Aurores a la Fatarella

Identificació

Codi

IPCITE 5 0001

Tipus d'element

cant d'aurora

Nom propi de l'element

L'aurora

Grup i/o comunitat

Un grup reduït d'homes i actualment s'hi han afegit els majorals de la festa.

Idioma d'expressió / Variant dialectal

Castellà

Breu descripció

Cant de caràcter religiós que s’interpreta a la Fatarella el 8 de Setembre, dia de la celebració de la Mare de Déu de la Misericòrdia, patrona de la població. 

Lligat tradicionalment a la litúrgia religiosa, a la Fatarella, l’interpreten persones laiques que de forma autònoma mantenen la tradició. Fins a principis del segle XXI no permetien la participació de dones. Són un grup fix de sis o vuit homes que surt a les 6:30 del matí de la porta de l'església i recorre el poble intramurs, seguint les antigues portes i alguna creu de terme, cantant l'Aurora acompanyats d'una campana. Antigament era una manera de cridar a la població a la participació a l'oració de "lo Rosari". Avui aquesta crida és atessa per molt poca gent a la població, principalment per dones de més de 60 anys.

Data identificació

08/09/2015 12:00 AM

Localització

Localització

Fatarella, la

Descripció de la localització

El recorregut segueix per intramurs, per la desapareguda muralla de la Fatarella. S'atura a prop d'on es recorda que hi havia alguna de les antigues portes o una creu de terme..

Georeferenciació

Datació

Data de realització

08/09/2015 12:00 AM

Descripció de la data de realització / periodicitat

Es canta cada any el mateix dia a primera hora abans que surti el sol (entre les 6 i les 7). Per Sant Blai s'interpreten també les aurores amb les variants referents a la imatge de Sant Blai

Descripció

Descripció general

L'Aurora és un cant religiós que a la Fatarella continua interpretant-se el 8 de setembre, dia de la Festa Major. El 8 de setembre està dedicat a la Mare de Déu de la Misericòrdia, dia que històricament havia estat la Festa Major de la població i que coincideix amb el dia de la Nativitat de la Verge Maria i de totes les Marededéus trobades. 

El cant de l'Aurora és l'herència d'un model de celebració i de litúrgia catòlica que estava estesa a les terres de l'Ebre. Actualment continua reproduint-se en pocs pobles, un és el cas de la Fatarella. Dels pobles que continuen reproduint aquest cant, els elements musicals més comuns són els goigs i les aurores. A la Fatarella les aurores es canten per la Misericòrdia el 8 de Setembre i per sant Blai el 3 de Febrer, variant la part escrita referent a la imatge venerada. .  

Dirigit per un grup de persones laiques, que participen de forma voluntària, cada any es reuneixen un reduït grup de sis o vuit persones a dos quarts de set a la porta de l'Església Parroquial de Sant Andreu de la Fatarella, des d'on recorren el poble cantant l'aurora i seguint per la part interna el perfil de la muralla.

A les sis del mati un dels intèrprets, que arriba en primer lloc i té certa confiança amb el mossèn del poble, agafa la clau i entra a la sagristia, on es guarda la campana que acompanya al cant de l'Aurora i les fotocòpies amb la lletra de l'Aurora. Els participants van arribant, comenten les absències i la presència dels majorals a la vegada que es reparteixen les fotocòpies i s'atorga la campana. A dos quarts de set, quan han arribat tots, s’interpreta la primera Aurora a la porta de l'església. Des d'aquest punt s'inicia el recorregut pel carrer de Sant Antoni. El recorregut el marca la mateixa persona que també inicia l’oració i és qui el recorda bé. És la mateixa persona que ha arribat primera i havia accedit a la parròquia a buscar la campana. No és una funció establerta però la mateixa experiència i presència tots els anys fa que se li cedeixi de forma implícita la responsabilitat. El grup canta catorze cops durant el recorregut, d’aquests, tretze són al lloc on es recorda que estaven les antigues portes de la muralla i un, el catorzè, és a les escales de la Capella (l’ermita de la Misericòrdia). Aquesta catorzena parada no es fa al febrer, per Sant Blai, quan s'interpreten les aurores.  

La interpretació té una dinàmica definida i manté el funcionament de la lògica originària. Recorre la població cantant l'Aurora per despertar els veïns el dia de festa i perquè assisteixin a l'església a resar el Rosari. El recorregut segons diuen els propis informants tradicionalment passa per les antigues portes de la muralla i una creu de terme però sempre intramurs. A cadascuna de les parades, a la llum dels fanals del carrer, s'inicia el mateix ritual, s'atura el grup i als tres tocs de la campana s'inicia el cant. Quan acaba el grup continua el recorregut amb cert silenci que durant el transcurs del mati cada cop és menys estricte i els participants parlen entre ells i comenten temes no necessàriament relacionats amb l'aurora. El recorregut torna a la porta de l'església, on per últim cop es canta l'aurora i s’acaba amb la Salve, en aquest cas el mossèn del poble s'hi afegeix  i es dóna per acabat el Cant de l'Aurora. Els majorals han portat cóc d'avellana i mistela i han convidat els assistents.

Seguidament, tot i que la tradició era anar caminant fins a l'ermita de la Misericòrdia i cantar el Rosari, només hi ha un grup reduït de dones d'edat superior als seixanta anys i el rosari a l'ermita. El Rosari té escàs seguiment dins de la comunitat i es reprodueix exclusivament dins de la marc de la litúrgia religiosa. 

Entre els participants, a part del grup fix de com a molt vuit persones, des de fa uns anys i de forma voluntària hi participen els majorals de la festa. Des del grup d’intèrprets de l'aurora es va proposar com a mesura per evitar la desaparició que participessin al Cant de l'Aurora. Aquesta acció s’entén com una mesura que permet assegurar la continuïtat, més enllà del fet religiós, d'un element que es creu propi de la comunitat . Aquest fet també ha implicat que s'hagin de fer fotocòpies del text perquè els nous participants tot i conèixer la tonada no se saben la lletra de memòria. La participació dels majorals introdueix noves dinàmiques, no definides, però que fomenten la participació amb accions com convidar en finalitzar el Cant de l'Aurora a cóc d'avellana i mistela. Un altre aspecte a tenir en compte dins del fet de la participació és la participació de la dona. Fins l'any 2005 les dones tenien prohibit participar en el Cant de l'Aurora. Aquest fet evidència un model social i religiós estès que limita la participació de la dona en l'espai públic però se la crida a participar al rosari dins de l'església. Actualment la participació al rosari és mínima i continua sent principalment femenina, igual que a l'aurora. Tot i aixecada la prohibició, les úniques dones participants són les que formen part del grup de majorals.  

Els intèrprets de l'aurora estan guiats per una persona que, tant per l'experiència com pel coneixement del cant, introdueix i defineix el ritme del cant. La persona responsable de tocar la campana no està establerta explícitament tot i que tradicionalment ho ha fet la mateixa persona. Aquest any per l’absència d'aquesta persona ha tocat la campana un altre participant. El nou tocador ho és perquè tradicionalment ha participat del Cant de l'Aurora i coneix el toc i quan s'ha de fer. Exactament són tres tocs per començar i tres en acabar.

La interpretació de l'aurora té una primera part més sòbria i una segona on es canvia el ritme, que es torna més alegre. La lletra de la cançó fa referència específica a la població. La lletra és la següent:

(Inicia el cant després dels tres tocs de campana tots els assistents de cop)

Alegraos, cristianos devotos

que hoy ha nacido la Madre de Dios.

Toda llena de misericordias

y también concordia, para el pecador.

(Una veu sola)

Llena de amor

(continua grup)

Ya derrama sus misericordias

a quien las reclama 

en su tribulación

(Una veu sola)

Virgen sagrada

(Continua grup)

de misericordia

alcanzadnos a todos

la eterna gloria

(el grup repeteix dos últims versos)

(una veu sola)

Virgen María

(continua grup)

brillante aurora

viva nuestra Madre 

de Misericordia

(repeteix dos últims vers)

(Canvi de ritme tots a la vegada)

Postradnos ante le trono

de nuestra imagen bella

jamàs la Fatarella

os negará su amor

(repeteix estrofa completa)

(continua grup)

Viva, viva los vientos.

Viva repite el suelo.

Viva la Reina del Cielo,

viva la Madre de Dios.

(Continua grup)

Y todos dirán viva

María nuestro amor

(grup repeteix dos últim vers) 

 

Història i transformacions de l'element

No es té la data de l’origen exacte de la interpretació de l'Aurora a la Fatarella,  però els referents que trobem de l'ermita de la Misericòrdia, amb l’altar al seu interior a la Mare de Déu del Rosari, a  l'informe d'una visita del bisbe de Tortosa a la població daten l'existència de l'edifici al 1608. Aquests referents històrics no asseguren la reproducció del Cant de l'Aurora però ens permet definir la llarga relació de la comuitat amb la imatge i intiuïm que es relaciona amb les celebracions lligades a la imatge. 

Respecte al text, els intèrprets parlen que hi ha constància que fa més de cent anys que es canta igual, i que l'última modificació del text és l’afegit, a principis del segle XX, dels dos últims versos.

El més rellevant del Cant de l'Aurora, tot i no poder determinar-ne els orígens, són les transformacions existents relacionades amb el context d’interpretació i que han facilitat que perduri fins a l'actualitat.

Un dels fets rellevants per la importància que els mateixos informants i participants donen, és que uns dels motius que va afavorir la pervivència de la pràctica és que va ser una resposta a un canvi de data del marc de la festa major. Sense especificar la data del canvi, durant la dècada dels seixanta del segle vint, en ple franquisme, l'Ajuntament planteja fer un canvi de dates en la celebració de la festa major de setembre i passar-la a l'estiu. L'objectiu era facilitar l’assistència de la població que havia emigrat i facilitar la seva participació a les festes majors de la població. Segons els mateixos informants es va organitzar un referèndum per decidir si el poble ho acceptava i la resposta va ser que sí. No obstant això, molts dels participants van posar en dubte la validesa del referèndum. Com a resposta a aquest trasllat de festa als dies d'agost, alguns que estaven en contra del canvi van activar la participació al Cant de l'Aurora per reivindicar que el dia de la festa de la Fatarella és el dia 8 de setembre. Aquesta història s'explica tot i que avui aquest fet no determina el grau de participació.

Una  altra de les transformacions més recents a nivell de participació és que per primera vegada (2005) es va permetre la participació de dones durant el Cant de l'Aurora i que recentment es va fer una crida a la participació del majorals de la festa que de moment ha tingut resposta. A la Fatarella els majorals de la festa de la Misericòrdia són la quinta que compleix els 40 anys. Aquest fet és també una transformació  important que pot a llarg terme facilitar la pervivència del cant i que no està lligada al cant en si sinó al context de celebració.

Dins del context de la litúrgia religiosa, l'Aurora es manté en el context original: es canta al matí i ho fan, principalment, un grup d'homes que criden al Rosari a la resta de la població. El principal canvi és que actualment la litúrgia religiosa és seguida per una part reduïda de la població i per tant no compleix amb els seus objectius i funcions. 

Tema/Tipus de repertori

Aurora

Íncipit literari

Alegraos, cristianos devotos...

Minutatge

En aquest cas la gravació s'inicia i acaba en el temps exacte de duració de la interpretació del cant de l'aurora.

Dedicació

A la Mare de Déu de la Misericòrdia

Classificació

Celebració litúrgica

Modalitat / Sistema d'execució

Cantada

Eines, infraestructures i objectes

Campana d'escolà

Formes organització social/Organitzacions formals o informals

No existeix una organització relacionada amb la interpretació de l'Aurora. Això no implica que no existeixi un grup que durant anys ho repeteix i se'n responsabilitza. Aquest grup són a la vegada els mateixos que canten al Romiatge de Sant Francesc i per Sant Blai. No tenen, per tant, una organització formal.

Participants/Executants

Grup d'homes majors de 50 anys és el perfil d'executant de l'Aurora. Des del 2005, tot i que continuen sense ser-hi, les dones poden participar. A part del grup fix, hi participen els majorals de la festa. Els majorals són un grup de persones de la quinta que compleix 40 anys. La participació dels majorals és recent. El col·lectiu d'intèrprets de l'Aurora és reduït (6-8) i coincideix que alguns dels que canten també són intèrprets de cants religiosos en altres celebracions de la comunitat com Sant Blai i el Romiatge de Sant Francesc.

Precisions ús i funció

Actualment ha perdut la seva funció litúrgica i social. Definia el temps de festa i oració a la vegada que perpetrava la divisió entre espais públic i privat entre gèneres. L'exclusiva participació d'homes a l'Aurora i la major participació de dones a l'oració, dins de l'església, del Rosari evidencia aquesta funció estructurant de la comunitat.

Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats)

Església Parroquial de Sant Andreu

Interpretació [ètic]

Precisions a la significació simbòlica / socioeconòmica

La vessant interpretativa d'aquest tipus de cant està relacionada per una part amb l'àmbit de la litúrgia catòlica. Extraient la interpretació de caire més religiós, aquest model d'accions eren eines de perpetració d'un model social i de les seves relacions entre gèneres. Reproduïa així la divisió de l'ocupació de l'espai públic i privat, sobretot en el marc festiu i religiós. Aquest fet no és tan sols una interpretació, sinó que s'acompanya de les explicacions que els mateixos informants realitzen quan narren que "les dones es quedaven a casa encenent el foc i preparant l'olla per després anar al Rosari".

Salvaguarda

Transmissió

Tot i que hi ha un document que permet la transmissió de la lletra, l'aspecte musical es transmet de forma oral mitjançant la pràctica.

Viabilitat/riscos

Com a viabilitat cal senyalar el lligam d'aquest element musical amb la població i el seu calendari festiu (també es canta per Sant Blai i els mateixos que canten per Sant Blai canten al Romiatge de Sant Francisco) el fet que s'hagin eliminat les prohibicions de gènere i la crida a la participació dels majorals i que aquests accedeixin a fer-ho. Tot i això els riscos són majors perquè perviu un esquema de reproducció que s'allunya de l'actual model social, això implica que depèn d'un grup molt reduït. També ens trobem que tot i la identificació no és un element atractiu a la vegada que ha perdut tota la seva significació i relació amb la quotidianitat de la comunitat i del de marc temporal de la festa. Tot això sumat a que encara no existeix un grup que agafi el relleu en la reproducció i transmissió planteja un alt en risc de continuïtat.

Valoració de l'individu / grup / comunitat

Es reconeix com un element propi de la comunitat i se li atorga valor pel seu caràcter històric i per la seva continuïtat interpretativa.

Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat

Les mesures, a part de la reproducció cada any dins del context festiu per part dels mateixos intèrprets, han sigut la crida a la participació dels majorals i acabar amb la prohibició de gènere en la seva interpretació. No s'han dut a terme altres mesures concretes.

Recursos associats

Imatges relacionades
Imatges relacionades
Imatges relacionades
Imatges relacionades
Imatges relacionades
Imatges relacionades
Imatges relacionades
Imatges relacionades
Imatges relacionades
Fitxer d'àudio relacionat

IPCITE50001S01.mp3

Informació tècnica

Investigadors

Ballester Torrents, Marc

Data de realització

09/12/2015 12:00 AM

Actualitzacions de la fitxa

09/12/2015 12:00 AM

Validat

Validador/a

Òrgan Assessor Científic (OAC)

Validador/a

Espuny, Elena

Validador/a

Folch Monclús, Rafel

Validador/a

Queralt, M.Carme

Projecte/Recerca

Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre