Tradició oral, particularitats lingüístiques i formes de comunicació

(cerca en tots els camps)

El bestiari festiu

A les Terres de l’Ebre el bestiari festiu, com a conjunt de figures que representen animals reals o fantàstics i que són exhibides en les festes locals en el marc de processons, cercaviles, balls, ha estat present històricament i té el màxim representant en el seguici festiu de la ciutat de Tortosa. Aquests primers referents relacionats amb la presència de bestiari a les Terres de l’Ebre estan lligats a la celebració de la festa del Corpus Crist a Tortosa.

Hauran de passar molts anys perquè a les Terres de l’Ebre el bestiari festiu i en concret el bestiari festiu de foc s’estengui pel territori ebrenc. Fou a partir de la dècada dels vuitanta quan apareix un nombrós grup de bèsties de foc relacionades amb la celebració del correfoc. Un nou model de representació deslligada del Corpus en què els dracs i altres variants del bestiari més fantàstic agafen cos, sempre acompanyats del foc i dels diables.

Actualment el bestiari de la ciutat de Tortosa és l'únic al qual se li pot atribuir un significat relacionat amb la tradició lligada a la celebració del Corpus i de caràcter històric, l’Àliga, el Bou i  la Cucafera. Paral·lelament es reafirma amb molta més presència al territori un bestiari festiu, majoritàriament de foc, relacionat amb les festes de foc, lligat a colles de diables i a l’activitat del correfoc, que sorgeix a partir de la dècada dels vuitanta del segle XX i es consolida  a principis del segle XXI.

Històricament, a part del seguici festiu del segle XIV del Corpus a Tortosa, el primer en sorgir com a exemple d’aquesta nova tradició lligada al bestiari festiu és el Fardatxo de Rasquera. Amb ell el 1982 s’inicia la tradició de bestiari lligada a nous contextos i noves narratives construïdes a partir de la relació amb elements natural imaginaris, gentilicis, malnoms de la comunitat o noves tradicions culturals.

Els refranys meteorològics entorn del riu Sénia

Senyals de tempestes. Els refranys meteorològics 8

Els refranys meteorològics són formes fixades per la tradició oral que ens expliquen la relació que hi ha entre els coneixements del medi i l'entorn i les seves manifestacions climàtiques. L'aspecte del cel, dels núvols de les boires o del sol assenyala una previsió de canvis meteorològics basada en els coneixements i sabers sorgits de l'observació humana al llarg dels temps. Els refranys d'aquest tipus tenen una major presència a les zones rurals per la influència que els fenòmens meteorològics tenen sobre l'agricultura i la ramaderia. Cal remarcar, però, que aquests refranys s'han anat perdent des de l'aparició i difusió de les prediccions científiques i des de la disminució de la dedicació al conreu tradicional de la terra o altres oficis que es desenvolupen en l’entorn natural, que han suposat un abandonament progressiu dels coneixements i sabers tradicionals a partir de la segona meitat del segle XX.

Localització: Ulldecona, Castell, Barri del