La tradició del globo de Masdenverge

Identificació: 
Imatge de presentació: 
Nom propi de l'element: 
La tradició del globo de Masdenverge
Tipus d'element: 
Grup i/o comunitat: 
Habitants de Masdenverge
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

La història del globus de Masdenverge explica uns fets que van ocórrer l’any 1882, la caiguda d’un globus aerostàtic a la població que no se sabia d’on venia. La descoberta del globus va causar una gran expectació entre els habitants de la població, que mai havien vist un artefacte similar, i aquest fet extraordinari va anar explicant-se de generació en generació. Aquesta transmissió ha donat com a resultat la Cançó del globo i ha deixat una impremta en la identitat de la població, coneguda tradicionalment com lo poble del globo.

Data identificació: 
dimecres, August 5, 2015
Codi: 
IPCITE30004
Localització: 
Localització: 
Descripció de la localització: 

La població de Masdenverge està situada a la plana del Montsià. És un poble agrícola i ramader, i el fet que el seu terme el travessi el barranc de la Galera permet que a les seves proximitats s'hi cultivin hortalisses i cítrics, tot i que hi predominen els conreus mediterranis de secà. El nucli urbà s'ha desenvolupat al llarg d'un antic camí, com passa en diverses poblacions de la plana del Baix Ebre i el Montsià, a partir de l'assentament d'un grup de masos a partir de l'època moderna. Els fets de la caiguda del globus aerostàtic se situen al tros del Pono, un espai agrícola de propietat familiar. 

Georeferenciació: 
Datació: 
Data de realització: 
dimecres, June 29, 2016
Periodicitat: 
Contínua
Descripció de la data de realització / periodicitat: 
Si bé és cert que els fets de la caiguda del globus tenen una data determinada, la transmissió de la història que explica els fets és contínua al llarg dels segles XX i XXI. A partir dels anys vuitanta del segle XX, es recupera i commemora la història com a fet identitari col·lectiu.
Descripció: 
Descripció general: 

La història del globus de Masdenverge forma part de la tradició oral lligada a un fet extraordinari que sorprèn la vida quotidiana dels seus habitants el 20 d'octubre de 1882, just uns dies després de l’avistament del Gran Cometa 1882-II, fet que explica el major neguit amb el qual es va rebre el nou objecte caigut del cel.

L’esdeveniment es va publicar al Diario de Tortosa el dia 27 d’octubre de 1882 i va córrer la notícia. Fins a la dècada dels vuitanta 80 del segle XX, la història va ser motiu de burla amistosa per part de les poblacions veïnes. Cal tenir en compte que la burlesca entre poblacions aprofitant esdeveniments curiosos o vistos com a ridículs era habitual.

A partir d'aquest fet, la història s’explica de generació en generació i arriba als nostres dies. Per haver estat una població tradicionalment pagesa, els fets s’esdevenen en el context del treball agrícola.

La història del Globo es conta així, 

A Masdenverge va caure un globo
i el va arroplegar el fill del Pono.
Una xiqueta que escoquerava
de veure el globo se’n desmaiava.
A la mare, mare, vingue,
vingue, mare, que el veurà
tota pleneta de polvos
per la cara i per la mà.
Les dones dien: són capellans,
i els homes dien: no és veritat.
Que això és un globo que han aviat.
El senyor metge que s’ho pensava
aixecar el globo en fum de palla.
El senyor Grua molt atrevit,
bufa que bufa i es va cremar el dit.
El senyor Mingo tot sofocat
volia aixecar el globo
en fum d’espart.
Ja s’ha acabat la festa
sense veure aixecar el globo;
entre quatre l’aguantaven,
també Chimo de Bartolo.

Els veïns de la població van anar configurant els versets que narraven l'esdeveniment i els transmetien oralment incorporant-hi versets i variants al llarg del temps. Desconeixem, però, el moment en què aquests versets de transmissió oral es fixen per escrit.

Els fets es conten en forma de verset, però, actualment, també els trobem acompanyats de composició musical, del músic Juanito Aragonés composta el 1987. A principis del segle XXI, el músic ampostí i actual director de la Coral de Masdenverge, Tomàs Simón Plazas, en va fer un arranjament musical per a la coral, per a quatre veus. I el 2009, la Coral de Masdenverge va enregistrar «La cançó del globo» als estudis de la ràdio municipal, Ràdio Joventut de Masdenverge, juntament amb el repertori d'aquesta formació musical.

La història del globo té per objectiu la narració d’un fet anecdòtic i divertit, a partir del quals els habitants de Masdenverge construeixen una de les seves particularitats identitàries, motivada com a resposta reivindicativa a les burles amistoses que les poblacions veïnes expressen al voltant dels fets. Així, Masdenverge és conegut a algunes poblacions com lo poble del globo i la història del globus serveix com a recurs identitari per als habitants de Masdenverge.

Història i transformacions de l'element: 

La tradició oral basada en els fets de finals del 1882 va començar amb una frase, que anunciava la notícia de la caiguda d’un globus aerostàtic així,

A Masdenverge va caure un globo.

A poc a poc, els veïns i les veïnes de la població anaven afegint espontàniament frases que feien referència a la narració dels fets, tot fent un primer rodolí,

A Masdenverge va caure un globo

i el va arroplegar el fill del Pono.

I, amb el pas del temps, s'anaven ampliant els versos de la narració per tradició oral fins que va ser escrita, fixada i arreglada com els versos i la cançó que coneixem avui dia.

Aquests versets de rima assonant explicaven els fets de la caiguda del globus, de la família que se'l va trobar mentre treballaven al camp i de l’expectació que va causar a la població. Els descendents del Pono encara avui es coneixen amb aquest renom. En el context dels fets es va organitzar un enlairament del globus aerostàtic trobat que va finalitzar sense èxit.

Els versos eren coneguts i s'utilitzaven majoritàriament pels veïns i les veïnes de Masdenverge, mentre que la forma coneguda a les poblacions veïnes era només el primer verset, o bé la fórmula lo poble del globo. Quan algú de Masdenverge anava a una altra població de la zona i els preguntaven d'on eren, en dir de Masdenverge, la gent els responia amb expressions del tipus «Ah! Del poble del globo!». Aquesta forma de respondre era en to de burla per haver-se atemorit davant de l'artefacte i no haver-lo pogut fer enlairar de nou.

A Tortosa, molta gent coneixia la caiguda del globus aerostàtic perquè va sortir publicada com a notícia al Diario de Tortosa, corresponent al 27 d’octubre de 1882, i que, segons informacions del Boletín Informativo de Masdenverge, número 4 de l’any 1982, es transcriu així,

Nos dicen de Masdenverge que, en la tarde del 20 de los corrientes, fueron sorprendidos los vecinos de aquel pueblo por la aparición en el horizonte de un bonito globo colorado, con figura de elefante y que antes de llegar al suelo fue recogido por un vecino que se propone elevarlo el día de la fiesta. Ignoramos de dónde procedería el citado aeróstato, aunque podemos asegurar al que nos dio la noticia que aquí no se elevó globo alguno, y por tanto, difícilmente podía proceder de Tortosa, lo que tanto impresionó a los vecinos de Masdenverge.

Als anys vuitanta del segle XX es va iniciar un procés de recuperació de la història dels fets que havien arribat per tradició oral i dels versets, com a testimoni escrit. Els versets són anònims i es van anar composant de manera compartida, ja que al llarg del temps els seus habitants n'anaven afegint i variant espontàniament. Segons informants, el pas de la tradició oral a la forma escrita es podria haver donat gràcies a la presència d’un secretari de l’ajuntament, el qual podia haver recollit els versets i haver-los escrit de manera endreçada, però se'n desconeix el moment històric.

A finals de l'any 1986 es du a terme una iniciativa anomenada Masdenverge 1, que es tractava de l'edició d'una història de Masdenverge en format CD-ROM, en què també s'incloïa la història de la caiguda del globus. Estanis Tomás, impulsor d'aquesta iniciativa, va demanar a Joan Aragonés, músic de Roquetes que habitualment actuava a l’Homenatge a la Vellesa durant les festes majors. A principis del 1987, Aragonés va enviar tres composicions musicals, de les quals se'n va triar una. Els versets musicats es van enregistrar en el CD Masdenverge 1 i es van difondre per la població. Posteriorment, l’any 2008 o 2009, el director de la Coral de Masdenverge, Tomás Simón Plazas, en va fer l'arranjament per a coral.

L'any 1984, el número 10 del Butlletí Informatiu de Masdenverge publicava la notícia del Dia de la Promoció Turística del Montsià, que es va celebrar el 4 d'agost d'aquell any, i Masdenverge n'era la població amfitriona. Els actes es van desenvolupar al Poliesportiu Municipal. Es va contractar un globus aerostàtic que es va poder veure durant tot el dia al recinte del camp de futbol i, a la tarda, es van oferir enlairaments en globus als participants. Al voltant d'aquell any, es va crear la primera penya taurina de la població, que va prendre el nom de Penya Taurina El Globo.

L’any 2002, mossèn Joan Antoni també en va escriure un article al Butlletí d'Informació Municipal, tot citant la notícia del Diario de Tortosa. I el 2009, la Coral de Masdenverge va enregistrar-ne un CD amb 15 cançons, la darrera de les quals és la Cançó del globo.

Durant les festes majors des de l'any 2004 fins al 2015, l'Associació de Joves Font del Peu va organitzar les curses enigmàtiques. Tot i que va deixar de celebrar-se el 2015, la cursa enigmàtica era un dels actes més esperats de les festes i implicava la participació de bona part de la població. Consistia en una cursa nocturna o joc de pistes tematitzat que es jugava per equips. Aquestes curses festives també se celebren a les poblacions veïnes d'Amposta i Santa Bàrbara, on generen molta expectació.

L'any 2014, la cursa enigmàtica de Masdenverge tenia com a fil conductor la història del globus i els joves de l'associació van elaborar per a l'ocasió un vídeo artístic de presentació de la cursa titulada «A Masdenverge va caure un globo», en el qual es representen la caiguda del globus, la família del Pono i la intervenció del metge.

El 2015, tot i que no hi va haver cursa enigmàtica, l'associació de joves també va organitzar un acte de festa major que va consistir en la representació de la baixada d'un globus. Per a la representació, els joves van confeccionar un globus aerostàtic en miniatura amb materials com paper maixé i corda i el van instal·lar al campanar de l'església parroquial de la Mare de Déu del Roser. A la nit, van despenjar el globus, que va baixar per unes cordes fins a la casa de la vila, situada a l'altre extrem de la plaça de l'Església, davant de la sorpresa dels espectadors. Aquesta commemoració va continuar amb una mena de romiatge nocturn festiu, acompanyat de la xaranga Xino-Xano fins al Mas de Sant Pau, un espai de referència històrica de la població, on es va celebrar una festa fins a la matinada.

Tema: 
Renom col·lectiu
Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 
Associació de Joves Pou del Peu. Aquesta agrupació local té un paper fonamental en l'organització de determinats actes de les festes majors de Masdenverge. Les curses enigmàtiques en són un dels més importants. En aquestes curses nocturnes temàtiques que es juguen per equips hi participa bona part de la població i requereixen uns preparatius que comencen uns quants mesos abans de l'estiu, moment en què Masdenverge celebra la seva festa. Els joves de l'associació preparen el contingut, decorats i vestuaris i se situen en diversos punts de la població per on passen els equips seguint un itinerari de joc. En cadascun dels espais tematitzats, es desenvolupa alguna de les escenes i els equips han de passar una prova o seguir les pistes per resoldre els enigmes i poder continuar jugant-hi. Per escollir la temàtica de les curses o dels diversos actes, l'associació cerca, sovint, aquells elements o espais que formen part de la identitat del municipi o de la seva història. La darrera cursa enigmàtica, celebrada el 2014, va basar-se en la història del globus com a fil conductor del joc. Coral de Masdenverge. Participen en la tasca divulgativa de la cançó del globus i el 2009 la van enregistrar en un CD, juntament amb el repertori de la coral. Quan es fa algun acte en el qual hi participen corals d’altres poblacions, s’obsequia amb una ceràmica que reprodueix el globus i se’ls explica el simbolisme de la figura.
Ús i funció: 
Salvaguarda: 
Transmissió: 
Tradicionalment, la transmissió de la història del globus de Masdenverge s’ha fet sempre de manera oral, narrada o a través dels versets recitats. Tot i que a la dècada dels anys vuitanta del segle XX es va fer música per cantar-los i que la Coral de Masdenverge té «La cançó del globo» en el seu repertori, popularment, la forma de transmissió més habitual de la història continua sent a través dels versets. Així, actualment, coexisteixen tres formes de transmissió de la història, una mitjançant la reproducció de la cançó musicada, l’altra mitjançant la divulgació de la història dels fets de manera oral i narrativa i la tercera mitjançant els actes de commemoració dels fets com a element identitari de la població. D'altra banda, les poblacions veïnes participen de la transmissió amb l'ús del renom com a forma de gentilici «los del globo».
Viabilitat/riscos: 
L’element no presenta riscos aparents, ja que des dels anys vuitanta del segle XX es reiteren els actes i les activitats en memòria dels fets i per reproduir la història amb l’objectiu de divulgar-la entre els habitants.
Valoració de l'individu / grup / comunitat: 
La comunitat considera la història del globus com un element identitari de la població, que malgrat que inicialment generava un reconeixement pejoratiu de l’estatus intel·lectual dels seus habitants es reivindica com un dels elements clau de la vida dels seus habitants i de la història de la població.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
El pas de la tradició oral a la cançó escrita és la primera mesura que la comunitat va prendre per salvaguardar aquella narració que s’anava transmetent de generació en generació. Cap als anys vuitanta del segle XX, es duen a terme unes iniciatives de recuperació de la tradició i de la commemoració dels fets que tenen com a clar objectiu afavorir la perdurabilitat de la història i de la cançó com a factors de la identitat de la població. Ja al segle XXI, les iniciatives preses per l’associació de joves Font del Peu i la Coral de Masdenverge pretenen contribuir a la divulgació i al reforçament del sentiment identitari entorn de la història del globus.
Informació tècnica: 
Investigadors: 
Data de realització: 
dc., 29/06/2016
Actualitzacions de la fitxa: 
dc., 29/06/2016
dt., 19/07/2016
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre
Validador/a: 
Espuny, Elena
Folch Monclús, Rafel
Queralt, M.Carme
Òrgan Assessor Científic (OAC)
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 
Les institucions o entitats de referència en aquest registre han estat l’Ajuntament de Masdenverge, la Coral de Masdenverge i l’Associació de Joves Font del Peu. Totes han participat de manera activa en l’aportació d’informació.
Redactor/a de la fitxa: 
Interpretació [ètic]: 
Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
Tradicionalment, els habitants dels pobles veïns s’han conegut per cançons burlesques o renoms, per relació amb alguna història o anècdota o per qualitats o competitivitats col·lectives. Les relacions entre veïnatge han originat històricament un tipus de folklore basat en allò burlesc que actualment està en procés de pèrdua d’importància, però que tradicionalment ha contribuït a la difusió d’uns trets identitaris determinats en funció de la població. En molts pobles de les Terres de l’Ebre, malgrat tot, encara són habituals alguns renoms, frases fetes o rodolins que fan referència a la identitat dels pobles veïns. De la plana del Baix Ebre i el Montsià, podríem dir que per als habitants de la Cava, al municipi de Deltebre, s’utilitzen més recursos que a qualsevol altre municipi, sobretot atribuïts a la manera de parlar. Per referirn-nos a la població de Santa Bàrbara, per exemple, trobem «Santa bàrbara quan trona», o «Santa Bàrbara, poble de les xiques guapes». També existeixen altres formes com «pareixes del Mas», que s’utilitzen per referir-se a qualsevol persona que mostri una actitud de poca intel·ligència i que es remet a uns fets que van passar a la població de Mas de Barberans, també coneguda com «lo Mas de la Tea». Dels habitants de Godall se'n diu «goril·les», «sapos» als de la Galera, «falduts» a Ulldecona i «llanuts» a Santa Bàrbara. I els de Xerta, «Besa el cul al matxo!». També són conegudes cançonetes com «Amposta ya no és Amposta / que es una gran ciudad / han quitado los faroles / y han puesto electricidad», o altres relacionades amb els costums com «Maria, si et vols casar / no et cases a la Ribera / que et faran menjar bajoques / i flors de carabassera», tot referint-se a la zona del delta de l’Ebre, coneguda popularment com la Ribera. La història del globo de Masdenverge forma part d’aquest conjunt de renoms col·lectius, cançons i burles sorgides de les relacions de veïnatge entre les diverses poblacions i que confereixen un determinat caràcter o identitat als seus habitants en funció de la visió que en tenen els altres. Actualment, cada cop és menys comú referir-se així als habitants dels pobles veïns i molta gent desconeix molts dels renoms i del folklore existent.
·: