La Jota Ballada

Identificació

Codi

IPCITE40005

Tipus d'element

jota

Altres denominacions

Jota Foguejada

Altres denominacions

Ball de Coques / Coquetes

Altres denominacions

Cap de Dansa / Cap de Ball

Altres denominacions

Ball de Beneites

Altres denominacions

Ball de Mantons

Altres denominacions

Dansada de les Tortades

Grup i/o comunitat

El grup que interpreta i balla la jota no és homogeni. Cada població ha seguit unes característiques diferents. Uns casos la balla tota la comunitat i d'altres es limita a grups que la representant en un context d'exhibició

Idioma d'expressió / Variant dialectal

Tortosí

Breu descripció

La jota ballada forma part d'un tot que és la Jota. Música, cant i ball caminen de la mà i a les Terres de l'Ebre i pel seu arrelament i desenvolupament ens permeten diferenciar-los, i tot i la seva estreta relació, parlar-ne per parts separades: la jota ballada i la jota cantada o versada. 

La jota ballada és un ball propi de les Terres de l'Ebre, tant per l'arrelament històric com pel grau d'identificació que existeix entre aquest ball i la població, que es ballava en un context festiu i lúdic. És un ball que actualment, a part de continuar formant part d'aquest context de la festa a la plaça, també es balla en altres esdeveniments com trobades o fires d'exaltació d'un producte local. En aquests contexts firals la jota ballada, sovint, pren una vessant més d'exhibició que de pràctica lúdica-festiva.

Els trets principals de la jota ballada són: un ball que s'executa en parella, on home i dona estan encarats entre si i on hi ha dues maneres d’ordenar-se a l'espai de ball, una on les parelles formen un cercle i els músics se situen al centre, i un altre on les parelles formen dos files en paral·lel i els músics estan a un costat de la plaça.  El picat d'un, dos o tres, les mudances i els moviments que la configuren són els aspectes que diferencien la jota de cada poble a part de l'element musical que també, en alguns casos més o menys arrelats que altres, es diferencia i permet parlar de diferents tipus de jota. 

Data identificació

05/09/2015 12:00 AM

Data identificació

16/08/2015 12:00 AM

Data identificació

04/08/2015 12:00 AM

Localització

Descripció de la localització / espai

A les Terres de l'Ebre, a les comarques de Terra Alta i Ribera d'Ebre és on més s'ha mantingut i recuperat la jota ballada respecte les comarques de Baix Ebre i Montsià. A la Ribera d’Ebre la majoria de pobles mantenen o han recuperat el que consideren una jota local, els casos més significatius són Ascó i Flix per la continuitat temporal. Tanmateix a pobles de la comarca del Baix Ebre com Benifallet o Paüls també es continua ballant dins del context festiu. A la comarca del Montsià per continuitat temporal és rellevant la jota a Ulldecona dins del marc del Ball de Mantons i a Alcanar. 

També la jota està present en les diverses festes d'exaltació d'un producte local, com poden ser les festes dedicades a les diferents fases de treball de l'arròs (plantada i sega)  o altres productes on la jota està present més com exhibició que com a participació comunitària.

A la Ribera d'Ebre, cada any a un poble diferent, s'organitza una trobada de jotes de la comarca; és la Festa de la Jota.

Georeferenciació

Datació

Data de realització

16/01/2016 12:00 AM

Data de realització

05/09/2015 12:00 AM

Data de realització

16/08/2015 12:00 AM

Data de realització

04/08/2015 12:00 AM

Periodicitat

Ocasional

Descripció de la data de realització / periodicitat

Actualment les jotes ballades principalment les trobem dins del marc de la festa, tanmateix també estan sent recuperades en contexts no exclusivament festiu i sí lligats a l'oci. Això implica que és recupera des de l'àmbit lúdic privat, com amb boreos i altre tipus de trobades al carrer, com la Jota a la Plaça, organitzades per balladors. Aquest fet ens permet afirmar que no té una periodicitat definida. Tan sols quan és dins del marc de la festa, fires o festes, pot definir-se la seva periodicitat, això implica, dos o tres cops a l'any (festes d'estiu, d'hivern i la fira local). Els grups de dansa o ball que ho tenen com a forma d'oci amateur o semiprofessional, la ballen a les trobades que s'organitzen periòdicament. Això pot comportar que cada cap de setmana durant el calendari de primavera i estiu (major presència de Festes Majors) participin a diferents ballades pels pobles.

Descripció

Descripció general

La jota ballada que cerca els seus orígens a les Terres de l'Ebre , segons documentació històrica, al segle XVIII, s'ha convertit en un dels elements claus, junt amb la jota cantada, dins del context lúdic i festiu de bona part de les poblacions de la regió. És, la jota ballada com la cantada,  clau en la configuració i vertebració d'una identitat que uneix les quatre comarques de les Terres de l'Ebre i que defineix relacions socials i culturals entre els territoris de l'antiga Diòcesi de Tortosa.

Tot i l'exaltació i reafirmació de la diversitat de la jota, unes reconstruïdes recentment a partir de la memòria oral o de propostes personals i altres sostingudes a partir de la pràctica continuada durant anys, existeix  una unitat que sorgeix del context d'execució de la jota ballada, la festa. La festa, el xalar, és part intrínseca de la jota. Són els moments festius els que defineixen el fil conductor de com la jota ballada ha variat i a la vegada s'ha reafirmat. És dins d'aquests context festiu que, a principis del segle XXI, hi ha una revifada de jotes locals.  Moltes d'aquestes jotes, que quasi bé havien desaparegut, es recuperen o es reconstrueixen mitjançant la diferenciació, o suposada diferència, del ball al municipi veí, a la vegada aquesta recuperació activa la consciència d'unitat  per una pràctica compartida, el ballar la jota.

La jota ballada no pot entendre's fora del context de la festa, del temps lúdic, que és a la vegada on podem trobar la ritualització del ball fins a convertir-la en alguns casos en dansa, com mostren les variants que hi ha entre localitats. Ball de coques, Cap de Dansa, Ball de Beneita, Ball de Mantons, són alguns dels moments del ritual de la festa que avui es reprodueixen ballant la jota tot i que, com a tal, no tenen la funcionalitat simbòlica o econòmica que tenien. El cas del ball de Coques, on l'home porta la coca  (i balla amb aquesta) que després regalarà a la balladora. A algunes localitats antigament es subhastava  fent recapte de diners que servia per pagar als músics. Variants on es subhastava i qui la pagava podia regalar-la a la noia amb qui volia ballar, i si fos el cas, i eren fadrins, pretendre-la.  El ball de coques o de coca tot i les diferents variants, de si s'oferia directament a la fadrina que es pretenia o es subhastava és un element de la festa que permetia ballar i definia relacions socials i econòmiques a partir del ball, a partir de la jota.  

El cap de dansa un dels altres moments ritualitzats del ball de festa major també tenia a la jota com a protagonista. En aquest cas majorals, qui finançaen la festa o autoritats locals, mostraven el seu pes a la comunitat mitjançant la ritualització de ser recollits a casa per la banda de músics i tenir el privilegi de fer el primer ball de la nit o de les festes majors. Era el primer ball a ritme de jota. 

La jota era el que es ballava a la festa i per això avui ens podem trobar que el nom d'una jota estigui relacionada a un moment ritualitzat del ball. Aquesta relació, entre jota i un moment ritualitzat del ball, no sempre implicava que la jota que es ballava fos diferent a la jota que es ballava a altres moments. Aquest fet s'evidencia amb la pervivència d'aquest moment ritualitzat, com és el Cap de Dansa, que actualment no a tots els pobles, sempre que s’interpreta, és fa ballant la jota sinó que pot ser que s’interpreti un vals o un pasdoble. 

 El moment actual de la jota ballada és molt heterogeni, tot i que hi ha una característica en comú que és el seu dinamisme. Hi ha tres principals grups o comunitats que fan de la jota un element dinàmic i a la vegada canviant a les Terres de l'Ebre. Per una part trobem els grups i altres col·lectius que s’organitzen segons el model associatiu i que es mouen pel territori (contractats o de forma voluntària) participant de les trobades, festes i fires. Un segon grup és el que balla a nivell local dins de cada població en l'àmbit festiu. Amb això ens referim a població que, sense formar part de grups formals de balladors, manté viva la jota ballada  perquè la balla dins del context tradicional de la festa del seu poble, sense participar, de forma organitzada, d'altres esdeveniments plantejats exclusivament per ballar la jota, fora de la pròpia comunitat. Aquest cas és comú aquells pobles on la jota s'ha mantingut interpretant sense necessitat d'un procés de recuperació explícit. En són un exemple el cas d’Ascó, Flix, Paüls, o Benifallet, entre d'altres, on hi ha certa continuïtat històrica de la pràctica dins del context festiu. Una tercera línia, que evidencia aquest dinamisme, són els tallers i escoles on conflueixen  diferents grups de balladors; els que aprenen tant per participar a la pròpia festa, els que formen part d'aquest col·lectius organitzats que participen  als actes del territori i els mestres locals o entitats amb més trajectòria formativa que sovint també participen s'inclouen dins del grup de persones que ballen pel territori formant part d'associacions o col·lectius semiprofessionals.

Dins del primer grup de balladors, el pes de les associacions locals ha sigut clau en la reactivació d'un ball, que durant anys havia estat relegat per identificar-se com a quelcom de fora. A part de les associacions locals, que de forma amateur recuperen i interpreten variants locals de la jota, hi ha una línia de caràcter semi-professional, que ha afavorit, mitjançant la interpretació i representació de la jota o d'interpretacions contemporànies de la jota, la recuperació i posada en valor del ball. És, en aquest punt, on s'evidencia un dinamisme que, afavorit per la pervivència del ball, permet que ens trobem en alguns casos com la jota passa de balla a la dansa o de la plaça a l'escenari. Aquest procés no implica que deixi de ballar-se a la plaça dins del context festiu. Tot aquest procés de transformació s’explica, en part, a partir de l’últim quart del segle XX. L’aparició dels grup de Coros i Danzas  promoguts arreu de l'Estat  espanyol i la seva continuïtat amb l'aparició de grups de dansa d'arrel local  com el Grup de Danses Folklòriques o Grup de Danses Catalonia ((Flores Abat, Ll. X. / Flores Abat, M.A./ Monjo Mascaró, J. 2011, El patrimoni etnomusical de les Terres de l'Ebre. La Jota com a Ball. Inedit de les XI Jornades Etnològiques de les Terres de l'Ebre), afavoreix un procés de treball més estètic i coreogràfic que sense desprestigi per la jota defineix camins de desenvolupament diversos de la jota ballada respecte a la que s’interpreta a plaça. Ens trobem per tan amb un ball amb un fort grau d’identificació comunitària per les Terres de l’Ebre però que no és ni homogeni ni estàtic.

La jota tal com la defineix la memòria del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya és un ball de compàs ternari composa per 7 frases melòdiques. L'harmonia consisteix en una alternança contínua, cada quatre compassos generalment , d'acords de tònica i de dominant, normalment en mode major. 

El ball és executat habitualment enter parelles conformades, també habitualment, entre home i dona. El ball com a forma d'oci i també amb la funció de facilitar o definir relacions entre parelles, de diferent gènere, ajuda a comprendre  el fet que habitualment fos entre homes i dones, tot i això, és comú trobar parelles formades entre dones  i, tot i que menys, també entre homes. Bargalló al seu llibre Ball i Danses de les Comarques de Tarragona vol. 2  menciona el cas d'algun poble que balla la jota en cercle però sense parella i també hi ha constància oral, però no s’ha pogut observar, de ball entre tres. Respecte al ball en cercle, sí que s'ha observat que és reprodueix actualment, com el cas de Paüls.

Un dels elements que diferencia el context del ball  és per si  ballant per tots els participants de la plaça o exclusivament, per un grup determinat de balladors, això implica que forma part d'algun dels moments ritualitzats de la festa i del ball. El cap de dansa o el ball de coques, o de Beneita, porten implícit  que és un ball selectiu,  no tothom pot intervenir en el ball si no compleix unes condicions. Són els que compleixen uns requisits definits col·lectivament, pagar la festa o ser fadrí o portar una coca i "fer ballar la coca". En aquest sentit tenen en comú que hi ha una entrada en parella que es posiciona en cercle o en files en paral·lel depenent del municipi. 

El ball té una estructura definida per la música. Valset o passeget, picar o puntar  i altres mudances com els girs o voltes. El caminar en parella avançant per l'espai de ball, a la vegada que, subtilment, el ballador i la balladora es mouen de costat a costat i que es toca entre copla i copla se’n diu Valset al Montsià o Passeget a la zona de Ribera d'Ebre. L'expressió utilitzada parla de "valsar " o "l'arrastrat". El valset es feia quan el cantant interpretava (improvisat o no) les jotes, a la vegada que sonaven les tonades. Al acabar de cantar, quan la banda intensifica el toc i interpreten la tornada, és quan els balladors  amb els braços alçats, depèn del poble més o menys dalt de les espatlles o sense superar-les, iniciant un moviment de saltironets, també de diferent grau d'intensitat segons la zona, que ve definit pel picat d'un dos o tres segons la localitat. Picat a la zona de Ribera d'Ebre i Terra Alta o puntejat al Montsià i Baix Ebre, aquests poden ser d'un dos o tres i s'intercalen amb els girs o voltes i els canvis de parella que cada variant o estil defineix.

Un altre dels elements que són rellevants en l'actual mode d'interpretació de la jota es la vestimenta. En aquest sentit, si tornem a les tres línies mostrades anteriorment de participació, veurem respostes diferents. Per una part entre els grups o col·lectius organitzats on (tant de caràcter amateur com semi-professional) és comú l'ús d'una vestimenta,  teòricament recuperada d’imatges antigues o perquè es manté dins la població. Un dels moments que afavorit la pervivència de la indumentària a moltes poblacions és perquè s'utilitza, la vestimenta de pagès, a l'Ofrena al patró. Aquesta vestimenta reprodueix el que es coneix com a vestit de pagès ressaltant les diferencies locals, en l'ús d'un tipus de calço o tela , la forma de posar el mocadors del cap, l’ús o no del mocador o les respectives diferències en la vestimenta de la dona, mantó, arracades, pentinat o teixits. En el cas de la dona, si la vestimenta que es recupera es la de festa, més elegant i detallada perquè tan sols s'utilitza els dies festius, hi ha certa unificació, brusa, jupetí, faldes, mantó són alguns dels elements , elements que actualment també s'utilitzen per la vestimenta  de la pubilla. 

Dins del grup de balladors que utilitzen una indumentària diferenciada, herència dels grups que sorgeixen, abans mencionats, a finals del segle XX, hi ha una línia de indumentària recreada que afegeix complements de la indumentària de pagès, mocadors, faixa, amb elements contextualitzats.

A part dels col·lectius que fa ús habitual d'una indumentària determinada i que forment part d'un grup organitzat, hi ha casos en el que l'ús de la vestimenta s'ha generalitzat entre la població que balla, sense formar part d'un grup organitzat. Aquest cas el trobem a llocs on el ball s’ha ritualitzat com és el cas de el Ball de Mantons d'Ulldecona. En aquest cas la indumentària i en concret el Mantó de Manila, s'ha convertit en part intrínseca de la festa i del ball. Aquest fet no és exclusiu d'Ulldecona i ho trobem a altres localitats de la comarca del Montsià com Alcanar. 

Un altre model de relació amb la indumentària és el que està lligat amb els col·lectius que ballen la jota de forma més improvisada i dins d'un context lúdic i festiu. En aquest cas la indumentària no te rellevància. S'entén  que tot i que es vulgui recuperar una indumentària determinada, la gent quan antigament ballava ho feia amb el vestit de comú i per tan si es mudava era el dia de la festa major. Actualment hi ha propostes per part de col·lectius que organitzen trobades de jotes, que no utilitzen la indumentària estandarditzada (faldes, mantons, calces , calçons, camisa blanca, mocador i /o faixa) per evitar  la diferenciació entre els balladors. Això es fa perquè quan la gent vulgui participar la indumentària no es converteix en una barrera entre els que practiquen i en saben o entre els que fan l’exhibició i els que no. 

Finalment dins del context del jota ballada l'element de nexe entre la jota versada i la ballada són els instruments o grup de músics. Actualment, és comú que, les agrupacions que ens trobem acompanyant a grups de balladors i especifiquem , de balladors en els quals no es preveu la participació de cantadors, l'agrupació que acompanya esta formada per instruments de vent. Clarinet, trompeta, bombardins, trombó, formacions que s'estructuren com a agrupació musical o "xaranga" i que són contractades per a la festa.  La diferència principal, entre les agrupacions que acompanyen actes on hi participa un cantant  o les que acompanyen a balladors, és que els versadors també s'acompanyen de cordes (guitarra i guitarró) i altres instruments de rondalla. Tot i això els vents també acompanyen  a versadors com es va veure a Sant Carles de la Ràpita a la trobada organitzada dins del context de les festes de Sant Jaume. Actualment en la majoria dels casos les agrupacions que acompanyen grups o participen en festes o es balla la jota són instruments de vent.

 

Història i transformacions de l'element

Els orígens de la jota a les Terres de l'Ebre no pot determinar-se amb exactitud, els primers referents escrits els trobem a un document de 1734 on el bisbe de Tortosa Bartolomé Camacho a una visita a Calaceit (Matarranya) fa una condemna contra el ball, segons podem llegir a l'obra La nostra jotaAquesta referència és per tant una data que ens permet tenir constància de l'existència del ball, tot i que no hi ha referències, encara documentades,  que descriguin aspectes socials i culturals i coreogràfics de la jota a les Terres de l'Ebre fins ja el segle XIX. Referències que són de l'últim quart del segle XIX i que són descrites dins dels contextos festius i mencionades com "ball de cocas", jotas de gancho, jota tortosina o cap de dansa. Joan Morerira és un dels referents claus i és a partir de la seva obra el El Folklore Tortosí de 1934, on ens fa referència tant al ball com als cantadors, que s’identifiquen el grau d’importància de la jota per aquestes terres ja a finasl del segle XIX i principis del XX. Referències al Cap de Ball, part del ritual de l'inici del ball, on es ballava jota o al Ball de Coques que s’estén més enllà dels actuals límits territorials i comparteix noms i tipologies de ball amb comarques veïnes com el Priorat . En aquest marc temporal però uns anys abans, 1922, Felip Pedrell, el musicòleg tortosí, a la seva obra Cancionero Musical Español també fa referència a dos jotes locals.

Per tan, respecte a l'origen de la jota i la seva presència a les Terres de l'Ebre no existeix actualment una única teoria consensuada i la diversitat interpretativa fa que sense un estudi de caire històric precís no puguem fer-ne cap afirmació. Això no impedeix poder afirmar que és una música de llarga presencia al territori, des dels últims cent cinquanta anys, arrelada  i que s'ha convertit en un element identitari.  

La jota ha sigut un ball que d'alguna manera i amb diferents graus de acceptació i pràctica col·lectiva ha estat present a les Terres de l'Ebre. Aquesta llarga trajectòria implica l'existència de transformacions que han construït les característiques de l’actual jota ballada.

Les pervivències  de la jota ballada són que ha estat present i ha representat la forma de fer i xalar a la festa i que actualment, alguns pobles no es va perdre i altres s'ha recuperat, la jota continua sent un element de fer festa i xalar. L'element clau i fil conductor és que la jota avui torna a presentar-se per a la població com un ball de festa.

Les transformacions són varies, una el context. Abans els músics contractats per la població arribaven al poble i pernoctaven a les cases del veïns a canvi de menjar i tocar els dies que durava la festa. La música que s’interpretava era la jota i compartia espai amb pasodobles i altres coples o valsets.. Avui aquest model de festa en el que la jota era omnipresent desapareix. El model festiu canvia al igual que l'aspecte musical, això implica que la jota sense desaparèixer es concentra en un temps limitat de la festa, tardes, vermut, vesprades. És avui, habitualment, un ball que si s'interpreta en el context de festa major, fira de producte o trobades, es balla de mati o tarda. L'excepció, coincidint amb els llocs on està més arrelada, són casos com Benifallet,  Ulldecona o quan es balla per Sant Antoni a pobles com Ascó. També canvia aquest context temporal quan són persones a nivell particular les que ballen la jota o si s'organitza un "boreo", llavors es manté el seu caràcter de ser un ball d'oci, un ball per xalar, sense marcs temporals. 

Un altre dels elements que ha sofert una transformació és el model de transmissió. Sense que puguem parlar de la totalitat dels casos, existeix una tendència a que la formació que es feia mitjançant la pràctica a la plaça copiant als altres balladors (un dels possibles perquès de la diferenciació entre pobles) s'ha regularitzat. Existeixen a diferents nivells cursos de aprenentatge. Des dels tallers locals, promoguts per entitats públiques per dinamitzar la cultura local a escoles no reglades i una reglada on els mateixos intèrprets professionals transmeten la jota que han assumit com a correcte (tant de ball com de cant). Es defineix un model de transmissió que segueix pautes reglades. Aquests casos les escoles són eines que junt amb les associacions ajuden a institucionalitzar diferències que no ho eren tant. El procés de  institucionalització, mitjançant les associacions locals i altres models d'agrupació al voltant de la jota,  han afavorit aquest tipus de delimitació de diferències o creació d’estils.

Un altre element que ha implicat un canvi entre balladors i que és fruit dels processos de folklorització i de pujar als escenaris, és la difusió de la indumentària i la seva estandardització. Hi ha diferents línies, una que pren com a referència la vestimenta de pagès encara present als pobles i una segona línia de recreació i composició a partir de la memòria oral o fotografies històriques. Seguint una o altre vessant, s’ha estandarditzat per fer el ball d’escenari  o de representació a peu de plaça més estètic. Aquest procés, positiu pel treball històric i dinàmicde la jota, ha definit indumentàries, que igual que amb el ball,  han diferenciat entre pobles i delimitat estètiques entre els diferents grups formals que ballen jota. Aquest fet no és extrapolable als balladors locals dins del context propi de la festa i que no utilitzen cap tipus d’indumentària.

Processos i preparatius

En cada context festiu la Jota ballada comporta una sèrie de preparatius que no estan lligats directament al fet de ballar sinó al ritual que comporta el context on el ball es desenvolupa. Si és el cap de dansa és comú que els músics vagin a casa de la pubilla o majorals a recollir-la i dur-la fins la plaça. En el cas de ball de coques implica l'elaboració de la coca o la seva compra i posterior subhasta (depèn de si és abans o després de ser ballada la coca). Un dels aspectes també rellevants dins de l'àmbit de preparatius pot ser la vestimenta. El cas del Ball de Mantons a Ulldecona, existeix una ritualització de la vestimenta de la dona que ve donada per la dificultat de la mateix i el valor dels elements de la vestimenta.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris

agulla de pit , arracades , barret , brusa , calces , calcetins , calçó , camisa , espardenyes , faixa , faldeta , indumentària , jupetí , Mantó , mantó de Manila , mocador , Mocador de cap , saragüells , sinagües

Formes organització social/Organitzacions formals o informals

Entre els grups de balladors i balladores no està regulat que hagin de formar part d'una organització. La majoria de balladors no formen part de formacions organitzades. Els casos de col·lectius, d'agrupacions o associacions és rellevant, no tant pel ball, sinó perquè són convidats o es defineixen col·laboracions per participar a les trobades o espectacles. El model organitzatiu en aquest cas són associacions o grups semiprofessionals.

Participants/Executants

Músics i balladors i balladores. Els músics si no són del mateix poble normalment són contractats, en el cas que siguin del poble i depenguin de l'ajuntament, llavors no cobren. La jota ballada s'interpreta en la seva majoria amb instruments de vent i percussió. Bandes de Música, Agrupacions musicals o "Xaranga" és el model d'estructura organitzativa dels intèrprets o músics. També hi ha altres formacions com les rondalles i formacions de tambor i dolçaina.

Ús i funció

Festiva , Lúdica

Precisions ús i funció

De la funció lúdica i festiva hi ha una conversió a una visió més d'espectacle en el cas d'alguns grups més presents al territori. Grups que ho treballen des d'una concepció més de dansa i d'interpretació. Aquest fet evidencia el dinamisme de la jota, que oscil·la entre el ball de plaça i l'escenari. En aquest cas les funcions també variant.

Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats)

Les Festes Majors de Rasquera, per Sant Domingo , El Ball de mantons de les Festes Majors d'Ulldecona , Les Festes Majors d’Ascó, per Sant Antoni

Interpretació [ètic]

Salvaguarda

Transmissió

El model de transmissió, antigament era mitjançant la pràctica a plaça i seguint o copiant les passes d'algun ballador, el que tingues més reconeixent públic. Això no impedeix que a nivell privat i familiar, entre generacions s'ensenyés a ballar. Aquest model, que pot continuar, no és actualment el comú. Actualment la majoria de casos d'aprenentatge són mitjançant tallers locals, promoguts per associacions locals o escoles més institucionalitzades.

Viabilitat/riscos

El procés de recuperació els primers anys del segle XXI ha estat bàsic, tant en pràctica, com investigació, recuperació local i creació de grups que practiquen. Això planteja un esta actual òptim per la difusió i pervivència de la jota ballada. El risc ve de que hi hagi un alt grau de professionalització i s'allunyi del seu context natural que és l'espai festiu i lúdic.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat

La creació d'escoles i recolzament de l'administració pública per fer tallers de jota local,l'activació de trobades de jotes comarcals, com la que es fa a la Ribera d'Ebre cada any o la presència a fires locals com les relacionades amb l'arròs, són exemples de mesures de difusió, activació i per tant de salvaguarda de la jota ballada.

Protecció Jurídico-administrativa / Reconeixement patrimonial

Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC)

Protecció Jurídico-administrativa / Reconeixement patrimonial (altres)

Catàleg del Patrimoni festiu de Catalunya

Recursos associats

Imatges relacionades
Imatges relacionades
Imatges relacionades
Imatges relacionades
Imatges relacionades
Imatges relacionades
Imatges relacionades
Imatges relacionades
Imatges relacionades
Fitxer d'àudio relacionat

IPCITE40005S03 jotas pinell.mp3

Fitxer d'àudio relacionat

IPCITE40005S01 jota rasquerana.mp3

Fitxer d'àudio relacionat

IPCITE40005S02 Jota benifallet.mp3

Informació tècnica

Redactor/a de la fitxa

Ballester Torrents, Marc

Data de realització

09/12/2015 12:00 AM

Actualitzacions de la fitxa

09/12/2015 12:00 AM

Validació

Projecte/Recerca

Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre