Notícies

Aquesta és una de les idees principals  que el catedràtic ebrenc Josep Cid va voler transmetre en el seu parlament de presentació de l’IPCITE en la festa  de cloenda d’aquest projecte: “El patrimoni de vegades es pensa que només és l’herència, allò que ens ve del passat, però hem de pensar que el patrimoni és una herència que nosaltres hem de saber projectar cap al futur. El patrimoni és passat però sobretot una aposta de futur”, va remarcar als mitjans de comunicació presents a l’acte.

Cid va dissertar en el seu parlament sobre el patrimoni i més concretament sobre el patrimoni immaterial de les Terres de l’Ebre, tant des del punt de vista del concepte com de continguts, utilitats...  però sobretot al llarg de tot el seu parlament va remarcar aquesta idea de futur de l‘Inventari: “reconeixem la qualitat de la feina realitzada durant dos anys, que ens ofereix un recurs important per entendre i ajudar a projectar les nostres comarques” i “avui tenim a l’abast, com diu el text de presentació de l’inventari, un instrument de dinamització cultural, econòmica i social de les Terres de l’Ebre”.

Cid per a fer la seva presentació va utilitzar referents literaris locals i universals, també els oposats que es conjuminen en el patrimoni. Va parlar de la relació tradicional-modern: “sempre partim d’alguna cosa que ens ve donada, però la nostra missió amb allò heretat és projectar-nos cap al futur”. També va fer esment als oposats local-global: “hem de ser glocals, és a dir, treballar en la traducció als nostres àmbits de tot allò que  va emergint. Només amb la regeneració ens projectem. Som terra de cruïlla, de fusions i no podem caure en paranys populistes que ens empobririen”.

Cid va acabar com va començar, parlant de futur: “són moltes les accions que podríem fer pel patrimoni que avui es presenta. Per sort no partim del no-res” i va remetre a algunes de les propostes que  es recullen al  Pla de Gestió 2015‐2023 de la Reserva de la Biosfera Terres de l’Ebre, que van des de “dissenyar i posar en funcionament itineraris de la memòria històrica” a “fomentar tècniques i productes tradicionals en l'oferta gastronòmica i agroalimentària del territori”.

El nou conseller de Cultura, Lluís  Puig, va anunciar en el marc de la festa de cloenda del projecte de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE), que va tenir lloc diumenge passat en el Celler Cooperatiu de Gandesa, que aquest Inventari servirà de base per a la creació de l’Observatori del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre. El nou observatori serà gestionat de manera coordinada per l’Institut Ramon Muntaner i pel Museu de les Terres de l’Ebre, dos institucions que tenen la recerca etnològica com a objectius principals i que han estat vinculades al projecte de l’Inventari des del començament. El nou observatori, segons va anunciar Puig, haurà de vetllar per l'actualització, amplificació i difusió d'aquest patrimoni immaterial, així com cercar-ne aplicacions a l’escola, el turisme o la gestió del paisatge.

Aquest Observatori donarà continuïtat a l’IPCITE, un projecte impulsat i patrocinat per la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, que també ha comptat amb el patrocinat de la Diputació de Tarragona i de l'Obra social "La Caixa" i en què ha treballat un equip multidisciplinari de dotze persones. Durant més de dos anys aquest equip ha realitzat treball de camp, recerca etnogràfica i moltes ntrevistes, i ha elaborat i difós tota la informació recollida. En total s’han registrat i publicat 100 elements, trenta més dels inicialment previstos, que inclouen prop de 1.500 manifestacions, ja que molts dels elements inventariats estan presents en diversos municipis, com la jota ballada i improvisada, l’elaboració de coquetes de sagí o el conreu de la vinya, per citar-ne uns exemples. Tots els elements es poden consultar de forma oberta a la web www.ipcite.cat  juntament amb més de 2.000 fotografies, 40 audiovisuals i prop d’un miler de recursos documentals.

El conseller Lluís Puig, molt vinculat des del principi al projecte de l’IPCITE com a director general de Cultura Popular, va destacar en l’acte de cloenda del projecte el seu abast ciutadà. Prop de 200 persones i 134 associacions han aportat els seus coneixements i les seues vivències que són els que fan possible la conservació del patrimoni immaterial al llarg dels anys. Així en l’acte de diumenge a Gandesa es van lliurar uns 400 diplomes a diferents persones, entitats i administracions.

 

Després de dos anys de treball de camp, recerca etnogràfica, entrevistes, elaboració i difusió de tota aquesta informació a través d’un espai web propi (www.ipcite.cat), el projecte de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE) finalitza aquest mes de juny i ho fa amb un acte de cloenda, que tindrà lloc el diumenge 9 de juliol, al Celler Cooperatiu de Gandesa i que estarà presidit pel Director General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, Lluís Puig.

S’ha triat el celler de Gandesa, una de les catedrals del vi obra de César Martinell, perquè és un element que forma part del patrimoni material de les Terres de l’Ebre, però també de l’immaterial, ja que la seua existència va lligada a un tipus d’organització social i col·lectiva, el cooperativisme. De fet, és un dels elements que s’han enregistrat dins l’inventari de l’IPCITE dins la categoria de Formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social.

Un equip multidisciplinari de dotze persones ha treballat en l’elaboració i difusió d’aquest projecte, impulsat per la Direcció General de Cultura Popular, i en qual hi participen l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i el Museu Terres de l’Ebre. En total  s’han registrat 100 elements, però la majoria es manifesten a diversos municipis de les Terres de l’Ebre, com les bandes de música, que tot i que es comptabilitza com un únic element està present a 31 municipis. Això fa que siguin un miler les manifestacions registrades, una informació que s’ha complementat amb més de 2.000 fotografies, quaranta audiovisuals i prop d’un miler de recursos documentals, que es poden consultar de forma oberta a la web de l’inventari. Es tracta d’una selecció representativa del patrimoni immaterial ebrenc i a l’hora de realitzar-la s’ha buscat que hi hagués un equilibri entre les quatre comarques de l’Ebre i també dels diferents paisatges que formen part d’aquest territori i que són els que defineixen la seua diversitat de costums i tradicions: el delta de l’Ebre, el Port, el riu, el mar i la plana interior. Així, entre els elements podem trobar manifestacions tan diverses com el joc de la morra de Sant Carles de la Ràpita, la ventada de campanes de Pinell de Brai, la llegenda de les marfantes, els pastissets, el conreu de l’olivera o l’ofici de barquer.

De l’acte de cloenda del proper 9 de juliol a Gandesa cal destacar la intervenció del catedràtic Josep Sebastià Cid qui parlarà del patrimoni com a llegat del passat  que ens projecta cap al futur i de les seues potencialitats com element de cohesió social i desenvolupament cultural i econòmic.

La celebració comptarà també amb la presència de l’alcalde de Gandesa i president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz; el president de la Cooperativa de Gandesa, Pere Bové; i un representant de la Diputació de Tarragona. Hi haurà una copa de vi gentilesa de la DO Terra Alta; i una degustació a càrrec dels forns Federico i el Racó del Dolç de Gandesa; l’acte acabarà amb una actuació de la Banda Comarcal de la Terra Alta i el lliurament de 400 diplomes a totes aquelles persones, institucions i entitats que han col·laborat en el projecte. 

Aquests dies diverses poblacions de les Terres de l’Ebre han celebrat, com ara l’Ametlla de Mar, el Perelló i Flix, o celebraran, l’EMD de Jesús, el Corpus amb les conegudes catifes de flors i fruits, entre altres productes. Són celebracions que tiren endavant amb la col·laboració veïnal i familiar, que s’encarreguen de fer els ornaments, en aquest cas les catifes a terra. Aquesta organització i col·laboració veïnal ja forma part de l’IPCITE, l’hem documentada en una de les darreres fitxes incorporades a l’Inventari: L’organització de l’artesania col·lectiva de la festa.

Hi ha altres elements que també formen part de la celebració del Corpus o bé que van néixer lligats a aquesta festivitat, però que avui dia han pres identitat pròpia i les podem veure en altres celebracions, com ara a moltes de les festes majors que se celebraran arreu del territori aquest estiu. Estem parlant, per exemple, de les colles de gegants i del bestiari festiu i de foc, són elements en què ja estem treballant i ben aviat podreu trobar tota la informació a www.ipcite.cat, juntament amb cinc elements més, que seran els darrers en publicar-se a la web de l’IPCITE en aquesta fase final del projecte.

Pel que fa als elements que hem incorporat els darrers mesos a l’inventari, des del gener fins al juny, i que per tant ja es poden trobar a la web, en són 42: El conreu de la fruita seca a la Terra Alta, El conreu de l'arròs al delta de l'Ebre, El conreu de l’olivera, L’ofici de margener, L’ofici de les llatadores de pauma, L’ofici de barquer de l’Ebre, L’ofici de saurins, El cultiu dels cítrics, L’hortofructicultura familiar i L’elaboració d’oli d’oliva, en la categoria d’Activitats productives, processos i tècniques; La plantada del pi a la Torre de l’Espanyol, La romeria al santuari del Remei d’Alcanar i L’entrada de la Cinta a la catedral de Tortosa, dins de la categoria de Creences, festes, rituals i ceremònies; Les expressions  populars ebrenques, Els malnoms gentilicis, Els  pregons, La llegenda del senyor del castell de Móra d’Ebre i La llegenda de la Serena de Gandesa, en la tercera categoria que recull els elements de la Tradició oral i particularitats lingüístiques; Les petrolieres a Tivenys, Els pessebres vivents de Jesús i Tivissa, El joc de cartes de la botifarra i el guinyot, Les passions de Deltebre, Ulldecona i Vilalba dels Arcs, en la categoria de Representacions, escenificacions, jocs i esports tradicionals;  La jota cantada improvisada, Les orquestres de ball, Les colles de gaiters, grallers i dolçainers, Les corals, els cors i els orfeons, Les cançons de bres i infantils i Els goigs cantants, en la categoria de Manifestacions musicals i sonores; La cuina del peix a la barca, Els dolços de Pasqua, Les fórmules, les oracions i les pràctiques curatives, La cuina de la caça als Ports i les zones de secà, Els aiguardents, licors i altres destil·lats tradicionals, Els pastissets i les casquetes de cabell d’àngel, La cura del cos amb plantes dels Ports,  Els xapadillos del delta de l’Ebre, Les baldanes i altres productes del mondongo, en la sisena categoria, la de Salut, alimentació i gastronomia; i finalment, en la categoria de Formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social, els darrers elements incorporats son L’organització de l’artesania col·lectiva de la festa, Els hereus i les pubilles: representants locals de la festa, La Comunitat de Regants de la Séquia de Bot, Les societats de caçadors i El Celler Cooperatiu de Gandesa

Les  eines que ofereixen les noves tecnologies  han estat molt importants a l’hora d’elaborar l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE).  Una d’elles és l’Instamaps, una plataforma de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya que permet geolocalitzar a través de les coordenades geogràfiques els diferents elements que es van inventariant. Això d’una banda serveix per descriure i situar l’espai on es manifesta i desenvolupa aquell element  i a l’hora fer evidents les relacions amb altres elements del territori i del patrimoni cultural com puguin ser béns immobles, espais públics o recorreguts.   Així l'usuari pot trobar jaciments arqueològics, com per exemple les restes del trull més antic de Catalunya, al poblat ibèric del Coll del Moro de Gandesa, un be immoble vinculat al conreu de la vinya i la producció de vi a la Terra Alta; camins ramaders que coincideixen amb recorreguts de processons i romiatges; espais urbans, rurals o d'interès natural, per citar-ne només alguns exemples.

De moment, cadascuna de les fitxes publicades a la web de l’IPCITE tenen el seu corresponent mapa a Instamaps, incorporat a la fitxa, on estan senyalitzats els diferents punts on es desenvolupa aquell element, ja sigui, per exemple, un recorregut, si és una processó; o els molins d’oli on s’ha fet el treball de camp per elaborar la fitxa sobre l’elaboració d’oli d’oliva. Però l’objectiu és acabar dissenyant un mapa únic on estiguin geolocalitzats tots els elements. Això permetrà fer un anàlisi global de la relació que pot haver-hi entre els diferents elements identificats del PCI ebrenc i ajudarà a comprendre d’una manera holística la relació entre el PCI i l’entorn. La cartografia com a eina per analitzar els vincles entre el patrimoni immaterial, el territori i la construcció  del paisatge. 

La Setmana Santa és un període ric en celebracions religioses, lúdiques i festives alhora, que d’una manera o d’una altra fan referència a la passió, mort i resurrecció de Jesucrist. Una part representativa d’aquestes manifestacions forma part ja de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE) i ja es pot consultar a la web: www.ipcite.cat.

Una de les manifestacions més vistoses i participatives són les processons. En aquest cas a l’Inventari s’han incorporat les tres de la ciutat de Tortosa, la Processó de la Passió o del Diumenge de  Rams, la del Dijous Sant o del Silenci i la del Sant Enterrament, el Divendres Sant; i la processó de l’Angelet d’Ascó. També s’han documentat les processons i altres dinàmiques de la Setmana Santa de Móra d’Ebre, com ara el Viacrucis del Divendres Sant.  

Si bé a les processons destaquen els passos i les vestes, a la Palma d’Ebre i a Flix també tenen  una presència rellevant els soldats romans, els armats.  A Flix, també destaca la figura de la samaritana, que és una jove del poble que recita un fet bíblic en les Desmes. Una recitació que és un fet únic a tot Catalunya i  que recull l’IPCITE. Altres actes de caràcter religiós ja incorporats a l’Inventari són les Passions de Deltebre, Ulldecona i Vilalba dels Arcs.

Quan acaba la Setmana Santa arriba la Pasqua, que és un període d’alegria en què s’inicien els romiatges. Són anades i àpats comunitaris a les ermites on s’entremescla el caràcter religiós amb un marcat to festiu i lúdic. A l’Inventari  es poden consultar, el dia de l’Ermita o el romiatge a l’ermita de Santa Magdalena de Garcia; les romeries a l'ermita de Santa Maria Magdalena de Berrús de Riba-roja d'Ebre, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca, i el romiatge a la Mare de Déu de la Fontcalda, a Gandesa i Prat de Comte. Així com també s’han documentat els goigs que es canten en aquests romiatges per a lloar les diferents imatges religioses de les ermites i la ventada de les campanes al Pinell de Brai el dia abans  del romiatge.

Un ampli ventall d’elements de la Setmana Santa i de la Pasqua que ja formen part de l’Inventari i que en poques setmanes s’ampliarà amb la documentació de les mones de Pasqua.

 

La llegenda de la Serena de la Terra Alta, el toc de corn dels llaguters de l'Ebre, el joc de les birles, la tradició dels Majorals o els pregons (bandos) com a sistema de comunicació als municipis ebrencs són elements del patrimoni cultural immaterial de les Terres de l’Ebre que es podran consultar en breu o que ja es poden consultar a l’enciclopèdia lliure i online Viquipèdia. Es van introduir el passat divendres 10 de març, arran de la celebració de la Viquimarató amb motiu de la IV Nit de la Llengua al Món Digital. En aquesta Viquimarató, celebrada a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa des de les 6 de la tarda a les 11 de la nit, hi van intervenir quinze voluntaris de diferents àmbits i disciplines entre els quals hi havia els antropòlegs de l’equip de l’IPCITE, Marc Ballester i Maite Hernández. A banda d’introduir els elements abans esmentats també van ampliar l’entrada de la Viquipèdia que parla de la Cucafera de Tortosa, un altre dels elements que formen part de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre.

La IV de la IV Nit de la Llengua al Món Digital està organitzada per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura amb la col·laboració d’Amical Wikimedia i el seu objectiu és el d’ampliar els continguts  en llengua catalana que circulen per Internet. L’acte, a banda de l’IPCITE també va comptar amb la col·laboració de l’Institut Ramon Muntaner, la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, l’Ajuntament de Tortosa, l’Antena Cultural Tortosa de la URV, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) a Tortosa, l’Escola Oficial d’Idiomes de Tortosa i el Centre de Normalització Lingüística de les Terres de l’Ebre.  En total es van actualitzar, traduir o crear 21 articles.

L’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre constarà d’un total de 100 elements documentats  que es podran consultar íntegrament a la pàgina web del projecte a partir del pròxim mes de juliol. L’equip de l’inventari treballarà fins al mes de juny en els últims elements que queden per a documentar. L’elecció dels 100 elements s’ha fet tenint en compte molts paràmetres com ara que siguin elements que la comunitat reconeix com a propis, que es transmetin de generació en generació, que siguin dinàmics  i que s’adaptin als canvis socioculturals, així com s’ha buscat l’equilibri territorial i de categories,  de paisatges culturals...

Entre els darrers elements que s’estan documentant trobem: els oficis de saurins i els de canyisser i cisteller; el conreu de la fruita seca a la Terra Alta; la plantada del pi a la Torre de l’Espanyol; la llegenda  de la sirena de Sol-de-riu; els malnoms gentilicis; els refranys del cicle de la natura a  la serra de Tivissa; el bestiari festiu; les expressions populars; les petrolieres a Tivenys; les cançons de bres i infantils; els Goigs cantats; els balls parlats; les corals, els cors i els orfeons; la cuina de la caça als Ports i a les zones de secà i la de l’arròs al Delta; els dolços de Pasqua; les fórmules, les oracions i les pràctiques curatives; els aiguardents, licors i altres destil·lats tradicionals; la Societat d’Aigües de Bot i les societats de caçadors.

L’Inventari resultant del treball de camp i de recerca al llarg dels dos darrers anys es donarà a conèixer el pròxim mes de juliol, moment en què també s’apuntaran diferents línies sobre l’aplicabilitat d’aquests elements per tal de posar-los en valor i salvaguardar-los.

El treball per a elaborar l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE) es va iniciar ara fa poc més de dos anys. Després d’uns mesos de gestions més administratives, l’equip de treball de l’IPCITE, format per Antropòlegs, Direcció, Òrgan Assessor Científic (OAC) i Comunicació, va començar l’inventari.

El treball va arrencar de la mà de dos antropòlegs, els quals van haver d’identificar els elements que podien formar part d’aquest inventari. S’han tingut en compte molts paràmetres, com ara que siguin elements que la comunitat reconeix com a propis, que es transmetin de generació a generació, que siguin dinàmics  i que s’adaptin als canvis socioculturals. També es busca un cert equilibri territorial i que hi estiguin representades les set categories en què es divideix l’inventari, equilibris pels quals també vetlla la Direcció del projecte. Paral·lelament, van definir, amb el suport dels tres membres de l’OAC, la metodologia i les eines que s’utilitzen per al tractament de la informació que es va recollint: com introduir-la a la base de dades, com són les fitxes... Finalment, amb les aportacions de l’OAC i amb la col·laboració de la Direcció, es va elaborar el llistat definitiu dels elements de l’inventari.

En la realització d’una altra de les seves tasques, el treball de camp, els antropòlegs, que els darrers mesos passen a ser-ne tres, utilitzen diverses tècniques d’investigació. Principalment, fan observació de l’activitat i entrevistes amb persones directament relacionades. Aquesta tasca es complementa amb una cerca de recursos, com ara fonts documentals i bibliogràfiques, sobre l’element a inventariar. Aquí, una experta en documentació de patrimoni etnològic i immaterial filtra aquests recursos i  una tècnica en documentació de l’IPCITE sistematitza la informació en fitxes, consultables a la pàgina web del projecte. Un cop s’ha recollit tota la informació, els antropòlegs redacten les fitxes i seleccionen tot el material que s’hi inclourà com són fotografies, vídeos, documents adjunts i registres sonors.

En tot aquest temps, els antropòlegs estan en contacte constant amb la Direcció, que coordina i fa de pont entre tots els equips implicats en el projecte i amb l’Òrgan Director i Institucional; amb l’OAC, que fa el seguiment i valida continguts, per assegurar la qualitat científica d’aquest document; i amb l’equip de Comunicació, dos periodistes que traslladen i fan visible a la ciutadania la feina que es fa des de tots els àmbits. No hem d’oblidar que una de les màximes de l’Inventari és que la gent conegui aquest patrimoni. En aquest cas la comunicació es diversifica entre les xarxes socials, els mitjans de comunicació i la pàgina web. A www.ipcite.cat ja es poden trobar les fitxes de cinquanta elements del patrimoni immaterial ebrenc. En les xarxes més visuals destaca el treball elaborat per la productora que ha realitzat els vídeos per a documentar alguns d’aquests elements. Una altra via per a difondre la feina feta són les xerrades i les jornades que fan els membres de l’equip de l’IPCITE.

La identificació, enregistrament i difusió dels elements patrimonials perquè la gent els conegui, els salvaguardi i els transmeti no és la darrera tasca de l’equip de l’IPCITE. En el seu tram final, aquest projecte vol aconseguir que l’inventari representi un món ple d’oportunitats. Que des del mateix territori s’aprofiti aquest recurs per implementar mesures de desenvolupament econòmic, social i cultural. Així, la darrera tasca de l’IPCITE serà definir aplicabilitats, establir estratègies de posada en valor i salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de les Terres de l’Ebre.

 

L’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE) ja ha arribat a l’equador i en aquests moments ja són cinquanta els elements registrats a la web del projecte.

Els últims deu elements que s’han publicat són: L'ofici de canterer, a la Galera i Miravet i l’ofici de barraquer, al delta de l’Ebre, dins la categoria activitats productives, processos i tècniques; Les romeries a l’ermita de Santa Magdalena de Berrús, de la Pobla de Massaluca, Riba-roja d’Ebre i Vilalba dels Arcs i Les Festes amb bous, en la categoria Creences, festes, rituals i cerimònies;  Els tocs de campana, de la Fatarella, Horta de Sant Joan i Paüls, i els tocs de sirena, d’Amposta i Deltebre, Els tocs de corn marí dels llaguters i Els refranys meteorològics a l’entorn del riu Sénia, en la categoria tradició oral, particularitats lingüístiques i formes de comunicació; Les regates de muletes, en la categoria representacions, escenificacions, jocs i esports tradicionals; El formatge i altres productes de la llet, dins la categoria salut, alimentació i gastronomia; i L’organització de la pesca a les basses del delta de l’Ebre, dins la categoria formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social.

Paral·lelament, continua el treball de camp per part dels antropòlegs i s’estan documentant elements molt lligats a aquesta època de l’any com són el cultiu dels cítrics o l’elaboració d’oli d’oliva que també formaran part de l’inventari.