Notícies

Paral·lelament al treball de camp que estan desenvolupant els antropòlegs, l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE) està dissenyant diverses estratègies que poden servir per contribuir al desenvolupament sostenible de les Terres de l’Ebre posant en valor elements d’aquest patrimoni immaterial. Són les aplicabilitats o aplicacions pràctiques d’aquest inventari i el seu objectiu és que el coneixement i preservació de tot aquest important llegat que ha estat transmès de generació en generació puga revertir en la pròpia societat i l’ajude a avançar cap al futur sense perdre les arrels. Són unes primeres aplicacions d’impacte que ajudaran a fer difusió del projecte, més endavant, en  l’etapa final del projecte hi haurà propostes concretes d’aplicacions, fruit del treball de camp, i proposades pels mateixos antropòlegs.

Entre les aplicabilitats que l’IPCITE proposa en aquesta primera fase hi ha la iniciativa d’impulsar una prova pilot a les escoles per tal que la gent gran vaja a explicar usos i tècniques tradicionals o diferents manifestacions de la memòria oral que són patrimoni cultural immaterial. Es tracta d’un projecte educatiu que serviria perquè les generacions futures coneguen aquest patrimoni i el respecten. L’objectiu és educar a partir de la transmissió intergeneracional  i incloure en l’educació formal aspectes del patrimoni immaterial local. Això pot multiplicar exponencialment la implicació que aquests xiquets i xiquetes d’ara  tindran en el futur com a persones adultes en la conservació del patrimoni immaterial.

També es proposa donar suport a  un projecte de recerca sobre l’any de la gelada impulsat pels centres d’estudi del territori i fer la màxima difusió del projecte del Museu de Tortosa Gaites i dolçaines: passat, present i futur. Una altra proposta que hi ha damunt la taula és la de col·laborar en un projecte que impulsa una empresa privada per recuperar  el patrimoni sobre l’etnobotànica i difondre’l per mitjà d’eines TIC generant continguts útils pel turisme i l’educació . En totes aquestes aplicabilitats, que impliquen diferents institucions i entitats, l’IPCITE pot aportar documentació històrica i etnogràfica per avalar científicament els projectes i aspectes metodològics, així com la difusió mitjançant les seues xarxes socials i la pàgina web. L’IPCITE també possibilitarà que estudiants en pràctiques puguin col·laborar en aquests projectes.

Qualsevol membre de l’òrgan director, òrgan institucional, empreses privades o associacions poden suggerir aplicacions a les quals s’intentarà donar suport en la mesura que es pugui, tenint en compte les limitacions temporals i la capacitat de càrrega del projecte.

Amb l’objectiu de difondre l’immens patrimoni immaterial de les Terres de l’Ebre a un públic el més ampli possible, l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE) ha apostat per utilitzar audiovisuals i fotografies de qualitat que il·lustrin algunes de les manifestacions culturals més potents que hi ha al territori. En aquest sentit s’han programat en una primera etapa deu audiovisuals i deu books de fotografies per documentar aquestes manifestacions. Tot aquest material es difondrà a través de les xarxes socials i al mateix temps servirà de fons documental per a l’IPCITE.

Per a la selecció dels temes, tant dels books com dels audiovisuals,  s’ha comptat amb l’assessorament de l’antropòloga del Museu de les Terres de l’Ebre, Carme Queralt, i  s’ha buscat l’equilibri territorial, és a dir que les quatre comarques de les Terres de l’Ebre i els diferents  espais  geogràfics (Delta, Ports, el riu Ebre i les Planes) hi queden representats, així com també que estiguin presents els  set àmbits en què està estructurat l’inventari.

De moment, ja s’ha realitzat un audiovisual sobre el joc de la morra a Sant Carles de la Ràpita i un book de fotografies sobre l’elaboració de productes derivats de la llet a la zona dels Ports. Els antropòlegs de l’IPCITE han fet un seguiment de l’execució d’aquest material audiovisual i fotogràfic i el seu objectiu és divulgar aquestes manifestacions que formen part del patrimoni cultural immaterial ebrenc a la població en general.

Els antropòlegs que treballen en l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE) ja han començat a visitar totes aquelles manifestacions que, un cop ben documentades, podrien formar part d’aquest projecte.

L’estiu és una molt bona època per recollir moltes d’aquestes manifestacions, ja que hi ha moltes activitats que es mantenen vives principalment en el marc de les festes majors d’estiu: cap-grossos, pregons, ballada de  jotes, bous, àpats comunitaris, cosso iris, jocs tradicionals com el pal ensabonat, les curses, les birles... I si bé actes d’aquest tipus els poden trobar en la major part de celebracions, a les festes majors de Sant Carles de la Ràpita, per ser un dels pocs llocs on perdura, van conèixer el joc de la morra. Un joc de taverna que es jugava principalment després del treball a la mar o al camp. A -Sant Carles de la Ràpita s’hi ha apostat força per mantenir-lo i enguany han arribat a la 33a edició del campionat on participen dones i homes, grans i petits.

Independentment dels actes emmarcats en festes majors, els experts també han visitat festes tan arrelades al territori com les Festes del Carme, als pobles mariners. Hi poden haver petites variacions però no hi falten mai la tradicional sortida a la mar, l’ofrena de flors, els focs artificials  i en alguns  indrets, com La Ràpita, la vetlla amb espelmes.

Però deixant actes festius de qualsevol mena, també han pogut documentar, per exemple, l’elaboració del formatge de cabra amb el brossat, la quallada i el saligot amb herba colera -pistils de carxofa borda-, a la zona dels Ports, han seguit tots els passos, des que es muny la cabra fins que es deixen els productes acabats per poder-los tastar. També han recorregut les construccions de pedra en sec a la Fatarella -marges, aljubs, cabanes...-, construccions que sols utilitzaven l’encalç de les pedres sense cap material que les unís i que han aguantat immutables el pas del temps. I han conegut els antics molins d’oli, arreu del territori n’hi ha uns quants, no s’ha d’oblidar que la producció d’oli va ser l’activitat  que durant moltes generacions va sustentar l’economia familiar i dels pobles d’interior del territori ebrenc. 

La Diputació de Tarragona fa un pas més en el seu suport a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE) al qual s’hi ha vinculat des de la seua creació amb la participació en els òrgans Institucional i Director a petició del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que és l’organisme que impulsa el projecte.

La Diputació de Tarragona i l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), una de les entitats que participa en el desenvolupament del projecte juntament amb el Museu de les Terres de l’Ebre, han signat un conveni de col·laboració a través del qual l’administració provincial aportarà a l’Inventari 20.000 euros aquest any 2015.

L’objectiu de l’IPCITE és identificar, documentar, difondre i fer promoció dels elements del patrimoni cultural immaterial propis de les Terres de l’Ebre per promoure la seua salvaguarda i el seu  aprofitament social, econòmic i ambiental a la zona. L’Inventari se suma a les iniciatives que s’han posat en marxa a les Terres de l’Ebre després que aquesta assolís el reconeixement com a Reserva de la Biosfera per part de la UNESCO.

El projecte de l’IPCITE és divideix en tres fases que abasten del 2015 al 2017. La Diputació de Tarragona emmarca aquest ajut en la seua línia estratègica de “defensar activament la cultura, i donar suport a l'activitat del territori en tots els seus àmbits d'actuació amb la finalitat de mantenir el patrimoni comú i potenciar el dinamisme i la creativitat cultural de les terres de l'Ebre”.

Des de fa uns mesos un equip de persones ja treballa per donar forma i contingut a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE). Un projecte que es desenvoluparà fins al març del 2017. Durant tot aquest temps es farà un procés de catalogació dels elements que formen part de l’immens patrimoni immaterial de les Terres de l’Ebre, és a dir d’allò que la Unesco considera els usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques que les comunitats, grups i en alguns casos individus reconeixen com a part integrant del seu patrimoni cultural i de la seua identitat i així ho transmeten de generació en generació. No tot és immaterial, ja que dins d’aquest ampli paraigua també hi trobem les persones i els propis elements de la cultura: els béns mobles, els documents populars, literaris i arxivístics, els materials audiovisuals, els edificis i estructures del patrimoni històric, arquitectònic, tècnic i artístic, la producció artesanal, els treballs inèdits, les publicacions, etc.. L’objectiu de l’inventari és donar a conèixer aquest patrimoni i salvaguardar-lo en els casos que sigui necessari.

En el cas de les Terres de l’Ebre, aquest patrimoni és immens i divers donada la complexitat del territori que abasta, on coexisteixen diferents paisatges culturals. A l’hora de dur a terme la catalogació s’ha decidit estructurar l’inventari en set categories, perquè és el que recomana el Ministeri d’Educació Cultura i Esport. Aquestes categories són: activitats productives, processos i tècniques; creences, festes, rituals i cerimònies; tradicions orals, particularitats lingüístiques i formes de comunicació; representacions, escenificacions, jocs i esports tradicionals; manifestacions musicals i sonores; salut, alimentació i gastronomia; i formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social.