Notícies

Aquest divendres s’ha fet difusió per les xarxes socials de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE) del darrer audiovisual que recull un dels elements documentats pels antropòlegs del projecte: la ventada de les campanes al Pinell de Brai per Santa Magdalena. El so de les campanes és patrimoni immaterial, perquè forma part dels nostres sistemes de comunicació i dels paisatges sonors . En el cas del Pinell de Brai, es transmet de pares a fills i a filles i és una acció identitària i festiva molt esperada d’any en any.

Des del principi, l’IPCITE ha apostat per utilitzar els audiovisuals com un dels mètodes de difusió dels seus avanços. Uns audiovisuals que  també s’empren com a fons documental del mateix inventari. Aquest mitjà de difusió està elaborat per professionals del sector i compta amb l’assessorament  i el seguiment en la seua realització de l’equip de l’IPCITE.

Fins al moment, l’IPCITE ha elaborat set audiovisuals. El darrer ha estat, com ja hem comentat, el de la 'Ventada de campanes a Pinell de Brai'. Pel que fa als anteriors treballs realitzats són: 'La morra, un joc molt viu encara a Sant Carles de la Ràpita', 'Tarda de bous a Amposta', 'El celler cooperatiu de Gandesa i el vi de garnatxa blanca', 'El tir amb rall al delta de l’Ebre', 'Les bandes de música de les Terres de l’Ebre' i 'La recol·lecció de mel d’abella a Arnes'. A aquests set se n’han de sumar dos més, referents a la presentació pública del projecte de l’IPCITE, i un altre que està en procés d’elaboració, sobre el treball de fibres vegetals dels Reguers.

A l’hora d’escollir els temes dels audiovisuals, s’aposta per aquelles manifestacions on es pot documentar algun procediment, tècnica o so característic. Així mateix, es busca un equilibri territorial entre les quatre comarques de les Terres de l’Ebre, que hi siguin presents els  diferents paisatges culturals  i els set àmbits en què s’estructura l’inventari.

Els audiovisuals són una de les eines emprades per l’IPCITE, que juntament amb els books fotogràfics i la descripció densa dels elements documentats a la web, configuren els mitjans per donar a conèixer entre la població el patrimoni cultural immaterial de les Terres de l’Ebre. 

 

El patrimoni cultural immaterial pot ser una eina didàctica important per a les escoles per tal d’aconseguir que els estudiants, siguin de primària o secundària, coneguin el seu entorn més proper i es consciencien que hi ha determinades pràctiques, usos i elements que cal conèixer i salvaguardar. I fins i tot aquests mateixos estudiants poden contribuir a ampliar aquests coneixements, fent d’investigadors i aportant noves dades sobre la matèria. És amb aquest objectiu que l’Antena Cultural Tortosa de la URV ha impulsat les jornades Escola i patrimoni cultural immaterial: aula, recerca i projecció, que es celebraran els dies 24 i 31 de de maig.

Es tracta d’unes jornades adreçades principalment a mestres d’educació infantil i primària, professors de secundària, antropòlegs o professionals que treballen en temes de patrimoni o museus, també membres d’associacions de pares i mares, i en les quals l’equip de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre tindrà un paper actiu. Concretament, els dos antropòlegs del projecte, Ingrid Bertomeu i Marc Ballester, explicaran què és l’inventari i quines poden ser les seues aplicabilitats. I també hi haurà la intervenció de membres del claustre de l’escola pública Teresa Subirats de Mas de Barberans per explicar la prova pilot que amb l’assessorament de l’IPCITE han estat desenvolupant al llarg del curs amb l’objectiu que els alumnes puguin elaborar l’inventari del patrimoni cultural immaterial del centre. Un exemple pràctic de com es pot treballar aquest tema a les escoles. A més es presentarà la comunicació l’IPCITE un calaix de recursos per part de Mari Carme Queralt, antropóloga del Museu de les Terres de l’Ebre i membre de l’Òrgan Assessor Científic de l’IPCITE i Marina Orobitg, técnica de l’IPCITE.

Precisament, el passat 13 de maig, l’escola del Mas de Barberans va acollir la XXVI Diada de la ZER Montsià i entre les activitats que es van desenvolupar hi havia el taller Fem d’antropòlegs impartit per membres de l’equip de l’IPCITE i la visita a l’exposició fotográfica  que arran del projecte L’immaterial a l’escola, han realitzat els propis alumnes del centre.

 

Aquest divendres, 20 de maig una delegació formada pel Director General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i president de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), Lluís Puig; el president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, Josep Santesmases; la directora i la tècnica IRMU, Mari Carme Jiménez i Elena Espuny, respectivament; i els antropòlegs de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE), Ingrid Bertomeu i Marc Ballester es desplaçarà a Menorca amb l’objectiu de  compartir la metodologia de treball dels Inventaris de Patrimoni Cultural Immaterial que s’estan desenvolupant a Catalunya amb membres del Consell Insular de Menorca, de la Reserva de la Biosfera de Menorca i de l’Institut Menorquí d’Estudis que en breu iniciaran l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de l’Illa.

A Menorca, aquesta delegació serà rebuda per la presidenta del Consell Insular, Maite Salord; i el Conseller de Cultura, Miquel Maria; així com pels representants de l’Institut Menorquí d’Estudis, Fina Salord i Jaume Mascaró, i se signarà un acord de col·laboració entre l’Institut Menorquí d’Estudis i l’Institut Ramon Muntaner, per tal de compartir la metodologia emprada en la realització dels diferents Inventaris de Patrimoni Immaterial que estan en marxa a Catalunya i que, a partir d’aquest marc de col·laboració, es podrà implementar també a la illa de Menorca.

En aquest sentit tindrà lloc una jornada de treball de matí i tarda a la seu de l’Institut Menorquí d’Estudis, en la qual s’exposarà el procés de posada en marxa de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE), un projecte que parteix de la base de la metodologia utilitzada a l’inventari del Montseny, reconeguda com a millors pràctiques per la UNESCO, i que també s’ha adaptat a d’altres territoris com el Priorat i el Penedès.

Durant la sessió de la tarda, s’aprofundirà en l’estructura de l’IPCITE, les pautes metodològiques que s’han establert, el gestor de continguts que s’ha escollit per realitzar l’Inventari i la pàgina web on s’està recollint tota la informació i fitxes de l’Inventari que es poden consultar de forma oberta. Aquesta part de la anirà a càrrec de Marc Ballester i d’Íngrid Bertomeu, antropòlegs de l’IPCITE.

La jornada finalitzarà amb la conferència L'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya: diferents realitats territorials i una mateixa metodologia, a càrrec del Director General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Lluís Puig, i per la directora de l’Institut Ramon Muntaner, Mari Carme Jiménez.  

 

L’acció Visitacions, de l’artista ampostina Maria Pons, creada per a l’acte de presentació de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre el passat 17 de desembre al Museu de Tortosa, es representarà, reconvertida en un espectacle literari, dins la Fira d’Espectacles Literaris Litterarum que se celebrarà del 27 al 29 de maig a Móra d’Ebre. Visitacions és una recreació del mite de la Cucafera de Tortosa a partir d’altres possibles elements del patrimoni immaterial ebrenc com el joc de la morra de Sant Carles de la Ràpita, el toc del corn dels llaguters de Móra d’Ebre i la cursa del cresol de Prat de Comte, amb la incorporació de textos literaris de clàssics de la literatura de les Terres de l’Ebre com Jesús Moncada o Artur Bladé. Amb tots aquests elements Pons representa l’arquetip de l’home i la dona que entren en una mena de joc eròtic.

L’acció va ser encarregada per la Direcció General de Cultura Popular, Associacionime i Acció Culturals per a la presentació de l’Inventari, i per a Litterarum se n’ha fet una versió revisada i professionalitzada, sota l’assessorament dels responsables artístics de la Fira. L’acció Visitacions de Maria Pons tindrà un protagonisme especial dins Litterarum, ja que a banda de representar-se oberta al públic, també s’ha previst un passi especial per a programadors. De fet, el dimecres 3 de maig hi ha prevista una jornada per a programadors ebrencs als quals se’ls explicaran les característiques d’aquesta obra, amb l’objectiu que la puguin acabar contractant als seus respectius municipis, biblioteques, teatres o centres culturals. A més a més, aquest divendres 6 de maig durant la presentació de la programació definitiva de Litterarum 2016 a l’Antiga Fàbrica Damm de Barcelona està prevista la intervenció de Maria Pons per explicar la seua acció en un acte obert als mitjans de comunicació del país.

Des de l’IPCITE es valora molt positivament l’elecció de Visitacions com un dels espectacles de Litterarum perquè això donarà una projecció al patrimoni cultural immaterial ebrenc dins i fora de les Terres de l’Ebre. A més a més, es considera aquesta acció literària com una de les múltiples aplicabilitats que pot tenir el projecte de l’IPCITE i obre la porta a que aquesta acció literària s’acabi representant a d’altres indrets del territori i del país.

 

L’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre continua avançant a bon ritme i incorporant a la web del projecte nous elements del divers patrimoni immaterial ebrenc, una informació que s’amplia i reforça amb l’enllaç a recursos fotogràfics, audiovisuals, sonors i documentals. Tot d’una manera pública i oberta, de forma que qualsevol persona interessada el pot consultar a través de la web de l’IPCITE. Aquesta feina de registrar les diferents manifestacions immaterials que es donen al territori i introduir la informació a la web, els antropòlegs la  compaginen amb el treball de camp sobre nous elements identificats.

Així les últimes setmanes s’han afegit a l’inventari els següents registres: el procés d’elaboració del vi a la Terra Alta que complementa i amplia la fitxa sobre el conreu de la vinya que va ser de les primeres que es van introduir; la pesca amb rall al delta de l’Ebre, una modalitat que s’ha anat transmetent de generació i generació, tot i que actualment queda molt poca gent que sàpiga com confeccionar un rall o com tirar-lo. També s’han introduït les Festes Majors de la Mare de Déu del Carme a l’Ampolla, les Festes Majors de Roquetes i les de Sant Antoni d’Ascó; i les Aubades, un cant improvisat pels carrers que es feia la Nit de Nadal i que ara s'està intentant recuperar a Sant Jaume d’Enveja, Tortosa. Amb aquests són setze els elements publicats fins ara.

Pel que fa al treball de camp s’estan duent a terme les entrevistes i observació participant per recollir informació sobre manifestacions com la ventada de les campanes de Pinell de Brai, una activitat molt arrelada en aquest municipi de la Terra Alta que també s’ha anat transmetent de generació en generació; la producció de mel a Arnes i al Perelló; les tècniques dels canterers de Miravet i els terrissers de la Galera o els sistema organitzatiu de les comunitats de regants just en el moment en què s’ha d’efectuar la solta d’aigua dels canals al delta de l’Ebre.

 

L’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre  (IPCITE ) comptarà per al 2016 amb un pressupost de 151.000 euros per continuar el projecte de descriure i catalogar els diferents elements que formen part del patrimoni cultural immaterial del territori. Així s’ha aprovat en una reunió de l’òrgan director d’aquest projecte celebrada aquest mes de març, presidida pel director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural, Lluís Puig, i en la qual també hi han assistit la resta d’institucions que l’integren: el campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili, la delegació del Govern a les Terres de l’Ebre , l’Institut Ramon Muntaner, el Museu de les Terres de l’Ebre, el Museu de Tortosa, l’Oficina tècnica de la Reserva de la Biosfera, la Diputació de Tarragona, el servei de Recerca i Protecció de la Direcció General de Cultura Popular i els Serveis Territorials de Cultura de les Terres de l’Ebre.

D’aquests 151.000 euros, 100.000 els aporta el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; 31.000, l’Obra Social de la Caixa; i 20.000 euros  la Diputació de Tarragona. Amb aquest pressupost s’emprendrà el segon any d’un projecte que no només inventaria el patrimoni cultural immaterial ebrenc des del mètode etnogràfic, sinó que també el difon i el dóna a conèixer a la població en general  a través de les xarxes socials, dels mitjans de comunicació generalistes i especialitzats i d’actes públics diversos.

Així durant aquest segon any del projecte es reforçarà l’equip de treball amb una antropòloga externa que donarà suport a l’hora d’inventariar alguns elements. També es destinarà una part d’aquesta dotació econòmica a introduir recursos documentals, ja siguin sonors, audiovisuals o bibliogràfics, lligats als diferents elements. L’objectiu és introduir unes 600 fitxes que podran consultar-se a través de la web. Una altra novetat important és que es posaran en marxa pràctiques de projecte a través de la Fundació Universitat Rovira i Virgili, perquè estudiants postgraduats d’Antropologia  treballin en l’inventari.

Paral·lelament, l’equip d’antropòlegs continuarà amb la redacció dels elements documentats fins ara, identificant, documentant i realitzant treball de camp sobre nous elements i duent a terme algunes de les aplicabilitats posades en marxa. Els propers mesos documentarà diverses representacions lligades a la Setmana Santa en diferents  municipis de les Terres de l’Ebre, el procés d’elaboració de mel a Arnes, o la producció de càntirs a Miravet i de terrissa a la Galera. 

 

Els escolars de l’escola Teresa Subirats del Mas de Barberans, integrada a la Zona Escolar Rural (ZER) del Montsià, han començat a treballar aquest curs una de les moltes aplicabilitats que a nivell territorial pot tenir l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE). Es tracta d’una prova pilot que porta per nom La gent gran torna a l’escola,  i està impulsada per l’Ajuntament del Mas de Barberans, el Centre d’Estudis Lo Lliscó i la pròpia escola, amb la col·laboració de l’Associació de Dones i l’Associació de Jubilats del Mas de Barberans i amb el suport i assessorament científic de l’IPCITE.

A través d’aquesta prova pilot els xiquets i xiquetes d’aquest centre educatiu treballaran tots els divendres durant el curs 2015-2016 l’Inventari del Patrimoni Immaterial i elaboraran el seu propi inventari. Una vegada estigui fet aquest inventari, es treballaran diversos elements que l’integren i es deixarà que els xiquets i xiquetes n’escullin alguns. A l’hora de donar contingut a l’inventari es faran tallers intergeneracionals amb la gent gran del Mas de Barberans dins i fora de l’aula. Els elements que han treballat fins ara són les construccions relacionades amb l’abastament d’aigua per a consum i reg, la producció d’oli, l’elaboració de formatge amb llet de cabra, els orígens de la banda de música, la celebració del Nadal i Sant Antoni. El resultat final del projecte serà una exposició que es mostrarà el dia 14 de maig del 2016 a Mas de Barberans coincidint amb la Diada de la ZER Montsià. També es muntaran tallers i demostracions que tindran com a base l’Inventari del Patrimoni Immaterial de l’Escola de Mas de Barberans.

Per tal de dur a terme aquest projecte els antropòlegs de l’IPCITE s’han reunit amb els membres del claustre de l’escola per assessorar-los metodològicament i  han dissenyat un fitxes específiques sobre el què, com es troba, on es troba, com es treballa i qui el treballa. Es faran tres sessions més per veure com ha anat el treball de camp, com estan funcionant els tallers intergeneracionals i fer l’avaluació final del projecte. Una vegada finalitzat l0objectiu és elaborar un dossier didàctic amb l’objectiu que qualsevol escola de les Terres de l’Ebre pugui implementar l’experiència. 

 

L’Institut Ramon Muntaner (IRMU), entitat vinculada al projecte de l’Inventari del Patrimoni Cultura Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE) que impulsa el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE) , l’organisme que gestiona la Reserva de la Biosfera, han signat un conveni de col·laboració per tal que el COPATE es converteixi en l’ens de referència de l’IPCITE en totes aquelles qüestions que vinculen el patrimoni cultural immaterial amb el natural i paisatgístic.

Tot i que  el COPATE ja forma part dels òrgans institucional i director de l’IPCITE des de la seva creació, l’acord serveix per definir millor la relació entre dos projectes que estan molt vinculats i que són estratègics per al territori: la reserva de la Biosfera i l’inventari del patrimoni cultural immaterial. De fet, la pròpia UNESCO lliga el patrimoni cultural immaterial amb el patrimoni natural, a través del programa L’Home i la Biosfera.  La Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre es va aprovar el maig del 2013 a París, en el marc de la 26ª sessió del Consell Internacional del Programa Home i Biosfera.

D’acord amb aquest conveni, el COPATE ha designat tres tècnics del seu equip perquè puguin donar assessorament científic a l’equip de l’IPCITE i puguin realitzar informes en relació  a temes vinculats amb el paisatge i el medi ambient quan sigui necessari per a l’Inventari. A l’hora de designar-los s’ha tingut en compte la seua experiència en l’elaboració del Catàleg del Paisatge de les Terres de l’Ebre, en el qual també hi va participar la Unitat de Geografia de la URV.

El conveni és per un any, prorrogable mentre s’estigui elaborant l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial. A més també contempla la possibilitat que es puguin encarregar informes sobre temes específics.