IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Salvaguarda:

Transmissió: 
El model de transmissió, antigament, era mitjançant la pràctica a plaça i seguint o copiant les passes d’algun ballador —el que tingués més reconeixent públic. Això no impedeix que en l’àmbit privat i familiar, entre generacions, s’ensenyés a ballar. Aquest model, que pot continuar, no és actualment el comú. Actualment la majoria de casos d’aprenentatge són mitjançant tallers locals, promoguts per associacions locals o escoles més institucionalitzades.
Viabilitat/riscos: 
El procés de recuperació els primers anys del segle XXI ha estat bàsic, tant en pràctica, com investigació, recuperació local i creació de grups que practiquen. Això planteja un esta actual òptim per a la difusió i pervivència de la jota ballada. El risc ve del fet que hi hagi un alt grau de professionalització i s’allunyi del seu context natural, que és l’espai festiu i lúdic.
Valoració de l'individu / grup / comunitat: 
La consciència de la jota com a ball propi del territori ha permès que tant de manera col·lectiva com individual s’hagi revalorat i recuperat mitjançant la creació de grups i la pràctica habitual en el context festiu.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
La creació d’escoles i suport de l’Administració pública per fer tallers de jota local, l’activació de trobades de jotes comarcals, com la que es fa a la Ribera d’Ebre cada any o la presència a fires locals com les relacionades amb l’arròs, són exemples de mesures de difusió, activació i per tant de salvaguarda de la jota ballada.
Protecció jurídico-administrativa/Reconeixement patrimonial: 
Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC)