La setmana santa de Tortosa

Identificació

Codi

IPCITE20008

Idioma d'expressió / Variant dialectal

Castellà , Tortosí

Breu descripció

Tal com regeix el calendari lunar, la Pasqua cristiana (la Resurrecció de Crist) té lloc el diumenge següent a la primera lluna plena de l'equinocci de primavera, entre el 22 de març i el 25 d'abril.

La Setmana Santa de Tortosa és organitzada i finançada per l'Agrupació de Confraries, la qual disposa de pressupost propi recollit a través de la venda de loteria nadalenca i la publicitat exposada al programa d'actes, així com de subvencions públiques de l'Ajuntament de Tortosa i la Diputació de Tarragona.
Tanmateix, el Bisbat també participa dels actes i cedeix els espais religiosos per a les diverses celebracions i activitats.

La celebració de Diumenge de Rams, que marca el final de la Quaresma i commemora l'entrada de Jesús a Jerusalem, inicia els actes centrals de la Setmana Santa amb la processó de la Passió, coneguda popularment com la processó del Diumenge de Rams; la processó del Sant Silenci, el Dijous Sant, i la processó del Sant Enterrament, el Divendres Sant.

Des dels darrers vint anys aproximadament, el programa d'actes no s'ha limitat a les processons, sinó que s'ha estès i ampliat, tot tenint una durada aproximada de quinze dies. D’aquesta manera, prèviament i posteriorment al Diumenge de Rams, l'Agrupació du a terme un seguit d'activitats de caràcter social i cultural, destinades al públic en general, que s'inicien, habitualment, el divendres abans del divendres de dolor. Posteriorment, tenen lloc el pregó de Setmana Santa, el lliurament de premis del concurs de dibuix per a infants i joves, cita que se succeeix des de 2002; o els diversos concerts de música sacra, exposicions i conferències.

Per altra part, els actes litúrgics de Setmana Santa són organitzats pel Bisbat de Tortosa.

Data identificació

21/07/2016 12:00 AM - 21/07/2016 12:00 AM

Localització

Datació

Data de realització

21/07/2016 12:00 AM

Descripció

Descripció general

La Setmana Santa tortosina té en la processó de la Passió, coneguda popularment com la processó del Diumenge de Rams; la processó del Sant Silenci, el Dijous Sant, i la processó del Sant Enterrament, el Divendres Sant, els actes centrals de la festivitat. En menor assistència i seguiment de públic, té lloc el Via Creus i diverses cel·lebracions de caràcter cultural, religiós i social del programa d'actes i litúrgic.

L'Agrupació de Confraries de Setmana Santa, constituïda per les confraries de Sant Antoni dels Pagesos, la Mare de Déu del Roser, la Puríssima Sang, l'Associació de Veïns de Santa Clara, els Natzarens de Jesús de la Passió, el Sagrat Cor de Jesús, la Maria Immaculada, el Sant Crist de la Puríssima, les Cinc Llagues i la Mare de Déu dels Dolors, és l'encarregada d'organitzar les processons. La seva direcció es remunta al 1980, quan es constitueix com a entitat i dirigeix per primera vegada la processó de la Passió. Posteriorment, el 1996, recuperà la processó del Silenci, tot assumint-ne la gestió. I, per últim, des de l'any 2006 es féu càrrec de la processó del Sant Enterrament, conduïda anteriorment pel Capítol de la Seu.

El programa d'actes de Setmana Santa comença aproximadament deu dies abans de la processó de Diumenge de Rams. Una conferència, un concert de música sacra, l'entrega de premis del concurs de dibuix i, posteriorment, el pregó de Setmana Santa, que té lloc a l'Ajuntament de Tortosa al saló de plens el dissabte abans de la processó de la Passió, inicien el calendari.

El diumenge de Rams enceta amb l'exposició dels passos de la Processó de la Passió a la Plaça de la Cinta, ubicada al Portal de l'Olivera, entrada lateral a la catedral de Santa Maria. Posteriorment, es realitza el primer acte litúrgic: la benedicció dels rams, d'olivera o de llorer, palmes i palmons a l'absis de la catedral, acte que prossegueix amb la processó fins a les escales del temple amb l'assistència de les autoritats polítiques, l'Ajuntament, i l'Agrupació de Confraries; i finalitza amb la celebració de l'Eucaristia presidida pel bisbe i concelebrada pels rectors de les parròquies de la ciutat.

La processó de Diumenge de Rams inicia a les 20.00 h. Els membres de les confraries però se citen entre una hora i quaranta minuts abans a diversos emplaçaments de la ciutat: l'Oració de l'Hort a l'antic local dels Passos al carrer de Felip Pedrell, la Puríssima Sang a la plaça Immaculada a Remolins, la Mare de Déu del Roser i el Sagrat Cor de Jesús a l'església del Roser, l'AV de Santa Clara i el Sant Crist de la Puríssima a l'església de la Puríssima, els Natzarens de Jesús de la Passió a l'Ajuntament, les Cinc Llagues a l'Església de les Sierves, la Maria Immaculada al Patronat i la Mare de Déu dels Dolors a l'església dels Dolors.

Posteriorment, van arribant a la plaça de la Cinta i s'organitzen per a la desfilada. Es tracta d'un total d'11 passos i 10 confraries, la totalitat dels quals formen part de l'Agrupació de Confraries. Hi participen, aproximadament, 1.300-1.500 persones.

Seguint la Passió de Crist, els passos apareixen amb l'ordre processional següent: l'Oració de l'Hort o pas dels pagesos (datat de l'any 1941) i conduït per la Confraria Sant Antoni dels pagesos; el pas de la Flagel·lació (1945), conegut com a pas del Roser i conduït per la Confraria de la Mare de Déu del Roser; la Coronació d'Espines (1948) i la Verge de les Angoixes (1999) conduïts per la Confraria de la Puríssima Sang; l'Ecce Homo, Jesús davant Pilat (1942) conduït per la Confraria de l'AV de Santa Clara; el Jesús de la Passió (1942) conegut com el pas dels Natzarens conduït per la Confraria Natzarens de Jesús de la Passió; el Despullament (2004), conegut com a pas del Sagrat Cor, i conduït per la Confraria del Sagrat Cor de Jesús; Ecce Mater Tua (Vet aquí la teua mare) (1958), conegut com el pas del Patronat i conduït per la Confraria de Maria Immaculada; el Crist Crucificat, conegut com a Crist de la Puríssima (1954) i conduït per la Confraria del Sant Crist de la Puríssima; el Davallament de la Creu, conegut pel pas de la Banca (1952) i conduït per la Confraria de les Cinc Llagues; i per últim, el pas de la Pietat, conegut com a pas de la Passió (1941) i conduït per la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors.

En cadascuna de les confraries, els confrares es distribueixen per ordre d'alçària: de més baix a més alt i s'emplacen al costat esquerre o dret, segons estiguin situats els seus familiars i amics. La intenció és poder saludar-los i donar-los caramels. Si no hi ha aquest desig per part del confrare, la junta de la seva confraria el col·loca en un costat o altre a fi de no desequilibrar la desfilada.

En el darrer moment, alguns confrares s’acaben de col·locar correctament tot l’hàbit, tot emplaçant adequadament el rosari o modificant el lligat dels nusos. La junta determina com cal vestir-se incloent el calçat que cal dur. Tanmateix, l’ús de sabates negres no és respectat per tots els participants.

La desfilada enfila el carrer de la Rosa. Agrupats als laterals, la gent s'emplaça en un costat o altre. Persones de totes les edats romanen en peu o assegudes —s'enduen la cadira de casa seva o s'arrepleguen als bars i cafeteries per on passa el trajecte. Els xiquets ocupen la primera fila, on esperen el repartiment de caramels per part dels confrares, particularitat de la processó tortosina de Diumenge de Rams. Tradició llevantina que té com a finalitat «treure el mal gust de boca que deixa en la gent la visió del sofriment que es fa palès en els misteris que desfilen», segons exposa entre altres obres Els gremis de Tortosa de Ramon Miravall.

Encapçala el seguici un confrare de la Mare de Déu dels Dolors, confraria encarregada d'obrir i tancar i la processó, i, seguidament, els Armats.

A continuació, apareix la figura de l'estendard de la Confraria de Sant Antoni dels pagesos (1363), la més antiga de la ciutat, acompanyat de dos confrares, un a cada costat, que sostenen les borles de la bandera. Tot seguit, els aspirants a la Confraria: nens i nenes, que vestits amb l'hàbit verd amb capa blanca, el color dels pagesos, i el símbol gremial com a escut, desfilen a cara descoberta. Seguidament, apareixen en files de dos i amb la mateixa vesta, els diversos confrares, coberts amb caputxó i duent a mà esquerra l'atxa/candela, i la banda de tambors i cornetes de la Confraria dels Pagesos, encapçalats pel seu abanderat. Distribuïts en files de tres, la formació està composta per nens, joves i adults que es reparteixen aleatòriament. Durant el recorregut, mantenen el so dels tambors acompanyat d'un vaivé corporal.

Tot seguit, apareix el pas de l’Oració de l’Hort encapçalat pel consiliari, al qual l’acompanya el confrare major amb la vara de mando i un altre confrare amb atxa a la mà. El pas, de rodes, com tots els de la processó, és arrossegat a l’exterior per sis portadors amb unes barres. No van vestits amb l’hàbit de la confraria, sinó que porten la vestimenta típica tradicional del pagès tortosí identificant-se clarament amb l’ofici i gremi que representen: espardenyes, pantalons bombatxos, camisa blanca, boina negra i llaç negre al coll. Malgrat l’hàbit, actualment els portadors no han de ser forçosament pagesos, com així succeeix.

El misteri, on hi consten cinc figures i es mostra la imatge de Jesús resant, acompanyat de tres apòstols sota l’ombra d’una olivera, és una peça on el cap, les mans i els peus són de fusta policromada de base d’oli amb pigments i les vestidures són realizades amb cartó pedra. El pas està engalenat amb mandarines, taronges i olives collides el mateix dia de la processó i col·locades per pagesos. La peça és obra de l’escultor Carles Riba i data de 1941.

Darrere del pas, hi ha un confrare amb la vara de fons, que controla el tancament de la confraria i manté la continuïtat del pas. A diferència de les vares de mando, que  porten l’escut de la confraria en metall o en daurat —si és el confrare major qui la duu—, les de fons són negres i a la punta porten el color de cada confraria.

A continuació, apareix la confraria de la Mare de Déu del Roser, encapçalada per l’estendard qui va acompanyat dels aspirants; i seguidament, dues files de confrares. El seu hàbit és blau fosc amb una capa blanca i l’escut amb l’anagrama de Maria envoltat per un rosari, una rosa i una corona reial.

Davant del pas de la Flagel·lació, conegut com a pas del Roser, desfilen al mig el consiliari, el confrare major a l’esquerra i un mossèn a la dreta. En referència a aquest darrer, és habitual que només participi el consiliari, però la presència d’un segon clergue pot deure’s a la seva vinculació amb la confraria, segons ens explica l’informant. El misteri de 1945 és autoria de Claudi Rius i està compost per quatre figures: Jesús, lligat a la columna, i tres homes que el flagel·len. Es tracta d’una peça en fusta en què les extremitats han estat pintades amb base oliosa i pigments i les vestidures decorades amb colors i pigments de base d’aigua.

Finalitzat el pas, apareix la Confraria de la Puríssima Sang —juntament amb la de Sant Antoni dels Pagesos, la més antiga de les que participen en la processó (1558)—, que està encapçalada per un confrare —habitualment un penitent— que carrega la Creu.

Posteriorment a la Creu, l’acompanyen l’estendard de l’escola de la Sagrada Família. I darrere seu apareix al mig l’estendard de la confraria, dos banderins, un a cada costat, i seguidament els aspirants i dues columnes de confrares amb atxa a la mà i vestits amb l’hàbit de color roig —el color de la sang— capa blanca i escut brodat amb la creu i la corona d’espines. Porten al coll un medalló, amb l’escut de la S de «sang» i la creu del Crist.

Entremig de les dues columnes, hi caminen els dos consiliaris. Com que la Confraria de la Puríssima Sang pertany al barri de Remolins i a l’escola de la Sagrada Família en disposa de dos, així com també posseeix dos passos.

El nom del primer pas és la Coronació d’Espines (1948) i és obra de Claudi Rius. Les quatre figures que conformen el misteri creen el passatge evangèlic de Sant Mateu que narra com Crist fou despullat al Pretori i coronat d’espines. Entorn de la seva figura hi ha un soldat romà que porta una canya per pegar-li i un home amb tenalles a les mans per acabar d’enllestir la corona, en companyia d’un tercer subjecte amb el mateix objectiu. Reintegrades pictòricament les extremitats amb base oliosa i pigments, ressalta al pas el color de pell dels diversos personatges, així com el paper que representen. El misteri és conduït habitualment pels membres d’una mateixa família. El pas està arrossegat per 6 portadors. Al davant del misteri hi ha una vesta que porta una campaneta que segueix per guiar el pas. A fi d’evitar de parlar, la fa sonar dues vegades sigui per reprendre el camí o per aturar el misteri. Darrere, un confrare amb la vara de mando. Posteriorment al pas, dues columnes més de confrares amb les seves atxes i seguidament la banda dels tambors de la sang (1996), la primera entitat d’aquest tipus que va desfilar a la Setmana Santa tortosina, en fila de tres.

Previ al pas de la Verge de les Angoixes hi ha el consiliari, el confrare amb la vara major, i un altre amb la vara de fondo. El misteri, obra de l’escultor canari Àngel Acosta, és originària del 1999 i representa a la sola imatge de la Mare de Déu, esculpida amb  fusta, patint un gran sofriment i dolor pel destí del seu fill. Les llàgrimes que regalimen estan emfatitzades amb vernís sintètic per donar més realisme. Com a representació màxima del seu dolor, porta una daga clavada al cor. La seva figura es realça amb una corona de plata amb pedreria incrustada. Tanca el pas, la vara de mando.

A continuació, apareix la confraria del barri de Sant Clara. Encapçala l’estendard, el qual porta el vestit original del capità Manaia, reminiscència a quan antigament hi havia l’entitat dels armats tortosins, i seguidament els aspirants i dues files amb les vestes i les seves atxes. Tot seguit apareix el consiliari, i posteriorment, s’enllaça amb la banda de cornetes i tambors Verge de la Misericòrdia de Reus, que també porta el seu estendard, desfilant en files de tres. En aquest darrer cas, com la confraria no disposa de banda pròpia, n’han contractat una.

Els confrares van vestits de color marró fosc, amb cap de color beix i amb l’escut brodat amb la figura de Jesús. El seu hàbit és el mateix que el que duen les monges del convent de Santa Clara, ubicades al mateix barri de l’entitat. I és que foren elles en origen les encarregades de dissenyar i cosir els hàbits amb la creació de la confraria el 1996.

El pas presidit pel confrare major amb la vara de mando és l’Ecce Home, «Jesús davant Pilat», i fou realitzat pels Tallers Salesians de Sarrià a Barcelona. El misteri està constituït per 5 personatges: Jesús, Ponç Pilat, dos soldats auxiliars —un dels quals amenaça Crist amb un pilum lleuger i l’altre porta a l’escut una nau amb veles desplegades, l’emblema de la Dertosa romana, característica que ressalta que el misteri era propietat de l’Administració—, i un infant, l’únic xiquet representat a la processó que escenifica a un esclau etíop que sosté la safata. Destaca el fet que el pas porta els farols originals dels antics passos que hi havia abans de la guerra, peces recuperades per l’AV de Santa Clara i que varen sobreviure a la crema produïda durant la persecució religiosa el 31 de juliol de 1936. A diferència dels altres passos tortosins, el pas de l’Ecce Homo no s’arrossega ni s’empeny des de dalt, sinó des de baix.

A continuació, apareix la confraria dels Natzarens de Jesús de la Passió, també anomenada la Confraria dels Hermanos de la Salle que data de 1942. Encapçala l’estendard, acompanyat d’un parell de confrares i els aspirants. Els adults vesteixen amb túnica i caputxó de color morat i amb cordó blanc de set nusos. Porten l’emblema de la creu brodada amb corona d’espines i l’atxa a la mà. Els xiquets porten una golilla blanca en lloc del caputxó.

Seguidament, apareix el pas Vivent Infantil, on un grup d’infants del col·legi Sant Joan de la Salle representen a Jesús de la Passió, les tres verges: la Dolorosa, la Verònica i la Magdalena, un soldat romà i l’espieta del calvari. 

Tot seguit, desfilen els confrares en files de dos. I posteriorment, apareix la banda de tambors i  dolçainers de Tortosa que es va incorporar a la confraria en els darrers anys. Interpreten «La Saeta» i el ˜Silenci Blanc», així com temes compostos per la mateixa entitat com els «Gaiters de la Passió».

Posteriorment apareix el pas el Jesús de la Passió, conegut com el pas dels Natzarens, obra de Claudi Rius al 1942. Per aquesta data es realitzà per primera vegada la processó del Dijous Sant, sent l’únic pas que va sortir. 

Tot seguit desfila la Confraria del Sagrat Cor de Jesús, encapçalada per l’estendard i a continuació, apareixen dues files de confrares i al mig el consiliari i el confrare major amb la vara de mando. A continuació, la banda de tambors i seguidament el misteri el Despullament (2004), conegut com a pas del Sagrat Cor, compost per la imatge de Jesús i dues figures. L’obra està realitzada en fusta de samanguila.

Posteriorment, arriba la Confraria de Maria Immaculada, fundada a principis dels anys 50 del segle XX. Vinculats directament amb el Patronat Escola Obrer Sagrada Família, el pas és obra d’Innocenci Soriano-Montagut, Ecce Mater Tua (Vet aquí la teua mare), conegut com el pas del Patronat, l’any 1958. L’obra, conjunt escultòric de tres figures esculpides amb fusta, representa a Jesús crucificat acompanyat de Joan i Maria, que diu a l’apòstol: «Vet aquí la teua mare».

Encapçala l’estendard, seguit dels aspirants i els confrares distribuïts en files de dos. En aquest cas, van vestits amb una capa blanca, cíngol blau cel i guants blancs.

L’any 2016 ha estat la Confraria de Maria Immaculada l’encarregada de portar la bandera de l’Agrupació de Confraries. Habitualment és carregada per un membre de la confraria o el consiliari així com dos acompanyants que porten les borles, segons com decideixi la confraria. En aquest any, la confraria mariana ha decidit que sigui el consiliari qui la dugui. Serà l’any vinent, la confraria del Sant Crist de la Puríssima l’encarregada de dur-la. Cada any es relleva, seguint l’ordre processional. 

Després de la bandera de l’Agrupació, desfila un confrare amb vara que manté la continuïtat del pas i tot seguit els tambors de la confraria i el pas conduït per 6 persones i 1 guia.

Posteriorment, apareix la Confraria del Sant Crist de la Puríssima, fundada l’any 1659 i una de les més nombroses de la ciutat. Composta per 524 confrares, el Diumenge de Rams no desfilen tots els natzarens per iniciativa individual, però sí que surten vestits amb l’hàbit  persones que no són confrares. Van vestits de blanc amb escapulari negre i cordó del mateix color amb nusos franciscans i rosari. Els hàbits són els mateixos que porten les monges de la puríssima, les concepcionistes franciscanes: una vesta austera.

A continuació segueix un confrare que carrega les cordes que s’utilitzaren per intentar baixar el Sant Crist de la Puríssima i cremar-lo al juliol de 1936. Segons la tradició oral, la corda es va esquinçar tres vegades i els anarcosindicalistes no pogueren fer baixar la imatge. Des d’aleshores, les cordes s’han mantingut i surten en processó, així com se’n fan petites relíquies. El/la confrare encarregat de portar les cordes és un penitent que realitza una petició o una promesa. Portar les cordes no està restringit als confrares de la Puríssima, sinó que poden ser dutes per altres confrares d’altres confraries, si així ho sol·liciten i la junta directiva de la confraria ho aprova. No s’ha trobat mai però la coincidència de més d’una sol·licitud.

El nom del pas, el Crist Crucificat, conegut com a Crist de la Puríssima, és obra de Fray Humile de Petràlia (1635). La crema de l’església de la Puríssima el 1936 no va destruir la imatge, que roman a l’església, tot sent l’únic misteri original d’abans de la guerra, si bé no sortia en processó abans de la guerra. A fi d’evitar danys, el pas que surt en seguici és una còpia realitzada pels germans Aleixendri (1954). El misteri que consta tan sols de la imatge de Crist, és una obra de fusta esculpida, tenyida en vernís tint de color noguera de base aquosa i acabat amb vernís sintètic que li dóna un aspecte natural. Porta també la corona, realitzada amb esbarzers.

Inicia el pas l’estendard, seguit dels aspirants i posteriorment els confrares distribuïts en files de dos. Tanquen aquest primer grup, un confrare amb vara de fons que gestiona el pas.  Posteriorment, ja apareix un nou estendard, representant en aquest cas, la banda de tambors del Sant Crist de la Puríssima en files de tres.

Prèviament al pas hi ha el consiliari i als seus costats, el confrare major amb la vara de mando a mà esquerra, i la presidenta de l’Agrupació que du a la vara la inscripció Pro Vobis —negra al davant i acolorida amb els colors de totes les confraries al darrere—, que desfila amb la confraria de la qual forma part, a mà dreta. Antigament, tancava el seguici processional un representant de cada confraria i el president de l’Agrupació, però actualment cadascun s’emplaça a la seva confraria.

Tot seguit, desfila la Confraria de les Cinc Llagues. Encapçala l’estendard acompanyat de confrares un a cada costat que sostenen les borles. Posteriorment, els aspirants i a continuació i en fila de dos, els confrares amb les atxes. Vesteixen amb túnica grisa cenyida per un cordó vermell i sedós que presenta set nusos franciscans. La capa i el capirot és de color negre. Porten l’anagrama de la germandat brodat a l’altura del pit, i a l’alçada de l’avantbraç a la part esquerra de la capa.

Després  apareixen  els aspirants i a continuació la banda de tambors de les Cinc Llagues «Lo Golafre» i el pas, que malgrat la tipologia també incorpora instruments de vent de metall. El pas que porten és el Davallament de la Creu, conegut pel pas de la banca, obra d’Enric Monjo al 1952. El seu renom es deu al fet que estaven associats amb el sector bancari de Tortosa. L’obra és el conjunt escultòric més gran que desfila a la processó, compost per 7 figures, pintades amb diversos pigments. Arran de la seva mida, el misteri és conduït per 6 persones i un guia. Tanquen el pas tres confrares.

A continuació, apareix la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors. Encapçala l’abanderat i dos confrares que sostenen les borles. Posteriorment, apareix la Creu dels Improperis carregada a braços per una persona que es va rellevant durant el camí per altres dues. Coincideix habitualment que són sempre membres de la mateixa família. 

Posteriorment, apareixen en files de dos els confrares amb atxa a la mà, vestits amb túnica i cinturó negre i amb l’emblema dels Set Dolors de Maria (un cor travessat per set espases) cosit al pit. Tradicionalment, el vestit s’havia enriquit amb rics brodats daurats.

Entre els natzarens, un confrare porta la sentència de mort contra Jesucrist. És l’únic element de la iconografia popular que apareix en la processó documentada aquest 2016. Segons expliquen els informants, els altres elements, propietats de la confraria, com el sol i la lluna, el gall, la bossa de diners, el fanal i l’atxa, la llança, les claus, el martell i les mordaces, la túnica i els daus, la vara i l’esponja, la corona d’espines, el rentamans, l’assot i la canya, l’espasa i l’orella, la santa faç, el mantell i la vara, i l’escala haurien també d’aparèixer, però per motius interns de gestió i organització, alguns anys no han format part de la processó o tan sols han sortit algunes de les icones.

Seguidament, apareix el misteri, tres confrares que porten les vares i a continuació el pas.  L’obra, la Pietat, coneguda com a pas de la Passió, és obra d’innocenci Soriano-Montagut (1941).  Es tracta d’un conjunt escultòric de dos figures on destaca les vestidues de la Mare de Déu, d’elaborada i dedicada ornamentació.

A darrere del pas, el Tern Sacerdotal. Sent capital de diòcesi Tortosa, acostumen a ser-hi presents el bisbe, el vicari general de la diòcesi i un mossèn; si bé, pot succeir que el bisbe no hi aparegui per compromisos amb altres parròquies. A continuació, desfila la corporació municipal: dos policies locals vestits de gala i les autoritats municipals amb l’escut de la ciutat penjat al coll. Per últim, la banda municipal de música de Tortosa que tanca la processó. Fins a l’any 2010, la bandera de l’Agrupació sortia darrere el Tern Sacerdotal. I darrere seu, la Junta de l’Agrupació de Confraries i tot seguit l’Ajuntament de Tortosa.

En el seu recorregut pels carrers de la ciutat, la població s’agrupa des del carrer de la Rosa fins al carrer de Ramon Berenguer IV, principalment. Entre els assistents, gent de totes les edats i doctrines diverses. Durant el pas, es manté un cert silenci que es trenca amb les salutacions als confrares per part dels familiars o amics, la petició de caramels, o el comportament dels aspirants, nens que parlen entre ells.

A mesura que la processó avança, va perdent públic. La desfilada pel carrer de Cervantes, el carrer de Sant Blai i finalment el carrer de Montcada fins a la plaça dels Dolors és vista per pocs assistents.  Són aleshores els diversos confrares i músics, que per ordre d’arribada, es despullen del caputxó —els qui el porten— i esperen a la porta de l’antiga església dels Dolors a veure el final de la processó.

Conclòs el recorregut, i a mesura que els passos circulen davant el Centre d’Interpretació de la Setmana Santa  —a pocs metres de la plaça dels Dolors, emplaçament on es guarden quasi la totalitat dels misteris—, es van col·locant als vorals del carrer els passos, a l’espera de ser custodiats pels mateixos portadors. Mentrestant, els altres confrares van marxant.

 

La processó del Silenci (Dijous Sant)

La processó del Silenci, Dijous Sant, inicia a les 24.00 h i recorre els carrers de l’antic call jueu i el centre històric. Hi participen, aproximadament, 300 confrares.

Prèviament, però a les 23.30 h apareix una versió reduïda de la processó. Són principalment confrares del Sant Crist de la Puríssima que acompanyen el seu pas des de l’església de la Puríssima, on s’ha emplaçat el dia anterior, fins a la plaça de la Immaculada, tot just davant l’església de Remolins. Estan encapçalats per la banda de tambors del Sant Crist de la Puríssima que toca i marca el pas, l’estendard de la confraria i el misteri del Crist Crucificat carregat per homes i dones a cara descoberta. Els acompanyen al voltant, coberts amb el caputxó, les persones encarregades de dur el pas durant la processó, encara que poden barrejar-se posteriorment amb els anteriors. Són 2 o 3 persones —homes i dones— de cada confraria que s’aniran rellevant durant el trajecte. Es tracta de penitents, persones que han estat escollides per les confraries a través d’assemblees.

Tradicionalment, el Sant Crist només era portat pels confrares del Sant Crist de la Puríssima, però actualment es dóna accés a tots els membres de qualsevol confraria.

A l’arribada a la plaça, els diversos confrares que no han participat de la primera part, esperen en companyia del públic.

A mitjanit inicia oficialment la processó amb el repic de tambors.

Encapçala tres estendards: els tambors de la sang de la confraria del Col·legi de la Sagrada Família; la Banda de tambors de l’Associació de la Confraria del Sagrat Cor de Jesús —EMD de Jesús—; i la banda de Tambors i Cornetes de la Confraria de Sant Antoni. En tres files i acompanyant la marxa amb el repic de tambors són una cinquantena de participants de totes les edats. Al capdavant, els petits a cara descoberta; i posteriorment, els grans amb caputxó. Els diferents components de les confraries estan barrejats, sense haver-hi cap ordre establert.

A continuació apareix l’estendard de la Confraria de Sant Antoni, acompanyat de tres aspirants. I posteriorment, el confrare major amb la vara de mando i la confraria, amb atxa a la mà i caputxó, en files de dos.Tanquen la confraria tres confrares amb vares de mando i de fons.

Tot seguit, camina l’estendard de la confraria de la Mare de Déu del Roser i els confrares distribuïts en files de dos. Entremig d'aquests, desfila el confrare major.

Posteriorment, un confrare penitent de la Confraria de la Puríssima Sang carrega la creu i just darrera d’ell hi va el confrare major amb la vara de mando, l’estendard i els dos banderins al costat.  A continuació, dues files de confrares. I, per últim, tanca el pas el confrare.

Mantenint la mateixa estructura —l’estendard, files de dos de confrares i confrare tancant el pas—, apareixen en primer lloc la Confraria de Santa Clara i posteriorment la Confraria dels Natzarens de Jesús de la Passió.

En aquest 2016, la Confraria del Sagrat Cor de Jesús no ha participat. Hauria d’emplaçar-se a continuació. Es desconeix la raó exacta de la seva mancança, però ens expliquen els informants que pot deure’s a diverses raons com dificultats de funcionament i gestions internes. 

A continuació, desfila la Confraria de Maria Immaculada. Tanca el pas, tres confrares a cara descoberta encarregats de portar la bandera de l’Agrupació, un la sosté i dos porten les borles.Posteriorment, desfilen seguint les mateixes estructures precedents, la Confraria del Sant Crist de la Puríssima, la Confraria de les Cinc Llagues i la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors.

Tot seguit apareix el confrare encarregat de guiar el Crist i dirigir el pas. La figura és portada pels set penitents de les diferents confraries  a espatlles que es mouen en balanceig seguint les indicacions del guia. Aquest darrer porta a les seves espatlles unes esquadres que utilitzarà en cas que fos necessari deixar el Sant Crist a terra. A fi d’evitar que toqui amb el paviment, les esquadres es col·locaran i el Sant Crist es posarà a sobre. 

Els set penitents van envoltats per set confrares, amb atxes a les mans. Els acompanyen al darrere dos mossens (normalment un és el de Remolins, l’altre és un mossèn vinculat amb alguna confraria o amb el clergue del barri) i un seglar, els penitents que els rellevaran, i la banda de tambors  de les Cinc Llagues «Lo Golafre» i del Sant Crist de la Puríssima que toquen durant tot el trajecte seguint el mateix ritme que les bandes que encapçalen la processó.

En un recorregut que transcorre pel barri jueu a l’inici, la major concentració d’assistents es troben a la plaça de la Immaculada. Els carrers posteriors, estrets i amb poca llum, disposen de pocs assistents. Esporàdicament, hi ha veïns que ho miren des del balcó.

La gran majoria d’assistents es concentren a la plaça de l’Absis, l’espai recomanat i suggerit per l’Agrupació de Confraries en el programa d’actes. Desfilant la processó amb la llum tènue que il·lumina el darrere de la Catedral, el públic adult omple les escales en silenci. Posteriorment, els assistents es concentraran en menor quantitat a l’espai precedent al carrer de la Rosa, la plaça d’Agustí Querol o la plaça de l’Àngel. Serà una altra vegada a la plaça dels Dolors, escenari final, on es barrejaran els assistents amb els confrares que finalitzen la processó i esperen entrar a dins de l’església de la Puríssima, on l'any 2016, es davallarà la imatge original del Crist —exposada dins el temple— per a ser vetllada durant tota la nit.

Aquest acte s’inicia amb l’entrada dels diversos estendards de les confraries que es col·loquen davant l’altar, un darrere l’altre i es despullen del caputxó. A continuació entra el Crist de la Puríssima a espatlles acompanyat pel so dels tambors. El postren sobre un espai condicionat al mig de l’església, sota l’atenta mirada dels fidels que s’agrupen als laterals de l’església i aplaudeixen l’acte. Entremig, algun espontani crida «Visca el Crist de la Puríssima», «Visca!», responen la resta.

Tot seguit, es condueix a davallar el Crist original, mentre es retira la còpia, que es porta a guardar.

Amb ajuda d’uns confrares a cara descoberta i el responsable de manteniment, el baixen i l’emplacen on es trobava la còpia, mentre sonen els tambors. Tot seguit, la presidenta de l’Agrupació de Confraries canta la saeta al Cristo de los Gitanos d’Antonio Machado musicalitzada per Joan Manuel Serrat: «Dijo una voz popular: quién me presta una escalera para subir al madero, para quitarle los clavos al Jesús de Nazareno?».  Finalitzada la cançó, els assitents aplaudeixen i s’acosten al Crist a fer-li petons, alguns amb els ulls plens de llàgrimes.

Entre avisos de la presidenta perquè es toqui amb cura la imatge, van passant els devots a besar-lo. A poc a poc, a l’església només hi romanen les persones que vetllaran la imatge: una vintena de persones, aproximadament.

 

La processó del Sant Enterrament (Divendres Sant)

La processó del Sant Enterrament, té lloc el Divendres Sant a les 20.00 h a la plaça de la Cinta. Hi participen 200 confrares.

En aquest any 2016, la pluja prèvia a l’acte i l’amenaça que es reproduís, ha fet disminuir el nombre de confrares participants (habitualment, són 300) i ha variat la processó i el seu recorregut. De tal manera, no han desfilat els passos que escenifiquen la mort de Jesús, sinó tan sols el Crist Jacent del Sant Sepulcre, que ha circulat pel claustre de la catedral i l’interior del temple.

El recorregut a l’interior del recinte també ha comportat altres canvis en la processó. No tan sols no han desfilat els misteris, sinó tampoc les diverses bandes de les confraries. De la mateixa manera, s’ha variat en petita mesura l’emplaçament de les confraries durant el recorregut inicial. Així, no ha avançat en primer lloc la creu dels improperis i la Confraria dels Natzarens de la Passió, com és habitual, sinó que ha encapçalat la processó la bandera de l’Agrupació de Confraries, conduïda per la confraria de Maria Immaculada, seguit de sis confrares de la Mare de Déu del Roser i tot seguit, la creu dels improperis carregada i acompanyada per la Confraria dels Natzarens de Jesús de la Passió.

A manca de passos, i sense poder aparèixer el pas de Jesús de la Passió, ni la banda de Natzarens; i havent desfilat ja la Confraria la Mare de Déu del Roser, emplaçada després de la banda, ha continuat el seguici la confraria de Sant Antoni dels Pagesos, la confraria de Maria Immaculada, la confraria del Sant Crist de la Puríssima, la confraria de l’AV de Santa Clara i la confraria de les Cinc Llagues, tots respectant l’estructura d’abanderat, confrare major i natzarens. Tot seguit, i mantenint l’ordre processional, han aparegut les magdalenes, dones cobertes completament de negre amb crucifix a la mà, vestides per prometença. I a continuació, la confraria de la Mare de Déu dels Dolors i la Puríssima Sang.  Els han seguit fidels —dones amb vestit de jaqueta i faldilla negre amb «peineta i mantilla»— que han sol·licitat de participar en la processó per devoció. A continuació, ha aparegut el Crist Jacent —imatge que no pertany a l’Agrupació de Confraries— carregat a espatlles per nou persones, vestides amb uniforme, treballadors de la catedral —quan la imatge desfila pels carrers de la ciutat, no el carreguen, sinó que l’empenyen en un pas a través d’uns tiradors. I, finalment, ha conclòs la processó, el Tern Sacerdotal i les autoritats. Habitualment, després d’aquests desfila l’Associació Cultural Fem Música, un grup escindit de la Banda Municipal de Tortosa que tanca el seguici.

Els assistents s’han arreplegat a l’interior de la catedral, tot ocupant els bancs i el claustre. En comparació amb les altres processons, el nombre de persones és inferior a les precedents. En actitud silenciosa, el públic completa tota la desfilada i comença a marxar, quan el vicari general inicia els parlaments, finalitzat el seguici.

Interpretació [ètic]

Salvaguarda

Recursos associats

Informació tècnica

Investigadors

Maite Hernàndez

Redactor/a de la fitxa

Maite Hernàndez

Data de realització

21/07/2016 12:00 AM - 21/07/2016 12:00 AM

Actualitzacions de la fitxa

21/07/2016 12:00 AM

Projecte/Recerca

Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre