Les expressions populars ebrenques

Identificació: 
Imatge de presentació: 
Nom propi de l'element: 
Expressions populars
Tipus d'element: 
Grup i/o comunitat: 
Són d’ús generalitzat segons cada cas; algunes s’han quedat en un ús reduït en població de més edat.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Més enllà de refranys, dites, rondalles i joc de paraules propis de l’oralitat de la llengua, del territori ebrenc i lligats a la transmissió oral, trobem un seguit d’expressions populars pròpies, no per això sempre exclusives, que sovint inclouen termes només usats pels parlants de la variant dialectal del tortosí.

Expressions de transmissió oral que són les que sovint permeten reafirmar, pel contingut i per com s’expressen, la identitat de la comunitat construïda a partir de l’ús oral i escrit de la variant geogràfica del català.

Xeic!, matí de manyana, au pos!… són algunes de les expressions que continuen utilitzant-se i sent un referent lingüístic que determina pertinença en tant que s’entenen o no aquestes expressions populars.

Data identificació: 
divendres, June 2, 2017
Codi: 
IPCITE30015
Localització: 
Descripció de la localització: 

No s’ha fet una identificació localitzada, tipus cartografia lingüística, sinó que s’han identificat aquelles expressions compartides per bona part del territori ebrenc.

Datació: 
Data de realització: 
divendres, June 2, 2017
Periodicitat: 
Contínua
Descripció: 
Descripció general: 

La literatura i la parla ebrenca té una riquesa identitària pròpia de la diversitat de contextos i realitats que la identifiquen. Aquestes s’expressen tant en malnoms gentilicis com en refranys, per exemple els refranys meteorològics entorn del riu Sénia o els del cicle de la natura a la serra de Tivissa. Refranys, frases fetes, acudits o jocs de paraules que s’han transmès oralment fruit de l’ús quotidià de la llengua i que construeixen la identitat lingüística i cultural d’una comunitat.

En aquest grup de tipologies dins de les expressions orals hi ha les expressions populars. Aquestes expressions populars les entenem com a modismes. Segons el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A.M. Alcover i F. de B. Moll un modisme és:

Locució o frase peculiar d’una llengua o d’un dialecte, de tal manera que resulta impossible de traduir literalment a un altre idioma o resulta inusitada en els altres dialectes de la mateixa llengua en què s’usa.

Sense ignorar que algunes expressions populars actualment són compartides més enllà del territori ebrenc —per tant, no fan impossible la traducció o capacitat comprensiva en un altre context—, sí que aquest tipus de construcció es caracteritza pel fet que són construccions lingüístiques peculiars i particulars no sempre seguint el model reglat o normatiu de la llengua utilitzada. Així doncs, són un tot conjunt que té un sentit global i sovint són comprensibles exclusivament des del context comunitari on es reprodueixen.

Són, per tant, expressions que més enllà de la constatació i descripció del significat o context d’ús no permeten ser descrites com un context homogeni i que s’han ordenat de manera alfabètica amb l’objectiu de fer una identificació no exhaustiva però sí representativa.

[…] les de tata i nana. Expressió utilitzada per dir que una acció o persona ha fet passar una mala estona o moment a l’altre: “Fer passar les de tata i nana.” 

A barraca! Exclamació per fer anar cap a casa o cap algun lloc concret. S’utilitza com a exclamació i amb un to d’ordre, és a dir, té caràcter imperatiu. 

A lego lego… Manera de dir al cap d’una estona. 

A tu t’espero. Expressió utilitzada quan ja s’acaba una faena o acció concreta i una segona persona fa l’acció o mostra la intenció de venir a fer-ho o ajudar. També s’utilitza amb un sentit irònic quan una persona diu que farà una cosa i d’interlocutor que l’escolta sap que no serà així. 

Això és aigua xirla. Quan una acció o persona no està o és clara. Dóna senyal que hi ha una part que es desconeix o s’amaga. Pot tenir cert to de desconfiança quan es mira la persona o acció i comporta que sembla que hi hagi una ocultació voluntària.

Això és un viri. Una cosa o persona que és molt dolenta. Utilitzada en un context general.

Això rai! / Això sí que rai! Per expressar evidència a la vegada que hi resta importància. Dóna caràcter relatiu a una afirmació realitzada per l’interlocutor.

Això té mil gustos! Expressió per dir que un plat o producte és molt bo. També pot estar acompanyada o acabar l’expressió reforçant-ne el significat amb la frase “I tots són bons”.

Ara ves i busca! Quan una acció s’ha acabat i no es pot saber l’origen o causant del fet, però tot i això existeix un conflicte entre dues o més persones, s’utilitza l’expressió per donar-ho per perdut i no poder saber-ne la veritat, la causa o treure l’entrellat de la qüestió.

Au toca! / Au ves! Quan una acció es dóna per acabada o un dels dos interlocutors insisteix sense que l’altre vulgui seguir o comparteixi l’estat. També si és un tema o una discussió que se li dóna poca importància. Utilitzada com a sinònim de “No m’atabalis”. També amb una expressió imperativa indica enviar algú a fer una acció concreta. 

Au! Acamina que no et banyes! Utilitzat quan una persona dóna per acabada una discussió, tot i que no hi ha acord i tampoc pensa donar la raó a l’altre interlocutor. Forma d’acomiadar o d’enviar alguna persona a algun lloc o cap algun indret amb un to despectiu o desprès. 

Au! Busca qui t’ha pegat. S’utilitza quan ja no és possible trobar la causa o l’entrellat de la qüestió. Similar a l’ús de l’expressió Ara ves i busca!.

Buai!. Queixa o llàstima que s’expressa al final d’una frase quan el resultat no ha sigut el desitjat. També com a estranyesa o sorpresa davant d’una acció no prevista com quan et trobes una persona a un indret. Buai, tu per aquí?, o ha succeït quelcom imprevisible: Això t’ha passat, buai!.

Com més sucre més dolç. Expressió utilitzada per fer evident que quelcom s’està fent gros o s’està afegint de manera innecessària i redundant un argument, quan ja n’és evident per les característiques, o perquè el resultat ja s’ha obtingut. 

Conèixer el panyo. Conèixer el context en el qual succeeix l’acció o persona. S’utilitza com a forma de donar entendre que sap moure’s en un context. Panyo fa referència a la tela que implicava conèixer el tipus de tela amb la qual es treballava.

De matí de manyana / De matinet de manyana. Referència a una franja del dia, primera hora del matí gairebé la matianda: “Això ho faré de matí de manyana.”

Deu face! Donar una acció per acabada i esperar que estigui bé o que porti sort. 

De quant ençà. S’utilitza per sorpresa davant d’una acció o un fet explicat per l’interlocutor.

Embolica que fa fort! Expressió utilitzada quan una persona emprèn accions continuades o narra algun fet en el qual s’afegeixen elements que fan més complex dur a terme la proposta o bé que impedeix comprendre l’acció narrada. 

Ep! Coto a la barraca! Expressió utilitzada per l’interlocutori per fer callar, parar quiet o que deixi de fer una acció que du a terme la persona a qui dirigeix l’expressió.

És un baliga-balaga. Se’n diu d’una persona moguda que no para quieta.

Heu! Quin tano! Expressa sensació tèrmica de fred.

Iau! / I au! Expressió que serveix per tancar un tema o donar-lo per finalitzat.

I que no és bonic, això? Expressió per treure importància a un conflicte i o una queixa per part d’una persona. També té sentit en tant que serveix per aturar la queixa d’una persona.

Mano/Mana. Expressió per referir-se a home o dona. Tant d’exclamació o salutació com d’avís. 

Mareta meua / Mana meua. Expressa també valor negatiu davant d’una acció, té un valor de condolença davant d’una acció resolta de manera poc satisfactòria. 

Massa me’n dónes! Quan una persona és o exagera un fet i l’interlocutor expressa un grau d’incredulitat. 

Me rabenta la fel! Expressió utilitzada quan una acció o persona fa enfadar un altre i s’utilitza fent referència a aquest moment. 

Mare meua, quin fandango! Quan a un espai hi ha un gran enrenou, soroll, moviment i cert desordre. Ve de l’expressió fandango utilitzada com a sinònim de festa però no controlada.

N’hi ha un fart! S’utilitza per descriure una acció o tasca que és costosa o feixuga. No pren exclusivament un sentit quantitatiu sinó també de complexitat, qualitatiu.

No et dic tinya quin barret / quin forat. S’utilitza quan d’una acció relativament de menor importància les conseqüències en són majors del previst. La tinya és tant un fong que afecta la dermis i la zona del cap provocant sequera i caiguda de cabell com que també tot i ser un animal microscòpic té una acció superior a l’esperada. 

No toques pito. Expressió utilitzada quan una persona no actua correctament o està errant en l’acció. També es diu quan té un comportament que no és comprensible. 

On vas tan prim? Expressió utilitzada per fer evident el mal estat d’ànim generalitzat, ensopit, desanimat, no està exclusivament relacionat amb la manera de vestir però s’afegeix.

Per sí o per no. Expressió que transmet cautela o previsió davant d’una acció: “Per sí o per no jo prenc el paraigües!”

Pela este préssec! Expressió utilitzada davant d’una situació complexa o de complexitat i també utilitzada quan la persona no s’espera el que succeeix o es diu.

Portar ansa esperança. Expressió que indica la realització d’una faena o acció entre dues persones a la vegada de manera equitativa. També s’utilitza per dir que es dura un recipient entre dues persones En aquest cas l’expressió surt d’una cançó de caràcter infantil que diu:

Ansa esperança,

cul de balança,

ansa esperanci,

cul de balanci.

Pos sí! Afirmació utilitzada per posar èmfasi i afegint-se de manera afirmativa als arguments utilitzats. També s’ha escoltat la variant que amb una entonació diferent dóna un sentit irònic a l’expressió i que llavors és utilitzada per relativitzar una discussió i tancar un tema davant la possible falta d’acord.

Pos xica, sí… Expressió que dóna entendre que és una afirmació evident, utilitzada per reafirmar o confirmar alguna cosa que es dóna per evident o coneguda.

Quin bé de Déu!. Per expressar una quantitat i bona de coses. 

Quina me’n dius! Resposta d’incredulitat o sorpresa.

Tu sí que rai! Expressió que s’utilitza per referir-se a una persona que ha fet quelcom o que diu quelcom que no és habitual o és difícil i ho realitza sense problemes perquè se li suposen qualitats o coneixement. També pot ser utilitzades de manera sarcàstica o irònica quan algú s’ho creu.

Vaiga! Expressió d’exclamació utilitzada amb caràcter de condolença quan una acció no s’ha dut a terme o no ha acabat tal com s’esperava.

Voltant i girant… S’utilitza per indicar que una acció ha succeït de manera ràpida o sense tenir consciència del temps que ha transcorregut. També expressa haver gaudit o no invertit molt d’esforç en el transcurs d’una acció: “Volant i girant ja són les nou de la nit!”

Xeic!/ Eic!/Xica! Expressió d’exclamació per cridar l’atenció a una persona, saludar-lo, cridar-lo. Sovint també s’utilitza com a expressió que inicia o acaba frases en un diàleg entre dues persones. Segons l’IEC xeic fa referència a ancià d’una tribu àrab. 

Història i transformacions de l'element: 

El fet de tractar-se d’expressions populars, en tant que la seua característica principal és l’oralitat no hi ha possibilitat de poder-ne limitar l’origen, tot exceptuant casos concrets com l’expressió “Estàs fet un aixomo!”, que fa referència a la figura de l’Ecce Homo, que forma part d’una de les imatges de la Setmana Santa catòlica, i que en aquest cas fa referència a anar o estar demacrat, prim, amb mala cara.

En algun cas es poden identificar variants de la mateixa expressió en què d’alguna manera s’hi observa una evolució fonètica com el cas de la paraula xeic, en el seu ús eic (amb les diverses entonacions possibles), i també variants d’una mateixa expressió en què el que es fa és afegir o treure paraules que en algun cas fan que canvïi de significat: “Pos sí” o “Pos xiqueta, sí!”…

Tot i això en aquest context s’ha identificat les que actualment s’han enregistrat tot i que algunes d’elles siguin d’us cada cop més restringit a una franja de població major de cinquanta anys. 

Ús i funció: 
Salvaguarda: 
Transmissió: 
La característica pròpia de les expressions populars és que es caracteritzen per la transmissió oral. No obstant això, actualment tot i que part de l’ús d’aquestes expressions continua sent de caràcter oral i transgeneracional hi ha un procés actiu mitjançant la redacció d’obres que fan recull d’expressions populars i altres tipologies de la tradició oral, refranys, locucions, frases fetes… i que són part important del procés actual de transmissió.
Viabilitat/riscos: 
El principal risc que s’observa és el desús d’algunes de les expressions populars i, per tant, la pèrdua de significat. A la vegada també hi ha viabilitat en tant que existeix una valoració positiva que fa que es recuperi o es mantingui la diferenciació en l’ús d’aquestes expressions populars; per tant, en fa viable la seua pervivència. No obstant això, tot exceptuant aquelles que poden ser identificades com a identitàries de la comunitat, com el cas de xeic!, moltes no tenen un ús generalitzat i tendeixen més aviat a no utilitzar-se.
Valoració de l'individu / grup / comunitat: 
Tot i el seu escàs ús relatiu, s’identifica i es valora en positiu l’existència d’aquestes expressions populars que formen part d’una identitat col·lectiva que s’aprecia i reconeix en l’ús d’aquestes expressions populars. Alguns dels casos més evidents i compartits són “Xeic”, “Mano”, “Au pos!” o “I au!”.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
S’han realitzat edicions de reculls de caràcter particular però no existeix una mesura comuna per mantenir-ho en actiu més enllà —que és clau— de l’ús quotidià.
Informació tècnica: 
Investigadors: 
Data de realització: 
dv., 02/06/2017
Actualitzacions de la fitxa: 
dv., 02/06/2017
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre
Validador/a: 
Queralt, M.Carme
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 
Per a l’elaboració d’aquest registre s’ha comptat amb l’experiència i el treball de camp personal realitzat per Carme Queralt i Elena Espuny.
Redactor/a de la fitxa: 
Interpretació [ètic]: 
Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
Les expressions populars prenen en aquest cas un fort valor simbòlic perquè son referent per a la construcció, a partir de l’oralitat i de l’ús diferenciat de la llengua que comporta la presència d’aquestes expressions populars, de la comunitat o el col·lectiu. És per tant un referent dinàmic, en tant que és canviant, en ser expressions en ús les que reforcen aquest valor diferenciador i perquè es van adaptant als contexts que van apareixent.
·: