelona fou presa com a model en altres poblacions. Així, ciutats com Manresa, Vic, Badalona o Tortosa compartien característiques perquè prenien com a referència el mateix llibre de cerimònies, dissenyat l’any 1661 per fra Francesc Epifani Cedó.

La celebració en data de Diumenge de Rams; la distribució de la desfilada —apareixent en primer lloc els armats—; la representació dels dolors de Maria durant la seva vida terrena, en què es podia optar per mostrar-se a través de les set banderes o sibil·les, sentències que duien escrites moltes d’aquestes i que feien referències al dolor que representaven; la desfilada de la creu dels improperis —la creu de penitències—, on hi estan adherits tots els improperis en miniatura; o el lluïment dels «trofeus de la passió» o «improperis», objectes que fan referència a la passió de Crist: la copa i el calze, el fanal i l’atxa, el gall i els assots, la canya i el mantell, la corona d’espines, la sentència, la creu i la llança, les claus i mordaces, la santa faç, els daus i la túnica, el sol i la lluna, la llança i l’esponja, les dues escales o la Verònica… eren particularitats que formaven part de la processó de Tortosa, com així descriu Joan Moreira. Característiques de les quals avui en dia s’ha mantingut el dia de cel·lebració, Diumenge de Rams, i la desfilada de la creu dels improperis, si bé antigament la duia sempre un capellà i les borles les autoritats del poble.

Entre els canvis i adaptacions que s’han produït trobem el següents: en primer lloc, malgrat es manté la participació dels armats a la processó, els participants ja no són locals perquè Tortosa no disposa d’aquesta entitat. Per això, s’ha recorregut a la contractació. Els armats de Flix en númeroses ocasions, però també els de Mataró, Torredembarra i darrerament Reus, han estat els col·laboradors. Per altra part, s’ha anat variant diverses vegades, l’emplaçament de les diferents entitats a la desfilada. Així, d’ençà que l’Agrupació va fer-se càrrec de la processó de Diumenge de Rams i fins al 2014, la posició de les confraries era posterior al pas. La raó del canvi posterior, en què es va alterar l’ordre, col·locant-les prèviament, fou a fi d’evitar que les formacions musicals de les diferents confraries s’ajuntessin en la desfilada. També la desfilada de la Creu dels Improperis, que apareix actualment després amb la confraria dels Dolors, antigament al 2011, desfilava prèviament a les autoritats —entenent com a tals càrrecs superiors com senadors i diputats que acompanyaven a l’alcalde—, la confraria de la Mare de Déu dels Dolors, el Pas de la Pietat, el Tern Sacerdotal, la Bandera de l’Agrupació, la Junta de l’Agrupació, l’Ajuntament i la Banda Municipal, qui tancava la desfilada.

Per altra banda, als canvis a la desfilada, també s’han eliminat, modificat i afegit elements. De tal forma, actualment els improperis no apareixen regularment cada any, ni ho fan en la seva totalitat. Per altra part, les sibil·les ja no formen part del seguici. Tampoc el pas de l’Oració de l’Hort ja no manté l’hàbit de plantar una branca d’olivera dreta, tot restant la imatge de Jesús sota l’ombra, com es feia antigament. I per últim, les cordes que s’empraren per intentar fer baixar el Crist de la Puríssima s’han inclòs en la processó.

Respecte als costums, segons narra Joan Moreira, el diumenge al matí es realitzava la benedicció dels rams, d’olivera o de llorer, palmes i palmons, regalats per la padrina. Primerament, s’hi penjaven taronges als rams, la fruita solar amb el significatde «la daurada» o «la solar», així com dolços: magdalenes, peres confitades, congres i panades, les classes benestants; o sardines i figues seques, les classes humils. Amb el pas dels anys, es van substituir els elements i es van farcir de violetes, caramels i rosaris; i actualment, es presenten, majoritàriament, despullats. Un cop beneït, el ram es penjava a les finestres, balcons o terrasses de casa a fi de protegir dels mals esperits i els llamps i es cremava l’any següent, reemplaçant-lo per un de nou. Costum en desús, actualment.

En referència a la cel·lebració de la processó, iniciava amb els armats tortosins que desfilaven i repartien els caramels que duien penjats en un mocador al braç. A continuació, els seguia els caps d’olla, petits armats que il·luminaven el camí al capità manaia, paper que corresponia al voluntari més alt que es prestava a participar en la processó (avui en dia, només queda del personatge el vestit, portat actualment per l’estendard de la confraria de Santa Clara) —que realitzava l’acatament al sortir del temple. Un acte que consistia a voltar agenollat tres vegades el làbarum (o l’àbarum) i que duia a terme també, posteriorment, a l’interior de la catedral a l’altar de la Cinta i la Mare de Déu de les Estrelles. Un estendard que tenia escrites les sigles SPQR (Senatus Populus Que Romanus) que es malinterpretaven a posta per la població, tot llegint «sastres pobres que robeu» o a l’inrevés «robeu que pobres sereu». El capità també era el responsable que la processó tornés a l’hora acordada; així si s’accelerava i durava menys de les dues hores habituals, devia pagar multa, segons narra la tradició oral.

A continuació d’aquest, s’acompanyava al compàs dels tambors dos germans del Sant Hospital de la Creu que recollien almoina mentre cantaven «Germans, escoltéu: tal hi va qui no s’hu pensa, tal hi va qui no s’hu créu, al Hospital de Santa Creu… Una caritat per l’amor de Déu».

De la mateixa manera que succeeix avui en dia, durant la processó, la gent es concentrava als carrers del recorregut en peu o asseguts a les seves cadires i bancs. Joan Moreria en destaca la gran quantitat de gent que hi havia, i el nombre d’assistents provinents del Maestrat, la Plana o el Baix Aragó. En referència a aquesta darrera localització, per la proximitat amb l’Aragó, des de les confraries es verbalitza que les bandes de tambors de les processons actuals serien una influència aragonesa. Influència que s’ha fet pal·lesa habitualment, amb l’assistència de la banda de tambors d’Alcanyís, fins fa uns quants anys, a la processó de Diumenge de Rams.

A diferència de la processó actual, antigament desfilava el pas del Sant Sopar acompanyat pel cant de l’himne Stabat mater. Actualment, ni el misteri ni aquest cant —ni altres (per exemple: l’Inrecort)— s’han recuperat. Respecte al pas, no s’ha reemplaçat, segons es justifica, a causa del seu cost. Les dimensions —estava constituït per 12 figures— comportaria un preu molt elevat difícil de costejar. I, pel que fa a la música, tan sols es manté la instrumental amb peces com Mater mea de Ricardo Dorado, la Saeta de Serrat o Homenatge de Joan Monclús, entre altres, sense presència de música cantada.

Altres particularitats són la figura de l’espieta i les magdalenes. Per una banda, l’antic misteri amb la presència del noi entremaliat, conduïa al fet que s’utilitzés per aleshores una dita per referir-se als trapelles, que deia: «Fuig, ves que sembles l’Espieta del Calvari». Per altra part, si antigament durant la processó del Diumenge de Rams les magdalenes estaven presents, com descriu Moreira, actualment, han desaparegut en aquest dia, traslladant la seva participació a la processó del Sant Enterrament. Les raons es justifiquen segons els informants, en el major caràcter penitencial de la processó de Diumenge de Rams a principis del segle XX, època que narra Joan Moreira. 

Posteriorment al Diumenge de Rams, hi havia la tradició de celebrar els fassos, els oficis que se celebraven les tardes de Dimecres, Dijous i Divendres Sant. La gent, petits i grans, hi assistien tot fent sonar les maces i els carraus.

El Dijous Sant al matí, la seu s’omplia de gent. A la catedral es cobria la creu i el calze del Papa Lluna de blanc i es preparava el sepulcre de Crist. Durant aquest dia, hi havia el costum de no escombrar perquè no sortissin els escarabats i la creença popular manifestava que els nens nascuts en aquest dia podien «curar de gràcia», com encara actualment s’argumenta. De la mateixa manera, hi havia qui mantenia antigament el dejuni de les batzoles que consistia a no tastar menjar calent, tan sols pa i aigua, si bé hi havia qui menjava cigrons amb salsa, per bé que s’havien de menjar el Divendres Sant. També es practicava la simbòlica rentada dels pobres al claustre.

Per aleshores, no sortia la processó del Silenci, seguici que no s’ha recuperat fins a l’any 1996. En un inici, desfilaven les confraries amb els misteris de l’Oració a l’Hort, la Mare de Déu de les Angoixes i el Nostre Pare Jesús de la Passió. Però no fou fins el 2004 que s’optà per fer desfilar tan sols la Creu dels Improperis i el Sant Crist de la Puríssima, carregat a espatlles primer pels confrares de la mateixa entitat, i posteriorment donant l’opció a portar-lo a tots els confrares de totes les confraries. Posteriorment, es realitzà el 2013 un segon canvi que afectaria, en aquest cas, als emplaçaments durant el seguici. Així, va desfilar fins aleshores en primer lloc la Creu dels Improperis i posteriorment la banda de tambors de la Sang, les confraries, el pas del Crist Crucificat i la banda de tambors conjunta.

Pel que fa al Divendres Sant, al matí es manté la tradició, principalment en la gent gran, d’anar al camp a recollir farigola (frígola, com se l’anomena al territori) en aquest dia, ja que es creu que té virtuts medicinals. L’objectiu és emprar-les en sopes escaldades, en l’ús mèdic (rentar les ferides, llagues…), en la neteja de la llar (cremada amb sucre s’empra per perfumar) i com a condiment alimentari.

Del mateix dia, el «sermó de la bufetejada» i el «de les set paraules» han desaparegut actualment. Es manté el Via Crucis del Calvari, si bé per aleshores es feia la «funció de les calaveres i els baldones (afronts) de la Passió», segons Moreira.

Respecte al menjar, era habitual menjar els cigrons amb salsa també dit cigrons de Quaresma —si bé hi havia qui se’ls menjava Dijous Sant—, o els cigrons de fra Pere, cuits amb capes alternes d’espinacs i amb arròs bullit, condimentats i deixats covar amb aiguardent i oli. També hi havia les mandonguilles de bacallà amb ou bullit, les torrades de Santa Teresa i els bunyols de Quaresma. Al vespre, era habitual el coc d’espinacs amb sucre i guarnits de panses i pinyons. Actualment, aquestes tradicions no es mantenen, si bé les persones més religioses s’abstenen de menjar carn i fan abstinència i dejuni durant la Setmana Santa.

La processó del Sant Enterrament està documentada en el testament que el canonge de la seu de Tortosa, Jaume Forcadell, en data de 28 de gener de 1550, va disposar. Segons el text, manifesta que es dugui a terme des de la catedral a càrrec dels canonges de la seu. Processó, però, que prèviament la dona de Lluís Oliver de Boteller, vescomte de Castellbò, Jerònima-Tomasa Riquer havia realitzat. Deixant en herència que el Capítol de la Seu la segueixi conduint, no ha estat fins al 2006 que l’organització ha passat a mans de l’Agrupació de Confraries. Des d’aleshores, pocs canvis s’han produït, més enllà de variar l’horari de partida en diverses ocasions: 19.30, 22.00 i 22.30, fins a les 20.00 h d’actualment.

Respecte a Dissabte Sant era un dia farcit de costums: com anar les dones al baptisteri de la Catedral a recollir «aigua de l’agonia», beneïda en el mateix dia a fi d’utilitzar-la, tot escampant-la sobre un familiar que patís agonia o per les llars, amb l’objectiu d’espantar i allunyar els mals esperits. Però també era hàbit proveir-se d’una petita pedra de riera per allunyar el mal de queixal o els marejos als viatges; o estendre la roba mentre tocaven les campanes per evitar la tinya.

Per últim, cal destacar que antigament el Diumenge de Pasqua es realitzava a l’albada la processó de l’Encontre, desapareguda actualment.

Durant la dècada dels 70 i els 80 del segle XX, tot coincidint amb l’augment del benestar i la pèrdua, cada cop més evident, dels costums religiosos, la Setmana Santa es visualitzava com una època de descans laboral i de dies de gaudiment. De tal forma, era habitual que els tortosins optessin per marxar de vacances. Això va comportar un progressiu descens del nombre de participants i d’assistents a les processons.

Però amb la creació de l’Agrupació d’Associacions Pro-Setmana Santa, s’impulsa i es renova a partir de 1993 la Setmana Santa. Es creen noves confraries: la de l’AV de Santa Clara el 1996, que pren en possessió el pas Ecce Home, propietat fins aleshores de l’Administració municipal; i la Confraria del Sagrat Cor de Jesús el 1999, la més jove del municipi, que sorgeix quan des de l’Agrupació es sol·licita a l’EMD de Jesús la seva implicació. També s’hi afegeixen nous passos: el 1999, la Mare de Déu de les Angoixes; el 2004, el Despullament. Així com l’Agrupació passa a gestionar totes les processons i realitza un programa d’actes, entre els punts més destacats. Amb motiu de tots aquests canvis, segons exposen els informants, la Setmana Santa es revalora culturalment, socialment i turísticament, sent però la processó de la Passió, la celebració més destacada.

Segons manifesten, la raó de la diferència de participació dels confrares i assistents en les processons es deu, principalment, al caràcter de les mateixes. Mentre la del Diumenge de Rams és més popular i està consolidada, la del Dijous Sant és més penitencial i no ha estat mai tan participativa, i la del Divendres Sant no està encara assumida pels confrares, en relació amb el fet que tan sols fa deu anys que l’organitza l’Agrupació de les Confraries. Afegeixen també que encara hi ha qui després de Diumenge de Rams, pren dies de vacances, i no participa en els següents seguicis. Tanmateix, argumenten que en els darrers anys, i a mesura que la processó del Silenci ha anat prenent força, el nombre de confrares i assistents ha augmentat. En aquesta situació actual, diferents veus de la junta estan demanant una major implicació dels confrares en les processons de Dijous Sant i Divendres Sant, així com impulsen a fer ressorgir antigues entitats i seguicis, com els Armats de Tortosa o la processó de l’Encontre de Diumenge de Pasqua.

Processos i preparatius: 

Els preparatius inicien al mes d’octubre. Per aleshores, l’Agrupació de Confraries posa en venda la loteria nadalenca i la cistella de Nadal recaptació que es destinarà a les despeses de l’entitat i els actes de Setmana Santa.
Paral·lelament, l’entitat es reuneix mensualment i comença a preparar el programa d’activitats amb les comissions de treball, constituïdes des de 2012. En aquestes trobades, l’Agrupació cita a les 10 confraries, tot convocant a dos representants de cadascuna, i a la mateixa junta, sent un total de 24-25 persones, aproximadament. Els representants de les comissions —formades per 4-5 homes i dones— es mantenen any rere any; els relleus només es donen quan algú no pot mantenir el seu compromís i es necessita suplir la plaça o quan d’altres persones sol·liciten de col·laborar-hi.

Posteriorment, el procés s’accelera finalitzades les festes nadalenques. Per una part, es reuneixen les juntes directives de cadascuna de les confraries per a proposar a la junta directiva de l’Agrupació les diverses propostes de cara a la Setmana Santa que comptarà amb el suport econòmic de l’entitat i de les ajudes de l’administració pública —Ajuntament de Tortosa i Diputació de Tarragona—, així com de la participació i cessió d’espais per part del Bisbat de Tortosa. Tan sols l’elecció del pregoner de la festa recau en el/la president/a de l’Agrupació, que posteriorment el/la dóna a conèixer la Junta. Sense estar estipulat, s’ha establert la convenció que cada any s’alterni un pregoner civil amb un de religiós. El 2016 ha estat el primer any en què el pregó ha anat a càrrec d’una dona, la presidenta de la Cort d’Honor de la Mare de Déu de la Cinta.

Per altra part, es distribueixen les diferents comissions de treball —comissió del programa d’actes, comissió de la gestió de les processons, i comissió del Centre d’Interpretació— i es reuneixen quinzenalment. Corresponentment, cadascuna de les juntes de les confraries inicia els preparatius de la Setmana Santa i es reuneix en assemblea, quan considera convenient.

Els primers punts a debatre és l’elecció de les persones encarregades de dur l’estendard i el pas. Els escollits són voluntaris, habitualment penitents que sol·liciten portar un element o altre. No acostuma a succeir que se’l disputin diverses persones de tal forma que l’estendard pot recaure en mans d’un o tres individus —un per a cada dia de processó, si és el darrer cas—depenent de la confraria. Pel que fa als portadors de les borles, seran un o dos, com consideri la confraria. I respecte al pas, caldrà a sis, set i fins i tot vuit persones, segons la seva mida i pes. En aquest darrer cas, i si les sol·licituds són superiors a la demanda, s’escull als portadors segons antiguitat d’afiliació a la confraria.
Actualment, el pas de l’Associació de Veïns de Santa Clara —Ecce Homo, Jesús davant Pilat— no disposa de voluntaris per ser conduït. De tal forma és portat per persones remunerades.

Paral·lelament, també es decideix quines seran les persones encarregades d’acompanyar al confrare major en la vara de mando; habitualment, una persona de la junta. Així com les persones encarregades de portar les vares de fons, que es presenten voluntàriament.

Un mes abans es posen a punt els misteris, que es troben emplaçats al Centre d’Interpretació de Setmana Santa, ubicat a l’antiga església de Sant Antoni Abat al carrer de Montcada, a excepció del Despullament que es troba exposat a l’església de Sant Francesc de Jesús. La responsabilitat recau en la junta de cadascuna de les confraries qui s’encarreguen de revisar les rodes, carregar les bateries de les llums (canelobres) i netejar els passos a fons.

Per últim, els dies previs abans de la processó de la Passió, les confraries enllesteixen els últims retocs als passos: les flors. De material paper, es netegen o es canvien si han patit algun dany. Ocasionalment, també succeeix que es bescanvien per flors naturals. En aquest cas, es tracta d’una acció duta per un o diversos penitents que les aporten de manera gratuïta. La seva acció es realitza des de l’anonimat, ja que tan sols són alguns responsables de la junta de la confraria corresponent, qui saben qui o quines han estat les persones responsables.

Dedicació: 
Les processons de Setmana Santa a Tortosa es realitzen per conmemorar la passió i mort de Crist.
Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 
Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 
Les confraries són entitats sense ànim de lucre que disposen de dos òrgans de govern en caràcter obligatori: l’assemblea general i la junta directiva, que es renova cada quatre anys. Cada entitat estableix fer un donatiu anual. La dotació econòmica i modalitats de pagament varien segons la confraria. Així, hi han qui estableix una quantitat voluntària o definida; i qui ofereix una modalitat de pagament individual o familiar. En referència a aquest darrer punt, és habitual en les confraries la participació i el relleu generacional. Hi ha casos de famílies en què participen tots els membres activament i en què van incorporant amb el pas dels anys, als nous integrants, transmetent la tradició de pares a fills i néts. En aquests casos, algunes d’aquestes famílies tenen un pes i reconeixement dins l’entitat que els hi permet, per exemple, poder conduir any rere any el mateix misteri o portar un element concret. Segons relaten els informants, malgrat que el nombre d’associats d’una confraria pot ser elevat, a vegades hi ha dificultats per renovar amb noves cares la junta directiva. No succeeix el mateix amb les processons, principalment amb la de Diumenge de Rams, seguici en què el nombre d’assistents és elevat. En aquest cas, fins i tot participen gent no vinculada amb la confraria. Així com els associats, els motius que porten a voler-ne formar part són diversos: des de motius religiosos, socials, identitaris o sentiment de pertinença a la comunitat, entre d’altres. L’organització de les processons de Setmana Santa és gestionada per l’Agrupació de Confraries, constituïda en junta per 9-11 persones de les diferents confraries, càrrecs que es renoven cada quatre anys. També participen altres associacions, constituïdes com a entitats sense ànim de lucre, natives i foranes (armats, bandes de música…). Per últim, hi ha la participació del Bisbat, organisme religiós, i l’Ajuntament de Tortosa i la Diputació de Tarragona, institucions polítiques.
Participants/Executants: 
Els participants a les processons són les confraries, les entitats artístiques (musicals i de recreació) i les autoritats religioses, polítiques i municipals. Respecte a les confraries, la participació i el relleu generacional dins l’entitat comporta que les processons estiguin constituïdes per grups de diverses edats amb interessos diferents (sentiment religiós, identitari…). La mateixa desfilada del seguici condiciona on s’han de situar els petits i on els grans. De tal forma, els xiquets es col·loquen a l’inici de la desfilada de la confraria a la qual formin part, en la figura d’aspirants. En el cas de la Confraria dels Natzarens de Jesús de la Passió, participen també del Pas Vivent Infantil. En el cas dels adults, dins de la processó, la distribució ve determinada per cada confraria i habitualment, és bastant al·leatori i voluntari. Només en casos concrets pot estar estipulat individualment des de la junta. Succeeix així, amb la conducció de la vara major, portada pel president de la Confraria; els portadors de les vares de fons i dels misteris, cas últim en què en alguns casos es remet a una família concreta; en els portadors de l’estendard i les borles; en la conducció de la bandera de l’Agrupació de Confraries, que corre a càrrec, habitualment, del consiliari, si bé hi ha confraries, en què l’encarregat és un confrare de la junta. Però en aquests mateixos casos, pot ocórrer que ja s’hagin presentat voluntaris o que hi hagi persones que vulguin dur-los per penitències o promeses. En aquestes situacions, és la junta qui ha d’atorgar el seu vistiplau a les persones interessades. Per últim, també hi ha la doble participació religiosa. Per una banda, el mossèn de la parròquia acompanya al confrare major o algun altre responsable de la junta, situant-se per endavant, a pocs metres del misteri; i en segon lloc, el bisbe, el vicari general de la diòcesi i un mossèn, en companyia de les autoritats polítiques de la ciutat apareixen tancant la processó.
Precisions ús i funció: 
La celebració de la Setmana Santa tortosina es diferencia de les altres processons del territori en elements concrets: en primer lloc, en mostrar la passió i mort de Crist amb el seguici de tots els passos, el Diumenge de Rams. I, en segon lloc, en repartir caramels els confrares entre els assistents, el diumenge de Passió. Aquests dos punts diferenciadors es destaquen i s’exalten en el si de la comunitat tortosina com a element identitari. Al mateix temps, les relacions de confraternitat amb entitats del Baix Aragó que han participat en les processons, confraries i bandes, així com associacions d’altres poblacions catalanes, s’empren per justificar les influències i evidenciar la riquesa i diversitat de les processons tortosines.
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats): 
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats): 
Interpretació [ètic]: 
Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
La gestió de la Setmana Santa per part de l’Agrupació de Confraries evidencia el canvi de model organitzatiu i social de la celebració des de mitjan anys 90 del segle XX. Del Bisbat a l’Agrupació, el traspàs gradual de cadascuna de les processons ha comportat la creació de noves confraries i l’augment de la participació activa d’associacions i entitats de la ciutat. La col·laboració i implicació de la comunitat en els actes ha reforçat i enfortit a l’entitat davant les institucions administratives, polítiques i religioses i ha impulsat la revalorització de la celebració com a símbol identitari de la societat tortosina.
Salvaguarda: 
Transmissió: 
Des de l’Agrupació de Confraries s’exposa que el mode de mantenir la processó és a través de la pràctica i la transmissió. Així i tot, treballen perquè sigui més participativa en tots els seguicis i animen a què hi hagi noves entitats tortosines que es constitueixin per enriquir la processó, com els armats.
Viabilitat / Riscos: 
Segons exposa l’Agrupació de Confraries, avui en dia no hi ha problemes econòmics per a realitzar les processons, si bé necessiten comptar amb l’ajuda econòmica de les subvencions públiques i mantenir els ingressos de publicitat i venda de loteria any rere any. Tanmateix, reconeixen que s’han fet canvis, que no han afectat als seguicis, però sí al programa d’activitats de la Setmana Santa. Així, s’han suprimit o modificat actes —el festival internacional de música sacra; actualment, són concerts de groups nacionals—; o les «Visions de Setmana Santa», en què anys enrere, era una confraria o agrupació de fora qui oferia la seva versió de la celebració i, avui en dia, és cada any, una confraria tortosina l’encarregada de realitzar-ho.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
Entre les mesures de salvaguarda que s’han realitzat, la mateixa creació de l’Agrupació de Confraries és la més destacable. Tanmateix, es distingeixen les activitats paral·leles organitzades per la mateixa entitat o la restauració d’alguns dels passos, tasca que inicià l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona de Tortosa a finals dels anys 1990 i que prossegueix l’any 2017. En concret, en aquesta darrera intervenció s’ha fet una neteja general, l’estucat i la reintegració pictòrica de les llacunes, és a dir, les parts on s’ha desprès la pintura. Actualment, l’objectiu de l’Agrupació de Confraries és mantenir la reproducció de les processons cada any. Així i tot, manifesten que voldrien augmentar el nombre de participants en la processó del Dijous i Divendres Sant, si bé remarquen que no es pot fer de manera obligatòria, sinó que el desig ha de recaure en el mateix associat. Per altra banda, cadascuna de les confraries pot presentar problemàtiques diverses a l’hora de realitzar les processons. Malgrat tot, manifesten que no es prenen mesures preses amb anterioritat, ni de manera continuada, sinó solucions de manera momentània.
Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial (altres): 

 

Recursos associats: 
  • Processó de la Passió. Diumenge de Rams. Banda Municipal de Música de Tortosa
    Processó de la Passió. Diumenge de Rams. Banda Municipal de Música de Tortosa
  • Processó de la Passió. Diumenge de Rams. Ecce mater tua o pas del patronat
    Processó de la Passió. Diumenge de Rams. Ecce mater tua o pas del patronat
  • Processó de la Passió. Diumenge de Rams. El despullament o pas del sagrat cor
    Processó de la Passió. Diumenge de Rams. El despullament o pas del sagrat cor
  • Processó de la Passió. Diumenge de Rams. El pas de crist crucificat o crist de la Puríssima
    Processó de la Passió. Diumenge de Rams. El pas de crist crucificat o crist de la Puríssima
  • Processó de la Passió. Diumenge de Rams. El pas dels natzarens o Jesús de la Passió
    Processó de la Passió. Diumenge de Rams. El pas dels natzarens o Jesús de la Passió
  • Processó de la Passió. Diumenge de Rams. Els armats
    Processó de la Passió. Diumenge de Rams. Els armats
  • Processó de la Passió. Diumenge de Rams. La Pietat o pas de la Passió
    Processó de la Passió. Diumenge de Rams. La Pietat o pas de la Passió
  • Processó de la Passió. Diumenge de Rams.Oració de l'Hort
    Processó de la Passió. Diumenge de Rams.Oració de l'Hort
  • Processó de la Passió. Diumenge de Rams. Pas de la Verge de les Angoixes
    Processó de la Passió. Diumenge de Rams. Pas de la Verge de les Angoixes
  • Processó de la Passió. Diumenge de Rams. Repartiment de caramels
    Processó de la Passió. Diumenge de Rams. Repartiment de caramels
  • Processó del Sant Enterrament. Divendres Sant. Bandera de l'Agrupació de Confraries
    Processó del Sant Enterrament. Divendres Sant. Bandera de l'Agrupació de Confraries
  • Processó del Sant Enterrament. Divendres Sant. Creu dels Improperis
    Processó del Sant Enterrament. Divendres Sant. Creu dels Improperis
  • Processó del Sant Enterrament. Divendres Sant. Crist Jacent
    Processó del Sant Enterrament. Divendres Sant. Crist Jacent
  • Processó del Sant Enterrament. Divendres Sant. Magdalenes
    Processó del Sant Enterrament. Divendres Sant. Magdalenes
  • Processó del Silenci. Dijous Sant
    Processó del Silenci. Dijous Sant
  • Processó del Silenci. Dijous Sant. Cordes
    Processó del Silenci. Dijous Sant. Cordes
  • Processó del Silenci. Dijous Sant. Davallament del Crist
    Processó del Silenci. Dijous Sant. Davallament del Crist
  • Processó del Silenci. Dijous Sant. Entrada a l'església
    Processó del Silenci. Dijous Sant. Entrada a l'església
  • Processó del Silenci. Dijous Sant. Portadors
    Processó del Silenci. Dijous Sant. Portadors
Informació tècnica: 
Investigadors: 
Data de realització: 
dt., 19/04/2016
Actualitzacions de la fitxa: 
dt., 19/04/2016
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre
Validador/a: 
Espuny, Elena
Folch Monclús, Rafel
Queralt, M.Carme
Òrgan Assessor Científic (OAC)
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 
La fitxa ha comptat amb la participació de diversos membres de l’Agrupació de Confraries, com la presidenta Cinta Fontanet, el seu portaveu Josep Baubí o el confrare Vicent Ruiz —director de l’Oficina Municipal de Turisme de Tortosa i president de l’Associació d’Amics del camí de Sant Jaume de Tortosa i les Terres de l’Ebre—, entre altres. Per altra part, també s’ha conversat amb el director de l’Arxiu Històric Comarcal del Baix Ebre, Albert Curto.
Redactor/a de la fitxa: 
·: