Tradició oral, particularitats lingüístiques i formes de comunicació

(cerca en tots els camps)

El bestiari festiu

A les Terres de l’Ebre el bestiari festiu, com a conjunt de figures que representen animals reals o fantàstics i que són exhibides en les festes locals en el marc de processons, cercaviles, balls, ha estat present històricament i té el màxim representant en el seguici festiu de la ciutat de Tortosa. Aquests primers referents relacionats amb la presència de bestiari a les Terres de l’Ebre estan lligats a la celebració de la festa del Corpus Crist a Tortosa.

Hauran de passar molts anys perquè a les Terres de l’Ebre el bestiari festiu i en concret el bestiari festiu de foc s’estengui pel territori ebrenc. Fou a partir de la dècada dels vuitanta quan apareix un nombrós grup de bèsties de foc relacionades amb la celebració del correfoc. Un nou model de representació deslligada del Corpus en què els dracs i altres variants del bestiari més fantàstic agafen cos, sempre acompanyats del foc i dels diables.

Actualment el bestiari de la ciutat de Tortosa és l'únic al qual se li pot atribuir un significat relacionat amb la tradició lligada a la celebració del Corpus i de caràcter històric, l’Àliga, el Bou i  la Cucafera. Paral·lelament es reafirma amb molta més presència al territori un bestiari festiu, majoritàriament de foc, relacionat amb les festes de foc, lligat a colles de diables i a l’activitat del correfoc, que sorgeix a partir de la dècada dels vuitanta del segle XX i es consolida  a principis del segle XXI.

Històricament, a part del seguici festiu del segle XIV del Corpus a Tortosa, el primer en sorgir com a exemple d’aquesta nova tradició lligada al bestiari festiu és el Fardatxo de Rasquera. Amb ell el 1982 s’inicia la tradició de bestiari lligada a nous contextos i noves narratives construïdes a partir de la relació amb elements natural imaginaris, gentilicis, malnoms de la comunitat o noves tradicions culturals.

El romanç de la Samaritana, de Flix

Romanç que narra un fet bíblic, la conversió de la samaritana davant de la imatge de Jesús. Aquest romanç conegut com a Desmes, a la població de Flix, es recita dins del context de la processó de l’Encontre el Diumenge de Pasqua. 

A Flix, una noia diferent cada any i habitualment del poble, interpreta el paper de samaritana. Durant la Setmana Santa participa amb els armats dels diversos actes fins diumenge, que és quan recita el romanç. La samaritana memoritza el romanç que el Diumenge de Pasqua recitarà a la plaça Major davant de tot el poble. Al final del romanç tira el càntir que té a la mà al terra i tots els xiquets i les xiquetes corren per agafar-ne un tros, i ella, ja convertida, torna en processó al costat del Santíssim fins a l’església. 

Localització: Flix