4. Representacions, escenificacions, jocs i esports tradicionals

Cercador
Les regates de muletes

Les regates de muletes són curses que se celebren en el context del riu Ebre, majoritàriament, i a la mar Mediterrània, i es caracteritzen a les Terres de l’Ebre per realitzar-se amb una embarcació pròpia tradicional que es coneix com a muleta o pontona (a Flix). La muleta, que es diferencia si s'utilitza al riu o a la mar, és una embarcació que té unes mesures d’entre 6 i 8 metres d’eslora per 1 metre i mig de mànega i 60 centímetres de puntal. És impulsada per quatre remers, actualment distribuïts en quatre bancs fixos un darrere l’altre, i dirigida per un timó que du el timoner i que va dret a la popa de l’embarcació. Aquesta embarcació, tradicionalment feta tota de fusta, actualment està recoberta per fibra de vidre. Els rems continuen sent de fusta, són de materials més lleugers quan s’utilitzen per a regates de llagut català. Les regates de muletes són avui dia, tant en la vessant més lúdica com en la de competició esportiva, una de les poques activitats que ha permès mantenir i activar la memòria d'una embarcació, la muleta, que junt amb el llagut va ser clau en el transport de mercaderies i persones al llarg de l'Ebre fins als seixanta i setanta del segle XX i que actualment gairebé ha desaparegut.

A l'Ebre continuen navegant les muletes pel riu, tot i que ha minvat la seva funció productiva relacionada amb la pesca i el transport de persones i mercaderies i avui en major part són un element de joc i competició. Actualment la majoria de regates de muletes són organitzades per clubs nàutics o de rem i és comú que es facin en el context de les festes majors. Junt amb aquest caràcter lúdic també es desenvolupen les competicions esportives. La Lliga del Llagut Català, que a la zona del delta de l'Ebre en diuen també muleta, dóna a aquest tipus d'activitat un grau esportiu i competitiu que no tenen les altres regates i la situa dins del marc de les competicions federades. En aquest cas, són embarcacions diferents que estan inspirades en la muleta ebrenca.

Veure +
Les Passions, de Deltebre, Ulldecona i Vilalba dels Arcs

La Passió és la representació teatral de les escenes de la vida, mort i resurrecció de Crist. Deltebre, Ulldecona i Vilalba dels Arcs són els tres municipis de les Terres de l’Ebre on actualment es representa cada any la Passió de Crist, en el context de la Setmana Santa. Cadascuna de les representacions teatrals té característiques diferents tant pel que fa als textos teatrals com pel que fa a l’espai de representació, a l’antiguitat o a les formes d’organització. Cadascuna de les representacions compta amb un elevat nombre d’actors i actrius i representa una eina de dinamització social i cultural a les tres poblacions. Les Passions de Deltebre i Ulldecona són de caràcter escènic tradicional. Pel que fa al seu origen, la de Deltebre es va iniciar a mitjans del segle XX i, la d’Ulldecona, tal com la coneixem avui, també s’inicia en aquesta època, tot i que existeixen documents que situen la representació de la Passió a Ulldecona ja al segle XVI. La de Vilalba dels Arcs és més recent i té un caràcter innovador pel que fa al text i el format de representació en forma d’itinerari dramatitzat. 

Veure +
Les petrolieres a Tivenys

A la vetlla de la festa de Reis, els nens de Tivenys s’acompanyen de petrolieres a l’espera dels Reis Mags. Es tracta d’un objecte compost per llaunes o pots de diversa mida, units per un filferro o cordell, que s’arrossega generant molt soroll. Aquest instrument elaborat pels avis o els pares, té la finalitat de cridar l’atenció de Ses Majestats. Així, quan la comitiva reial circula pel riu Ebre o les muntanyes del voltant de la població, a fi que no passin de llarg del poble, els xiquets i les xiquetes s’arrepleguen tots plegats en companyia dels seus familiars a fer moure les petrolieres. El rebombori que genera no passa desapercebut, tot aconseguint així que els Reis Mags —o Reixos Mags, com també es diu al territori— s’atansin fins al municipi.

Aquesta pràctica festiva i lúdica, documentada des de fa almenys 150 anys, té en el municipi de Tivenys l’única representació a les Terres de l’Ebre. 

Veure +