Tradició oral, particularitats lingüístiques i formes de comunicació

(cerca en tots els camps)

La llegenda de la Cucafera, de Tortosa

Cucafera

La Cucafera forma part del bestiari del seguici festiu que originàriament acompanyava la celebració del Corpus Christi de la ciutat de Tortosa i que, actualment, tot i els canvis, continua acompanyant-la. Actualment la Cucafera participa dels principals moments del cicle festiu de la ciutat com són les Festes en Honor a la Verge de la Cinta, des de 1862, les Festes del Renaixement o altres moments festius de la ciutat de Tortosa.

Lligada a la celebració del Corpus Christi, com a mínim des del segle XVI, té dues llegendes associades. Una fa referència al seu origen lligat a la Confraria de Pescadors de Tortosa de Sant Pere, que la presenta com un animal mitològic (tortuga marina) que apareix al Fangar i és atrapada pels pescadors. La segona llegenda parla també d'un animal mitològic, però en aquest cas, que viu a una cova situada prop de Bítem, on hi té una princesa segrestada. Les dues llegendes alimenten la imatge d'un animal ferotge que ha estat dominat i controlat i que ara surt en processó per la ciutat.

La seva presència històrica en la celebració i en els moments festius de la ciutat, la reproducció de la llegenda i la relació que aquesta defineix amb el públic infantil de la ciutat ha permès que, tot i ser un element cada cop més estàtic dins del seguici, continuï sent un dels referents identitaris de la ciutat de Tortosa i del seu seguici festiu. 

Localització: Tortosa

El bestiari festiu

A les Terres de l’Ebre el bestiari festiu, com a conjunt de figures que representen animals reals o fantàstics i que són exhibides en les festes locals en el marc de processons, cercaviles, balls, ha estat present històricament i té el màxim representant en el seguici festiu de la ciutat de Tortosa. Aquests primers referents relacionats amb la presència de bestiari a les Terres de l’Ebre estan lligats a la celebració de la festa del Corpus Crist a Tortosa.

Hauran de passar molts anys perquè a les Terres de l’Ebre el bestiari festiu i en concret el bestiari festiu de foc s’estengui pel territori ebrenc. Fou a partir de la dècada dels vuitanta quan apareix un nombrós grup de bèsties de foc relacionades amb la celebració del correfoc. Un nou model de representació deslligada del Corpus en què els dracs i altres variants del bestiari més fantàstic agafen cos, sempre acompanyats del foc i dels diables.

Actualment el bestiari de la ciutat de Tortosa és l'únic al qual se li pot atribuir un significat relacionat amb la tradició lligada a la celebració del Corpus i de caràcter històric, l’Àliga, el Bou i  la Cucafera. Paral·lelament es reafirma amb molta més presència al territori un bestiari festiu, majoritàriament de foc, relacionat amb les festes de foc, lligat a colles de diables i a l’activitat del correfoc, que sorgeix a partir de la dècada dels vuitanta del segle XX i es consolida  a principis del segle XXI.

Històricament, a part del seguici festiu del segle XIV del Corpus a Tortosa, el primer en sorgir com a exemple d’aquesta nova tradició lligada al bestiari festiu és el Fardatxo de Rasquera. Amb ell el 1982 s’inicia la tradició de bestiari lligada a nous contextos i noves narratives construïdes a partir de la relació amb elements natural imaginaris, gentilicis, malnoms de la comunitat o noves tradicions culturals.