IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Salvaguarda:

Transmissió: 
L’elaboració d’un adorn es basa a conèixer els passos que cal seguir per realitzar-lo. La destresa i l’habilitat de cada persona són condicionants que alleugereixen l’aprenentatge o embelleixen el producte. Tanmateix, amb més o menys dificultats tothom pot crear-los, si coneix la cadena d’elaboració; o si ho fa basant-se en la prova-error. No obstant això, el fet que hi hagi elements que es repeteixin celebració rere celebració, implica que es transmetin generacionalment. És el cas de la creació de flors o del tint de les catifes, per exemple. En el segon cas, que requereix coneixements més tècnics i específics —cal saber quin tipus de tint s’ha d’utilitzar; les quantitats que s’han barrejar… —, els sabers es perden en el grup si no hi ha una continuïtat en la preparació de l’acte festiu. Per això és tan important el rol que tenen les dones en els processos de transmissió de coneixements. La seva continuïtat garanteix el manteniment i salvaguarda de l’activitat, ja que elles en són les garants. Així ho exposava una informant de Sant Carles de la Ràpita, que narrava que la seva comunitat veïnal no havia tintat les catifes perquè desconeixia com s’havia de fer. Feia uns cinquanta anys que la processó no passava pel seu carrer i des d’aleshores no havien col·laborat en cap acte festiu que requerís aquest coneixement. En canvi, no succeïa el mateix amb l’elaboració de les flors. Qui més qui menys sabia fer-ne una. Es tracta d’un element senzill que es repeteix habitualment i que algunes dones grans recordaven haver fet. La dificultat radicava a innovar, introduint nous materials de treball. L’escuma (goma eva), per exemple, que s’utilitza per modelar, era desconeguda per la gran majoria de dones grans. Tanmateix, les més joves sabien com emprar-la i foren elles les que varen transmetre a les més grans com treballar-la. La celebració està vinculada amb l’elaboració dels adorns, però, no obstant això, no hi està supeditada. Hi ha festes majors en què no s’adornen els carrers o processons que no llueixen guarniments, malgrat que antigament així ho hagin fet. A títol d’exemple, aquest 2016 el vent va impedir que les catifes de Pallerols a la Sénia es fessin en tots els carrers involucrats; tanmateix, la processó es va dur a terme igual. El mateix mossèn del poble argumentava que l’elaboració de les catifes es duia a terme amb motiu de la festivitat religiosa; i no pas al revés. És a dir, no poder fer les catifes no era motiu per suspendre la celebració. Tanmateix, per a la gran majoria dels vilatans, la raó de la festa està en l’elaboració de les alfombres. I fou aquesta la raó per la qual alguns veïns, malgrat les condicions climatològiques els eren desfavorables, van decidir igualment fer-les. Per ells, mantenir la costum i tradició popular, així com contribuir a transmetre valors culturals i socials és la finalitat principal de la jornada. Segons aquesta argumentació, per les persones participants en l’elaboració dels guarniments, la celebració sí que està vinculada amb l’artesania de la festa. Així exposen que si es manté el costum de realitzar els actes, no creuen que l’ornamentació pugui desaparèixer. I des del seu parer, no hi ha cap motiu perquè any rere any o quinquenni rere quinquenni no es dugui a terme la festa.
Viabilitat/Riscos: 
Per a les persones que participen en l’artesania de la festa, hi ha una vinculació estreta i directa entre la producció d’ornaments i la celebració que té lloc. Com ja hem exposat anteriorment, la desvinculació afectiva (cada cop més pronunciada) dels participants en les festivitats de caire devocional, entre l’acte religiós oficial —la processó, per exemple— i el costum i la tradició popular —els ornaments— no afecta el desenvolupament i la viabilitat del treball conjunt en els guarniments de la festa. No obstant això, consideren que hi ha d’altres situacions en què sí que perilla el treball d’adorns. Així, si l’ornamentació no té un pes rellevant per al conjunt de la població i en si de la festivitat; si són sempre les mateixes persones les encarregades de realitzar-los (argumenten que es cansen de ser sempre elles); si no hi ha una tradició temporal arrelada; o si no hi ha un reconeixement explícit de les institucions municipals i la major part dels veïns, és possible que el guarniment pugui desaparèixer. Així s’evidencia en alguns municipis de la Ribera d’Ebre, on any rere any, la participació ciutadana intervé menys en l’elaboració dels adorns per a la festa major, i arriba a ser cada cop més residual en algunes poblacions.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
El grup de treball exposa que si es manté el costum de conservar les celebracions, no creu que l’ornamentació pugui desaparèixer. Al seu parer, no hi ha cap motiu perquè any rere any o quinquenni rere quinquenni no es dugui a terme la festa.
Protecció jurídico-administrativa / reconeixement patrimonial (altres): 
Altres
Altres mesures de salvaguarda / promoció / difusió [text lliure]: 
A fi de promoure el coneixement de la festa i el treball artístic dels veïns a les Quinquennals, és habitual que es publiquin obres de caire fotogràfic des de l’àmbit privat.