Refranys, frases fetes, adagis i expressions del cicle de la natura a la serra de Tivissa

Identificació

Codi

IPCITE30011

Altres denominacions

Adagis, expressions, frase fetes i refranys

Grup i/o comunitat

Tivissans

Idioma d'expressió / Variant dialectal

Tortosí

Breu descripció

En l’entorn paisatgístic i agrícola del terme municipal de Tivissa es documenta l’ús d’un vocabulari de noms populars i expressions lingüístiques, vinculat als fenòmens atmosfèrics i meteorològics. Utilitzats generació rere generació per adaptar-se a l’espai físic del territori, recullen l’observació i l’experiència adquirida amb el pas del temps. Una saviesa popular transmesa oralment que no està exempta de la inevitable pèrdua i evolució que comporta el patrimoni lingüístic. 

Data identificació

11/01/2017 12:00 AM

Localització

Descripció de la localització

La població de Tivissa és el municipi més extens de la Ribera d’Ebre amb una superfície de 209,4 km2.

Constituït pel nucli de Tivissa i els agregats de Darmós, la Serra d'Almos i Llaberia es focalitza en un marc físic que es distingeix per la varietat d'ambients la variació altitudinal.

Al terme es localitza la zona muntanyosa de la Serralada Costanera Catalana formada per les serres de Cardó, de Tivissa i Vandellòs, de Llaberia i pel massís de Colldejou; la plana del Burgar; i una part de la cubeta de Móra fins al riu Ebre.

Georeferenciació

Datació

Data de realització

11/01/2017 12:00 AM

Periodicitat

Contínua

Descripció de la data de realització / periodicitat

L'evolució permanent d'una llengua determina el naixement i desaparició de formes lingüístiques. Atès que és un element viu, es constata que malgrat tenir una periodicitat contínua, es produeix el manteniment d'alguns mots i la desaparició d'uns altres.

Descripció

Descripció general

Al sud del Pas de l’Ase, se situa la població de Tivissa, el municipi més extens de la Ribera d’Ebre. Constituït per una extensió de 209,4 km2, hi resideixen 1.684 habitants —segons dades registrades el 2016 per l’Institut d’Estadística de Catalunya— repartits entre el nucli principal i els agregats de Darmós, Llaberia i la Serra d’Almos.

La principal activitat econòmica de la zona ha estat sempre l’agricultura. N’és un exemple, la presència nombrosa de masovers amb les seves famílies que registrava el terme l’any 1915, 1.100 a la serra de Tivissa —en paraules dels locals: muntanya de Tivissa—, que es dedicaven a treballar les propietats dels amos, residents al nucli principal. Per aleshores, a Tivissa hi residien 2.400 persones, 800 a la Serra d’Almos, 360 a Darmós i 140 a Llaberia.

A l’entorn d’aquest context agrícola, la població ha conviscut en un marc físic diferenciat per la seva variació altitudinal. Per una banda, amb la branca sud de la Serralada Costanera Catalana formada per les serres de Cardó, de Tivissa i Vandellòs, de Llaberia i pel massís de Colldejou; per una altra, amb la plana del Burgar situada al sud-oest; i per últim, amb una part de la cubeta de Móra fins al riu Ebre situada a la zona nord-oest. És en aquest espai paisatgístic i agrícola on els tivissans han desenvolupat un compendi de mots, assaigs, refranys i dites meteorològiques fruit de l’observació de la natura i l’experiència.

Aquesta sabiduria tradicional es compon en primer lloc d’un vocabulari de noms populars i sintagmes nominals que serveixen per designar els fenòmens atmosfèrics, seguit d’adagis i refranys meteorològics. La finalitat de tot aquest vocabulari i expressions és predir el temps i avançar-se a les incerteses climàtiques que puguin afectar el desenvolupament de l’activitat agrícola o altres tasques diàries. En resum, es tracta d’uns sabers que permeten una millor adaptabilitat del tivissà i principalment el pagès, a l’espai físic on viu i treballa.

Tot seguit, s’exposen mots i expressions vinculades amb la boira, la broma, el vent, la pluja i el sol. Paraules en origen tivessanes, i emprades o conegudes exclusivament al terme, avui en dia:

  • Boira a Santa Magdalena 

Es tracta d’una ermita situada al terme municipal de Móra d’Ebre, antigament anomenada Santa Magdalena de Mucoró. L’expressió s’utilitza a Tivissa per designar canvi de temps. Actualment en desús.

  • Broma de Sant Blai

El concepte broma no s’utilitza al territori com a sinònim de boira poc espessa, com així s’empra habitualment, sinó com a terme per designar un núvol baix. L’expressió referencia la partida de Sant Blai, espai on s’ubica l’ermita amb el mateix nom, una  font i una creu. La cita s’expressa a Tivissa per indicar que portarà aigua.

Fent referència a espais geogràfics, se situa a la Serra o muntanya de Tivissa, la Roca del Migdia. S’anomena així perquè és l’última roca de cara a l’oest on es posa el sol (est). Així, antigament, els qui conreaven els horts del poble la miraven per confirmar que si la tocava l’astre, era migdia. 

  • Broma de mar

Utilitzada a Tivissa, la Serra d’Almos i Llaberia, designa que la boira ve de la mar i que potser durà aigua. 

  • Bromall de mar

Expressió emprada a Tivissa per especificar que la humitat del mar es condensa damunt la muntanya de Tivissa. No és sinònim de portar pluja. 

  • Cel torrellós

Emprada a la Serra d’Almos i Tivissa, indica una aglumeració de núvols escalonats, atapeïts i escampats que solen senyalar canvi de temps. Aquesta alteració s’indica també utilitzant el mot calçada, si bé en aquest cas la faixa de núvols malgrat és extensa, es troba comprimida i no escampada. 

  • Estopa o núvols sense peu

Paraula i sintagma que designa “poca consistència”. S’utilitza a Tivissa per parlar de la boira en primer lloc; i dels núvols, a continuació. 

  • La lluna fa rufa

Aquesta expressió que s’utilitza per indicar canvi de temps a Tivissa, senyala que la lluna té una rodona nuvolosa al voltant. L’expressió és sinònim de la cita la lluna fa rogle, emprada a diversos municipis de les Terres de l’Ebre. 

  • Reinflada de mar

Dita a les quatre poblacions del municipi, indica que pugen els vents des de la mar.

  • Repolsim de boira

A tot el terme municipal s’utilitza com a sinònim de boira pixanera, és a dir, en forma de gotes finíssimes. A Llaberia també diuen pixum de boira.

  • Ressol

A Tivissa pronuncien aquest mot per designar el reflex del sol quan un núvol el tapa. Succeix que visualment es perceben dos sols.

S’utilitzen altres expressions més compartides amb pobles de la comarca. Així es troben: Boira o broma aplanadora, cita utilitzada a Llaberia i Ginestar per parlar de boira baixa, és a dir, arran de terra; boira haumida, que com el nom indica porta humitat. Es pronuncia a Darmós, la Palma d’Ebre i Riba-roja; o tirants de vent o cerç, núvols solts que el vent dóna aquesta forma i assenyalen canvi de temps a Tivissa, Móra la Nova, Riba-roja o la pluja a Ascó i Benissanet, entre altres. 

Aquesta sabidura popular també es composa de refranys per definir i comprendre els fenòmens atmosfèrics. Transmesos generació rere generació es construeixen a partir d’una relació causal o lògica. És a dir, s’estableixen dos fets naturals i la consegüent afirmació racional. En són exemple: 

  • Cel a pedretes, aigua a les codinetes o, dit també d’una altra manera, Cel a cabretes, aigua a les codinetes

Adagi recollit a Tivissa que indica que quan veus el cel tacat de núvols petits o de petites ovelletes (i no pas cabretes, com senyala l’expressió), indica que plourà un toll. 

  • Llamps a la vesprina, cerç a la matina

Emprada a Tivissa i la Serra d’Almos, exposa la presència del cerç o vent de dalt, anomenat en estàndard  mestral o serè procedent del nord-oest, catalogat com a sec i violent. 

  • Quan bufa [o ve] de Maula, plou

​Utilitzada a Tivissa, Maula indica un coll o una partida. L’expressió vol dir que si el vent ve de llevant (de Maula), aigua porta. 

Per altra part, també es troben refranys que responen a l’estructura condicional “Si… frase A, causa; (aleshores) frase B, conseqüència…”. En són exemple, el següent:

  • Si (la Candelera) entra encapellada, any de bona anyada, si entra amb [lluna] vella [o sigui rasa] no et fiis d’ella​

Parlant de la Candelera s’utilitza a Tivissa i Llaberia. El  cel encapellat és sinònim de cel cobert.  

Història i transformacions de l'element

Segons es desprèn del treball de camp, el coneixement i ús d’alguns mots es manté actualment, però no pas així el de les expressions o refranys, desaparegut majoritàriament avui en dia.

Segons les dades censals, el terme municipal de Tivissa hauria perdut entre principis del segle XX i l’època actual, més d’un seixanta per cent de la població. Per aleshores, la figura dels masovers sostenia les propietats dels amos del poble, repartides al llarg de les muntanyes, com la serra de Tivissa, i feia ús d’un vocabulari medi ambiental que per aleshores es reproduïa.

Pot deduir-se que una societat fonamentalment agrícola com era, devia tenir una relació de proximitat amb els fenòmens atmosfèrics, els astres i tots els seus atributs simbòlics. Al capdavall, els coneixements de caire meteorològic i astronòmic els hi eren necessaris per adaptar-se de la millor manera a l’espai on vivien. I sent les muntanyes l’escenari més abrupte, pot suposar-se que a diferència dels nuclis poblacionals del terme, es devia desenvolupar un major ventall de paraules i expressions populars vinculades amb la natura i la pagesia.

Però durant la postguerra i els anys 1950, s’inicià la progressiva desaparició d’aquests termes lèxics a causa principalment de l’abandonament progressiu dels masos. Els masovers i les seves famílies emigraren a d’altres zones de major desenvolupament econòmic i només uns pocs decidiren romandre al nucli poblacional de Tivissa. Amb el pas del temps però alguns habitants del poble i zones agregades, pagesos majoritàriament de professió, s’establiren també en municipis més grans o s’apartaren progressivament de les tasques agrícoles. La instal·lació d’un teixit industrial a la Ribera d’Ebre que tingué en la nuclear d’Ascó el principal pol d’atracció, afavorí aquesta situació. Consegüentment, el patrimoni lingüístic vinculat al sector agrícola anà desapareixent a causa del seu desús.

Ara per ara, i a causa també de les noves formes de comprendre i entendre el medi des d’una vessant científica, la transmissió de vocabulari sobre meteorologia i astronomia popular va desapareixent progressivament. Només una memòria popular, sostinguda per la població envellida i recollida en publicacions circumscrites a Tivissa, mantenen alguns d’aquests mots i expressions, sorgits de la saviesa tradicional.

Patrimoni relacionat

Ermita vella de Santa Magdalena del Mucoró. Móra d'Ebre

Ermita de Sant Blai 

Serres de Cardó, de Tivissa i Vandellòs, i de Llaberia.

Massís de Colldejou

Plana del Burgar

Riu Ebre

Interpretació [ètic]

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica

És inevitable que amb el pas del temps hi ha uns quants termes lèxics que desapareixen, i d’altres que es generen de nous. Tanmateix, és consegüent que la dissipació en l'ús de tots aquests mots i expressions és amb motiu de l’abandonament d’un modus de fer, un món agrícola i pagès que malgrat actiu ara per ara, no es desenvolupa de la mateixa manera que antigament. No obstant això, no és descartable que en la recuperació de formes tradicionals de treballar la pagesia, pràctiques que rescaten tècniques d’agricultura ecològica i biodinàmica, es redescobreixi la saviesa popular.

Salvaguarda

Transmissió

Aquest tipus de vocabulari i expressions formen part de la tradició oral. Transmeses de generació en generació, malgrat estan vinculades amb el sector primari, algunes paraules i expressions han estat adoptades per tota la població, majoritàriament però de caire agrícola.

Viabilitat/riscos

La permanent evolució de la llengua, el progressiu abandonament d'un tipus de vida associada amb l'agricultura i la natura, i la validesa del coneixement científic per sobre de la saviesa popular és el que provoca que unes formes lingüístiques antigament arrelades i vives, estiguin pràcticament desaparegudes. Tanmateix, pel fet que alguns mots s'utilitzen com a vocabulari propi habitual d'expressió —més enllà de les condicions abans exposades— no es pot parlar d’una desaparició total. El temps dirà si sobreviuen o no.

Valoració de l'individu / grup / comunitat

A títol individual hi ha un cert desencís en comprovar com algunes paraules i expressions del territori van desapareixent; no obstant això, es considera com un fet inevitable, propi del pas del temps i el canvi i modificacions en el parlar.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat

No s'ha pres cap mesura a títol col·lectiu, tanmateix, s'han publicat dues obres locals a càrrec de Domènec Jardí i Carles Jardí, pare i fill, que recullen els costums i tradicions de Tivissa i on se citen expressions, adagis i refranys vinculats amb el món de la pagesia i el contorn geogràfic, entre altres.

Informació tècnica

Participació del grup o comunitat en l'aportació de dades

El treball de camp s'ha realitzat a través d'entrevistes individuals i grupals a tivissans originaris i residents al terme municipal. També s'ha conversat amb l'autor local Carles Jardí.

Investigadors

Maite Hernández

Redactor/a de la fitxa

Maite Hernández

Data de realització

11/01/2017 12:00 AM

Actualitzacions de la fitxa

11/01/2017 12:00 AM

Validat

Validador/a

Espuny, Elena

Projecte/Recerca

Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre