Notícies

 

L’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE) ja ha arribat a l’equador i en aquests moments ja són cinquanta els elements registrats a la web del projecte.

Els últims deu elements que s’han publicat són: L'ofici de canterer, a la Galera i Miravet i l’ofici de barraquer, al delta de l’Ebre, dins la categoria activitats productives, processos i tècniques; Les romeries a l’ermita de Santa Magdalena de Berrús, de la Pobla de Massaluca, Riba-roja d’Ebre i Vilalba dels Arcs i Les Festes amb bous, en la categoria Creences, festes, rituals i cerimònies;  Els tocs de campana, de la Fatarella, Horta de Sant Joan i Paüls, i els tocs de sirena, d’Amposta i Deltebre, Els tocs de corn marí dels llaguters i Els refranys meteorològics a l’entorn del riu Sénia, en la categoria tradició oral, particularitats lingüístiques i formes de comunicació; Les regates de muletes, en la categoria representacions, escenificacions, jocs i esports tradicionals; El formatge i altres productes de la llet, dins la categoria salut, alimentació i gastronomia; i L’organització de la pesca a les basses del delta de l’Ebre, dins la categoria formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social.

Paral·lelament, continua el treball de camp per part dels antropòlegs i s’estan documentant elements molt lligats a aquesta època de l’any com són el cultiu dels cítrics o l’elaboració d’oli d’oliva que també formaran part de l’inventari.

L’Inventari del Patrimoni Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE)  té documentats una desena d’elements patrimonials pertanyents a l’àmbit marítim del territori i encara n’està treballant alguns més: la pesca amb rall i a les basses, les festes marineres del Carme i de la Candelera, la cucafera, el corn dels llaguters, les cucanyes i les regates de muletes, són alguns d’aquests elements que ja es poden consultar en les diferents fitxes que ja s’han elaborat i penjat a l’apartat ‘Inventari’ de la web: www.ipcite.cat.

Les fitxes referents al patrimoni immaterial marítim ebrenc, és a dir, a diferents manifestacions festives o productives lligades a l’activitat marítima i fluvial, representen al voltant d’una sisena part del patrimoni documentat a l’Inventari. La major part dels elements es concentren, com és natural, al delta de l’Ebre i als ports de mar, a  excepció del corn, de les regates de muletes i de les cucanyes, amb dimensió també fluvial, posant de manifest el vincle cultural entre el riu Ebre i la mar.

Tota aquesta recerca realitzada per l’IPCITE es donarà a conèixer aquest dissabte 3 de desembre a Barcelona, en la V Jornada de recerca local, patrimoni i història marítima. Una trobada organitzada pel Museu Marítim de Barcelona, l'Institut Ramon Muntaner i la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, amb l’objectiu de ser un punt de trobada i d’intercanvi d’idees i projectes al voltant de la història i la cultura marítimes, així com un marc on copsar l’estat de la qüestió i les línies de futur d’aquesta recerca local. En total, a la Jornada es presentaran més d'una dotzena de recerques de diversos centres d'estudis i institucions, relacionades amb la temàtica marítima en l'àmbit català.

Els antropòlegs de l’IPCITE, després d’explicar la recerca realitzada en aquest camp, posaran com a exemple diversos elements inventariats: tres de relacionats amb l’àmbit lúdic i el context fluvial i marítim, com són les cucanyes i el pal ensabonat, les regates de muletes i la morra; i un altre sobre la pesca a les basses  del delta de l’Ebre, una activitat productiva amb gairebé mil anys de tradició. S’hi explicarà l’estat d’aquests elements, la viabilitat i/o el risc de continuïtat, l’estat de la transmissió, les mesures de salvaguarda, la participació ciutadana, la importància de la tradició, la influència en els modes de vida i el seu pes en el conjunt de la identitat de les Terres de l’Ebre. 

 

Les festes populars formen part del patrimoni immaterial de les Terres de l’Ebre i enguany seran el tema monogràfic de la XIV Trobada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre que se celebrarà el proper 5 de novembre a La Cisterna del Vall d’Alcanar.  L’objectiu és doble: d’una banda repassar algunes de les festes populars més arrelades de les Terres de l’Ebre, i per una altra, oferir als assistents una mirada que  els permeti copsar quin és el model festiu propi de les Terres de l’Ebre. Així el programa de la Jornada inclou una conferència marc i cinc comunicacions, una per a cadascuna de les quatre comarques de les Terres de l’Ebre, i una altra de general d’abast territorial, a més de diverses activitats complementàries.

La conferència marc serà sobre el model festiu de les Terres de l’Ebre i anirà a càrrec de Jordi Bertran, filòleg, gestor cultural i autor de diversos llibres sobre el món festiu català. I les altres abordaran la tradició de la festa de Sant Antoni a Alcanar, les festes majors tradicionals de Bot, la festa de Sant Roc a Paüls com a fet social complert, les Festes Majors de Móra d’Ebre des d’una perspectiva evolutiva, i finalment les festes populars ebrenques a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE). Tant la comunicació sobre Sant Roc a Paüls, com aquesta última aniran a càrrec dels antropòlegs de l’IPCITE, Marc Ballester, Íngrid Bertomeu i Maite Hernández.  De fet, des de l’inventari s’ha documentat gran part de les festes majors i tradicionals que se celebren arreu del territori, d’aquí que l’aportació que farà l’IPCITE a aquesta Jornada d’Etnologia pot ser molt enriquidora.

La Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre està organitzada  per la Direcció General de Cultura Popular Associacionisme i Acció Cultural, el Museu de les Terres de l’Ebre i l’IRMU, i enguany com es celebra a Alcanar comptarà amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Alcanar, la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat, la Comissió de Sant Antoni d'Alcanar i l’Associació Cultural Lo Rafal.

Pel que fa a les activitats complementàries hi haurà la projecció d’un documental inèdit del NODO realitzat el 1959, on apareixen imatges de les Festes de Sant Antoni i de les Festes Quinquennals d’Alcanar,  l’exposició fotogràfica “La festa a les Terres de l’Ebre. Una mirada creativa i contemporània” de la fotògrafa deltebrenca Roser Arques, i la interpretació de la tradicional Despertada en honor a Sant Antoni per la Rondalla Verge del Remei i el Cor Iúbilo.

Es tracta d’una jornada gratuïta que permetrà l’entrada lliure com oient, però també us hi podeu inscriure en aquest enllaç

 

Gaites i dolçaines: passat, present i futur  és el títol provisional d’una iniciativa que vol donar a conèixer a la població les característiques que defineixen gaites i dolçaines i les diferents formacions i manifestacions festives de les quals formen part, així com la seva evolució al llarg del temps. Es tracta d’un projecte expositiu coordinat pel Museu de Tortosa en el qual l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE) hi col·labora. La participació del l’IPCITE es materialitza en un contracte entre la Fundació URV i l’Institut Ramon Muntaner que ha permès  integrar una estudiant de Màster del Departament d’Antropologia de la URV dins l’equip de l’IPCITE per dur a terme pràctiques remunerades fins a finals d’any. Aquesta estudiant realitzarà durant sis mesos a temps parcial tasques de treball de camp amb la finalitat de col·laborar en la recopilació de dades que dibuixin l'estat de la qüestió actual en relació a aquesta manifestació musical, dins l’àmbit de l’antiga diòcesi de Tortosa. Es duran a terme entrevistes i visites de camp amb l'objectiu de recollir l'experiència de diferents sonadors i membres de les diferents formacions musicals existents actualment. També es documentaran els diferents contexts festius i socials en els quals aquesta manifestació musical es desenvolupa.

Per dur a terme aquesta feina es comptarà amb assessorament i seguiment especialitzat  tant pel que fa a la metodologia del treball de camp, com en relació a l'etnomusicologia i la temàtica concreta de la recerca.  De fet, el projecte està  comissariat per Joan Pellisa (lutier, músic i etnomusicòleg) i Joan Vidal (professor de música i etnomusicòleg); i coordinat per Eva Castellanos, conservadora del Museu de Tortosa i doctora en antropologia.

Part d’aquesta recerca servirà a l’IPCITE per registrar diferents elements vinculats a l’àmbit d’estudi, sota l’assessorament de l’Òrgan Assessor Científic a nivell conceptual i territorial i de l’equip d’antropòlegs en aquells aspectes més metodològics.

L’interès del Museu de Tortosa per impulsar aquest projecte  s’explica en gran part perquè en la seua col·lecció museística es conserven el conjunt d'instruments d'alguns dels darrers gaiters tradicionals: Francisco Pallarés, conegut com el Gaiter de Paüls; i els germans Arasa de Santa Bàrbara, coneguts com els Flarets.  Tant per la seva qualitat com pel fet de conservar-se complert, es tracta d'un conjunt instrumental que mereix ser contextualitzat per difondre els resultats d'aquest estudi.

Amb tota la informació recollida es vol produir una exposició al llarg del 2017 i 2018 en el marc de la programació del Servei d'Atenció al Museu de les Terres de l'Ebre que encapçalen el Departament de Cultura i el Consorci del Museu de les Terres de l'Ebre. A l'efecte es signarà un conveni entre l'ajuntament de Tortosa i el Consorci del Museu de les Terres de l'Ebre. Es preveu que aquesta exposició es pugui inaugurar el 2018 al Museu de Tortosa i posteriorment itinerarà per altres poblacions, tant del territori com de fora.

 

L’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE) té entre els seus objectius inicials l’elaboració d’un inventari que s’alimenta de la participació directa o indirecta de la gent d’aquest territori, que són portadors, sostenidors  i reproductors del patrimoni immaterial. És per això que la feina feta per l’equip de l’IPCITE compta en tot moment amb la col·laboració de molta gent: dels ciutadans i ciutadanes a títol particular, de les cooperatives, dels productors, de les administracions locals i territorials, de les entitats, de les associacions, dels centres d’estudi... Tot el treball realitzat seria impensable sense la seua participació, conscient, quan ens han ajudat amb les gravacions, les entrevistes o els reportatges en temes dels quals en són sabedors o, inconscient, sent partícips, vivint i transmetent aquelles tradicions que han heretat any rere any i que nosaltres hem pogut documentar.

La participació de la població en l’IPCITE es canalitza principalment a través del treball de camp, mitjançant entrevistes reportatges i audiovisuals, els quals són protagonitzats per la gent que ja està implicada en la salvaguarda i transmissió d’aquest patrimoni. En un any de treball s’han entrevistat formalment o informalment prop d’un centenar d’aquestes persones. La presència més nombrosa però, en què trobem el ciutadà i la ciutadana anònims, és, com hem dit abans, quan aquests s’impliquen en les diferents manifestacions i celebracions del patrimoni, ja sigui en una festa, en la collita d’un fruit o en l’elaboració d’un àpat, i potser, sense saber-ho, ens transmeten aquest patrimoni i aconsegueixen  que perduri i que continuï sent un tret identitari de la comunitat.

Des de l’IPCITE també s’han creat altres vies de participació ciutadana. A  través de l’opció “Col·labora amb el projecte” de la nostra pàgina web http://ipcite.cat/ipcite/, podeu aportar allò que cregueu que pot ser d’interès per a l’Inventari. En la mateixa pàgina web hi ha l’apartat de “Contacta”, on ens podeu consultar qualsevol dubte. Finalment, teniu la possibilitat, sense marxar de la pàgina web, de subscriure-us a la nostra newsletter trimestral, per saber com avança l’IPCITE, per a això heu d’anar a l’apartat “Notícies” de la web i escollir l’opció de ‘Butlletí de notícies’. També s’han fet xerrades i conferències en diferents  institucions i un vídeo de presentació que podeu veure en el nostre portal de Vimeo, https://vimeo.com/154283560. Precisament les xarxes socials també són un bon aliat a l’hora d’obrir-nos a la participació de la gent i per divulgar la feina feta.

Si esteu interessats a conèixer els elements que ja hem inventariat, continueu navegant en la nostra web. Aquí trobareu tota la informació ordenada en fitxes, audiovisuals, fotografies i recursos  bibliogràfics. Actualment hi ha una  trentena de registres.

La participació de les persones, de les institucions  i de les entitats és imprescindible en aquesta primera fase d’identificació i catalogació del patrimoni cultural immaterial de les Terres de l’Ebre que clourà d’aquí a set mesos, però serà més important si cap, a partir de llavors. L’Inventari busca identificar i enregistrar tot aquest patrimoni perquè la gent el reconegui, el conegui, el cuidi i el pugui així salvaguardar i transmetre. Però hi ha un altre objectiu, no menys important, i és que totes les persones, particularment o col·lectiva, de  manera privada o pública, utilitzin la informació que recull l’Inventari per a desenvolupar el territori d’una manera sostenible i des del propi territori. Un desenvolupament no tan sols econòmic sinó també que millori les condicions de vida i la cohesió social, cultural i territorial. Així que fem una crida perquè us apropeu i participeu d’un projecte que és de tots, per a tots i, d’alguna manera, fet entre tots. 

En el primer any de treball de camp per a elaborar l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de  les Terres de l’Ebre (IPCITE), els antropòlegs han pogut documentar esdeveniments i manifestacions en cadascuna de les set categories en què es cataloga l’Inventari i que fan referència als usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques que formen part de la identitat d’una comunitat i que es van transmetent de generació en generació. Fent un repàs sobre com s’expressa el patrimoni immaterial al llarg de les estacions de l’any, veiem com els elements de les set categories s’entrellacen en cadascuna  de les quatre estacions en més o menys mesura.

Estiu

Si comencem parlant de l’estació en què ens trobem ara, veiem que és un dels períodes que permet donar més visibilitat al treball de camp perquè les festes majors i festes d’estiu inclouen un gran nombre d’elements, d’actes i de manifestacions del patrimoni immaterial molt vistosos. Trobem, per exemple, menjades populars,  bous, jocs d’aigua, processons marineres... També és el període on la ciutadania anònima pren el seu protagonisme de manera més massiva, perquè amb la seua participació i la transmissió que fan d’aquestes celebracions, any rere any, les mantenen vives.

Tot i que les festes poden ser les celebracions que més criden l’atenció a la gent de carrer, hi ha molts altres registres d’altres categories que també s’han catalogat en aquests mesos. Així, l’estiu també és època de l’activitat hortofructícola  i de la recol·lecció de la pauma.

Tardor

Deixant l’estiu enrere, deixem també les festes populars i ens endinsem en la tardor. Aquesta potser és l’estació on els processos productius prenen més el protagonisme: la recol·lecció del raïm i l’elaboració del vi, de la mistela, del vi ranci o del vinagre; la collita de l’oliva i de l’arròs; l’elaboració de les conserves per assecament, com ara els xapadillos i el polp; la pesca a les basses; el pasturatge transhumant...

Hivern

Arribats a l’hivern, el fred pot semblar que atura tota activitat però no, ans al contrari, l’equip de l’IPCITE torna a identificar, documentar i enregistrar noves manifestacions del patrimoni immaterial  molt participades per la ciutadania, com són totes les activitats del cicle de Nadal: representacions dels pastorets i pessebres vivents, cantada d’aubades i rondes de Nadal... o les fetes d’hivern, com ara Sant Antoni, la Candelera, Sant Blai, Santa Àgueda o Carnaval... Abans d’arribar aquestes festes s’han documentat els processos d’elaboració de l’oli als molins, la collita dels cítrics i els tractaments que s’han de  fer als arbres perquè continuen sent productius, com ara esllemenar les oliveres i esperonar els ceps, i també és important fer el planter de les varietats d’hortalisses d’estiu... L’hivern també és temps de pesca a les basses, com a la tardor.

Primavera

Finalment, arriba la primavera i amb l’esclat de les flors se celebren els romiatges en honor a Santa Madrona, Santa Magdalena o la Mare de Déu de la Fontcalda i s’hi troben totes les activitats relacionades amb la Setmana Santa com les representacions de la Passió, la cantada de les caramelles o el costum d’anar a menjar la mona. Les festes de primavera acaben amb la celebració del Corpus, amb les catifes de flors al carrer. També en aquesta estació es recol·lecten plantes aromàtiques i medicinals, s’extreu la mel d’abella i s’inicia el cicle de l’arròs, amb la inundació dels camps  i la sembra.

ipcite.cat

Així doncs, en tot un any de treball, l’equip d’antropòlegs de l’IPCITE, ha recorregut molts indrets de les Terres de l’Ebre i ha identificat, documentat i introduït en la base de dades de l’Inventari una trentena d’elements del patrimoni cultural immaterial d’aquest territori. Tota la informació sobre aquests elements es pot consultar a la web www.ipcite.cat, i va acompanyada de fotografies, audiovisuals i altres mitjans i documents relacionats. 

 

El projecte de l’Inventari del Patrimoni Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE) es troba just al final del primer any de funcionament i els resultats de la feina desenvolupada durant aquest temps ja comencen a ser visibles. Així els últims mesos s’ha duplicat el número d’elements registrats i publicats a la web de l’IPCITE.

Ara mateix n’hi ha trenta i els últims que s’han incorporat són: la recol·lecció de la mel a les Terres de l’Ebre, dins la categoria Activitats productives, processos i tècniques;  les Festes Majors de la Candelera a l’Ametlla de Mar, el carnaval de Godall, la Setmana Santa a Tortosa i a Móra d’Ebre, les festes de Sant Blai a la Fatarella, els romiatges a l’ermita de Santa Magdalena, a Garcia i a la de la Fontcalda, a Gandesa,  dins la categoria de Creences, festes, rituals i cerimònies; les Desmes de la Samaritana de Flix, en la categoria Tradició oral, particularitats lingüístiques i formes de comunicació;  les corrides de rucs a Ascó,  el pessebre vivent de Jesús i els armats de la Palma d’Ebre i de Flix, dins la categoria Representacions, escenificacions, jocs i esports tradicionals; el cant de l’aurora de la Pobla de Massaluca, dins la categoria Manifestacions musicals i sonores; el cóc amb sal, dins la categoria Salut, alimentació i gastronomia; i finalment  la tradició dels majorals, dins la categoria Formes de sociabilitat col·lectiva i d'organització social.

Tots aquests elements estan penjats a la web i es poden consultar de forma oberta accedint a través de la pestanya inventari, des d’on també es pot accedir als diferents recursos fotogràfics, documentals o audiovisuals que cada element té associat. Actualment, l’equip científic de l’Ipcite continua treballant en el registre d’altres elements com el repartiment de l’aigua als camps d’arròs del delta de l’Ebre, la història del globo de Masdenverge o l'element de la tradició oral de les marfantes.

 

L’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE) ha engegat una nova campanya dins la xarxa social Instagram per tal de recollir imatges dels diferents municipis del territori que durant els mesos de juliol, agost i setembre celebrin la seua festa major. Alguns dels actes i activitats que s’emmarquen dins les festes majors de cada poble formen part també del patrimoni cultural immaterial i des de l’IPCITE es considera que aquesta campanya a Instagram pot ser una bona estratègia per fomentar la participació i identificació  del patrimoni immaterial.

En aquest sentit, l’IPCITE fa una crida a totes aquelles persones que visquin d’una manera activa en les festes majors del seu poble i tinguin un perfil a Instagram pengin fotos d’aquells actes de la festa major que siguin més tradicionals, identitaris o singulars. Les fotos s’han de penjar amb el hashtag #FMEbre2016, seguit del hashtag del poble i el d’#immaterialebre. La campanya pot servir per detectar nous elements del patrimoni cultural immaterial del territori que en aquests moments es desconeixen. A més l’equip de l’IPCITE farem una selecció de les millors fotos i les difondrem a través de les nostres xarxes socials.

La campanya compta amb el suport del portal d’oci i cultura de les Terres de l’Ebre Surtdecasa.cat i començarà aquest mes de juliol amb les festes de Roquetes i Santa Bàrbara, que són a principis de mes, i acabarà a finals de setembre amb les de Tivenys.

Aquesta és la segona campanya a Instagram que impulsa l’IPCITE. La primera va ser al desembre de l’any passat per Santa Cecília.