IDENTIFICACIÓ / LOCALITZACIÓ / DATACIÓ / DESCRIPCIÓ / SALVAGUARDA / RECURSOS ASSOCIATS / INFORMACIÓ TÈCNICA / INTERPRETACIÓ

Identificació:

Imatge de presentació: 
Nom propi de l'element: 
Bestiari festiu
Altres denominacions: 
Bestiari festiu de foc
Grup i/o comunitat: 
El bestiari festiu, amb les llegendes que s’hi relacionen i la dinamització com a element de la festa, està molt lligat a la població jove de la comunitat, que sovint és la responsable de crear-lo i fer-lo participar en les festes.
Idioma d'expressió / Variant dialectal: 
Breu descripció: 

A les Terres de l’Ebre el bestiari festiu, com a conjunt de figures que representen animals reals o fantàstics i que són exhibides en les festes locals en el marc de processons, cercaviles, balls, ha estat present històricament i té el màxim representant en el seguici festiu de la ciutat de Tortosa. Aquests primers referents relacionats amb la presència de bestiari a les Terres de l’Ebre estan lligats a la celebració de la festa del Corpus Crist a Tortosa.

Hauran de passar molts anys perquè a les Terres de l’Ebre el bestiari festiu i en concret el bestiari festiu de foc s’estengui pel territori ebrenc. Fou a partir de la dècada dels vuitanta quan apareix un nombrós grup de bèsties de foc relacionades amb la celebració del correfoc. Un nou model de representació deslligada del Corpus en què els dracs i altres variants del bestiari més fantàstic agafen cos, sempre acompanyats del foc i dels diables.

Actualment el bestiari de la ciutat de Tortosa és l'únic al qual se li pot atribuir un significat relacionat amb la tradició lligada a la celebració del Corpus i de caràcter històric, l’Àliga, el Bou i  la Cucafera. Paral·lelament es reafirma amb molta més presència al territori un bestiari festiu, majoritàriament de foc, relacionat amb les festes de foc, lligat a colles de diables i a l’activitat del correfoc, que sorgeix a partir de la dècada dels vuitanta del segle XX i es consolida  a principis del segle XXI.

Històricament, a part del seguici festiu del segle XIV del Corpus a Tortosa, el primer en sorgir com a exemple d’aquesta nova tradició lligada al bestiari festiu és el Fardatxo de Rasquera. Amb ell el 1982 s’inicia la tradició de bestiari lligada a nous contextos i noves narratives construïdes a partir de la relació amb elements natural imaginaris, gentilicis, malnoms de la comunitat o noves tradicions culturals.

Data identificació: 
dimarts, June 6, 2017
Codi: 
IPCITE30014

Localització:

Descripció de la localització: 

S’han seleccionat els municipis o poblacions on s’ha identificat la presència de bestiari festiu i bestiari festiu de foc.

S’han georeferenciat els recorreguts dels correfocs més rellevants del territori segons els anys de realització, el de Rasquera i el de Tortosa. 

Georeferenciació: 

Datació:

Data de realització: 
dimarts, June 6, 2017
Periodicitat: 
Estacional
Descripció de la data de realització / periodicitat: 
El bestiari festiu i el de foc intervenen mitjançant la cercavila o el correfoc en bona part de les festes majors que actualment tenen lloc al territori ebrenc. El bestiari ha estat lligat tradicionalment a la celebració festiva. Per tant, el seu context temporal d’intervenció depèn de la temporalitat de les festes locals. En aquest sentit, aquestes celebracions s’emmarquen en bona part a l’estiu. Junt amb les festes majors del territori, hi ha una celebració clau en què hi ha constància de la participació del bestiari festiu des de fa prop de quatre segles, la festivitat del Corpus Christi. Tortosa és el referent ebrenc en la celebració històrica del Corpus i l’únic lloc on actualment el bestiari festiu continua participant en la celebració del Corpus formant part del seguici festiu. Temporalment aquesta celebració està definida segons la celebració de la Setmana Santa, que es regeix pel calendari lunar. El Corpus se celebra seixanta dies després del diumenge de pasqua o final de la Setmana Santa, que respectivament coincideix amb el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera. Una de les activitats que actualment són clau per al bestiari festiu de foc ebrenc és la celebració del correfoc. Exceptuant casos concrets com les festes del Sexenni que cada sis anys (el 2015 va ser el quart sexenni) organitza la colla de Foc i Flama d’Horta de Sant Joan i que no s’emmarquen en context de festa major o altres trobades de bestiari de foc eventuals, habitualment la majoria de correfocs s’organitzen en el context de les festes majors com una activitat més del programa. Són dos els exemples de correfoc referents al territori ebrenc per continuïtat temporal, el Correfoc de Rasquera, que se celebra des de 1982 en el context de les festes majors en honor a Sant Domingo, la primera setmana d’agost, i el correfoc de les Terres de l’Ebre, des de 1983 en el context de les festes de la Cinta la primera setmana de setembre.

Descripció:

Descripció general: 

El bestiari festiu és el nom que rep el conjunt de figures que representen animals reals o fantàstics i que són exhibits en les festes locals en el marc de processons, cercaviles, balls i també i cada cop amb més rellevància en correfocs. 

Exactament i de manera més concreta segons la definició que presenta l’Agrupació de Bestiari Festiu de Catalunya, que la pren de Xavier Cordomí al II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana (1995-1996) en la presentació “Proposta de redefinició dels àmbits específics d’imatgeria festiva amb portador”, el bestiari festiu és

“tota aquella figura d’imatgeria festiva zoomòrfica amb portador intern o extern, de carcassa i/o figuració total o «protèsica», amb caràcter individual o grupal, i amb una tècnica, funcionalitat i simbolisme determinats, així com llurs col·lectius humans i models associatius”.

Aquesta definició ens permet encarar i incloure els diversos elements de bestiari identificats a les Terres de l’Ebre, sense haver de diferenciar en un primer moment si estan relacionats amb una llegenda, amb un animal mitològic local, un relat d’origen llunyà o són de creació recent. Tos els que hem identificat s’ajusten a la definició de bestiari festiu.

No obstant això, sí que per la tradició i moment d’aparició, podem diferenciar i definir un grup, avui majoritari, de bestiari exclusivament de foc, i un altre que, tot i tenir una rellevància històrica (referents del segle XV), és minoritari i no té el foc com a element característic. Estem parlant del bestiar relacionat amb la celebració del Corpus. En aquest cas, actualment a les Terres de l’Ebre només el bestiari festiu de la ciutat de Tortosa compleix aquestes característiques. Un bestiari que sorgeix i es construeix a partir de l’imaginari que defineixen les antigues representacions que acompanyaven la processo del Corpus Christi.

Cal dir que la presència de foc durant la celebració del Corpus ha estat present històricament fins a les prohibicions del segle XVI que obligaren a modificar l’estructura del Corpus i fer-la més solemne i dogmàtica. Però fins a aquell moment, els diables i dracs, la Cucafera a Tortosa, feien diverses representacions en què s’escenificava la lluita entre el bé i el mal, com ara els arcàngels Gabriel i Miquel lluitant contra els dimonis i altres bèsties que treuen foc.

Aquest bestiari relacionat amb el Corpus és el referent del bestiari que a finals del segle XX, fent èmfasi en la vessant del foc, sorgeix i protagonitzen els correfocs actuals, bestiari que ara s’acompanya d’una construcció narrativa respecte de l’origen o les característiques de la bèstia d’origen recent i amb elements narratius que, tot i que utilitzen referents tradicionals (diables, dracs), es contextualitzen fora del dogma cristià.

En la majoria de casos, la nova narrativa que dóna identitat al bestiari festiu de foc, reforça un sentit i contingut relacionat amb la comunitat a la vegada que serveix de catalitzador, en tant que és element de festa amb el valor afegit que implica el perill del foc, el soroll, la foscor…, característiques principals d’un correfoc.

Els components del bestiari festiu de foc prenen un caràcter burlesc que oscil·la entre la representació del les coses desconegudes i temudes, un element ferotge, i a la vegada la representació d’un element propi, identificador i diferenciador de la comunitat. Serveix per activar el reconeixement per part de la comunitat d’algun dels elements locals que la representen i permet reconèixer la idiosincràsia del col·lectiu o positivitzar un tret negatiu atribuït. És el cas de la colla de diables Set Cervells de Jesús i també el Fardatxo de Rasquera o el Golafre (si mirem la llegenda que l’acompanya). En la majoria de casos, el bestiari festiu de foc de nova creació cerca aquest referent que el lligui amb la comunitat i, per tant, a poc a poc el fa indispensable de la festa i el converteix en un referent col·lectiu. Remolins, Rasquera, Garcia, en són alguns dels exemples pel pes que té la bèstia i l’entitat que el fa ballar i cremar.   

En aquest sentit, les bèsties relacionades amb aquest grup de nova aparició són festivament agressives, tant, que a la vegada, ajudant-se del foc, cerquen crear en qui juguen tant la sensació de temor com de joc i atracció, sovint canalitzat, mitjançant aquest joc, l’estat de transgressió i de vèncer el perill que provoca el joc amb el foc.

Per tant, el bestiari festiu sense foc en el context de la festa major en cercavila o que participa en trobades de bestiari només s’identifica a Tortosa i relacionat amb el seguici festiu de les festes del Corpus Christi. El Bou, l’Àliga, els Cavallets (avui també emmarcats principalment a la celebració de la Festa del Renaixament) formen part del bestiari festiu de la ciutat, junt amb la Cucafera, un altre dels elements propis de la ciutat de Tortosa i el seu seguici festiu. 

En aquest sentit, parlar del bestiari festiu relacionat amb la celebració del Corpus Christi tot i que no existeix una llegenda, exceptuant les relacionades amb la imatge de la Cucafera, sí que hi ha una relació amb la comunitat des de la perspectiva narrativa o simbòlica per la seva presència en el desenvolupament festiu de la comunitat. Són moltes les generacions de xiquetes i xiquets que s’han apropat, espantat, jugat i fotografiat amb el Bou, l’Àliga i la Cucafera durant la cercavila a les festes de la Cinta (setembre) o els han vist fer la processó durant la celebració del Corpus. En aquest sentit, aquest bestiari, tot i la importància del significat, avui pren més força (a part de la cas de la Cucafera) no pel que representa simbòlicament sinó pel que representa emotivament. 

Tot i això, aquests elements tenen un contingut simbòlic que sorgeix del significat que pren en el context de reproducció, la celebració del Corpus.

L’Àliga. El significat compartit al territori català és que representa la ciutat (poder municipal). En el cas de Tortosa alguns investigadors també diuen que podria fer referència a l’àliga reial de la Corona d’Aragó, perquè porta corona, segons els mateixos informants. Tradicionalment representava la ciutat i això implicava que tenia un protocol i privilegis davant de la resta de bestiari. També era qui rebia els convidats a la festa amb un ball protocol·lari. A Tortosa un d’aquest privilegis s’ha recuperat recentment, el de ballar davant de l’altar de l’església. Des de l’any 2015 l’Àliga fa un ball davant l’altar el primer diumenge de setembre, que és el dia en què a Tortosa es celebren les festes de la Cinta. Aquest ball és de nova creació però pretén recuperar aquest privilegi històric lligat a la figura de l’Àliga com a representant del poder municipal.

El Bou. Actualment el trobem formant part del seguici festiu darrere de l’Àliga. També s’ha observat la presència d’altres bous a Alcanar i un de desaparegut, el Toret Petit de Riba-roja, però sense relació amb la celebració del Corpus i lligats al correfoc. El Bou se’l lliga als elements bíblics, i junt amb la mulassa són els animals que estaven al pessebre però també com a animal ferotge i brau. El cas de la imatge del bou d’Alcanar i del toret es relaciona amb el correfoc i amb el joc amb el bou, toret o vaquilla, que a les festes de bous es coneix com a bou embolat. En aquest sentit, la presència d’aquest animal relacionat amb el conreu i treball agrícola i també amb la figura festiva i lúdica encara molt present a les Terres de l’Ebre. Aquests bous, els tres, també el de Tortosa, poden participar i participen en actes amb foc com ara el correfoc.

Cavallets. Els cavallets són figures en forma de cavall que, penjades de tirants, es col·loquen penjant com una falda de la persona i, tot i que es veu el portador, forma un tot (amb l’ajut d’una disfressa de personatge històric). La relació simbòlica i narrativa d’aquesta figura és construeix a partir de la representació de les batalles “de moros i cristians”. Un dels referents actius d’aquesta representació al territori de parla catalana, és la comparsa de Turc i Cavallets de la Patum de Berga. Actualment a Tortosa, l’únic lloc on trobem aquestes imatges al territori ebrenc, no tenen aquesta funció. El Cavallets van ser recuperats i ara tenen un paper rellevant en la celebració de la Festa del Renaixement de Tortosa en què intervenen de forma activa ballant i en cercavila.

Junt amb aquest bestiari, trobem un bestiari festiu de foc que, de manera exclusiva, intervé en festes de foc, principalment en el correfoc, però també en altres trobades i representacions. En la majoria dels casos els responsables són colles de diables. La majoria del bestiari festiu de foc està relacionat amb correfocs i té aquest caràcter grotesc i lleig que fa que tant es torni atractiu com que provoca temor. En aquest cas no es mostra en model llistat, sinó que definim diverses tipologies que hem observat i que ens permeten mostrar com es construeixen les noves narratives relacionades amb el bestiari festiu del territori. Se n’ha identificat quatre.

Una línia és la que construeix la identitat del bestiari a partir d’associar el seu nom a un animal, element, del medi natural propi en principi sense càrrega fantàstica i autòcton del territori. A partir d’animals que existeixen i formen part de l’entorn, com la cabra, el fardatxo (llangardaix), l’alacrà, el ruc o una au, es pren el referent territorial i també el nom propi de la variant dialectal ebrenca o tortosí, com veiem clarament en el cas del Fardatxo. Se cerca la relació de la comunitat amb el bestiari festiu amb elements propis que després han de representar durant la festa i altres poblacions on és invitat. També en la construcció de l’element físic pren unes formes més fantàstiques, ferotges o grotesques, com passarà amb el fardatxo, el ruc, o l’au carronyera. 

En aquest sentit, cal especificar que així com tradicionalment el bestiar (no el cas dels gegants) relacionat amb el seguici festiu i no de foc no sortia del municipi, el bestiari de foc sí que participa en altres actes fora del municipi propi. Això fa que els noms, associats a una espècie animal, real o fantàstica, siguin una de les maneres de construir la identitat textual i diferenciadora del bestiari que a la vegada permet identificar la comunitat.

Els casos que hem observat d’aquesta primera mena són l’Alacrà de la colla de diables Foc i Metxa del Perelló, Au Carronyera i Corb de la colla de diables de Diables Carronyaires de Corbera d’Ebre, la Cuca (també coneguda com Socarrat) i lo Ruc Templat dels Diables d’Ascó, lo Fardatxo dels Diables de Rasquera. En tots els casos són animals o bèsties relacionades amb el context local en què es posa en valor tant la manera de mencionar-los com la mateixa existència. Pel que fa al Fardatxo de Rasquera, el fardatxo és un llangardaix en la variant dialectal tortosina. Per exemple, la figura del lo Ruc a Ascó fa referència a un element propi d’Ascó i també reconegut arreu com les curses de rucs de la festivitat de Sant Antoni. En aquest cas, són elements reals convertits en bèsties ferotges i que assumeixen, tot i no tenir-lo en realitat (com el cas del Fardatxo o el Ruc o la Cuca), un valor feréstec expressat tant amb la mateixa imatge deformada i grotesca del bestiari com en la relació que es fa amb el foc.

Un altre grup són els que fan referència a un element local però que ja en la memòria col·lectiva s’hi afegeix un punt de misteri, fantasia o llegenda. És bestiari que parteix d’una llegenda com pot ser la Cucafera o que sense haver-hi una imatge determinada, es materialitza a partir de l’imaginari col·lectiu com pot ser l’Afaram de Rasquera, que fa referència a una bèstia fantàstica i espantosa. En aquest cas, trobem el Boc Jordiet de l’Associació Cultural Llampec Nois de Tortosa, que fan un híbrid entre una cabra amb cos d’home, o el cas de Grafus i lo Golafre de la colla de diables Lo Golafre de Remolins.

El Golafre és una de les primeres figures de bestiari festiu de foc que es construeix al territori (1985) i que, sorgint de la ciutat de Tortosa, construeix una llegenda que el vol relacionar amb un dels elements clau del bestiari festiu de la ciutat la Cucafera. En el text originari de presentació del Golafre a la comunitat, explica que és parent dels qui viuen a la cova d’en Rubí, la mateixa d’on, segons la llegenda, surt la Cucafera. En una de els dues llegendes relacionades amb la Cucafera, es fa referència a aquesta cova situada a la zona de Bítem (Tortosa). No obstant això, s’especifica que en aquest cas, el Golafre neix més al sud al barri de Remolins. En aquest sentit, però, amb una intenció de recuperació d’un element del bestiari festiu de la ciutat, es recupera també lo Carrau per part de la Colla Joves Dolçainers de Tortosa (al 2009). Són tots elements presents en l’imaginari col·lectiu que prenen forma de bestiari festiu i de foc.

Un tercera línia de construcció narrativa fa referència al bestiari, la majoria també relacionat amb colles de diables, que es construeix sense tenir en compte un element de la mitologia o narrativa fantàstica ni tampoc d’un element real propi de la comunitat. Són dracs, la majoria, de formes diverses i és en el moment de donar nom a la bèstia quan es té en compte un element local. No ha de ser necessàriament un animal o estar relacionat amb l’àmbit natural fantàstic i imaginari local, pot fer referència a altres aspectes: el drac lo Trull de la colla de diables Ull de Bou, Hydracus dels Diables Set Cervells de Jesús, lo Templer de la colla de diables Figots Satànics de Riba-roja. El que es pot observar en aquests casos és com prenen diverses temàtiques pròpies del territori, la presència dels templers, el món del vi (al Pinell de Brai), l’aigua i el riu Ebre per construir la identitat del bestiari. També s’observa com la colla Ball de Diables 7 Cervells de Jesús també utilitzen un dels malnoms del gentilici amb què es coneix la gent de Jesús i se l’apropia donant-li nom a la colla. Segons expliquen ells mateixos, als de Jesús se’ls diu “Jesusencs set cervells: sis d’aigualits i un de podrit”. Aquest malnom no només posa nom a la colla sinó que ajuda a crear la imatge del drac i per això el drac que els representa té set caps. 

Finalment en tipologies i formes de construir la identitat del nou bestiari festiu ebrenc, hi ha variants que s’apropien d’elements exògens, influenciats per hàbits i modes circumstancials. Un dels casos més evidents són els Diables de Móra d’Ebre, que quan creen el drac i li han de posar nom (mitjançant votació), surt guanyador el nom de Sheron, en referència a una sèrie de dibuixos animats d’origen japonès que la televisió publica catalana (TV3) emetia, Bola de drac, on sortia un drac que concedia desitjos. També trobem la continua referència a la tradició del foc i el diable, incidint en imatges algunes pròpies de les representacions originàries de Corpus, el mal, noms com Lucífer, nom que pren el bestiari de la Colla de Diables de Roquetes. 

Aquestes són les principals línies narratives que construeixen l’imaginari relacionat amb el bestiar festiu de les Terres de l’Ebre. Per una part, una de caràcter històric i minoritari que té veure amb el seguici festiu del Corpus, i, per l’altra, la que es desenvolupa en paral·lel, es relaciona amb les colles de diables i els correfocs i també aprofita elements propis del territori majoritàriament per construir la identitat del nou bestiari festiu de foc i de les seves colles de diables.

Història i transformacions de l'element: 

La presència i l’origen del bestiari festiu tal com avui l’hem heretat al nostre territori s’ha de cercar en el moment de les conquestes cristianes a partir del segle XII. Per influència externa, un dels referents que narra l’origen d’aquest model de representació amb bestiari fa referència al segle XI. 

“En un evangeliari del segle XI procedent del monestir de Bilsen, a Limburg, hi figura, a part d’altres representacions, un ordo profetarum, és a dir, una processó de persones que, disfressades, representen els profetes de la Bíblia. Els més importants eren el personatge que figurava Balaam, que anava damunt una somera […] i el rei Nabuconodosor que intentava matar el re; David.” (Cita de l’obra de Joan Amades Gegants i entremesos,  p. 11, edició 1983).

Aquesta cita de Joan Amades ens apropa a l’origen del bestiari i el seguici festiu en les representacions que es fan en el marc de la celebració del Corpus Cristi i que tenen com a objectiu la narració de capítols bíblics com a mitjà dogmàtic i formatiu per a una comunitat que no sabia llegir o no tenia accés als llibres. L’autor Jordi Vallès i Cuevas, al text “Orígens de les processons de Corpus Christi. Els entremesos” (a Revista Dovella 1989, n. 31, pp 19-22), ens afirma que, tot i que hi pugui haver referències a les representacions amb bestiari prèvies a la cristianització del territori, de manera generalitzada i a falta d’investigacions que ho facin evident, està acceptat que és a partir de la celebració d’aquesta festa de caràcter cristià quan s’inicia part de la tradició de bestiari al territori català en general. 

En aquest sentit, cal destacar que la celebració del Corpus amb bestiari es du a terme històricament en les ciutats que per motius eclesiàstics (és a dir, perquè són la capital del bisbat amb catedral, com succeirà amb el cas de la ciutat de Tortosa) són dels primers llocs on se celebra (1330) i perviu fins avui. Una pervivència amb canvis importants en què, a part de la Cucafera que no ha deixat de sortir mai, la presència dels elements del bestiari és intermitent.

No obstant això, per entendre el paper del bestiari festiu i també el de foc, cal mencionar les representacions entre el bé i el mal, àngels i dimonis i dracs o altres bèsties ferotges que s’inclouen en aquesta representació i que incorporaven foc. A Tortosa la presència d’aquest bestiari festiu en el seguici del Corpus ja està documentat al llibre de Clavaria (document històric on el clavari de la ciutat de Tortosa anotava les despeses de la ciutat), on es menciona bestiari divers, entre el qual l’àguila i els bous, tant al segle XVI com al XVII.

Des de llavors, fins a la dècada dels vuitanta del segle XX, a les Terres de l’Ebre com a bestiari festiu (sense incloure gegants i nanos) només perviu el de Tortosa. Un bestiari, Bou i Àliga, que també desaparegué, no la Cucafera, i que serà construït de nou el 1982, ambdós elements en un taller de Burriana. 

D’altra banda, el 1983 es construeix el primer bestiari festiu de foc a les Terres de l’Ebre no relacionat amb la celebració del Corpus Christi, té el nom de Fardatxo i el construeix el Grup Cultural Rasquerà, del quan formen part els Diables de Rasquera. En aquest cas, el referent d’aquest bestiari i del posterior que s’anirà construint, el Drac Jordiet de Garcia el 1983 o lo Golafre a Remolins (Tortosa) el 1985, tenen com a referent la celebració del correfoc com a acció festiva en què diables i bestiari de foc interactuen entre el públic. Cal mencionar també d’aquestes dates la Llúdriga d’Amposta com a bestiari creat el 1985 per l’Escola Municipal d’Art d’Amposta però que no s’ha conservat. Tot i que la pervivència de festes de foc, com en el cas de la Patum de Berga, evidencia el fil històric que uneix la festa del Corpus i les festes de foc, la figura del correfoc com a representació festiva pren entitat per si mateixa amb un model diferenciat i distanciat de les celebracions del Corpus, per molt que algun del bestiari del seguici festiu participi dels correfoc, com veurem que succeeix amb el bou de Tortosa en els primers anys del Correfoc de les Terres de l’Ebre (1983). 

La progressiva organització de festes amb foc, i assumint el nou model de representació amb foc que implica el correfoc, fa sorgir un seguit de besties de foc durant la dècada dels noranta del segle XX i principis del segle XXI, lligades a les colles de diables o també colles de gegants que s’aniran consolidant al territori. Per tant, en general, les narratives, llegendes o històries lligades a aquest bestiari, com s’ha vist al camp de descripció, són la majoria recents i estan lligades a la creació del bestiari festiu de foc. 

Dedicació: 
Les temàtiques principals dels noms i narratives relacionades al bestiari festiu fan referència a l’àmbit natural i animal (ruc, bou, alacrà, cabres, fardatxo). Un altre grup, a la part natural però de caràcter fantàstics i mitològic, com l’afaram, boc, dracs com lo Golafre. I, finalment, el que es dedica a elements territorials però de caràcter identitari com el món del vi (drac Trull).
Formes d'organització social/Organitzacions formals o informals: 
L’actual model organitzatiu és mitjançant la creació d’associacions culturals habitualment amb la denominació de colla de diables o colla de gegants.
Precisions ús i funció: 
Junt amb l’element festiu, de lleure i oci, existeix també un caràcter transgressor per als membres de la colla davant de la resta de la comunitat—pel fet de representar habitualment quelcom grotesc, d’anar tapats, fer soroll i jugar amb foc. El cas del bestiari festiu no de foc de Tortosa, junt amb la funció festiva, també té un pes important la funció identificativa. El fet de ser de les poques ciutats que manté aquest seguici festiu fa que assumeixi un valor afegit identificatiu.

Salvaguarda:

Transmissió: 
La pràctica i participació a les colles de diables o als esdeveniments festius en què participa el bestiari festiu és el mode de transmissió clau per a la seva continuïtat.
Viabilitat/riscos: 
L’acceptació i el caràcter festiu a què s’associa principalment el bestiari festiu de foc és la clau per a la seva viabilitat. La relació amb el correfoc com a activitat festiva però independent de l’element protocol·lari, lligat al bestiari festiu tradicional, i amb un alt grau d’espectacularitat pel foc, el soroll i la música, el fa un element viable. El risc està a la vegada que, en ser aïllats dels actes protocol·laris i clau de qualsevol festa, tipus cercavila o processó, pot ser prescindible, per exemple per motius econòmics. Per tant, la continuïtat del bestiari en el cas del bestiari festiu relacionat amb el Corpus el risc és menor perquè forma part d’actes ja consolidats (la cercavila, processó).
Valoració de l'individu / grup / comunitat: 
Els membres de les colles que són els que mantenen en actiu el bestiari festiu valoren en positiu la creació de un nou bestiari amb una identitat local i que d’alguna manera es diferencia del tradicional (el bestiari festiu del Corpus).
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat: 
Hi ha accions com les que duen a terme persones amb caràcter individual com Joan Iniesta Llop (artesà d’imatgeria popular de la festa), que ha elaborat llibres de caràcter didàctic per pintar i conèixer el bestiari festiu de la ciutat de Tortosa. Junt amb aquestes accions de salvaguarda a Tortosa, la creació de la Casa dels Gegants, un espai situat al parc Teodor Gonzàlez on es pot visitar el bestiari, també és una mesura de salvaguarda. Pel que fa a les bèsties de foc, no hi ha accions concretes i depenen de cada entitat o colla.

Recursos associats:

Informació tècnica:

Investigadors: 
Data de realització: 
dt., 06/06/2017
Actualitzacions de la fitxa: 
dt., 06/06/2017
Projecte/Recerca: 
Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre
Validador/a: 
Folch Monclús, Rafel
Redactor/a de la fitxa: 

Interpretació:

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica: 
En aquest cas, el bestiar festiu i sobretot el de foc i de nova creació s’ha convertit en els municipis on n’hi ha, en una bèstia amb pes simbòlic, sobretot a partir de la interacció i participació de la festa. Tot i la cerca d’aquesta identificació a partir del nom o del context que reforça la imatge del bestiari, és la participació i el model de celebració, de la línia del correfoc, el que fa que les generacions joves estableixin aquesta relació primer ludicofestiva i després identificadora.