5. Manifestacions musicals i sonores

Cercador
Les colles de gaiters, grallers i dolçainers

Les colles de gaiters, grallers i dolçainers formen part del teixit associatiu de bona part dels municipis de les Terres de l’Ebre. La seva activitat està estretament vinculada al context festiu de la zona del seu municipi i amb la seva música acompanyen diversos actes festius com les cercaviles, els balls de gegants, la presentació de les pubilles, alguns balls tradicionals i altres manifestacions festives.

A les Terres de l’Ebre, sabem de la presència de la gaita i el tambor com a mínim des del segle XVII. Les seves funcions i format (conjunt de dos músics, gaiter i tamborer) es manté quasi intacta fins els primers anys de la dècada de 1980-1990. És en aquest moment que es produeix un canvi, d’una banda, amb l’arribada des del País Valencià, del nou concepte de colla de dolçainers formada per molts músics, i d’altra banda, amb la influència dels grups d’animació amb música de gralles de les comarques centrals de Catalunya. Durant aquesta dècada es produeix una efervescència que transforma el concepte de música popular tradicional. A dia d’avui, el format tradicional de la parella de gaiter i tabaler ha derivat en les colles de dolçainers i grallers que formen part del dia a dia festiu de les Terres de l’Ebre.

Veure +
La jota ballada

La jota ballada forma part d’un tot que és la jota. Música, cant i ball s’expressen a les Terres de l’Ebre i pel seu arrelament i desenvolupament ens permeten diferenciar-los; i, tot i la seva estreta relació, parlar-ne per separat: la jota ballada i la jota cantada o versada. 

La jota ballada és un ball propi de les Terres de l’Ebre, tant per l’arrelament històric com pel grau d’identificació que existeix entre aquest ball i la població, ja que es ballava en un context festiu i lúdic. És un ball que actualment, a part de continuar formant part d’aquest context de la festa a la plaça, també es balla en altres esdeveniments com trobades o fires d’exaltació d’un producte local. En aquests contextos firals la jota ballada, sovint, pren una vessant més d’exhibició o espectacle que de pràctica ludicofestiva.

Els trets principals de la jota ballada són els següents: un ball que s’executa en parella, en el qual home i dona estan encarats entre si i hi ha dues maneres d’ordenar-se en l’espai de ball, una en què les parelles formen un cercle i els músics se situen al centre, i una altra en què les parelles formen dues files en paral·lel i els músics són a un costat de la plaça. El picat d’un, dos o tres, les mudances i els moviments que la configuren són els aspectes que diferencien la jota de cada poble; a part de l’element musical, que també, en alguns casos més o menys arrelats que altres, es diferencia i permet parlar de tipus de jota diferents. 

Veure +
Les orquestres de ball

A les Terres de l’Ebre una de les figures clau en el context festiu i musical des de principis del segle XX i fins avui és el que actualment coneixem com a orquestra de ball.

Fins al segle XX les orquestres de ball, la major part, estaven formades per músics provinents de la banda de música municipal. Avui continuen presents en la memòria col·lectiva i en algun cas, encara, pels escenaris de les festes majors del territori. Algunes sorgeixen a partir de la segona meitat del segle XX, en les dècades dels setanta i vuitanta.

Junior’s, Los del Ebro (avui Tangara), la Cimarrón, Orquestra Europa, La Pensilvania i Atalaia són algunes de les que, tot i els canvis de músics i adaptacions, es troben en actiu i representen un model musical que, tot i que avui està més generalitzat i homogeneïtzat, continuen tenint referents propis com és el cas de la cançó “La perla preciosa”, que es manté, en la versió de pasdoble feta pels Junior’s, com a referent identitari per a zones concretes, com ara les comarques del Montsià i Baix Ebre.

Veure +