Tradició oral, particularitats lingüístiques i formes de comunicació

(cerca en tots els camps)

Les marfantes

Les marfantes de nit 3

Les marfantes són actualment personatges imaginaris, una mena de fantasmes que fan temor als xiquets i les xiquetes, però en un determinat moment de la història van existir. Eren persones que, en nits de caràcter ordinari, ocultaven la seva identitat i es desplaçaven durant la nit, per transgredir alguna norma, tot desviant l'atenció dels transeünts o dels veïns d'una determinada població mitjançant l'ensurt i la temor. L'origen d'aquest terme explica el significat que ens ha arribat als nostres dies i l'ús que fem actualment de la paraula marfanta

Localització: Montsià, Baix Ebre

Els pregons

Fins als anys 70 del segle XX, els pregons es promulgaven a viva veu pels carrers de la majoria de municipis de les Terres de l’Ebre. La figura del pregoner, exercida per l’agutzil, llegia el bando després del toc de trompeta o corneta. Amb l’arribada de la megafonia, però, el so de l’instrument de vent es substituí per la música d’una composició. Avui en dia, aquest sistema de comunicació al ciutadà es manté i es complementa amb l’ús de l’aplicació tecnològica eBando, internet (xarxes social i portal web del consistori) i ràdio local, si en disposen.

Els malnoms gentilicis

A les Terres de l’Ebre, l’ús dels malnoms gentilicis està generalitzat encara avui, tot i que el seu ús no és, ni de bon tros, tan habitual com ho era antigament. De tal forma, sigui a través d’un sol mot o fent ús de locucions, rondalles o acudits —entre altres construccions—, s’identifiquen i es qualifiquen les relacions entre els municipis, especialment entre els que són confrontants o pròxims. Aquests vocables i expressions que es manifesten habitualment des d’una vessant burlesca, irònica i satírica verbalitzen els trets negatius, però també positius i descriptius, que caracteritzen un poble des de la perspectiva d’un altre o de la resta.