IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Descripció:

Descripció general: 

La processó de l'Angelet és la representació d'un capítol de la mort i resurrecció de Jesús i simbolitza l'anunciació de l'àngel i l'encontre entre Jesús i Maria. Se celebra el Diumenge de Pasqua o Diumenge de Resurrecció al matí, després de la missa pasqual, com a culminació de la Setmana Santa i anunci de la Pasqua.

Cap a les 11 del matí els asconencs i les asconenques van arribant a l'església parroquial de Sant Joan Baptista, abillats amb vestits de festa. Les xiquetes que han fet la primera comunió l'any anterior porten el vestit de comunió i, tradicionalment són anomenades maries. Les xiquetes més petites, de 4 a 6 anys, van amb vestits blancs o de colors molt clars i porten unes cistelles de vímet adornades amb puntes i ganxet i que contenen pètals de rosa. Aquests cistells són de vegades herència de seves les mares.

La missa pasqual és presidida pel xiquet que representa l'angelet, de 7 o 8 anys d'edat, que va amb vestit blanc, amb uns únics adorns amb motius de colors blau cel, platejat i ocre. A l'espatlla porta unes ales també blanques i, al tors, l'envolta una banda. Duu també una corona de flors blanques. El vestuari de l'angelet té 28 anys d'antiguitat, però se'n conserva un de més antic, brodat a mà per noies del poble.

 El xiquet que representa l'angelet forma part d'una llista en la qual les famílies inscriuen el seu fill per tal que pugui representar l'àngel a l'edat de 7 o 8 anys. Moltes vegades, els pares i les mares inscriuen el xiquet just quan acaba de néixer perquè pugui representar-lo al cap de set anys.

A l'altar se situa l'angelet, presidint, al costat de la Mare de Déu en peanya. Als bancs laterals de l'altar, se situen les maries i els portadors de la peanya. Els primers bancs de l'església són reservats als familiars de l'angelet i de les maries. Les xiquetes menudes són amb les seves famílies als bancs de l'església fins al moment de sortir a la representació.

Un cop finalitzada la missa pasqual, tots els assistents es desplacen cap a l'exterior i van ocupant els llocs al llarg de les tanques que envolten la catifa blanca per on es desenvolupa la representació. L'angelet agafa una de les dues banderes que formen part dels elements de la representació, tota blanca amb adorns platejats per la vora. L'altra bandera està brodada amb motius florals i una lletra «M» de Maria brodada de colors blau cel, rosat i ocre. Aquesta és portada per les maries, juntament amb l'estendard, també brodat amb motius florals i amb una imatge de Maria pintada al centre. Aquests elements antigament eren brodats per noies joves del poble, però els actuals han estat brodats i pintats per les monges d'un convent de Saragossa.

L'angelet, acompanyat del seu pare i seguit per les maries, la peanya i les xiquetes menudes es traslladen a l'extrem de la catifa que dóna a l'Ajuntament. A l'altre extrem de la catifa hi trobem, sota pal·li, el sacerdot i la custòdia, una peça d'orfebreria on és exposat el Santíssim Sagrament. El moviment de la representació es dirigeix cap a aquest punt.

En el mateix punt d'inici de la processó de l'angelet, es troben els músics, que interpreten en directe unes peces musicals tradicionals que van ser compostes especialment per a la processó de l'Angelet per Miquel Salvadó Jornet, un compositor asconenc. Aquestes són:

Pregària núm. 1

Largo en do major

Pregària núm. 2

Vals de l’Angelet

En els darrers anys també es van introduir altres composicions, l'Ave Maria, la de Franz Schubert de 1825 i l'Ave Maria que va compondre Charles Gounod el 1859 prenent com a base el Preludi BWV 856 de Johann Sebastian Bach. També s'interpreta l'Adagio d'Albinoni, composta per Remo Giazotto als anys quaranta del segle XX. Actualment, totes les peces són interpretades per Miquel Salvadó Llop, fill del compositor, a més d'algun altre músic, i s'interpreten principalment amb violí i guitarra.

L’actuació musical sempre comença amb la Pregària núm. 1, la peça més característica de l’acte i el moment en què l’angelet comença el moviment de la seva escenificació. I, seguidament, s’interpreta el Largo en do major. Amb molta solemnitat, l'angelet comença a desfilar acompanyat del seu pare seguint uns passos que formen part del ritual en direcció a la Custòdia. Fa 12 passes cap endavant curtes i pausades i s'atura per fer una genuflexió, seguida d’uns moviments amb el cap i ondeja la bandera. Això es repeteix 4 vegades al llarg del recorregut fins que l'angelet arriba davant de la Custòdia i és conegut com les reverències. Acte seguit, l'angelet repeteix el mateix sistema de passes i reverències però cap endarrere i amb 3 repeticions. Quan l'angelet ha acabat de fer el ritual, s'espera en un posició central, però fora de la catifa, i les maries comencen a desfilar també al llarg de la catifa blanca seguint els passos i les genuflexions corresponents. Davant van dues, una portant la bandera i, l'altra, la cinta. Seguidament, desfila l'estendard, portat per una xiqueta acompanyada de dues altres.

Aquestes figures acaben el seu recorregut al voltant de l'angelet, a la part central de la catifa, on s'aturen i deixen pas a la Mare de Déu en peanya, portada per diversos homes i acompanyada per algunes maries. Els portadors fan la genuflexió davant l'angelet i se situen també a la part central del recorregut. Acte seguit, i amb el Vals de l’Angelet, es conclou l’acte i les xiquetes menudes desfilen cap a la Custòdia, per cobrir-la amb els pètals de rosa que porten a les cistelles, tot donant per finalitzada la processó de l'Angelet.

Un cop finalitzat l'acte, es retorna a l'interior de l'església, on se celebra el comiat amb la genuflexió de l'angelet i on les famílies es fan fotos amb els protagonistes de la festa. Actualment, la representació de l'angelet és un acte principalment familiar, tot i que fins fa una dècada era un esdeveniment al qual hi assistia bona part de la població. És costum que les famílies es reuneixin per dinar conjuntament després de la festa. 

Història i transformacions de l'element: 

La resurrecció de Jesús se celebra en molts indrets i pren la forma de processó i escenificació anomenada popularment com processó de l'Encontre, com és el cas d’algunes poblacions veïnes, per exemple, Flix, la Palma d'Ebre, Ulldecona, Rasquera, Deltebre, Masdenverge, Godall o Riba-roja.

L'origen històric de la representació que s'escenifica a Ascó no està determinat, però per fonts de la memòria oral se celebra almenys des de finals del segle XIX. El significat originari de la representació estava en la instrucció dels fidels i l'explicació il·lustrativa dels episodis de la mort i resurrecció de Jesús i, concretament, l'anunci que fa l'àngel sobre la resurrecció.

La representació s'ha dut a terme de manera ininterrompuda, però durant els anys de la Guerra Civil espanyola del 1936 al 1939 es va aturar i, un cop finalitzada la guerra, es va reprendre la representació. L'angelet ha estat sempre representat per un xiquet, excepte en el període posterior a la guerra, en el qual es va reprendre la representació i, durant dos o tres anys, l’angelet va ser representat per una xiqueta. L'any 1942 Maria Giralt va representar l'angelet i el 2013 ho feia el seu nét. Va ser amb l’arribada de mossèn Vicent Bellés, als anys 40 del segle XX, que es va establir que l’angelet havia de representar-lo un xiquet i, fins a dia d’avui, continua sent així.

Pel que fa als elements que formen part de l'escenificació, són pràcticament els mateixos fins on arriba la memòria oral. Únicament s'ha introduït una petita variació en els passos de l'angelet. Antigament l'angelet avançava 9 passes cap a la Custòdia, i cada 9 passes feia la reverència, però amb les 9 passes no s'arribava al final de la catifa. Actualment, es fan 12 passes i, d'aquesta manera, l'angelet pot arribar fins davant mateix de la Custòdia.

Una altra de les transformacions ha estat la dels portadors de la peanya amb la Mare de Déu. En alguns anys de la dècada dels anys noranta del segle XX, la peanya era portada per dones. Posteriorment, la portaven els nois joves que havien rebut el sagrament de la Confirmació. I, actualment, és portada per nois o homes voluntaris.

La música que acompanya la representació des de ben antic, però durant els anys setanta del segle XX s’introdueix la primera de les composicions del músic asconenc Miquel Salvadó Jornet, el Vals de l’Angelet. Durant aquella dècada, també va compondre la Pregària núm. 1 i Pregària núm. 2 i, cap a mitjans de la dècada de 1980, la darrera peça, el Largo en do major. Miquel Salvadó, abans de compondre aquestes peces que donen a l’escena un caràcter solemne i emotiu, ja interpretava des de ben jove, juntament amb altres músics de la població, algunes peces de música sacra, durant la processó de l’Angelet. Des de l’any 1987 fins al 1996, any de la seva mort, va interpretar les seves composicions pròpies juntament amb el seu fill. Aquest, Miquel Salvadó Llop, interpreta actualment les peces musicals del seu pare.

Dedicació: 
La processó de l’Angelet està dedicada a Jesucrit i a la Mare de Déu, concretament en el moment en què Jesucrist ressuscita i es troba amb la seva mare, Maria. L’angelet representa l’àngel que anuncia la resurrecció.
Processos i preparatius: 

Els preparatius de la processó de l'Angelet comencen dues setmanes abans del Diumenge de Pasqua amb la posada a punt dels vestuaris dels xiquets i xiquetes, les banderes, els elements de la processó com són la catifa i les tanques i els assajos dels protagonistes de la festa.

Magda Biarnés és la persona encarregada de l'organització de la representació, de la llista dels xiquets inscrits, dels assajos i de controlar que tot estigui a punt i no falti cap detall. A la seva família s'han dedicat tradicionalment a la posada en marxa i organització d'aquesta festa i ella n'ha seguit la tradició.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris: 

Bandera de l'Angelet, bandera de les Maries, estendard, cintes, peanya, imatge de la Mare de Déu, cistelles de vímet, pètals de rosa, pal·li, custòdia, catifa blanca, tanques.

Vestuari blanc amb motius blau cel i ocre, ales blanques i corona per a l'angelet.

Vestit blanc o de colors pàl·lids per a les maries i les xiquetes menudes.

Participants/Executants: 
L'angelet és el protagonista de la representació, un xiquet d'edat entre 7 i 8 anys. En alguna ocasió s'ha fet alguna excepció i ha estat representat per un xiquet de 6 anys, o en el període de la postguerra, que va esta representat per xiquetes durant dos o tres anys, com en l’any 1942, encara que des que es va canviar fins avui ho representen els xiquets. Les maries són les xiquetes que han fet la primera comunió l'any anterior, també amb edat entre 8 i 9 anys. Les participants més menudes tenen entre 4 i 6 anys d'edat i porten les cistelles amb els pètals per tirar-los sobre la Custòdia. Els portadors de la Mare de Déu en peanya són nois i homes adults voluntaris que s'ofereixen cada any per portar-la o els joves que complien el sagrament de la Confirmació aquell any. Darrerament, en alguna ocasió, han estat dones, pel fet que no s’han trobat suficients nois joves per portar-la. Aquest fenomen s’ha accentuat des de la darrera dècada, amb la inauguració de la nova ermita de Santa Paulina, en la qual els joves i les joves van a passar la Pasqua. Inicialment, s’hi anava el dilluns a la tarda amb les famílies, però actualment, el jovent marxa el dijous i es queden acampats fins al dilluns.
Patrimoni relacionat (Patrimoni natural/béns mobles/béns immobles/béns immobles associats) :