Continuem fent memòria...
la nova web ipcite.cat, feta per vosaltres

Aquesta és una de les idees principals  que el catedràtic ebrenc Josep Cid va voler transmetre en el seu parlament de presentació de l’IPCITE en la festa  de cloenda d’aquest projecte: “El patrimoni de vegades es pensa que només és l’herència, allò que ens ve del passat, però hem de pensar que el patrimoni és una herència que nosaltres hem de saber projectar cap al futur. El patrimoni és passat però sobretot una aposta de futur”, va remarcar als mitjans de comunicació presents a l’acte.

Cid va dissertar en el seu parlament sobre el patrimoni i més concretament sobre el patrimoni immaterial de les Terres de l’Ebre, tant des del punt de vista del concepte com de continguts, utilitats...  però sobretot al llarg de tot el seu parlament va remarcar aquesta idea de futur de l‘Inventari: “reconeixem la qualitat de la feina realitzada durant dos anys, que ens ofereix un recurs important per entendre i ajudar a projectar les nostres comarques” i “avui tenim a l’abast, com diu el text de presentació de l’inventari, un instrument de dinamització cultural, econòmica i social de les Terres de l’Ebre”.

Cid per a fer la seva presentació va utilitzar referents literaris locals i universals, també els oposats que es conjuminen en el patrimoni. Va parlar de la relació tradicional-modern: “sempre partim d’alguna cosa que ens ve donada, però la nostra missió amb allò heretat és projectar-nos cap al futur”. També va fer esment als oposats local-global: “hem de ser glocals, és a dir, treballar en la traducció als nostres àmbits de tot allò que  va emergint. Només amb la regeneració ens projectem. Som terra de cruïlla, de fusions i no podem caure en paranys populistes que ens empobririen”.

Cid va acabar com va començar, parlant de futur: “són moltes les accions que podríem fer pel patrimoni que avui es presenta. Per sort no partim del no-res” i va remetre a algunes de les propostes que  es recullen al  Pla de Gestió 2015‐2023 de la Reserva de la Biosfera Terres de l’Ebre, que van des de “dissenyar i posar en funcionament itineraris de la memòria històrica” a “fomentar tècniques i productes tradicionals en l'oferta gastronòmica i agroalimentària del territori”.

El nou conseller de Cultura, Lluís  Puig, va anunciar en el marc de la festa de cloenda del projecte de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE), que va tenir lloc diumenge passat en el Celler Cooperatiu de Gandesa, que aquest Inventari servirà de base per a la creació de l’Observatori del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre. El nou observatori serà gestionat de manera coordinada per l’Institut Ramon Muntaner i pel Museu de les Terres de l’Ebre, dos institucions que tenen la recerca etnològica com a objectius principals i que han estat vinculades al projecte de l’Inventari des del començament. El nou observatori, segons va anunciar Puig, haurà de vetllar per l'actualització, amplificació i difusió d'aquest patrimoni immaterial, així com cercar-ne aplicacions a l’escola, el turisme o la gestió del paisatge.

Aquest Observatori donarà continuïtat a l’IPCITE, un projecte impulsat i patrocinat per la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, que també ha comptat amb el patrocinat de la Diputació de Tarragona i de l'Obra social "La Caixa" i en què ha treballat un equip multidisciplinari de dotze persones. Durant més de dos anys aquest equip ha realitzat treball de camp, recerca etnogràfica i moltes ntrevistes, i ha elaborat i difós tota la informació recollida. En total s’han registrat i publicat 100 elements, trenta més dels inicialment previstos, que inclouen prop de 1.500 manifestacions, ja que molts dels elements inventariats estan presents en diversos municipis, com la jota ballada i improvisada, l’elaboració de coquetes de sagí o el conreu de la vinya, per citar-ne uns exemples. Tots els elements es poden consultar de forma oberta a la web www.ipcite.cat  juntament amb més de 2.000 fotografies, 40 audiovisuals i prop d’un miler de recursos documentals.

El conseller Lluís Puig, molt vinculat des del principi al projecte de l’IPCITE com a director general de Cultura Popular, va destacar en l’acte de cloenda del projecte el seu abast ciutadà. Prop de 200 persones i 134 associacions han aportat els seus coneixements i les seues vivències que són els que fan possible la conservació del patrimoni immaterial al llarg dels anys. Així en l’acte de diumenge a Gandesa es van lliurar uns 400 diplomes a diferents persones, entitats i administracions.

 

Després de dos anys de treball de camp, recerca etnogràfica, entrevistes, elaboració i difusió de tota aquesta informació a través d’un espai web propi (www.ipcite.cat), el projecte de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE) finalitza aquest mes de juny i ho fa amb un acte de cloenda, que tindrà lloc el diumenge 9 de juliol, al Celler Cooperatiu de Gandesa i que estarà presidit pel Director General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, Lluís Puig.

S’ha triat el celler de Gandesa, una de les catedrals del vi obra de César Martinell, perquè és un element que forma part del patrimoni material de les Terres de l’Ebre, però també de l’immaterial, ja que la seua existència va lligada a un tipus d’organització social i col·lectiva, el cooperativisme. De fet, és un dels elements que s’han enregistrat dins l’inventari de l’IPCITE dins la categoria de Formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social.

Un equip multidisciplinari de dotze persones ha treballat en l’elaboració i difusió d’aquest projecte, impulsat per la Direcció General de Cultura Popular, i en qual hi participen l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i el Museu Terres de l’Ebre. En total  s’han registrat 100 elements, però la majoria es manifesten a diversos municipis de les Terres de l’Ebre, com les bandes de música, que tot i que es comptabilitza com un únic element està present a 31 municipis. Això fa que siguin un miler les manifestacions registrades, una informació que s’ha complementat amb més de 2.000 fotografies, quaranta audiovisuals i prop d’un miler de recursos documentals, que es poden consultar de forma oberta a la web de l’inventari. Es tracta d’una selecció representativa del patrimoni immaterial ebrenc i a l’hora de realitzar-la s’ha buscat que hi hagués un equilibri entre les quatre comarques de l’Ebre i també dels diferents paisatges que formen part d’aquest territori i que són els que defineixen la seua diversitat de costums i tradicions: el delta de l’Ebre, el Port, el riu, el mar i la plana interior. Així, entre els elements podem trobar manifestacions tan diverses com el joc de la morra de Sant Carles de la Ràpita, la ventada de campanes de Pinell de Brai, la llegenda de les marfantes, els pastissets, el conreu de l’olivera o l’ofici de barquer.

De l’acte de cloenda del proper 9 de juliol a Gandesa cal destacar la intervenció del catedràtic Josep Sebastià Cid qui parlarà del patrimoni com a llegat del passat  que ens projecta cap al futur i de les seues potencialitats com element de cohesió social i desenvolupament cultural i econòmic.

La celebració comptarà també amb la presència de l’alcalde de Gandesa i president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz; el president de la Cooperativa de Gandesa, Pere Bové; i un representant de la Diputació de Tarragona. Hi haurà una copa de vi gentilesa de la DO Terra Alta; i una degustació a càrrec dels forns Federico i el Racó del Dolç de Gandesa; l’acte acabarà amb una actuació de la Banda Comarcal de la Terra Alta i el lliurament de 400 diplomes a totes aquelles persones, institucions i entitats que han col·laborat en el projecte. 

Aquests dies diverses poblacions de les Terres de l’Ebre han celebrat, com ara l’Ametlla de Mar, el Perelló i Flix, o celebraran, l’EMD de Jesús, el Corpus amb les conegudes catifes de flors i fruits, entre altres productes. Són celebracions que tiren endavant amb la col·laboració veïnal i familiar, que s’encarreguen de fer els ornaments, en aquest cas les catifes a terra. Aquesta organització i col·laboració veïnal ja forma part de l’IPCITE, l’hem documentada en una de les darreres fitxes incorporades a l’Inventari: L’organització de l’artesania col·lectiva de la festa.

Hi ha altres elements que també formen part de la celebració del Corpus o bé que van néixer lligats a aquesta festivitat, però que avui dia han pres identitat pròpia i les podem veure en altres celebracions, com ara a moltes de les festes majors que se celebraran arreu del territori aquest estiu. Estem parlant, per exemple, de les colles de gegants i del bestiari festiu i de foc, són elements en què ja estem treballant i ben aviat podreu trobar tota la informació a www.ipcite.cat, juntament amb cinc elements més, que seran els darrers en publicar-se a la web de l’IPCITE en aquesta fase final del projecte.

Pel que fa als elements que hem incorporat els darrers mesos a l’inventari, des del gener fins al juny, i que per tant ja es poden trobar a la web, en són 42: El conreu de la fruita seca a la Terra Alta, El conreu de l'arròs al delta de l'Ebre, El conreu de l’olivera, L’ofici de margener, L’ofici de les llatadores de pauma, L’ofici de barquer de l’Ebre, L’ofici de saurins, El cultiu dels cítrics, L’hortofructicultura familiar i L’elaboració d’oli d’oliva, en la categoria d’Activitats productives, processos i tècniques; La plantada del pi a la Torre de l’Espanyol, La romeria al santuari del Remei d’Alcanar i L’entrada de la Cinta a la catedral de Tortosa, dins de la categoria de Creences, festes, rituals i ceremònies; Les expressions  populars ebrenques, Els malnoms gentilicis, Els  pregons, La llegenda del senyor del castell de Móra d’Ebre i La llegenda de la Serena de Gandesa, en la tercera categoria que recull els elements de la Tradició oral i particularitats lingüístiques; Les petrolieres a Tivenys, Els pessebres vivents de Jesús i Tivissa, El joc de cartes de la botifarra i el guinyot, Les passions de Deltebre, Ulldecona i Vilalba dels Arcs, en la categoria de Representacions, escenificacions, jocs i esports tradicionals;  La jota cantada improvisada, Les orquestres de ball, Les colles de gaiters, grallers i dolçainers, Les corals, els cors i els orfeons, Les cançons de bres i infantils i Els goigs cantants, en la categoria de Manifestacions musicals i sonores; La cuina del peix a la barca, Els dolços de Pasqua, Les fórmules, les oracions i les pràctiques curatives, La cuina de la caça als Ports i les zones de secà, Els aiguardents, licors i altres destil·lats tradicionals, Els pastissets i les casquetes de cabell d’àngel, La cura del cos amb plantes dels Ports,  Els xapadillos del delta de l’Ebre, Les baldanes i altres productes del mondongo, en la sisena categoria, la de Salut, alimentació i gastronomia; i finalment, en la categoria de Formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social, els darrers elements incorporats son L’organització de l’artesania col·lectiva de la festa, Els hereus i les pubilles: representants locals de la festa, La Comunitat de Regants de la Séquia de Bot, Les societats de caçadors i El Celler Cooperatiu de Gandesa