Tradició oral, particularitats lingüístiques i formes de comunicació

(cerca en tots els camps)

Els tocs de campana, de la Fatarella, Horta de Sant Joan i Paüls, i els tocs de sirena, d’Amposta i Deltebre

El toc de campanes és un dels referents sonors i comunicatius clau de les comunitats. Durant anys i en alguns indrets encara avui el toc de campanes ha definit el temps i el ritme de la comunitat a la vegada que ha servit per comunicar els fets o esdeveniments que anaven succeint.

Més enllà de ser referent horari comunicava naixaments i morts, arribades, o alertava la comunitat i avisava el sometent o l’existència d’un foc. Era i és un sistema de comunicació que cada comunitat coneixia i que aprenia dins del mateix context de reproducció. Actualment a les Terres de l’Ebre hem identificat tres campaners que encara toquen a missa, festa o difunt.

Dins del marc dels referents acústics al delta de l’Ebre i en concret a Deltebre i Amposta, al referent horari de les campanes des del segle XX i fins avui dia i s’hi va sumar el toc de sirena  de la Càmera Arrosera d’Amposta, la més antiga del Delta, creada el 1927, i posteriorment el d’altres cooperatives arrosseres, com és el cas de Deltebre. La sirena marcava les entrades i sortides dels treballadors i, tot i que actualment els horaris canvien, la sirena manté el toc i l’horari i aconsegueix ocupar l’espai sonor en quatre moments puntuals, a la vegada que continua definint el ritme no només dels treballadors de la Càmera, sinó de bona part de la comunitat, en dues poblacions on el cultiu i l’explotació de l’arrossar continuen sent primordials per a bona part dels veïns.