IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Imatge de presentació: 
Grup i/o comunitat: 
Intèrprets, directors i socis
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

Els cors, les corals i els orfeons són entitats culturals vertebradores del territori. Algunes originàries des de principis del segle XX, com són l’Orfeó Tortosí (1905) i l’Orfeó Ulldeconenc —antigament Orfeó Montsià (1922)—, foren creades sota la influència de les formacions claverianes, en un esforç per fer arribar la música a les classes treballadores i a partir de l’impuls de l’aparició de l’Orfeó Català, en el context romàntic de la Renaixença, un moviment social i cultural de revitalització, i de creació del sentiment de catalanitat, a partir de la llengua i les arts en general. 

Des d’aleshores, a la demarcació han anat apareixent nous conjunts corals que destaquen perquè són espais de socialització i creixement individual i col·lectiu. A través de les seves cançons s’expressen una gran varietat de missatges, declaracions musicals que abasten des de reafirmacions identitàries locals fins a reivindicacions populars; però també es constata que són organitzacions culturals plurals i diverses, musicalment parlant. En deixa constància el repertori que interpreten, un ventall de partitures riques i variades que van de la música tradicional als estils més moderns d’aquí i d’allà.

Data identificació: 
dimecres, January 11, 2017
Codi: 
IPCITE50009

Localització:

Descripció de la localització: 

Actualment al territori es localitzen un gran nombre de cors, corals i orfeons. A continuació es detallen els que tenen almenys quinze anys de vida o pertanyen a la Federació Catalana de Cors (FCC):

  • Agrupació Coral Verge Candelera (Ametlla de Mar)
  • Associació Coral de l’Ampolla
  • Cor de Cambra Tyrichae (Tortosa)
  • Cor Flumine (Tortosa)
  • Cor Iúbilo (Alcanar)
  • Coral Aquae de la Societat Musical Unió Filharmònica (Amposta)
  • Coral de la Societat Musical La Lira Ampostina 
  • Coral de la Societat Musical Espiga d’Or de Deltebre
  • Coral Joventuts Unides (la Sénia)
  • Coral Masdenverge
  • Coral Preludi a Caro (Roquetes)
  • Coral Sant Blai de Bot
  • Coral Sant Jaume Apòstol (Camarles)
  • Coral Santa Llúcia (el Perelló)
  • Coral Vent de Dalt (Tortosa)
  • Grup Coral La Palma d’Ebre
  • Orfeó d’Ascó
  • Orfeó Gandesà
  • Orfeó de Flix
  • Orfeó Pau Casals (Sant Carles de la Ràpita)
  • Orfeó Tivissà
  • Orfeó Tortosí
  • Orfeó Ulldeconenc

Datació:

Data de realització: 
dimecres, January 11, 2017
Periodicitat: 
Contínua
Descripció de la data de realització / periodicitat: 
Els cors, les corals i els orfeons assagen habitualment durant tot l’any. Tanmateix, hi ha entitats que descansen unes quantes setmanes a l’agost o després de les festes nadalenques. D’altra banda, en termes generals, els assajos acostumen a fer-se durant un parell d’hores, un dia o dos per setmana. No obstant això, aquesta xifra augmenta quan hi ha una actuació prevista pròximament.

Descripció:

Descripció general: 

Els cors, les corals i els orfeons constitueixen una eina cultural com a vehicle de cohesió social i identitària a les Terres de l’Ebre. 

Amb més de cent anys d’activitat, com és el cas de l’Orfeó Tortosí, el sorgiment de les primeres entitats del territori al segle XX rep la influència de les corals fundades a França i del camí iniciat per Josep Anselm Clavé l’any 1850, músic que conreà l’ideari del conjunt coral com a espai de trobada i formació de les classes treballadores. La posterior creació el 1891 de l’Orfeó Català —que s’inscriu en el context romàntic de la Renaixença, un moviment de conscienciació política i social que impulsà el redescobriment de la cultura, la llengua, la història i les tradicions catalanes— fou el factor desencadenant que potencià el sorgiment de conjunts corals arreu del territori català, com així es manifestà en terres ebrenques. 

Sense distinció qualitativa i musical entre les diverses tipologies —cor, coral i orfeó són noms que s’utilitzen indistintament—, aquests conjunts representen un espai d’aprenentatge de la cultura musical, així com un escenari d’intercanvi, creixement i enriquiment personal i col·lectiu. Més enllà de la música, aquesta mena de formacions són un canal de creació de vincles socials en el qual es posen en comú valors i afinitats.

A les Terres de l’Ebre es documenten un gran nombre de conjunts corals vinculats a escoles de música i parròquies. Tanmateix, aquesta fitxa recull les formacions constituïdes com a entitats sense ànim de lucre amb trajectòria temporal superior als quinze anys o associades a la Federació Catalana d’Entitats Corals.

Els cors, les corals i els orfeons del territori es caracteritzen perquè són entitats compostes per membres majors de cinquanta anys, en què el col·lectiu de jubilats és el més nombrós, amb una presència de les dones lleugerament superior a la d’homes. En els darrers anys han aparegut nous grups constituïts per gent jove però, en termes generals, les associacions de llarga trajectòria no es distingeixen com a espais intergeneracionals. Aquesta qüestió preocupa àmpliament alguns socis, que veuen en el públic jove o adult el relleu per mantenir l’entitat. Tanmateix, altres veus exposen que la supervivència està garantida, ja que amb major o menor nombre, sempre s’acaben incorporant nous membres de la tercera edat. L’opinió comuna de les dues parts és l’evidència que no tenen gent entre divuit i quaranta-nou anys en les files. Per intentar pal·liar aquesta situació, algunes entitats han anat a buscar a aquest públic, oferint xerrades, assajos en obert i invitant a la participació. Tanmateix, no ha acabat de funcionar. Segons justifiquen, això es pot deure a diverses raons com els interessos propis de cada persona; al fet que difícilment poden atraure joves en edat universitària perquè viuen fora del municipi; o a la dificultat que suposa combinar l’oci amb la vida laboral i familiar. Algunes organitzacions també creuen que en una societat cada cop més individualitzada i amb una oferta lúdica i cultural més àmplia, l’associacionisme musical no és tan atractiu com dècades enrere. Tanmateix, aquests supòsits presenten també algunes excepcions. És el cas de la coral Preludi a Caro de Roquetes, que té dos grups, un de joves i un d’adults, que actuen i treballen conjuntament en alguns concerts. La raó de dividir les dues formacions respon a la diferència de coneixements entre uns i altres, però també a qüestions horàries, com és el fet que els joves no poden assajar a la nit —els adults es troben de 22.00 h a 24.00 h—, sinó a la tarda. Segons exposa el director, la unió dels dos grups és fortament positiva des de la vessant musical i personal, per les relacions d’intercanvi generacional que es produeixen.

Cada conjunt té un nombre diferent d’integrants. No obstant això, es constata que si l’entitat és l’únic grup coral del municipi, el nombre de cantants és proporcionalment superior en referència al que succeeix amb la resta d’agrupacions del territori. N’és un exemple la Palma d’Ebre, que amb 363 habitants (dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya del 2016), disposa d’un orfeó de quinze persones. O el de Gandesa, que amb 2.999 habitants, recull quaranta-cinc intèrprets, xifra similar a la de l’Orfeó Tortosí. En el cas de la Terra Alta, l’agrupació arreplega músics de la mateixa capital, però també de poblacions properes com la Fatarella, Vilalba dels Arcs o Caseres. En canvi, l’entitat del Baix Ebre conviu amb altres conjunts corals a la mateixa ciutat. Així que els cantants tortosins o de rodalies es reparteixen en diverses associacions.

Els cors, les corals i els orfeons són entitats sense ànim de lucre. Com tota associació, disposen dels dos òrgans de caràcter obligatori: l’Assemblea General i la Junta Directiva. En la majoria dels casos, els socis són només els intèrprets de la formació. Tanmateix, algunes entitats també tenen la figura del soci protector, antic cantant que per motius diversos ja no col·labora musicalment, però hi continua contribuint econòmicament. Les entitats se sustenten gràcies a quatre línies de finançament: les quotes dels socis, la principal font d’ingressos de l’organització; els convenis signats amb els ajuntaments, que majoritàriament s’expliciten a través de la cessió dels locals i, en menor mesura, en una partida pressupostària o en contractacions; la venda de loteria nadalenca i material propi (CD, llibres de l’entitat i material divers), i per acabar, els contractes de les actuacions. Els diners obtinguts i recollits, gran part o en la seva totalitat, es destinen a pagar el director o directora. Tanmateix, no hi ha un pressupost abundant, ja que en la majoria dels casos la remuneració és més aviat simbòlica. Per aquesta raó, les entitats valoren molt positivament el seu esforç i implicació. Les funcions de direcció es basen a escollir el repertori musical, adaptar-lo a les característiques del grup i transmetre’n l’aprenentatge als intèrprets. Tanmateix, les associacions apreuen en la mateixa escala de valors el fet d’estar al càrrec d’un guia que estimuli el grup, generi interès per voler aprendre i sàpiga gestionar les diverses personalitats dels integrants. 

Els assajos habitualment tenen lloc en espais cedits per l’Administració local. Són poques les entitats que tenen en propietat un local o un immoble. En són una excepció el cor La Lira Ampostina, conjunt de la societat musical que rep el mateix nom. Hi ha casos particulars, com el de l’Orfeó Ulldeconenc, que assaja en el mateix local que l’associació construí en els seus orígens, quasi fa un segle, quan aleshores s’anomenava Orfeó Montsià; tanmateix, per raons diverses, l’espai acabà en mans de l’Ajuntament. Avui en dia és el consistori qui els cedeix aquest local.

Per afavorir la disponibilitat de tots els membres, els assajos es fan al capvespre. En una sala habilitada amb cadires, el conjunt es disposa segons la tipologia de veu dels cantants (sopranos, contralts, tenors i baixos). En la majoria dels casos, els intèrprets no tenen coneixements de llenguatge musical, si bé reconeixen el dibuix melòdic de les notes. El director o directora, amb ajuda d’un diapasó i en alguns casos amb un teclat o piano, dirigeix l’assaig, que inicia prèviament amb l’escalfament vocal. De mitjana, la durada és d’unes dues hores.

Les partitures que s’interpreten són variables segons l’entitat. No obstant això, tenen un ampli repertori que abasta diversos gèneres musicals (cançons populars, música sacra, sarsuela, etc.) i orígens (nacional o estrangera). De manera que actualment interpreten cançons en català i castellà, però també en anglès, italià, francès o llatí, per anomenar les més habituals. 

La presència de composicions vinculades amb el territori no és destacable en el programa. Habitualment, només es representen les partitures ja harmonitzades que tenen una identificació amb l’entitat, el municipi o el país, en dates determinades com l’aniversari de l’associació, la festa major del poble o ciutat o la Diada de Catalunya, per exemple. Tanmateix, també hi ha casos en què el director o directora potencia recuperar peces vinculades amb la població d’origen, no harmonitzades fins aleshores. És el cas del director de la coral Preludi a Caro amb les partitures “Ave Maria” i “Invocació”, ambdues pròpies del novenari de la festa de la Inmaculada de Roquetes (vegeu “Recursos associats”, imatge).

A excepció de les entitats que disposen d’un immoble propi, la resta acostumen a tenir en cessió una o dues sales. Aquests espais són un petit museu de l’associació, ja que en recull tota la història. Un compendi de la seva existència que s’exposa a la vista amb fotografies i plaques commemoratives; però que també es desa en armaris, on es guarden les antigues partitures musicals, les imatges antigues o qualsevol altre material gràfic, sonor o visual de la seva trajectòria. També s’hi poden trobar antics instruments o utensilis, com un piano en desús o el mateix estendard de l’entitat, ja sigui l’actual o el precedent. A diferència del que succeeix amb les bandes de música, no tots els cors, corals i orfeons tenen una senyera. La raó es pot deure al poc ús que se’n fa, ja que generalment només s’exhibeix en els aplecs. Això pressuposa que no es consideri un element necessari i, per tant, que les associacions més recents no creguin indispensable haver-ne de disposar d’un.

Més enllà de les actuacions concertades o contractades que pugui fer cada entitat, és habitual entre les formacions participar en intercanvis amb altres conjunts siguin o no del territori, així com en trobades organitzades; n’és un exemple la Mostra de Cant Coral de la Ribera d’Ebre, organitzada pel Consell Comarcal. D’altra banda, els cors, les corals i els orfeons associats a la Federació Catalana d’Entitats Corals —entitat constituïda el 1982 i formada per 450 corals federades— participen en el cicle Ebre Coral —l’aplec de les Terres de l’Ebre, impulsat per la delegació territorial i organitzat cada vegada per una de les associacions adscrites— i el Cicle Catalunya Coral d’àmbit nacional.

A l’últim, a les Terres de l’Ebre no hi ha cap associació musical que formi part de la Federació de Cors de Clavé. 

Història i transformacions de l'element: 

L’agrupació de persones que s’uneixen per cantar és una pràctica que es remunta a les primeres civilitzacions. A Catalunya, fins al segle XIX, la seva presència es focalitzava en l’àmbit religiós, en la interpretació de peces sacres, per exemple; i en el dramatúrgic, en el marc del teatre líric, entre d’altres.

L’aparició del cant coral com a factor identitari català té en la figura d’Anselm Clavé el seu origen. El músic, inspirant-se segurament en la societat Orphéon creada a França el 1830, creà els Cors de Clavé. Amb La Fraternidad, la primera entitat formada l’any 1850, s’origina l’extensió de nombroses societats corals vinculades amb l’ideari Clavé, que promulga l’aproximació de la música a les classes treballadores, aleshores sense accés a la cultura. A les Terres de l’Ebre en són una representació la creació de l’Orfeó Tortosí el 1905, l’Orfeó de la Palma d’Ebre el 1912, la Unión Coral Roquetense el 1917 —conjunt integrat en l’entitat cultural recreativa La Lira Roquetense— i l’Orfeó Montsià el 1922, tots, menys el riberenc, a càrrec de Joan Moreira. L’escriptor i músic havia creat la primera entitat a la capital del Baix Ebre seguint el model de l’Orfeó Català (1891). Fou aquesta darrera entitat, amb seu al Palau de la Música, edifici construït per Lluís Domènech i Muntaner entre 1905 i 1908, un dels principals motors de la tradició coral catalana. L’Orfeó promogué la recuperació del patrimoni musical català i en fomentà la incorporació als cançoners i repertoris de corals del país, així com la nova creació. Seguint aquest exemple de reivindicació identitària, Moreria importà algunes de les seves idees de treball, com el fet d’emprar la llengua pròpia (en aquest cas, es cantà en tortosí i castellà), recuperar les cançons populars i tradicionals, disposar d’una seu per a l’entitat i tenir una senyera, així com un cant per homenatjar-la. Aquests paràmetres, que anaven en la línia de reafirmar la identitat, tenia en les variacions de lletra que feia el músic d’una mateixa partitura, un mode d’exemple: 

Hi ha constància, doncs, que Moreira canviava la lletra en funció de la ciutat on era interpretada: així, per exemple, van cantar “Les xiques d’Amposta”, al concert realitzat a la Plaça de la Constitució d’Amposta el 15 d’agost de 1919, amb la Unión Coral Roquetense cantaven “Les filles de Roquetes”; i “Les filles de Tortosa” (a Tortosa).

Aragonès, A.; Vidal, J. (2015): Quan lo pare no té pa. Recull de cançons i tocades populars de la ciutat de Tortosa, 1908. Joan Moreira.

Com caracteritzà el moviment de Clavé, la direcció s’acompanyà també de la vessant pedagògica. Així s’exemplifica també en el mateix Moreira, que impartia classes gratuïtes als orfeons; però també en la posada en marxa de diversos serveis. En són exemple les seccions esportiva i excursionista de l’Orfeó Tortosí o la posada en funcionament de la biblioteca de l’Orfeó Montsià.

La Guerra Civil Espanyola atura aquest moviment musical i amb la postguerra es reinicia la composició de les entitats. Vicent Aubà i Domènech és el creador de la Colla Artística a Ulldecona, agrupació composta per antics membres de l’Orfeó Montsià, tots homes, que canten caramelles. Anys després s’hi afegeixen les dones i amb elles s’inicia una nova etapa de l’orfeó. Els motius polítics, però, condicionen que no es pugui emprar la mateixa denominació, i passa a anomenar-se Agrupació Artística Musical i posteriorment, Orfeó Ulldeconenc.

L’Orfeó Tortosí també reprèn l’activitat des del 1939 de la mà de Moreira. Tanmateix, l’abandonament del director a finals dels anys quaranta per malaltia respiratòria (era asmàtic), i la seva mort posterior, condueix a l’aturada de l’entitat. No serà fins al 1953 quan reactiva la marxa l’agrupació, promoguda pel Cercle Artístic.

A la dècada dels cinquanta revifa el moviment orfeònic i coral. Apareixen al territori noves entitats com l’Orfeó de Flix (1952), agrupació que destaca per la recuperació de les caramelles a la població, manifestació musical documentada des de principis del segle XX. Posteriorment, es constituí el Secretariat dels Orfeons de Catalunya (1960), que acabà esdevenint, l’any 1982, l’actual Federació Catalana d’Entitats Corals, de la qual en formen part un gran nombre d’entitats ebrenques.

En la dècada dels seixanta sorgeixen també agrupacions com Joventuts Unides (JU) de la Sénia (1966), associació que es creà en un inici per a l’acompanyament musical de l’acte litúrgic en veu dels xiquets, però que ben aviat incorporà també temes de composicions actuals o tradicionals. 

Com havia succeït amb la creació de les primeres entitats musicals a l’inici del segle XX, les noves agrupacions oferiren també altres serveis. Per exemple, l’Orfeó de Flix creà un grup teatral i potencià la germandat dels intèrprets amb les excursions i viatges col·lectius que programaren entre altres activitats; i la JU organitzà xerrades i debats sobre temes diversos com l’educació dels fills, el món de les drogues, etc.

Aleshores, les peces que s’interpretaven en aquest nou ressorgiment de la música cantada era prou divers, partitures musicalment diferents però també condicionades políticament. Si al repertori hi constaven sarsueles, tradicionals, música sacra, himnes, etc., entitats musicals com la JU també aportaven cançons de protesta o del moviment de la Nova Cançó, en consonància amb els moments polítics que es vivien a finals dels anys seixanta i principis dels setanta.

Amb l’arribada de la democràcia començaren a aparèixer progressivament noves agrupacions com l’Orfeó Tivissà (1978), l’Orfeó Gandesà (1983), la Coral Vent de Dalt (1986) de Tortosa o el Cor Canticórum (1991), actual Cor Iúbilo d’Alcanar. Llavors les entitats musicals ja eren totes mixtes, si bé encara era un fet residual que les dones s’ocupessin de la direcció musical. N’era una excepció Dolors Sanjuan Aubà, néta de Vicent Aubà, que l’any 1983 dirigia l’Orfeó Ulldeconenc, actualment en el mateix càrrec. Posteriorment, s’incorporarien altres directores en diverses agrupacions de tot el territori. Actualment, la situació que es reprodueix en aquest àmbit mostra, en termes generals, com els orfeons, cors o corals de trajectòria més gran continuen tenint més presència els homes directors, si bé es donen casos en què una mateixa persona exerceix el càrrec en més d’un conjunt. En contraposició, en els grups emergents actuals la participació femenina en la direcció musical és destacada.

Anys després sorgirien també els cors o corals vinculades amb escoles de música o societats musicals com la Coral Santa Llúcia del Perelló (1989) —fou fundada per un grup de persones vinculades amb l’escola de música de la població—, la Coral Aquae (1998) de la Unió Filharmònica d’Amposta o el Cor La Lira Ampostina (2002).

En els darrers anys s’han anat constituint noves entitats a les Terres de l’Ebre, dirigides tant a públic adult com jove. És el cas de la Coral de Rasquera (2004), la Coral Aubadera de Móra d’Ebre (2005) o la Coral Les Veus de Paüls (2010), entre d’altres. S’evidencia així que en les variants d’estil i intèrprets que poden presentar les diverses agrupacions musicals continuen sent un moviment associatiu i vertebrador al territori.

Dedicació: 
Les festes majors patronals en honor a una mare de Déu o un sant s’acompanyen d’actes litúrgics que compten amb la participació de corals, cors i orfeons. En alguns casos, el conjunt que hi col·labora és el cor de l’església, que no està constituït com a entitat. Però, en d’altres, són les entitats musicals com a tals, les que en formen part. Així, durant les festes de la Cinta o en honor a la Mare de Déu de l’Oliva a Bítem (entitat municipal descentralitzada de Tortosa), és habitual que actuï l’Orfeó Tortosí. A vegades succeeix que en celebracions especials com la missa de la Baixada de la Cinta a Tortosa, es conviden conjunts forans del municipi. L’any 2017, per exemple, fou la Coral Preludi a Caro de Roquetes, la qui aportà la seva veu. Ells mateixos són els responsables de col·laborar en la missa en honor de sant Gregori, patró de la seva població. D’altra banda, també hi ha altres celebracions de contingut religiós en què els cors participen activament; és el cas de l’Orfeó Ulldeconenc i de l’Orfeó de Flix amb el concert de Nadal.
Modalitat / Sistema d'execució: 
Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

Els assajos tenen lloc en un espai de l’entitat —en propietat o en concessió per l’Ajuntament— on es disposa del material actual necessari i s’emplaça el fons documental de l’entitat. S’hi poden trobar, entre d’altres, des de la senyera, bandera o estendard —s’utilitzen les tres variants—; els premis i reconeixements obtinguts (plaques emmarcades, diplomes de participació, etc.); les velles partitures, i el material fotogràfic i escrit (publicacions pròpies o alienes, referències, etc.).  

La música interpretada amb veu no requereix més utensilis que les partitures —sostingudes en mà o al faristol, en el cas del director— i els instruments necessaris per conduir millor l’assaig. És a dir, el diapasó i el teclat electrònic (o piano), aquest últim no utilitzat per totes les entitats.

Paral·lelament, es troba el material que només s’utilitza als concerts. És el cas de la vestimenta oficial, que varia segons el cor, coral o orfeó. En termes generals, els homes acostumen a actuar en vestit negre, camisa blanca i corbatí negre, si en porten. Les dones porten vestit pantaló o faldilla de diferent color segon el grup.

Formes organització social/Organitzacions formals o informals: 
Els cors, corals i orfeons estan constituïts com a entitat sense ànim de lucre. Els òrgans de govern són la Junta Directiva, que s’encarrega de la representació i gestió diària de l’entitat, i l’Assemblea General, integrada per tots els associats i ocupada d’adoptar els acords i fixar les línies generals de seguiment de l’organització. Com en tota entitat, les associacions musicals es regulen estatutàriament. El soci com a intèrpret —hi ha entitats que tenen la figura del soci protector, que no actua musicalment, sinó tan sols econòmicament— representa l’element indispensable de tota entitat coral. Se’l descriu com una persona que col·labora assíduament i desinteressadament, empès no només per un interès individual, sinó també col·lectiu. Al desig de voler de gaudir de la música a títol personal i en conjunt, s’hi afegeix un sentiment d’identitat i pertinença amb l’entitat compartit per tots els integrants. No es tracta només de tenir uns gustos musicals semblants, sinó de compartir valors i principis. Aquests ideals es reflecteixen també en les poques partitures musicals referides al municipi o de caràcter nacional que interpreten. Malgrat ser una part reduïda del repertori, aquestes peces són la constant que es repeteix generació rere generació. Així com els locals d’assaig canvien, o deixa d’utilitzar-se l’estendard, això no succeeix amb les composicions musicals representatives, el fil conductor de la seva història. En resum, els cors, corals i orfeons ebrencs actuen com una eina de vertebració social i cultural que té en la música l’element cohesionador i de reivindicació identitària.
Participants/Executants: 
En termes generals, els cors, corals i orfeons estan constituïts per membres majors de cinquanta anys, amb més presència femenina. Hi ha una relació equitativa entre tots els membres però és habitual que sobresurti la figura d’un responsable que organitza i gestiona el grup de manera altruista. Aquesta figura acostuma a ser una persona de l’entitat valorada positivament amb certa trajectòria en l’organització. D’aquesta manera, pot tractar-se tant del director o directora com d’un intèrpret. Les relacions entre els cantants traspassen l’àmbit musical. Consegüentment, s’estableixen forts vincles d’amistat i s’acaba constituint una mena d’organització interna pròpia en què els diversos membres vetllen per ells mateixos o es preocupen uns dels altres. Així s’evidencia i es remarca amb intensitat en els petits cors o en els que l’edat dels músics és elevada. Aquesta relació de proximitat és la raó per la qual els mateixos integrants defineixen la coral com una gran família. Així cal destacar com es donen suport i s’acompanyen tant en els bons moments —un fill que es casa, un net que neix, etc.— com en els dolents —la pèrdua d’un familiar, una malaltia, etc.
Ús i funció/Context d'utilització: 
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats): 
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats): 

Salvaguarda:

Transmissió: 
Els cors, corals i orfeons són entitats actives i com a tals són cridades a participar en diversos actes i celebracions. Tanmateix, malgrat que continuen apareixent al territori nous conjunts musicals, es constata que els orfeons, cors i corals amb més trajectòria tenen dificultats per atraure un públic jove. Paradoxalment, es van reduint el nombre d’integrants de les antigues organitzacions, mentre apareixen nous conjunts musicals, alguns dels quals aposten fortament per renovar les formes. De tal manera, no es limiten només a cantar, sinó que afegeixen posades en escena amb moviment, disfresses, etc., és a dir, porten la interpretació musical a un àmbit més lúdic i teatral.
Viabilitat/riscos: 
Les entitats musicals tenen en el soci el capital humà fonamental de l’organització. Una persona que de manera altruista i voluntària participa en l’activitat. Tanmateix, la figura del director o directora recau en un professional i, com a tal, cobra un estipendi. Això condiciona la necessitat de recaptar diners per fer front a aquesta despesa. La quota dels socis en cobreix gran part, però no és suficient. D’altra banda, les ajudes monetàries dels ajuntaments són reduïdes o inexistents en la majoria dels casos, ja que la seva col·laboració principalment es basa en la cessió d’espai. Aquesta situació comporta que, generalment, el director o directora s’entregui a l’entitat de manera quasi altruista. No obstant això, no tothom està disposat a fer-ho i algunes associacions musicals exposen la dificultat que tenen per aconseguir un nou director o directora davant el poc sou que poden oferir-li. Per aquesta raó, veuen positivament disposar d’una partida pressupostària del consistori que pugui assegurar-ne la direcció musical. D’altra banda, la manca de relleu generacional és una qüestió que preocupa moltes de les velles entitats, malgrat que continuen tenint l’entrada de majors de cinquanta anys. La raó d’aquesta inquietud es deu al fet que les altes no cobreixen la totalitat de les baixes i, a poc a poc, es redueix el nombre d’integrants.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
A fi de promoure la integració de nous membres, algunes entitats han dut a terme accions que inviten a participar, com assajos en obert o xerrades en escoles. D’altra banda, també s’han publicat llibres amb motiu d’algun aniversari —per exemple, els «Quaranta anys de l’Orfeó de Flix (1952-1992). Memòries i vivències», entre d’altres—; o s’han enregistrat CD. Aquestes accions són un acte de reconeixement vers l’entitat, una manera de publicitat i una forma de recaptar diners. Paral·lelament, l’adhesió a la Federació Catalana d’Entitats Corals constitueix una plataforma d’impuls i de coordinació de les activitats corals, que ha assessorat i orientat les entitats. Amb aquest desig de visualitzar-les, la federació promou el cicle Ebre Coral, un aplec musical que compta amb la participació de diversos grups federats del territori. Aquesta trobada no només és un intercanvi musical, sinó un acte de reivindicació i reafirmació de la música cantada. En aquesta línia de difusió i coneixement de les entitats musicals, alguns cors es donen a conèixer a través de xarxes socials, pengen en canals d’Internet vídeos dels concerts o col·laboren amb altres entitats en actuacions solidàries, per exemple.

Recursos associats:

  • Orfeó Tortosí. Assaig. Direcció.
    Orfeó Tortosí. Assaig. Direcció.
  •  Orfeó Tortosí. Assaig. Inici
    Orfeó Tortosí. Assaig. Inici
  •  Orfeó Tortosí. Assaig. Baixos i tenors
    Orfeó Tortosí. Assaig. Baixos i tenors
  •  Orfeó Tortosí. Assaig. Peça, Lord, I want
    Orfeó Tortosí. Assaig. Peça, Lord, I want
  •  Coral Preludi a Caro. Harmonització de partitures tradicionals
    Coral Preludi a Caro. Harmonització de partitures tradicionals
  •  Coral Preludi a Caro. Director. Roquetes
    Coral Preludi a Caro. Director. Roquetes
  •  Coral Preludi a Caro. Assaig. Roquetes.
    Coral Preludi a Caro. Assaig. Roquetes.
  • Coral Preludi a Caro. Assaig. Ús de teclat. Roquetes
    Coral Preludi a Caro. Assaig. Ús de teclat. Roquetes
  • Orfeó Ulldeconenc. Imatges històriques
    Orfeó Ulldeconenc. Imatges històriques
  • Orfeó Ulldeconenc. Calentament vocal
    Orfeó Ulldeconenc. Calentament vocal
  • Orfeó Ulldeconenc. Assaig. Contralts
    Orfeó Ulldeconenc. Assaig. Contralts
  • Orfeó Ulldeconenc. Arxiu de peces musicals
    Orfeó Ulldeconenc. Arxiu de peces musicals
  •  Coral Preludi a Caro. Concert
    Coral Preludi a Caro. Concert

Informació tècnica:

Investigadors: 
Data de realització: 
dc., 11/01/2017
Actualitzacions de la fitxa: 
dc., 11/01/2017
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre
Validador/a: 
Folch Monclús, Rafel
Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades: 
Per elaborar la fitxa hem entrevistat, en grup o individualment, membres del grup Coral de la Palma d’Ebre, la coral Preludi a Caro de Roquetes, l’Orfeó Gandesà, l’Orfeó Tortosí i l’Orfeó Ulldeconenc.
Redactor/a de la fitxa: 

Interpretació [ètic]:

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
Són més de cent anys la xifra que presenten algunes entitats corals del territori. D’altres es remunten tan sols a pocs anys; i segurament les que apareixeran en un futur seran moltes més. Tanmateix, pel fet que la cultura és canviant, els cors, corals i orfeons són exemples d’aquestes modificacions i adaptacions. Així com es constata que han anat variant el repertori, algunes organitzacions musicals també varien el mode d’interpretar i expressar-se en escena. De com les entitats s’acabin adaptant a les necessitats i peticions del públic en depèn que puguin mantenir l’activitat.