Com treballa l’equip de l’IPCITE?
2017-01-25 11:45:00

El treball per a elaborar l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE) es va iniciar ara fa poc més de dos anys. Després d’uns mesos de gestions més administratives, l’equip de treball de l’IPCITE, format per Antropòlegs, Direcció, Òrgan Assessor Científic (OAC) i Comunicació, va començar l’inventari.

El treball va arrencar de la mà de dos antropòlegs, els quals van haver d’identificar els elements que podien formar part d’aquest inventari. S’han tingut en compte molts paràmetres, com ara que siguin elements que la comunitat reconeix com a propis, que es transmetin de generació a generació, que siguin dinàmics  i que s’adaptin als canvis socioculturals. També es busca un cert equilibri territorial i que hi estiguin representades les set categories en què es divideix l’inventari, equilibris pels quals també vetlla la Direcció del projecte. Paral·lelament, van definir, amb el suport dels tres membres de l’OAC, la metodologia i les eines que s’utilitzen per al tractament de la informació que es va recollint: com introduir-la a la base de dades, com són les fitxes... Finalment, amb les aportacions de l’OAC i amb la col·laboració de la Direcció, es va elaborar el llistat definitiu dels elements de l’inventari.

En la realització d’una altra de les seves tasques, el treball de camp, els antropòlegs, que els darrers mesos passen a ser-ne tres, utilitzen diverses tècniques d’investigació. Principalment, fan observació de l’activitat i entrevistes amb persones directament relacionades. Aquesta tasca es complementa amb una cerca de recursos, com ara fonts documentals i bibliogràfiques, sobre l’element a inventariar. Aquí, una experta en documentació de patrimoni etnològic i immaterial filtra aquests recursos i  una tècnica en documentació de l’IPCITE sistematitza la informació en fitxes, consultables a la pàgina web del projecte. Un cop s’ha recollit tota la informació, els antropòlegs redacten les fitxes i seleccionen tot el material que s’hi inclourà com són fotografies, vídeos, documents adjunts i registres sonors.

En tot aquest temps, els antropòlegs estan en contacte constant amb la Direcció, que coordina i fa de pont entre tots els equips implicats en el projecte i amb l’Òrgan Director i Institucional; amb l’OAC, que fa el seguiment i valida continguts, per assegurar la qualitat científica d’aquest document; i amb l’equip de Comunicació, dos periodistes que traslladen i fan visible a la ciutadania la feina que es fa des de tots els àmbits. No hem d’oblidar que una de les màximes de l’Inventari és que la gent conegui aquest patrimoni. En aquest cas la comunicació es diversifica entre les xarxes socials, els mitjans de comunicació i la pàgina web. A www.ipcite.cat ja es poden trobar les fitxes de cinquanta elements del patrimoni immaterial ebrenc. En les xarxes més visuals destaca el treball elaborat per la productora que ha realitzat els vídeos per a documentar alguns d’aquests elements. Una altra via per a difondre la feina feta són les xerrades i les jornades que fan els membres de l’equip de l’IPCITE.

La identificació, enregistrament i difusió dels elements patrimonials perquè la gent els conegui, els salvaguardi i els transmeti no és la darrera tasca de l’equip de l’IPCITE. En el seu tram final, aquest projecte vol aconseguir que l’inventari representi un món ple d’oportunitats. Que des del mateix territori s’aprofiti aquest recurs per implementar mesures de desenvolupament econòmic, social i cultural. Així, la darrera tasca de l’IPCITE serà definir aplicabilitats, establir estratègies de posada en valor i salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de les Terres de l’Ebre.

Responsive image